<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689</id><updated>2012-02-19T18:44:56.222+01:00</updated><category term='Ian McEwan'/><category term='Jane Austen'/><category term='Gema Noguera'/><category term='Lit. Húngara'/><category term='Matarranya'/><category term='Carson McCullers'/><category term='Franz Schubert'/><category term='Richard Serra'/><category term='C.S. Lewis'/><category term='Lit. Rusa'/><category term='António Lobo Antunes'/><category term='Distopía'/><category term='Erasmo de Rotterdam'/><category term='Claude Lévi-Strauss'/><category term='Francis Cabrel'/><category term='Rest. Cataluña'/><category term='Wislawa Szymborska'/><category term='Miguel Hernández'/><category term='Jane Bowles'/><category term='Viajes'/><category term='Alejo Carpentier'/><category term='Cormac MacCarthy'/><category term='Alberto Méndez'/><category term='Philip Roth'/><category term='Cine'/><category term='Miguel Delibes'/><category term='Friedrich Nietzsche'/><category term='Rest. Girona'/><category term='Helene Hanff'/><category term='Junichiro Tanizaki'/><category term='Liliam Hellman'/><category term='Carlos Fuentes'/><category term='Francis Bacon'/><category term='Julien Gracq'/><category term='Pedro Almodóvar'/><category term='Stephen Daldry'/><category term='Mercè Rodoreda'/><category term='Pascal Quignard'/><category term='Lit. Alemana'/><category term='Ciencia'/><category term='Ludwig van Beethoven'/><category term='Sarah Kofman'/><category term='Pedro Guerra'/><category term='Lit. Catalana'/><category term='Música'/><category term='Lit. Canadiense'/><category term='Vladimir Nabokov'/><category term='Biografías'/><category term='Ana Isabel Arambilet'/><category term='Constantin Brancusi'/><category term='Cicerón'/><category term='Raymond Chandler'/><category term='Lit. Sureña'/><category term='Ferran Adrià'/><category term='Federico García Lorca'/><category term='J.D. Salinger'/><category term='Eric Clapton'/><category term='Librerías'/><category term='Filosofía'/><category term='Lit. Holocausto'/><category term='John Cheever'/><category term='Vacaciones'/><category term='Lit. Polaca'/><category term='Víctor Erice'/><category term='Club de lectura de Olesa'/><category term='Lit. Inglesa'/><category term='Steve Jobs'/><category term='Barbara Pym'/><category term='Joe Wright'/><category term='Lit. Española'/><category term='Luís Eduardo Aute'/><category term='Arcadi Oliveres'/><category term='José Saramago'/><category term='Stefan Zweig'/><category term='Michel de Montaigne'/><category term='André Gorz'/><category term='Lugares con encanto'/><category term='Harold Bloom'/><category term='Joseph Conrad'/><category term='Gabriel García Márquez'/><category term='Leonard Cohen'/><category term='Carlos Castilla del Pino'/><category term='Luis García Berlanga'/><category term='Rainer Maria Rilke'/><category term='Jorge Semprún'/><category term='Michel Onfray'/><category term='Gastronomía'/><category term='Pulitzer'/><category term='Giani Stuparich'/><category term='Marta Salvador Ramon'/><category term='Sándor Márai'/><category term='Mary Gumà i Garcia'/><category term='Billie Holiday'/><category term='Serguei Rakhmàninov'/><category term='Josep Termes i Ardèvol'/><category term='Virginia Woolf'/><category term='Joan Margarit'/><category term='José Antonio Muñoz Rojas'/><category term='Bernhard Schlink'/><category term='Gonzal Mayos'/><category term='Cerámica'/><category term='3 hombres a la mesa'/><category term='Ramon Redondo Solsona'/><category term='Amedeo Modigliani'/><category term='Pierre-Auguste Renoir'/><category term='Kressmann Taylor'/><category term='Javier Marías'/><category term='Davis Grubb'/><category term='Lit. Portuguesa'/><category term='Ricard Salvat'/><category term='Lit. Norteamericana'/><category term='Marisa Madieri'/><category term='Josep Vivó'/><category term='Poesía'/><category term='Bill Douglas'/><category term='Ford Madox Ford'/><category term='Rest. España'/><category term='J.M.G. Le Clézio'/><category term='Natalia Ginzburg'/><category term='Alexander Payne'/><category term='Belén Gopegui'/><category term='Beatriu Flinch'/><category term='Georges Brassens'/><category term='José Antonio González-Iglesias'/><category term='Víctor Ruiz Laserna'/><category term='Elena Pau Espinosa'/><category term='Léon Bloy'/><category term='Maria Dolors Canals'/><category term='J.M. Coetzee'/><category term='Rosa Sanromà Solé'/><category term='Miquel Llor'/><category term='Fray Luis de León'/><category term='William Blake'/><category term='José Hierro'/><category term='Albert Caraco'/><category term='Aniversario blog'/><category term='Maite Quiles'/><category term='Blake Edwards'/><category term='Gilles Leroy'/><category term='Edith Piaf'/><category term='Robert Louis Stevenson'/><category term='Sobre literatura'/><category term='Valle-Inclán'/><category term='Angel González'/><category term='Clint Eastwood'/><category term='Jesús Montcada'/><category term='Juan José Campanella'/><category term='Carlos Boyero'/><category term='Cloe Romero'/><category term='Patrick Modiano'/><category term='Epicuro'/><category term='Odile Laguarda i Panadès'/><category term='Lit. Francesa'/><category term='Josep Maria Espinàs'/><category term='Jason Reitman'/><category term='Necrológicas'/><category term='Roberto Bolaño'/><category term='Danny Boyle'/><category term='Teatro'/><category term='Elizabeth von Arnim'/><category term='Adolfo Bioy Casares'/><category term='Laura Flinch Fuentes'/><category term='Alice Munro'/><category term='Louis Malle'/><category term='Rafael Argullol'/><category term='Lit. Japonesa'/><category term='Mario Benedetti'/><category term='Ernesto Sabato'/><category term='Mobiliario'/><category term='Edith Warthon'/><category term='Pintura'/><category term='Jonathan Litell'/><category term='Canon literario'/><category term='Lit. Hispanoamericana'/><category term='Emili Teixidor'/><category term='Goncourt'/><category term='Alvaro Mutis'/><category term='Ateísmo'/><category term='Camarón de la Isla'/><category term='J.W. Goethe'/><category term='Francisco Ayala'/><category term='Woody Allen'/><category term='Rudyard Kipling'/><category term='Conferencias'/><category term='François Girard'/><category term='Leopoldo Alas Clarín'/><category term='José Antonio Labordeta'/><category term='Lit. Italiana'/><category term='Amélie Nouthom'/><category term='León Tolstoi'/><category term='Enrique Vila-Matas'/><category term='William Maxwell'/><category term='Jean Becker'/><category term='Julio Llamazares'/><category term='Javier Cercas'/><category term='Steven Spielberg'/><category term='Pere Rovira'/><category term='Adela Cortina'/><category term='Miguel Ángel Asturias'/><category term='Elvira Cassi Pallarès'/><category term='Lit. Austríaca'/><category term='Crisis económica'/><category term='Antonio Muñoz Molina'/><category term='Aureli Hidalgo'/><category term='W.G. Sebald'/><category term='Margaret Atwood'/><category term='Noah Baumbach'/><category term='Sexto Empírico'/><category term='Mario Monicelli'/><category term='Caelum'/><category term='Tomás Ruiz'/><category term='Juan María Arzak'/><category term='Vinicius de Moraes'/><category term='Richard Dawkins'/><category term='Empordà'/><category term='André Compte-Sponville'/><category term='Maite Fabregas Oro'/><category term='Alberto Manguel'/><category term='Pierre Michon'/><category term='Antonio López'/><category term='Fernando Pérez Arellano'/><category term='Julio Bustamante'/><category term='James E. Lovelock'/><category term='Emilio Lledó'/><category term='Escultura'/><category term='Emily Dickinson'/><category term='Lit. Confesional'/><category term='Filosofía Antigua'/><category term='Mario Vargas Llosa'/><category term='Isabel Allende'/><category term='Anna Caballé Masforroll'/><category term='Stéphane Hessel'/><category term='Luis María Anson'/><category term='Manuel Vázquez Montalbán'/><category term='Rest. Francia'/><category term='Rest. Barcelona'/><category term='Blanca de la Torre'/><title type='text'>El surco del tiempo</title><subtitle type='html'>Los temas que tratamos son sobre todo literatura, gastronomía, filosofía y algo de cine, música y viajes.</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><link rel='next' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default?start-index=101&amp;max-results=100'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>328</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-6268452280736339115</id><published>2012-02-19T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-19T10:45:38.928+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ciencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='James E. Lovelock'/><title type='text'>(L123) Las edades de Gaia (1988) - 3</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-elQb8MXbKWQ/TxbilnEp5cI/AAAAAAAAB38/nk11n-_SUhI/s1600/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="340" src="http://1.bp.blogspot.com/-elQb8MXbKWQ/TxbilnEp5cI/AAAAAAAAB38/nk11n-_SUhI/s400/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-3.jpg" width="530" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;5.- Las edadesmedias.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;También llamadoperíodo Proterozoico que va desde hace 2,5 a 0,57 eones. La transición de unambiente dominado por moléculas dadoras de electrones, como el metano, a unodominado por aceptoras de electrones como el oxígeno. El cambio de anóxico aoxidante fue un paso crucial en la historia de la Tierra. Si el oxígeno eracrucial en la evolución geofisiológica de la atmósfera, el calcio debió ser elelemento determinante en la geofisiología de los océanos y la corteza. Esesencial para la vida pero, paradójicamente, muy tóxico en su estado iónico. Eldióxido de carbono y el calcio son agregados por las comunidades bacterianaspara formar rocas planas, como consecuencia de estos procesos, la concentraciónde iones de calcio en los océanos se habría reducido y la vida habríaflorecido. (p. 111-117) Estos mismo procesos evolucionaron de manera quenuestras células disponen de mecanismos por los que el calcio se deposita en loshuesos y dientes. