(L328) Secret candent (1911)

Stefan Zweig, Secret candent (1911)

Avui us porto una breu però intensa novel.la del magnífic escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942). En el blog ja em comentat dues obres seves. Un assaig Castellio contra Calvino. Conciencia contra violència (1936), i un llibre de memòries Memorias de ayer. Memorias de un europeo (1942).

Argument: Un jove baró s’allotja en un hotel per passar-hi una setmana de vacances. Està decebut perquè no veu cap dona interessant. Sempre està alerta a veure que pot trobar. De sobte una faldilla de seda va fer fru-fru arran de la seva taula. La dona anava molt arreglada i vestia amb una elegància remarcable.

El baró ha trobat la seva peça. La dona va amb un fill petit d’uns dotze anys, nerviós i esquifit. El baró s’interessa pel noi com a ràpid mitjaner per a una aproximació, i al dia següent li dóna conversa. Ben aviat el baró va saber-ho tot de la família. En mitja hora ja se l’ha ficat a la butxaca. Donava per fet que el noi no pararia tranquil fins que ell i la seva mamà s’haguessin conegut. Al dinar del dia següent la parella entra en coneixença gràcies al nen, qui està molt emocionat per tenir un amic adult.

Surten a passejar i queden a dinar tots tres. El baró li explica al nen històries de la cacera del tigre. La mare envia al nen a dormir i es queda amb el baró; la conversa agafa un to atrevit i sensual. Un cop han intimat, el baró i la mare deixen de banda al nen que se sent menyspreat. El noi s’adona que li amaguen un secret. La parella se sent incòmoda per la mirada escrutadora del nen. Mare i fill es vigilen mútuament. El nen els odia perquè s’adona que els hi molesta. Decideix fer-los la seva presencia insuportable seguint-los a tot arreu. No sempre ho aconsegueix però vol saber el gran secret dels adults sencer...

Comentari: La perspectiva amb la que Zweig treballa els canvis psicològics i la sensibilitat del jove Edgar en el seu pas al món dels adults, era fa un segle una temàtica literària innovadora. Zweig rep les influències dels seus contemporanis, Sigmund Freud i Arthur Schnitzler. La situació dels nens en el conflicte generacional amb les normes dels adults (els nens no són tinguts en compte pels adults) es pot interpretar com una metàfora de la transició de l’ordre social establert al final del segle XIX cap al nou segle, en vespres de la Primera Guerra Mundial.

Com quasi totes les obres de Zweig, Secret candent és molt recomanable la seva lectura. De ritme fluid i estructura complexa, en poc més de cent pàgines desenvolupa una historia completa que tracta del pas d’un nen al món dels adults; ho aconsegueix quan per fi decideix mentir.