(L267) El mal negre (1989)
Nina Berbérova, El mal negre (1989)
El descobriment de la Nina Berbérova (1901-1993) va ser tan tardà que gairebé quasi va ser pòstum. A finals de 1989, el
francès Hubert Nyssen, director de la petita editorial Actes Sud, va rebre de mans d'una senyora gran una "traducció
confidencial" d'una nouvelle russa.
Després de devorar aquelles cent pàgines (L'acompanyant)
va avisar la senyora gran que volia publicar de seguida el llibre, donant per
descomptat que l'autora ja hauria mort. Per a la seva sorpresa, l'autora no
només vivia (jubilada del seu lloc com a docent a la Universitat de Princeton)
sinó que va preferir traslladar ella mateixa a París, en lloc de rebre Nyssen a
la seva caseta del Campus de Princeton. Un parell de mesos després, al Cafè de
la Mairie, a la Plaça Sant-Sulpice de París, Nyssen coneixia la Nina Berberova,
es convertia en l'editor de la seva obra i la convertia de la nit al dia en una
autora de fama mundial. Berberova havia esperat tota la vida aquest moment.
Tenia vuitanta-vuit anys i li quedaven quatre de vida.1
Argument: Un emigrant rus, l’Evgueni Petròvitx, empenyora al Mont de Pietat dues
arracades amb dos diamants. Quant transcorreguts nou anys les torna a recuperar
un dels diamants té el mal negre i ha perdut el seu valor. Amb els diners volia
treure un passatge de vaixell cap a Amèrica, però no en té prou diners per
fer-ho.
Al seu apartament se li presenta l’Alia Ivanova que es vol quedar a viure
en el seu pis, li ofereix cinc mil francs i així quan ell marxi poder quedar-se
el lloguer al preu antic. Perquè sigui efectiu i legal ha de viure amb ell
plegats durant un mes. La noia treballa de ballarina a l’Empire.
A Nova York quan se li acaben els diners busca treball com a secretari de
Lev Kaliaguine. Aquest té una filla Lioudmilla Lvovna, amb el pas del temps i
diverses converses se senten atrets l’un per l’altre:
Vaig tornar a pensar sovint en aquella primera vetllada. Vaig intentar de
trobar-hi un signe que en pogués explicar la continuació, i el veia en el
simple fet que ella m’havia invitat. ¿Per què? ¿Pura curiositat, avorriment? No
puc creure que Lioudmila Lvovna sentí ja per mi aquell amor –amor dissortat, no
cal dir-ho– Els seus ulls m’havien impressionat: grisos, amb un xic de blau al
voltant de la pupil·la, ulls molt francs, d’un esguard directe que em fitava.2
Li parla d’un amic inventat el Droujine amb cara de cavall que viu a
Chicago i li explica les anècdotes sobre la ciutat que suposadament li escriu a
l’Evgueni. Malgrat aquesta incipient amistat continua fugint del record de la
seva dona morta i arriba a Chicago ciutat de les oportunitats.
Comentari: El mal negre és una novel·la curta on l’estranyament de l’emigrant i la solitud a les
grans ciutats fan que el protagonista no es trobi a gust a cap d’elles i cerqui,
en un peregrinatge sense fi, el seu lloc al món, ja que el seu món primigeni va
desaparèixer amb la guerra i l’exili. L’important entre els russos exiliats
semblava ser que era estar junts i sobreviure.
De la Nina Berberova també us recomano Nabokov
i la seva Lolita (1996) i el seu llibre de memòries El subratllat es meu (1969).
NOTES:
2. Nina Berberova, El mal negre,
Columna, Barcelona, 1993, pp. 51-52.
Comentarios
Publicar un comentario