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La salinidad delos océanos siempre se ha mantenido por debajo del 6 por ciento que es lacapacidad máxima que puede tolerar un organismo. La salinidad de la sangre delas ballenas, personas, ratones y la mayoría de peces, tanto si viven en elocéano como en agua dulce, es la misma. La mayor parte de la vida se encuentralimitada a una concentración&amp;nbsp; máxima desal de alrededor de 0,8 molar. Por encima de 2,0 molar la membrana de lascélulas se destruye en pocos segundos. (p. 119-123) &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Se formaronlagunas sin ninguna planificación ni previsión donde al evaporarse el agua demar se fue depositando progresivamente la sal. Esto favoreció mantener losocéanos con un bajo contenido de sal y aptos para la vida. (p. 124-125).Durante el proterozoico evolucionó un nuevo tipo de células que tienen núcleodenominadas eucariotas. Con la aparición del oxígeno, estas células injerían alos fotosintetizadores en un proceso llamado fagocitosis. Las primerasbacterias (los procariotas) no tenían problemas para reproducirse conservandola información genética codificada en unas pocas hebras de ADN, sin embargo lascélulas eucariotas de organización interna compleja necesitaron inventar unmecanismo para la transferencia de información entre ellas. Fue esta necesidadla que llevó a la invención del sexo. (p. 128)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-X111kD3YBgY/TuUU1acnPkI/AAAAAAAAB0E/dEJJI7tJIhE/s1600/James+E.+Lovelock+-+bacteria+eucariota.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-X111kD3YBgY/TuUU1acnPkI/AAAAAAAAB0E/dEJJI7tJIhE/s320/James+E.+Lovelock+-+bacteria+eucariota.gif" width="307" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Una cuestión noresuelta acerca del Proterozoico es cuál es la concentración de oxígeno.¿Permaneció alrededor del 0,1 al 1 por ciento o aumentó hasta los nivelesactuales? El oxígeno libre tiene dos fuentes: la fuga de hidrógeno al espacio yla deposición de carbono y azufre. Una vez que aparece oxígeno libre en elaire, la fuga de hidrogeno se reduce progresivamente. La única manera deintroducir más oxígeno es separando carbono y azufre elemental del dióxido decarbono (CO&lt;/span&gt;&lt;sub style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;2&lt;/sub&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;) y los sulfatos. Este proceso empieza con lafotosíntesis que divide el dióxido de carbono en carbono y oxígeno. La tasa dedeposición de carbono ha sido constante a lo largo de la historia de la vida enla Tierra. (p. 129-131)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En el mundoreal, el ciclo del oxígeno no puede desconectarse del ciclo del dióxido decarbono; el ciclo del dióxido de carbono está acoplado con el climaestabilizando el sistema. Una vez superada la crisis del oxígeno elProterozoico pudo ser un tiempo confortable para Gaia a excepción hecha de lamolestia persistente de los asteroides, hubo por lo menos diez que causarondaños a Gaia cuya severidad es comparable a la de una quemadura que afecta al60 % del área de la piel en un ser humano. La capacidad de recuperación trasperturbaciones grandes es una prueba de la salud de los sistemasgeofisiológicos. El hecho de que la vida haya persistido y se haya recuperadode tantas de estas catástrofes proporciona todavía más evidencia de laexistencia de un sistema homeostático poderoso en la Tierra. (p. 138)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;6.- Tiemposmodernos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La llegada degrandes comunidades de células de cuerpo blando alteró la superficie de laTierra y el ritmo de la vida en ella: plantas, consumidores que podíantrasladarse por el suelo y también por el aire o el mar. Todos estos seresdejaron restos fósiles. Su presencia marca el período denominado Fanerozoico,que abarca desde el Cámbrico hace unos 600 millones de años, hasta la épocaactual. (p. 141) Los geólogos indican que la transición del Proterozoico alFanerozoico ocurrió hace unos 570 millones de años. Los primeros organismos quereconoceríamos como animales con esqueletos aparecieron un poco antes. Comogeofisiólogo J.Lovelock prefiere contemplar esta transición como marcada también por uncambio en la abundancia de oxígeno.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Desde susorígenes como productores, los fotosintetizadores han tenido una relación deamor y odio con los consumidores. A los productores no les gusta ser comidos,pero la presencia de los consumidores es esencial para su salud y la de losorganismos mayores de los que forman parte. En la atmósfera sólo hay reserva dedióxido de carbono para unos pocos años&lt;/span&gt;&lt;span class="MsoCommentReference"&gt;&lt;span style="font-size: 9pt;"&gt;&lt;a class="msocomanchor" href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_msocom_1" id="_anchor_1" language="JavaScript" name="_msoanchor_1"&gt;[1]&lt;/a&gt;&lt;span style="display: none;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Ladesaparición de los consumidores de la escena sería desastrosa para lasplantas, y en un intervalo de tiempo muy pequeño. Habría cambios climáticos muyimportantes a medida que los gases de la atmósfera y el albedo respondiesen ala muerte de las plantas. (p. 142-143)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los organismosmás grandes que aparecieron en el Fanerozoico, tales como los dinosaurios, sólopodrían haber existido en un ambiente más rico en oxígeno. Todavía hoy, con un21 por ciento de oxígeno en la atmósfera, nuestros músculos no pueden seralimentados con suficiente oxígeno en condiciones de máximo esfuerzo. Eloxígeno tiene también efectos tóxicos. El metabolismo oxidativo, la extracciónde energía del alimento mediante su reacción con el oxígeno, se encuentraacompañado de la fuga de intermediarios altamente venenosos dentro de lacélula. Debemos nuestra supervivencia a un sistema de protección químicadesarrollado por nuestros antecesores bacterianos. La lignina representa unmaterial tan importante para las plantas como lo son los fosfatos y carbonatospara los huesos y conchas de los animales. La producción de calcita y ligninaen las células puede haber consistido en un método de eliminar la toxicidad deloxígeno. (p. 144-146)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El dióxido decarbono es un simple gas traza en la atmósfera en contraste con su abundanciaen los demás planetas, o con los gases abundante en la Tierra, oxígeno y nitrógeno.El dióxido de carbono se encuentra ahora a sólo 340 partes por millón envolumen. En el suelo se encuentra en una proporción de 10 a 40 veces superioral que se encuentra en la atmósfera. Lo que ocurre es que los organismosvivientes actúan como una bomba gigante. Continuamente apartan el dióxido decarbono del aire y lo conducen a las partes profundas del suelo donde puedereaccionar con las partículas de las rocas y ser eliminado. Este gran mecanismogeofisiológico ha funcionado desde que empezó la vida como una parte de laregulación climática. Sin embargo, a medida que el Sol se torna más caliente,este mecanismo tiene pocas posibilidades de mantener el planeta frío. Siasumimos que la salud de Gaia se mide por la abundancia de vida, los periodosde salud serán los de bajo nivel de dióxido de carbono. (p. 148-150)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La geofisiologíasugiere que, para regular el clima frente a un incremento creciente en el calordel Sol, los glaciares son el estado normal y los interglaciares, como elpresente los patológicos. ¿Cómo es posible que la cantidad de dióxido decarbono haya sido tan baja? Si había más organismos bombeando ¿dónde están? Enun organismo vivo se utiliza ampliamente el azufre tanto de forma estructuralcomo funcional. JL pensó en ir en barco desde el hemisferio norte al hemisferiosur midiendo los gases sulfurosos en el aire y en el mar con la intención dedescubrir si el sulfuro de dimetilo era realmente el compuesto responsable deltransporte de azufre en el mundo real. También quería aprovechar la oportunidadpara medir los gases halocarbonados, como los que se utilizan en los aerosoles,con la esperanza de que éstos “marcasen” de forma efectiva el aire y nospermitieran observar su movimiento sobre los océanos. Cómo no me concedieronfondos fabriqué un cromatógrafo de gases simple. Las medidas realizadas en esteviaje fueron dadas a conocer en la revista &lt;i&gt;Nature&lt;/i&gt;mostrando que las medidas de halohidrocarburos eran compuestos persistentes yde larga vida en la atmósfera terrestre y se encontraban en todas partes. Estosdescubrimientos dieron lugar, entre otras cosas, a la “guerra del ozono”. Lostrabajos segundo y tercero mostraron la presencia ubicua de sulfuro de dimetiloy de sulfuro de carbono en los océanos. (p. 151-159)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Como vimos en elcapítulo anterior, la vida marina vive cerca del límite tolerable deconcentración salina. Las concentraciones de cloruro de sódico por encima de0,8 molar son tóxicas, pero ello no es aplicable a las betaínas que son salesinocuas. Las células que son capaces de sustituir una gran proporción de salpor betaína se encuentran en una posición ventajosa. El azufre es muy abundanteen el mar mientras que el nitrógeno a menudo es escaso. En tierra se encuentrala situación inversa. Las algas que tendieran a quedarse en las zonassuperiores y secas de la playa darían lugar a gas sulfuroso y las brisasprovenientes del mar lo transportarían tierra adentro donde reaccionesatmosféricas lo descompondrían y depositarían el azufre como sulfato ymetanosulfato en el suelo. El azufre es escaso en tierra y esta fuente nuevapodría haber propiciado el crecimiento de las plantas terrestres. Estecrecimiento incrementado aumentaría la erosión de las rocas y así aumentaría elflujo de nutrientes hacia el océano. De este modo, o mediante una serie similarde pasos pequeños, evolucionan los intrincados sistemas de regulacióngeofisiológica. Esto ocurre sin ninguna planificación o previsión, y sin romperlas reglas de la selección natural darwiniana. (p. 159-160)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;M.O. Andreaemostró que los organismos marinos emiten vastas cantidades de sulfuro dedimetilo. La oxidación rápida del sulfuro de dimetilo en el aire sobre elocéano podría dar lugar a núcleos necesarios para la condensación de vapor deagua y la formación de nubes. Hemos mostrado la posibilidad de una relaciónestrecha entre el crecimiento de algas en la superficie del océano y el clima.