(L311) La teranyina (1984)


Jaume Cabré, La teranyina (1984)

Primera novel·la que comentem de l’escriptor i guionista televisiu Jaume Cabré (Barcelona, 1947). La teranyina (1984) està ambientada en els esdeveniments de la Setmana Tràgica de Barcelona i en les lluites de poder dels industrials catalans del tèxtil. La localitat imaginària de Feixes és Terrassa.

Argument: Assistim a una execució al Castell de Montjuic relacionada amb l’afer del Vapor Rigau (Podria ser la de Ferrer i Guàrdia). Retrocedim al funeral d’en Francesc Rigau fundador d’un petit imperi de la pana. El mateix dia de la seva mort es reuneix el Consell a instàncies del germà del mort Julià Rigau. L’Enric Turmeda estava casat amb la Francina filla del mort; en el part de l’Adela va morir la mare (Francina). L’Enric sap que en Julià Rigau i la seva germana Mercè intriguen per allunyar-lo de la fortuna del sogre.

A l’estació de tren en Mercader agafa un tren cap a Sabadell. Dins entren en contacte amb ell i li duen que agafi una senalla. Després torna en el mateix tren vigilant que ningú el segueixi. Mercader, teixidor de primera del Vapor Rigau, porta cent duros a la faixa i no dirà res a casa seva.

El Consell d’Administració del Vapor Rigau es reuneix per decidir si accepta un encàrrec de l’exercit per confeccionar roba militar. Es possible que la guerra a l’Àfrica esclati i els obrers estan molt revoltats. Julià decideix acceptar l’encàrrec.

L’Enric Turmeda recorda com va quedar vidu de la Francina amb una nena petita, l’Adela. El sogre, en Francesc, el col·loca al Consell com a advocat jove. Busca una dida, la Montserrat, per cuidar a la nena. Als set anys la fica interna en un col·legi de monges. Un home sol ha de trobar alguna sortida. S’entén amb la Montserrat a casa i fora amb la Tineta.

En el bar de Can Xicoi en Tonet Cabot, de malnom en Misèries parla en contra de la guerra, tothom se l’escolta, diu que els treballadors s’han d’organitzar.

L’Enric Turmeda es dirigeix a ca la Manyana, un discret hotel de pas de preus elevats i poc concorregut on es troba amb la Tineta. És una casa de barrets. L’Enric veu en aquell lloc al senyor Costa.

La Mercè Rigau odia al seu cunyat l’Enric perquè no és un Rigau. Vol aconseguir el control de l’Adela, la neboda. La Mercè no vol que la ineptitud del seu germà Julià enfonsi la fàbrica i vol que l’Adela es casi perquè no es perdi la sang Rigau.

Al Casino del Amos en Julià Rigau conversa amb el Costa i el Serradell, altres industrials de Feixes, sobre la lleva i la guerra. A l’altre local en Llopis, en Misèries i en Cordetes parlen que a Can Rigau fan roba per l’exercit.

En Mercader acomiada al seu germà Ramon que va a la guerra. Al Casino els altres industrials s’assabenten que en Rigau treballa per l’exèrcit. Hi ha pintades als carrers de Freixes que ho diuen. Pensen que els ha enganyat i que aviat tindrà problemes. Pensen que ja s’ho farà ...

Comentari: La teranyina (1984) és una novel·la de ficció que pretén ser històrica ambientada en la Setmana Tràgica de Barcelona de l’any 1909. Esta molt ben escrita i construïda amb capítols curts i àgils, a més no deixa de mantenir l’interès del lector per saber-ne el desenllaç.

Les altres novel·les llargues d’en Cabré, Les veus del Pamano (2004) i Jo confesso (2011) no tenen aquesta lleugeresa, són extenses i a estones es tornen bastant pesades.

Llegida al Club de Lectura d’Olesa el 19/12/2014.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

(L455) El rostro oculto de la mente (1967)