(L315) El sentit d'un final (2011)
Primera novel·la que llegeixo del Julian Barnes (Leicester, 1946) Qui forma part d’aquesta generació d’escriptors anglesos
que eren joves als anys seixanta i que avui ronden els setanta anys:
Martin Amis, Salman Rushdie, Ken Follett, Ian McEwan, etc.
Argument: El narrador es diu Tony Webster i ens parla de la seva
època escolar i com al seu grupet de tres s’hi afegeix l’Adrian Finn. Tots ells
odien els pares i la institució familiar, tret de l’Adrien que prové d’una
família trencada, el pare va ser abandonat per la mare. El grup té idees
transgressores pròpies de la joventut. Els pares pensen que és solament una
etapa que ja superaran, perquè ells també han sigut joves però no de la mateixa
manera!?
Un company d’escola dels nois es suïcida perquè ha deixat una noia
embarassada, es deia Robinson. Acaben l’ institut i van a la Universitat. Tony
té novia, una tal Verònica. Ens explica en que consisteix el galanteig a la
seva època, un quants petons i algun magreix, de puta pena. I això que estan
als anys seixanta, “si però solament per algunes persones i certes parts del
país”.
El Tony es convidat per la Verònica a visitar la casa del seus pares un cap
de setmana. La rebuda és formal i bastant freda. Unes setmanes després ell la
presenta als seus amics que la troben molt bonica. Com ell pensa que la relació
s’ha estancat ho deixen estar. Ella es fica al llit amb ell potser per
recuperar-lo. Tony es pensava que ella era verge. Ell continua els seus
estudis, una ciutat com a Bristol és prou gran com per no coincidir sovint.
Un dia en Tony rep una carta en que l’Adrien li comunica que surt amb la
Verònica. Els hi contesta desitjant-los molta sort i decideix oblidar-se de la
parella. Quan finalitza els estudis viatja sis mesos pels Estats Units on
coneix a l’Annie amb qui comparteix viatge i llit, separant-se sense
recriminacions ni culpes. A la tornada rep la notícia del suïcidi del seu amic
Adrian.
Ha passat el temps i el Tony treballa en la gestió administrativa de
l’àmbit cultural. Va conèixer a la Margaret, es van casa i van tenir a la
Susie. Als dotze anys d’avorriment la Margaret el va deixar per l’encarregat
d’un restaurant. La filla creix, es casa, té dos nens. Ell té alguna que altra aventura. Es jubila i a la fi es considera un supervivent que pot explicar-ho,
res més.
Un dia rep una carta d’un bufet d’advocats en la que li diuen que la Sra.
Sarah Ford, la mare de la seva antiga xicota, la Verònica, li deixa cinc-centes lliures i dos documents: una carta i el diari de
l’Adrien que se l’ha quedat la Verònica. Consulta a un advocat per
veure com el pot recuperar...
Comentari: És aclaparador com Julian Barnes condensa tota una vida
del seu personatge Anthony Webster en cent pàgines i la conclusió de tota una
vida és que “es considera un supervivent que pot explicar-ho, res més”. És a
dir que se'ns passa tota la vida sencera i ben poques coses ens han succeït i
podem explicar. Un treball avorrit i monòton, unes relacions trivials, uns
quants enamoriscaments amb alguna que altre dona i ja ens troben als
seixanta-cinc anys, jubilats, sols i esperant morint-nos. I això l’afortunat
que hagi pogut arribar i no s’hagi quedat pel camí abans! Ben bé la vida pot ser una
gran estafa.
BIBLIOGRAFÍA
Lara Hermoso, The sense of an ending, Jotdown, Julio, 2014.
BIBLIOGRAFÍA
Lara Hermoso, The sense of an ending, Jotdown, Julio, 2014.
CLUB DE LECTURA
23/01/2015
He vist a TV3 el 10 de juliol de 2020 l’adaptació d’aquesta novel•la de Julian Barnes. El sentit d’un final (2017) dirigida per Ritesh Batra i amb la col•laboració del propi Barnes en el guió.
ResponderEliminarÉs una pel•lícula competent i ben elaborada que es deixa veure amb agraïment, encara que no és cap obra mestre. El que si li trobo és que té un final més edulcorat i positiu que l’obra escrita.