(p. 162) ¿De qué manera este sistema se ha convertido en factor de laregulación climática de la Tierra? Los océanos se vuelven más salados cuando elagua se congela en los casquetes polares, lo que puede dar lugar a unincremento en la emisión de sulfuro de dimetilo, y de nubosidad, y así a unaretroalimentación positiva hacia más enfriamiento. (p. 165) Cuando la vidacomenzó, el Sol era menos luminoso y la amenaza era el superenfriamiento. Enlas edades medias del Proterozoico, el Sol brillaba justo lo necesario y fuenecesaria poca regulación, pero ahora que aumenta de tamaño y se hace máscaliente, su emisión de calor aumenta y se convierte en una amenaza cada vezmayor para la biosfera de la que formamos parte. (p. 166)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;7.- Gaia y el medio ambiente contemporáneo.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Desde el punto de vista del tiempo gaiano, la evolución del medio ambiente se caracteriza por períodos de estabilidad interrumpidos por inesperados cambios abruptos. Nosotros mismo somos un producto de esta catástrofe. ¿Es posible que inadvertidamente estemos precipitando otra interrupción que altere el medio ambiente que van a heredar nuestros sucesores? (p. 168)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El dióxido de carbono es un gas incoloro con un olor débilmente acre y gusto ácido. Se encuentra de forma natural en la atmósfera de la Tierra, sirve como un elemento esencial en la nutrición de las plantas y es un elemento que determina de forma importante el balance térmico del planeta. Las actividades humanas liberan dióxido de carbono a la atmósfera a través de la combustión de madera, carbón, petróleo, gas natural y otros materiales orgánicos. Debido en parte a estas actividades, la concentración de dióxido de carbono ha crecido alrededor de un&amp;nbsp;7 por ciento en las últimas dos décadas&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Ha habido un gran debate acerca de cómo y cuándo la tierra reaccionará y qué impacto va a tener esto en la humanidad. El dióxido de carbono es para Gaia como la sal para nosotros. No podemos vivir sin ella pero un exceso es un veneno. (p. 170-171)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los sistemas en homeostasis compensan las perturbaciones y trabajan para mantenerse en un estado adecuado. Quizá si la dejásemos a su aire Gaia podría absorber el exceso de calor y dióxido de carbono que llega. Sin embargo, no se deja a Gaia actuar por sí sola; además estamos ocupados eliminando una parte de la vida vegetal, las selvas y los bosques, que mediante una respuesta de crecimiento extra podrían contrarrestar el cambio. (p. 173)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El efecto invernadero del dióxido de carbono no es el único problema que resulta de la combustión de productos fósiles. En las regiones templadas del hemisferio norte existe un incremento de la mortalidad y morbilidad de los ecosistemas relacionados con el incremento de la precipitación de sustancias ácidas. La causa no solamente es la combustión sino también es culpa del oxígeno, el acidificador, la droga gaseosa que tanto nos da vida como nos acaba matando. (p. 175) De nuevo, la contaminación por lluvia ácida es un problema de dosis. La contribución geofisiológica a este debate consiste en ver la fuente menospreciada de ácido, el sulfuro de dimetilo, producido en grandes cantidades por parte de floraciones fitoplanctónicas en la superficie de los océanos. (p. 177)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;A finales de los años sesenta JL desarrolló un aparato sencillo capaz de detectar los clorofluorohidrocarburos (CFC) en la atmosfera hasta niveles de partes por trillón en volumen. Las medidas que JL hizo mostraron que los CFC se encontraban unas 40 partes por trillón en el hemisferio sur y entre 50 y 70 en el norte. En la concentración actual estos compuestos no constituyen ningún peligro concebible. La preocupación venía del hecho de que las emisiones crecían exponencialmente y si la velocidad de crecimiento de los años sesenta continuaba hasta el final de la centuria habría una disminución de ozono entre un 20 y un 30 por ciento. Lo cual sería desastroso. (p. 179-180)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Otra vez se olvidó el criterio de Paracelso de que el veneno es la dosis y se colocó en su lugar el santo y seña de “cero”. El grito fue: “No hay nivel seguro de radiación ultravioleta, como los otros cancerígenos debería ser reducida a cero. El ozono impide la penetración de radiación ultravioleta dura, que en caso contrario mantendría la tierra estéril e inhabitable para la vida. Lynn Margulis fue quien lo refutó mostrando que las algas fotosintéticas pueden sobrevivir cuando se exponen a radiación ultravioleta. Sin embargo esto no impidió que la hipótesis se convirtiera en uno de los grandes mitos científicos del siglo, sobrevive debido a la división que separa las ciencias. (p. 182-183)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;(…) la mayoría de físicos no son conscientes de que la radiación ultravioleta también puede reportar beneficios. (…) La variación del color de piel con la latitud sugiere que nos hemos adaptado, en ausencia de migración, a los niveles de radiación ultravioleta de nuestros hábitats. (p. 184) La presencia en la atmosfera de CFC es un factor adicional al del efecto invernadero del dióxido de carbono. Ello representa un peligro potencialmente mucho más serio que el de la disminución de ozono. (p. 185)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Aunque Gaia puede ser inmune a las excentricidades de alguna especie díscola como nosotros o los productores de oxígeno, ello no implica que nosotros como especie estemos protegidos contra nuestra locura colectiva. (…) Si el mundo se hace poco habitable por nuestra causa, existe la posibilidad de un cambio a otro régimen que será mejor para la vida, pero no necesariamente mejor para nosotros. En el pasado, los cambios de este tipo, tales como el salto de una glaciación a un período interglaciar, han tendido a ser interrupciones revolucionarias en lugar de evoluciones graduales. (p. 193)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Desde un punto de vista geofisiológico ello nos recuerda que los efectos de la eliminación de bosques probablemente se suman a los del dióxido de carbono y otros gases de efecto invernadero. Los modelos actuales no pueden predecir las consecuencias de estos cambios. (p. 194) Debemos identificar cuáles son las necesidades de la Tierra, incluso si nuestro tiempo de respuesta es lento. Podemos ser altruistas y egoístas a la vez en una especie de interés propio inconscientemente inteligente. (p. 196)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;hr align="left" class="msocomoff" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="msocomtxt" id="_com_1" language="JavaScript"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_msocom_1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoCommentText"&gt;&lt;span class="MsoCommentReference"&gt;&lt;span style="font-size: 9pt; line-height: 115%;"&gt;&amp;nbsp;&lt;a class="msocomoff" href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_msoanchor_1"&gt;[1]&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;Esta idea choca de frente con el incremento constante causado por el hombre.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-6268452280736339115?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/6268452280736339115/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/l123-las-edades-de-gaia-1988-3.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/6268452280736339115'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/6268452280736339115'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/l123-las-edades-de-gaia-1988-3.html' title='(L123) Las edades de Gaia (1988) - 3'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-elQb8MXbKWQ/TxbilnEp5cI/AAAAAAAAB38/nk11n-_SUhI/s72-c/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-760185548855158254</id><published>2012-02-15T20:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-15T20:00:01.097+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ciencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='James E. Lovelock'/><title type='text'>(L122) Las edades de Gaia (1988) - 2</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-AfsGkfMmSK0/TxbiXvGk7YI/AAAAAAAAB30/fZ4GvxJmEJc/s1600/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-AfsGkfMmSK0/TxbiXvGk7YI/AAAAAAAAB30/fZ4GvxJmEJc/s400/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;3.- Explorandoel mundo de las margaritas.&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La teoría deGaia está abierta a varios modos de investigación experimental. Durante su vidanuestro planeta ha sufrido el impacto de asteroides. Hemos sido golpeados porunos treinta planetas pequeños de hasta 16 kilómetros de diámetro. Estosacontecimientos producen cráteres de 320 kilómetros; pueden destruir hasta el90 por ciento de todos los organismos vivos y las reverberaciones delacontecimiento resuenan por un período de quizás un millón de años o más. Apartir del registro de las mismas podemos aprender mucho sobre cómo funciona elsistema y cómo se restablece la homeostasis completa. (p. 58)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En los añosveinte del siglo pasado, los biomatemáticos Lotka y Volterra introdujeron sufamoso &lt;b&gt;modelo de competencia entreconejos y zorros.&lt;/b&gt; Era un modelo simple, como el del mundo de lasmargaritas, pero difería de éste ya que el medio ambiente se considerabainfinito y neutral. Los zorros aumentan cuando el número de conejos crece, perolos conejos disminuyen cuando el de zorros aumenta. En esta relación hay unpunto estable donde las dos especies coexisten en una proporción constante,excepto en el caso de una mala época que mate algunos conejos. (p. 63) Si unaepidemia produce la muerte repentina de conejos, a continuación se producirá lamuerte de zorros por falta de alimento. Los conejos se reproducen másrápidamente, ahora los zorros también empiezan a crecer, y la velocidad decrecimiento de los conejos se amortigua y disminuye cuando el número de zorroslos amenaza. Los conejos son demasiado escasos para alimentar a los zorros,éstos mueren y el ciclo empieza de nuevo. Lo que estos modelos ecológicos hansido incapaces de explicar es la gran estabilidad de los ecosistemas naturalescomplejos como las selvas tropicales. (p. 64)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-CUxldh95T_o/TuURwrO2xNI/AAAAAAAABzw/a7oOFjky9Os/s1600/James+E.+Lovelock+-+Conejos+y+zorros.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="274" src="http://4.bp.blogspot.com/-CUxldh95T_o/TuURwrO2xNI/AAAAAAAABzw/a7oOFjky9Os/s320/James+E.+Lovelock+-+Conejos+y+zorros.gif" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Construí&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;b&gt;un mundo de margaritas adicional&lt;/b&gt;. Enéste, las margaritas eran comidas por conejos y los conejos a su vez erancomidos por zorros. Para evaluar la estabilidad del modelo lo sometí acatástrofes periódicas; en cuatro ocasiones durante la evolución del modelo, el30 por ciento de la población de margaritas fue destruida inmediatamente, comopor una epidemia, y el sistema permitió que se recuperaran. Durante el cursonormal de la evolución todas las poblaciones son estables y se recuperan prontode las perturbaciones de las epidemias. Finalmente, el sistema no puedecompensar el siempre creciente flujo de energía solar y se pierde. (p. 67) Lahipótesis de que el crecimiento de las margaritas está limitado a un margenestrecho de temperaturas es crucial para el funcionamiento del mecanismo. Lamayoría de los nutrientes también experimenta restricciones similares;demasiado es veneno, demasiado poco produce muerte por inanición. (p. 74)Cuando aumenta la concentración de oxígeno aumenta el crecimiento de losconsumidores, pero el exceso de oxígeno es venenoso, existe una cantidad que esla deseable. (p. 75)&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La teoría deGaia conlleva una visión de la Tierra en la que: 1.- La vida es un fenómeno aescala planetaria. 2.- Los organismos vivos no pueden ocupar un planetaparcialmente. 3.- Ya no es suficiente decir “organismos mejor adaptados queotros tienen más probabilidad de dejar descendencia”. El crecimiento de unorganismo afecta a su medio ambiente físico y químico, por tanto la evoluciónde las especies y la evolución de las rocas están estrechamente ligados como unproceso único e indivisible. 4.- La ecología teórica se ha ampliado. El incrementode la diversidad entre las especies da lugar a una mejor regulación. (p. 78)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;4.- El Arcaico.&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La vida empezópor lo menos hace 3,6eones&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; (3.600 millones de años), durante unperíodo que los geólogos llaman Arcaico. El período que comprende desde la formaciónde la Tierra, hace 4,5 eones, hasta el período en que el oxígeno empezó adominar la química de la atmósfera, hace 2,5 eones&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Gaia es tanvieja como la vida. Efectivamente, si el Big Bang tuvo lugar hace 15 eones,entonces es tan vieja como un cuarto de la edad del universo. (p. 79)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La energíanecesaria para enviar una señal a través de un intervalo espacial y temporalcrece exponencialmente con la distancia que tiene que ser atravesada.Imaginemos cuán grande debe haber sido una señal para transmitir informaciónacerca del principio del universo hace 15 eones. Nada excepto la explosión deluniverso hubiera podido enviar una señal desde hace tanto tiempo. Todo lo queahora queda es el débil rumor de las microondas cósmicas de la radiación defondo. Todas las demás teorías acerca del origen se encuentran faltas deevidencia. De manera semejante, los organismos vivos pasan los programas de lascélulas de una generación a la siguiente. Podemos pensar que compartimos lasmismas reacciones químicas con la bacteria primitiva más antigua. Lasrestricciones naturales a la existencia de aquellas bacterias antiguas nosdicen cómo era el medio ambiente de aquella Tierra primitiva. (p. 81) Nosotros,seres excéntricos que utilizamos la combustión como fuente de energía, vivimosen un universo impulsado por la energía nuclear. La radiactividad es un relojmaravillosamente exacto y ha medido el tiempo desde aquella explosión (lasupernova que formó el sistema solar y la Tierra) hace 4,55 eones. En cada unode nosotros se desintegran radiactivamente unos cuantos millones de átomos depotasio por minuto, elemento esencial para la vida. Si fuera eliminado yreemplazado por un elemento muy semejante, el sodio, moriríamosinstantáneamente. El potasio, como el uranio, el torio y el radio, es unresiduo radiactivo de larga vida de la supernova. (p. 83)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los registros delas rocas sugieren que la vida empezó entre 0,6 y 1 eón después de que laTierra se hubiera agregado en forma de cuerpo planetario reconocible. Estosregistros muestran una diferencia en las proporciones de los átomos delelemento estable carbono. Las rocas que con mayor certeza corresponden a unasituación de ausencia de vida no provienen de la Tierra, sino de la Luna y losmeteoritos. Su antigüedad es 4,55 eones. La composición isotópica de estasrocas de materia muerta es fácilmente distinguible de aquéllas sedimentadas enla Tierra hace 3,6 eones. Sobre la física y la química del períodoinmediatamente anterior al origen de la vida sólo pueden hacerse especulaciones.(p. 84)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los primeroscompuestos orgánicos de la vida fueron aminoácidos, nucleótidos, azúcares, ymuchas otras partes esenciales, todas ellas esperando para el acto final delensamblaje. La mera presencia de estos compuestos en un planeta libre deoxígeno no es por sí misma indicadora de vida. Sólo indica la posibilidad de suformación. La existencia de los compuestos químicos de la vida y pre-vidarequiere un intervalo de temperatura comprendido entre 0º y 50º C. La falta decalor de un sol más frío podría haber sido contrarrestada por una manta de gasque proporcionara un “efecto invernadero”. (p. 86-87) El planeta producía tresveces más calor interno que ahora. La Tierra era más radiactiva. Podemosaceptar como razonable que la vida empezó a nivel molecular a partir deprocesos equivalentes a las turbulencias y torbellinos. Los organismos parecenque hayan utilizado el estado sólido para almacenar y pasar a sus descendientesel mensaje de la existencia. El estado sólido de los cristales aperiódicos deDNA proporciona a los organismos una duración mucho más larga que lacorrespondiente a una turbulencia o a una reacción cíclica. (p. 88-89)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La evolución delos fotosintetizadores o cianobacterias que utilizan el dióxido de carbono comoalimento produjo la primera crisis ambiental de la Tierra al disminuir la capaque la mantenía caliente. Pero creo que gracias a la presencia de rocassedimentarias ésta crisis no sucedió nunca. Lo que me gustaría proponer es unainteracción dinámica entre los primeros fotosintetizadores, los organismos queprocesaban sus productos, y el medio ambiente planetario, desarrollando unsistema estable auto-regulado, un sistema que mantiene la temperatura de laTierra constante y adecuada para la vida. (p. 90-91)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Qué ocurría conel metano? La radiación ultravioleta rompe el metano convirtiéndolo en una capade &lt;i&gt;smog&lt;/i&gt;, el equivalente arcaico de lacapa de ozono. Los fotosintetizadores son como las margaritas blancas, sucrecimiento enfría la Tierra eliminando dióxido de carbono. Los descomponedoresmetanógenicos son como las margaritas negras; su crecimiento calienta laatmósfera mediante la adición de gases de efecto invernadero en el aire.(93-95) Se ve que el origen de la vida coincide con la caída del dióxido decarbono y el ascenso del metano. El final del Arcaico está señalado por ladesaparición del metano. (p. 96) &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Cómopersistieron nuestros océanos? Parece probable que la presencia de vida hayatenido algún papel. Se sospecha que la vida anterior al oxígeno tenía que estarobligada a existir en las profundidades del mar, donde no podía penetrar laradiación ultravioleta. Después que apareciese el oxígeno en el aire pudoformarse ozono como escudo protector. Después de esto, el camino quedabaabierto para que una vida abundante pudiera colonizar la tierra firme yposibilitar el aumento de la concentración de oxígeno hasta su nivel actual del21 por ciento. (p. 100-101) Creo que la amenaza más seria para la salud de lascomunidades terrestres de aquellos tiempos sería la necesidad de lluvia. Unaforma primitiva de generador de hielo puede haber encontrado alguna ventaja enla congelación del rocío, mediante ésta, puede haber destruido a un competidoro a un predador, roto la piel dura de un organismo que le servía de alimento, oproduciendo rupturas mecánicas en rocas para liberar nutrientes. Cualquiera deestos efectos daría ventaja al generador de hielo y, lo que es más importante,daría ventaja al mayor o mejor nucleador. Un aspecto que se conoce con detallees el de la interrelación entre la congelación de las gotas de las nubes y lacaída subsiguiente de lluvia. (p. 100-106)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Aunque la lluviaes esencial para el crecimiento en la tierra, también conlleva problemas porqueelimina nutrientes. Los ríos transportan al océano elementos requeridos por lavida marina, por ejemplo nitrógeno, fósforo, calcio y silicio. Sin embargo losríos también llevan al mar otros elementos más raros –azufre, selenio e iodo- yla tierra se empobrece. Esto nos conduce a otro mecanismo geofisiológico degran escala: la transferencia de elementos esenciales o nutrientes desde elocéano, donde son abundantes, a la tierra, donde son escasos. (p. 107) De formagradual, a medida que se agotaban los compuestos del mar capaces de eliminaroxígeno, la relación entre el flujo de metano y oxígeno se desplazaría hacia unexceso de oxígeno. Sin embargo, para las bacterias arcaicas la era nunca acabó.Ellas medran en cualquier ambiente libre de oxígeno. En los fondos marinos y enlos intestinos de casi todos los consumidores, incluyéndonos a nosotros. (p.109-110)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoCommentText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-size: 10pt;"&gt; El concepto de eón podría estar equivocado según lawiki. En geología, un eón se refiere a cada una de las divisiones mayores detiempo de la historia de la Tierra desde el punto de vista geológico ypaleontológico. Por tanto cada eón es variable.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;div class="msocomtxt" id="_com_2" language="JavaScript"&gt;&lt;div class="MsoCommentText"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-760185548855158254?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/760185548855158254/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/l122-las-edades-de-gaia-1988-2.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/760185548855158254'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/760185548855158254'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/l122-las-edades-de-gaia-1988-2.html' title='(L122) Las edades de Gaia (1988) - 2'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-AfsGkfMmSK0/TxbiXvGk7YI/AAAAAAAAB30/fZ4GvxJmEJc/s72-c/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1015781582434823655</id><published>2012-02-12T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-12T10:00:00.323+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ciencia'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='James E. Lovelock'/><title type='text'>(L121) Las edades de Gaia (1988) - 1</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-A7el87o3EVQ/TtecvJ3NzZI/AAAAAAAABxE/om5f6tYYuUQ/s1600/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-A7el87o3EVQ/TtecvJ3NzZI/AAAAAAAABxE/om5f6tYYuUQ/s400/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-1.jpg" width="248" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;James E.Lovelock,&amp;nbsp;&lt;i&gt;Las edades de Gaia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(1988)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El ambienteterrestre, en vez de ser un mundo físico regulado por leyes autónomas propias,es una parte de un sistema evolutivo que contiene la vida y que debe a losfenómenos vitales parte de sus reglas, sus mecanismos y sus componentes. Losseres vivos, conectados entre sí y a la atmósfera, a la hidrosfera y a lalitosfera, fabrican y mantienen de continuo su ambiente, formando un “todo” anivel planetario. Al contrario de lo que pensábamos antes de las aportacionesde&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.ecolo.org/lovelock/index.htm"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;James E. Lovelock (1919)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;, no es que lascondiciones especiales de la Tierra hayan permitido el desarrollo y evoluciónde la vida sobre ella, sino que es la vida quien ha determinado el desarrollo yevolución de las condiciones adecuadas para la vida sobre la Tierra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Eldesarrollo industrial, la tecnología, los avances científicos que, por unaparte, contribuyen al bienestar de la humanidad, están al mismo tiempoperjudicando al cuerpo planetario que nos alberga. Haciendo una analogía con unser vivo, Gaia&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftnref1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftn1" title=""&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;estáenferma: el calentamiento por el efecto invernadero es considerado como un accesofebril; la lluvia ácida, un problema digestivo; la disminución de la capa deozono, una afección dermatológica; el consiguiente aumento de la radiaciónultravioleta, un accidente de graves repercusiones. Gaia con su capacidad dehomeostasis, puede superar todas estas enfermedades y achaques en un tiempoque, comparado con su longeva edad, no será muy grande. Pero las nuevascondiciones que lleven al equilibrio podrían no ser las adecuadas para lapersistencia de la especie humana en el planeta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Esta es latesis que sostiene en su libro&amp;nbsp;&lt;i&gt;Las edades de Gaia&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(Ages ofGaia, 1988), del que os vamos a hacer un resumen lo más clarificador posible.Cuento con la estimable ayuda de&amp;nbsp;&lt;b&gt;J.M. Bayona (1956)&lt;/b&gt;, Doctor enCiencias Químicas, especialista en Química Ambiental, quien ha revisado eltexto-resumen y también nos hará una aportación final. También agradezco elbreve comentario del traductor del libro&amp;nbsp;&lt;b&gt;Joan O. Grimalt (Palma,1956)&lt;/b&gt;&amp;nbsp;Doctor en Ciencias Químicas y Director del Instituto deDiagnóstico Ambiental y Estudios del Agua.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Prefacio&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La teoría deGaia supone una perspectiva planetaria. Lo que importa es la salud del planeta,no la de algunas especies individuales. La salud de la Tierra estáfundamentalmente amenazada por los cambios a gran escala de los ecosistemasnaturales. La agricultura, la industria forestal, y en menor medida, la pescaaparecen como las causas más importantes de este tipo de daño, junto con elincremento inexorable de los gases responsables del efecto invernadero, dióxidode carbono, metano y otros que se describirán a continuación. Los geofisiólogosno ignoran el problema de la disminución de la capa de ozono o el de la lluviaácida.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;1.- Introducción&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hemosaceptado que el Sistema Solar es yermo. Ahora nos damos cuenta de que nuestroplaneta es muy diferente de sus dos homónimos muertos, Marte y Venus. La ideade que la Tierra está viva probablemente es tan antigua como la humanidad. Laprimera expresión de ello como un hecho científico fue de James Hutton en 1785.La palabra biosfera procede de Eduard Suess en 1875, esta idea la desarrollóVernadsky en 1911.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La teoría deGaia predice que el clima y la composición química de la Tierra se conservanhomeostáticamente durante largos períodos hasta que algún conflicto interior ofuerza externa provoca un salto a un nuevo estado estacionario.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;2.- ¿Qué es Gaia?&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Qué es lavida? A lo largo de la evolución, nuestra supervivencia consistía en ladistinción instantánea entre un predador y una presa, un familiar y un enemigo,y el reconocimiento de una pareja potencial. No podíamos permitirnos el retrasoen el pensamiento consciente, esta es la razón por la que conocimos de maneraintuitiva lo que es la vida: es comestible, simpática y mortal. (p. 30). Lavida es social. Es imposible medir la temperatura o la presión de una moléculaindividual. Los físicos dicen que temperatura y presión son propiedadescoligativas de un número suficiente de moléculas. Nosotros y algunos animalesmantenemos la temperatura constante cualquiera que sea la temperatura denuestro alrededor. La tendencia a la constancia se llamo&amp;nbsp;&lt;i&gt;homeostasis&lt;/i&gt;.Fue necesario ver la Tierra desde el espacio para que nos diera la sensación deun planeta vivo en el que las cosas vivas, el aire, el océano y las rocas secombinan en una sola entidad como Gaia. (p. 32)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La hipótesisde Gaia postula que la temperatura, el estado de oxidación, acidez y algunosaspectos de las rocas y las aguas se mantienen constantes en cualquier época, yque esta homeostasis se obtiene por procesos cibernéticos llevados a cabo demanera automática e inconsciente por la biota&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftnref2"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftn2" title=""&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.La energía solar sustenta estas condiciones favorables para la vida. La vida ysu entorno están íntimamente asociados a la evolución que afecta a Gaia, no alos organismos o al medio ambiente por separado. (p. 33)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Las cienciaspara comprender mejor la vida son: la biología molecular, la fisiología y latermodinámica. El primer principio&lt;span style="color: #339966;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;dela termodinámica postula que la energía siempre se conserva y que,independientemente de lo lejos que se disperse, la suma total siempre permanececonstante. El segundo principio se centra en la asimetría de la naturaleza.Cuando el calor se transforma en trabajo siempre se desperdicia algo. Laredistribución de la cantidad total de energía en el universo tiene unadirección, siempre se mueve pendiente abajo. Los objetos calientes se enfrían,pero los fríos nunca se calientan espontáneamente. Los procesos naturalessiempre se mueven hacia un incremento del desorden que se mide por la entropía,la cantidad que siempre e inexorablemente aumenta. La entropía está conectadadesde un punto de vista cuantitativo con el desorden de las cosas. A mayororden más baja es la entropía. Me gusta pensar que la entropía muestra lapropiedad más auténtica de nuestro universo: su tendencia a declinar, aconsumirse. Otros la ven como la dirección de la fecha del tiempo. Sin eldeclive general del universo no podría haber existido el Sol y, sin el consumosuperabundante de su reserva de energía, la luz que nos permite existir. (p.34-36)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;ParaSchrödinger&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftnref3"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftn3" title=""&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;lapropiedad más sorprendente de la vida es su capacidad de desplazarse haciaarriba contra el flujo del tiempo. La vida es una contradicción de la segundaley que establece que todo se mueve hacia abajo, hacia el equilibrio y lamuerte. La vida no tiene manera de violar la segunda ley, ha evolucionado conla Tierra como un sistema estrechamente acoplado para asegurarse lasupervivencia. (p. 37)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Shannon&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftnref4"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftn4" title=""&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;desarrollola teoría de la información. Cuando se envía un mensaje a un destinatario sepierde información. Esto se parece a la entropía de los físicos. A menorignorancia menor es la entropía. “Disipación de entropía” es una forma elegantede expresar excremento y polución. Nosotros los animales contaminamos el airecon dióxido de carbono y la vegetación contamina con oxígeno. La contaminaciónde uno es el alimento del otro. Gaia es más sutil, hasta que aparecieron losseres humanos, sólo contaminó con un suave calentamiento consistente enradiación infrarroja.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Prigogine&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftnref5"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftn5" title=""&gt;&lt;span style="color: blue;"&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;noshabla de “estructuras disipativas”, se disipan cuando el suministro de energíase acaba. Los organismos vivos son sistemas abiertos en el sentido de que tomany excretan energía y materia. En teoría son tan abiertos como los límites deluniverso. ¿Cómo se puede identificar la vida en otro planeta? Se comparan lasatmósferas de Marte y Venus (predominio de dióxido de carbono) con la de laTierra (predominio de nitrógeno y oxígeno), en las primeras toda la energía seha agotado. (p. 40-42). Existen dos objeciones a Gaia: el primero que se tratade un concepto teleológico y que para regular el clima hace falta una capacidadde predicción. El segundo se refiere a que la regulación biológica solo esparcial, ya que el mundo real es el resultado de una “coevolución” de lo vivo ylo inorgánico. (p. 47-48)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-VNXH_w74m8Y/TtecukGTT2I/AAAAAAAABxA/eR3oDV0z5ig/s1600/James+E.+Lovelock+-+Margaritas.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="206" src="http://1.bp.blogspot.com/-VNXH_w74m8Y/TtecukGTT2I/AAAAAAAABxA/eR3oDV0z5ig/s320/James+E.+Lovelock+-+Margaritas.bmp" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;¿Es lahomeostasis una predicción razonable de la teoría Gaia? Luché con el problemade reducir la complejidad de la vida y el medio ambiente a un esquema simple.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;b style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Elmundo de las margaritas&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&amp;nbsp;era la respuesta. Dibujamos un planeta similara la Tierra pero que tiene más área continental y menos océano, pero bienprovisto de agua. En el planeta solo hay margaritas pero de diferente tono decolor: oscuras, claras, neutras. Y una estrella que calienta nuestro planeta, amedida que este sol envejece aumenta su emisión de energía. Cuando la vidaempezó en la Tierra hace unos 3.800 millones de años el Sol era un 30 porciento menos luminoso que ahora. Dentro de unos cuantos miles de millones deaños será tan terriblemente caliente que la vida que conocemos morirá o deberáencontrar otro planeta que le sirva de hogar. El mundo de las margaritas estásimplificado del siguiente modo: una sola variable, temperatura y una solaespecie de margaritas. Por debajo de 5ºC, las margaritas no crecerán; sutemperatura óptima se sitúa alrededor de 20ºC. Si pasa los 40ºC se marchitarány morían. La temperatura media resulta del calor recibido de la estrella y elcalor perdido. Para simplificar asumimos que tiene una cantidad constante dedióxido de carbono que no interfiere en el clima, no hay nubes y llueve denoche. La temperatura viene determinada por el color del planeta, más oscuroabsorbe más sol y más claro lo rechaza a la atmosfera. Imaginemos unatemperatura de 5ºC, en la región ecuatorial más caliente germinarían lasmargaritas, imaginemos que en una proporción semejante de colores. Lasmargaritas oscuras se verían favorecidas en su crecimiento al retener máscalor, las claras se hubieran encontrado en desventaja, hubieran palidecido ymuerto al reflejar la luz del sol y bajar de la temperatura crítica de 5ºC.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En laestación siguiente predominarían las margaritas oscuras, pero a media queaumentara el calor del planeta y llegará a niveles por encima del óptimo parael crecimiento, las producción de semillas caería y el crecimiento y extensiónde las margaritas blancas se vería favorecido por su capacidad natural paramantener el clima frío. Cuando la estrella que da calor envejece y se hace máscaliente, la proporción variará a favor de las blancas, hasta que finalmente elflujo de calor es tan grande que ni las margaritas blancas pueden mantener elplaneta por debajo del límite superior a 40ºC. En ese momento el planeta sevuelve yermo de nuevo. El mundo de las margaritas muestran que una propiedaddel medio ambiente, la temperatura, es regulada de manera efectiva en unintervalo amplio de luminosidad sin necesidad de suponer ninguna capacidad depredicción o planificación. (p. 49-53)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Si el mundoreal en el que vivimos se autorregula de manera semejante al mundo de lasmargaritas y el clima y el ambiente es la consecuencia de un sistemaautomático, aunque no intencionado, de&amp;nbsp;&lt;i&gt;statu quo&lt;/i&gt;, entonces Gaia esla manifestación mayor de vida. Gaia incluye: 1.- Organismos vivos. 2.-Organismos sujetos a las leyes darwinianas de la selección natural. 3.-Organismos que afectan a su ambiente físico-químico (animales que toman oxígenoy exhalan dióxido de carbono y plantas y algas que realizan el procesoinverso). 4.- La existencia de limitaciones o ataduras que establezcan loslímites de la vida. Puede hacer demasiado calor o demasiado frío. Demasiadaacidez o demasiada alcalinidad; es preferible la neutralidad. (p. 53)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La vida esun sistema abierto que contiene una serie de límites. El límite exterior es elborde de la atmósfera terrestre con el espacio. Dentro de la fronteraplanetaria las&amp;nbsp;entidades&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 9pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;disminuyen, pero crecen incluso más intensamente cuando la progresión vadesde Gaia a los ecosistemas, a las plantas y a los animales, a las células yal ADN. Entonces la frontera planetaria circunscribe un organismo vivo, Gaia,un sistema constituido por todos los organismos vivos y el medio ambiente. (p.54)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br clear="all" /&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftn1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftnref1" title=""&gt;&lt;span style="color: blue; font-size: 10pt;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;Gea o Gaya (en griego antiguoΓα&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"&gt;ῖ&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;α Gaĩa o Γα&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 12pt;"&gt;ῖ&lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;η Gaĩê, ‘suelo’ o ‘tierra’) es la diosa primordial quepersonifica la Tierra en la mitología griega.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftn2"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftnref2" title=""&gt;&lt;span style="color: blue; font-size: 10pt;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;En su uso más habitual, eltérmino&amp;nbsp;&lt;b&gt;biota&lt;/b&gt;&amp;nbsp;designa al conjunto de especies de&amp;nbsp;plantas,&amp;nbsp;animales&amp;nbsp;yotros organismos que ocupan un área dada. El concepto puede extenderse paradesignar al repertorio de especies de un compartimento del ecosistema, como elsuelo, la rizosfera o el fondo en un ecosistema acuático.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftn3"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftnref3" title=""&gt;&lt;span style="color: blue; font-size: 10pt;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;Erwin Schrödinger,&amp;nbsp;&lt;i&gt;¿Quées la vida?&amp;nbsp;&lt;/i&gt;Editorial Tusquets, Barcelona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftn4"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftnref4" title=""&gt;&lt;span style="color: blue; font-size: 10pt;"&gt;[4]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;Claude Elwood Shannon(Míchigan, 30 de abril de 1916 - 24 de febrero de 2001), ingeniero electrónicoy matemático estadounidense, recordado como «el padre de la teoría de lainformación». Su principal obra es&amp;nbsp;&lt;i&gt;Una Teoría Matemática de laComunicación&lt;/i&gt;&amp;nbsp;(1948).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=9110869000328780689" name="_ftn5"&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/James%20E.%20Lovelock%20-%20Las%20edades%20de%20Gaia_v2.doc#_ftnref5" title=""&gt;&lt;span style="color: blue; font-size: 10pt;"&gt;[5]&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&amp;nbsp;Ilya Prigogine (25 de enero de1917 Moscú - 28 de mayo de 2003, Bruselas) fue un físico, químico, sistémico yprofesor universitario belga de origen ruso, galardonado con el Premio Nobel deQuímica del año 1977. Es recomendable la lectura de&amp;nbsp;&lt;i&gt;El nacimiento deltiempo&lt;/i&gt;&amp;nbsp;en la editorial Tusquets.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" noshade="" size="1" width="33%" /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1015781582434823655?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1015781582434823655/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/l121-las-edades-de-gaia-1988-1.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1015781582434823655'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1015781582434823655'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/l121-las-edades-de-gaia-1988-1.html' title='(L121) Las edades de Gaia (1988) - 1'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-A7el87o3EVQ/TtecvJ3NzZI/AAAAAAAABxE/om5f6tYYuUQ/s72-c/James+E.+Lovelock+-+Las+edades+de+Gaia-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1345479646913763692</id><published>2012-02-08T20:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-08T21:30:00.946+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Empordà'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lugares con encanto'/><title type='text'>Palau de Casavells (Casavells, Girona)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-uu-JRV0L5QI/TrorW-_ztMI/AAAAAAAABuE/RGjHdwzF7vs/s1600/Tots+Sants+2011+033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-uu-JRV0L5QI/TrorW-_ztMI/AAAAAAAABuE/RGjHdwzF7vs/s400/Tots+Sants+2011+033.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.palaudecasavells.com/"&gt;PALAU DE CASAVELLS&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En pleno corazóndel Baix Empordà, entre La Bisbal y Corçà, se encuentra el fantástico Palau deCasavells que abrió sus puertas en marzo de 2011. Ocupa un edificio históricocuyos orígenes se remontan al siglo XIV y cuyas remodelaciones se han sucedidoa lo largo de más de cuatrocientos años. Una construcción fortificada en susorígenes, todavía conserva una torre de defensa, que ha sido desde lugar deresidencia de la jerarquía eclesiástica hasta refugio de los habitantes de lazona en sucesivas guerras. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Ya3Ik5RzBuQ/TroroQCjlGI/AAAAAAAABuU/_3wwSuZZexY/s1600/Tots+Sants+2011+023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-Ya3Ik5RzBuQ/TroroQCjlGI/AAAAAAAABuU/_3wwSuZZexY/s320/Tots+Sants+2011+023.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Hoy en día, esteespacio de casi tres mil metros cuadrados completamente restaurado, propone alvisitante un diálogo entre el arte contemporáneo, el mobiliario del sigloXVIII, la década de los cincuenta, la fotografía, la arquitectura o el diseñodel siglo XXI. Está regentado por un arquitecto y un abogado y la reforma que han efectuado le ha dado al lugar una calidez digna de resaltar.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-B1Tlv1nx2DQ/TrormgKCiVI/AAAAAAAABuM/Qlbvb9i8RZo/s1600/Tots+Sants+2011+035.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-B1Tlv1nx2DQ/TrormgKCiVI/AAAAAAAABuM/Qlbvb9i8RZo/s320/Tots+Sants+2011+035.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Como galería dearte, Palau de Casavells, es continuadora del interés por los lenguajes devanguardia de la Galería Miquel Alzueta de Barcelona. Desde su fundación, Palaude Casavells trata de promover el arte contemporáneo en España con el objetivode dar a conocer la obra de artistas españoles y extranjeros. El trabajo de lagalería se centra en la pintura contemporánea, interesándose en las nuevastendencias artísticas.&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La galeríarepresenta a artistas consagrados y de media carrera como Miguel Macaya, ReginaGiménez o Manolo Ballesteros, sin olvidar el nacimiento de jóvenes talentos,una nueva generación de artistas nacionales como Bernat Daviu, Edgar Plans oMarina Puche. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Yr5x8ZRZ76o/Trorpqm3a8I/AAAAAAAABuc/BKPDdKrjmkc/s1600/Tots+Sants+2011+034.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-Yr5x8ZRZ76o/Trorpqm3a8I/AAAAAAAABuc/BKPDdKrjmkc/s320/Tots+Sants+2011+034.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Además, Palau deCasavells intenta ofrecer obras excepcionales de artistas contemporáneos dereconocido prestigio en el mercado internacional, tales como Alex Katz, PeterZimmermann, Antoni Tàpies, Marcel Dzama, Sean Scully o Joan Hernández Pijuan,para lo que cuenta con un destacado fondo de obras disponibles.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-bd6M1WUBjKM/TrosPFSXyjI/AAAAAAAABuk/rXtM_i_S4Ws/s1600/Tots+Sants+2011+030.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-bd6M1WUBjKM/TrosPFSXyjI/AAAAAAAABuk/rXtM_i_S4Ws/s320/Tots+Sants+2011+030.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Junto con lasactividades más convencionales de una galería de arte, Palau de Casavells estáinvolucrada en proponer una mezcla de antigüedades de los siglos XVIII y XIX depaíses como Suecia, Italia o Francia; en la difusión del diseño a lo largo delsiglo XX, con piezas de autores como Jean Prouvé, Henri Colman, Jose TorresClavé, Ch Hoffmann o Charles Eames; y en apostar por el nuevo mobiliariocontemporáneo de marcas como Cappellini, Flos, Living Divani o Gaggenau.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-JClYAVqjilg/TrosQbcjh_I/AAAAAAAABus/WqRFwP4ctSQ/s1600/Tots+Sants+2011+036.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-JClYAVqjilg/TrosQbcjh_I/AAAAAAAABus/WqRFwP4ctSQ/s320/Tots+Sants+2011+036.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Palau deCasavells está abierto todos los días de junio a agosto, fines de semana elresto de año y bajo cita, en Carrer Sant Isidre, 2. Casavells 17121 (Girona) -T. 972630989 / 678447376. &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="mailto:info@palaudecasavells.com"&gt;info@palaudecasavells.com&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;iframe frameborder="0" height="350" marginheight="0" marginwidth="0" scrolling="no" src="http://maps.google.es/maps?q=casavells&amp;amp;ie=UTF8&amp;amp;hq=&amp;amp;hnear=Casavells,+Cor%C3%A7%C3%A0,+Gerona,+Catalu%C3%B1a&amp;amp;gl=es&amp;amp;ll=42.000049,3.032588&amp;amp;spn=0.070802,0.175781&amp;amp;t=m&amp;amp;z=13&amp;amp;vpsrc=6&amp;amp;output=embed" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;br /&gt;&lt;small&gt;&lt;a href="http://maps.google.es/maps?q=casavells&amp;amp;ie=UTF8&amp;amp;hq=&amp;amp;hnear=Casavells,+Cor%C3%A7%C3%A0,+Gerona,+Catalu%C3%B1a&amp;amp;gl=es&amp;amp;ll=42.000049,3.032588&amp;amp;spn=0.070802,0.175781&amp;amp;t=m&amp;amp;z=13&amp;amp;vpsrc=6&amp;amp;source=embed" style="color: blue; text-align: left;"&gt;Ver mapa másgrande&lt;/a&gt;&lt;/small&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1345479646913763692?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1345479646913763692/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/palau-de-casavells-casavells-girona.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1345479646913763692'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1345479646913763692'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/palau-de-casavells-casavells-girona.html' title='Palau de Casavells (Casavells, Girona)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-uu-JRV0L5QI/TrorW-_ztMI/AAAAAAAABuE/RGjHdwzF7vs/s72-c/Tots+Sants+2011+033.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-3585527406832417945</id><published>2012-02-05T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-05T20:19:18.107+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Louis Malle'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cine'/><title type='text'>(C16) Adiós, muchachos (1987).</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-6i75XkMZIRY/TniaZ8fJa_I/AAAAAAAABpk/DVlG8DY3rZo/s1600/Louis+Malle+-+Adi%25C3%25B3s%252C+muchachos.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-6i75XkMZIRY/TniaZ8fJa_I/AAAAAAAABpk/DVlG8DY3rZo/s400/Louis+Malle+-+Adi%25C3%25B3s%252C+muchachos.jpg" width="265" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Louis Malle, &lt;i&gt;Adiós, muchachos&lt;/i&gt; (1987)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Esta semanacomentamos brevemente la película del cineasta francés &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Louis_Malle"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;LouisMalle (1932-1995)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;i&gt;Au revoir les enfants &lt;/i&gt;(1987) que fuegalardonada en su momento con el León de Oro del Festival de Venecia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Argumento&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;: La acción tiene lugar en el invierno1943/1944, en la Francia ocupada. Julien, tiene doce años, es hijo de unafamilia burguesa, estudia en una escuela de una pequeña localidad francesa,lejos del París ocupado, regentada por los padres Carmelitas. Vuelve a laescuela desmotivado y sin alegría después de las vacaciones de Navidad, para cursarel segundo trimestre. El padre Jean trae tres nuevos estudiantes. Uno de ellos,el joven Jean Bonnet, con quien Julien comparte residencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Ambos estudiantesse observan, Julien está intrigado por Jean, muchacho orgulloso y misterioso altiempo que es rechazado por toda la clase. La sucesión de días tranquilos hacenque se desarrolle una amistad entre ellos. Julien finalmente conoce el secretode su amigo, su apellido no es Bonnet sino Kippelstein, por tanto es judío. Unafría mañana de enero, a raíz de una denuncia, la Gestapo irrumpe en el colegio.El padre Jean, miembro de la resistencia clandestina, y los tres niños judíosson expulsados y apresados. Julien no los volvió a ver nunca más. Los niñosfueron deportados a Auschwitz y el Padre Jean murió en Mauthausen.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En los hechosreales, el joven Jean Bonnet fue Hans-Helmut Michel (6 de junio de 1930 - 06 defebrero 1944) y permaneció cerca de un año en el Colegio de Avon cerca deFontainebleau. El padre Jean de la película también ha existido y se llamó PadreJacques (29 de enero de 1900 - 02 de junio 1945). Por ocultar a los tres niñosjudíos en la escuela de Avon, fue deportado a Mauthausen. Murió una semanadespués de la liberación del campo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La película relatalos recuerdos infantiles de Louis Malle, la acción transcurre en una apaciblemonotonía de juegos y descubrimiento de la adolescencia hasta que la incursiónde la Gestapo en busca de judíos romperá su inocencia y cambiará sus vidas parasiempre. De Louis Malle me fascinó en su&amp;nbsp;momento &lt;i&gt;Atlantic City&lt;/i&gt; (1980).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/rtgRL2RIhXg" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-3585527406832417945?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/3585527406832417945/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/c16-adios-muchachos-1987.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/3585527406832417945'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/3585527406832417945'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/c16-adios-muchachos-1987.html' title='(C16) Adiós, muchachos (1987).'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-6i75XkMZIRY/TniaZ8fJa_I/AAAAAAAABpk/DVlG8DY3rZo/s72-c/Louis+Malle+-+Adi%25C3%25B3s%252C+muchachos.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-5710331195809108976</id><published>2012-02-02T20:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-02T22:05:56.908+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Wislawa Szymborska'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Poesía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Necrológicas'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Polaca'/><title type='text'>Wislawa Szymborska (1923-2012)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-uSWexQst-As/TyqTYy2PUsI/AAAAAAAAB6Q/MvJ8NTD096I/s1600/Wislawa+Szymborska3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-uSWexQst-As/TyqTYy2PUsI/AAAAAAAAB6Q/MvJ8NTD096I/s400/Wislawa+Szymborska3.jpg" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Wislawa Szymborska (1923-2012)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La poetisapolaca Wislawa Szymborska, premio Nobel de Literatura en 1996, murió estemiércoles a los 88 años en Cracovia víctima de un cáncer de pulmón. «Fallecióen casa, tranquila, mientras dormía», explicó a la prensa su secretariopersonal, Michal Rusinek.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hace apenas unosdías, el pasado 15 de enero, comentábamos en el blog la poesía de &lt;b&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Wis%C5%82awa_Szymborska"&gt;Wislawa Szymborska&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;y hoy nos ha dejado en su fría Polonia.&amp;nbsp;Su magnífica poesía que ha roto con brillantez las difíciles barreras dela traducción nos acompañará a partir de hoy. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Como dijoFernando Savater “Desde que en 1996 obtuvo el galardón, no dejo de disfrutarcuanto encuentro suyo en las lenguas que soy capaz de leer. Siempre me pareceemocionante y divertida, dos calificativos que seguramente algunos censoresseveros consideran incompatibles entre sí y con la más alta estatura poética.Para mi gusto, en cambio, se complementan y potencian mutuamente. Lo mástrágico de la poesía contemporánea no es lo atroz de la vida que deplora ocelebra, sino la falta de sentido del humor de los poetas. De esta frecuentemaldición escapa, risueña y agónica, Szymborska: ¿cómo podría uno renunciar aella?”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;ADOLESCENTE&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;¿Yo, adolescente?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Si de repente, aquí, ahora, se plantara ante mí,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;¿tendría que saludarla como a una persona próxima,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;a pesar de que es para mí extraña y lejana?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;¿Soltar una lágrima, besarla en la frente&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;por el mero hecho&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;de que tenemos la misma fecha de nacimiento?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Hay tantas diferencias entre nosotros&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;que probablemente sólo los huesos son los mismos,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;la bóveda del cráneo, las cuencas de los ojos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Porque ya sus ojos son como un poco más grandes,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;sus pestañas más largas, su estatura mayor&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;y todo el cuerpo recubierto de una piel&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;ceñida y tersa, sin defectos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Nos unen, es cierto, familiares y conocidos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;pero casi todos están vivos en su mundo,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;y en el mío prácticamente nadie&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;de ese círculo común.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Somos tan diferentes,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;pensamos y decimos cosas tan distintas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Ella sabe poco,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;Pero con una obstinación digna de mejores causas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span style="line-height: 18px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;RETRATODE MUJER&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Debe ser a elección.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Cambiar para que no cambie nada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Es fácil, imposible, difícil, vale unintento.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Sus ojos son, si cabe, una vez azules,otra vez grises,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;negros, alegres, sin causa llenos delágrimas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Duerme con él como una cualquiera, únicaen el mundo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Le parirá cuatro hijos, ningún hijo,uno.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Ingenua, mas la que mejor aconseja.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Débil, mas podrá con el peso.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No tiene cabeza, pues la tendrá.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Lee a Jaspers, y revistas de mujeres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No sabe el porqué de este tornillo yconstruirá un puente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Joven, como siempre joven, todavíajoven.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Sostiene en sus manos un gorriónalirroto,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;su propio dinero para un viaje largo yajeno,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;un mazo, una compresa y una copa devodka.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿A dónde corre? ¿no está cansada?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Que no, un poco, mucho, no pasa nada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;O le quiere o se empeña.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Por lo bueno, por lo malo y por el amorde Dios.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-5710331195809108976?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/5710331195809108976/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/wislawa-szymborska-1923-2012.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/5710331195809108976'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/5710331195809108976'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/02/wislawa-szymborska-1923-2012.html' title='Wislawa Szymborska (1923-2012)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-uSWexQst-As/TyqTYy2PUsI/AAAAAAAAB6Q/MvJ8NTD096I/s72-c/Wislawa+Szymborska3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1371505935501089406</id><published>2012-01-29T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-29T10:00:02.209+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rest. España'/><title type='text'>(G43) Restaurante Nerua (Bilbao)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-nLnFvPURF7I/TuI6dB3e8II/AAAAAAAABzE/eei_11hcQrY/s1600/Restaurante+Nerua-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-nLnFvPURF7I/TuI6dB3e8II/AAAAAAAABzE/eei_11hcQrY/s400/Restaurante+Nerua-2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.nerua.com/"&gt;Restaurante Nerua (Bilbao)&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La intuición aveces no falla, el mismo día 24 de noviembre por la tarde y antes de que seconcedieran las estrellas Michelin del año 2012, en esta ocasión ha sidoBarcelona la encargada de organizar la fiesta, decidí reservar en elRestaurante &lt;b&gt;Nerua&lt;/b&gt; de Bilbao&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Nerua_1.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.Al mando del barco está Josean Martínez Alija secundado por una serie de profesionalescualificados y atentos a los que queremos felicitar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El restauranteestá ubicado en el edificio del Museo Guggenheim, se entra por donde está la gigantesca araña. Al recibirte te enseñan la cocina y te dan un calditoreconfortante para soportar mejor el frío y el chirimiri bilbaíno. Las mesasestán blancas, solamente con su mantel inmaculado; a medida que vas pidiendo,agua, vinos, pan, aceites, se van llenando y van adquiriendo sentido y vida, detoda esta creación tú has tenido una pequeña participación. El segundo aperitivo fueronunas cortezas ahumadas de bacalao, simplemente correctas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hay variasopciones, dos menús a 70 (6 platos) y 83 (8 platos) euros o a la carta. Nosdecidimos a la carta porqué además había medias raciones de primeros y pudimosprobar una variada selección de su cocina a nuestro gusto. La carta es cortapero sugerente, todo lo que aparece en ella es de primera calidad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZgNxGPNVOa8/TuI6kHAukPI/AAAAAAAABzM/VLiG388dSG8/s1600/Restaurante+Nerua-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZgNxGPNVOa8/TuI6kHAukPI/AAAAAAAABzM/VLiG388dSG8/s320/Restaurante+Nerua-3.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;De primerospedimos: Puerro a la brasa, yema de arroz y jugo de cerdo ibérico, correcto.Hongos&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Nerua_1.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;,lágrimas de verduras dulces con infusión de café &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;, excelente. Hebras de berenjena asada, “makil goxo&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Nerua_1.docx#_ftn3" name="_ftnref3" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;”y yogurt de aceite de olivos milenarios, &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;plato sencillamente sublime.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-1jEESQ76w6Q/TuI6qYR8MXI/AAAAAAAABzU/knBccJOPDa4/s1600/Restaurante+Nerua-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-1jEESQ76w6Q/TuI6qYR8MXI/AAAAAAAABzU/knBccJOPDa4/s320/Restaurante+Nerua-4.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;De segundos,como no pescado del cantábrico. Cocochas de merluza rebozada, col y lima &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;, excelentes. Rodaballo con nabo,caldo de perejil y legumbres &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;,muy bueno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-HLoiaEcdo5A/TuI7sfvyWVI/AAAAAAAABzk/Y9m8FAnDctY/s1600/Restaurante+Nerua-7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-HLoiaEcdo5A/TuI7sfvyWVI/AAAAAAAABzk/Y9m8FAnDctY/s320/Restaurante+Nerua-7.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-sLZxzUKhU4k/TuI6yS5dFTI/AAAAAAAABzc/HUm17zevpFI/s1600/Restaurante+Nerua-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-sLZxzUKhU4k/TuI6yS5dFTI/AAAAAAAABzc/HUm17zevpFI/s320/Restaurante+Nerua-5.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;El vino fue untxakolí de Bilbao &lt;/span&gt;&lt;b style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Itsasmendi número 7&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;del año 2010. La elaboración se ha realizado a partir de uva seleccionada delas variedades de &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Hondarrabi Zuri&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt; conun porcentaje de aproximadamente un 20% de Riesling que le aporta unascaracterísticas diferenciales. Al finalizar la fermentación alcohólica hapermanecido durante varios meses con sus lías en el depósito logrando untxakoli más maduro y complejo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pedimos &lt;b&gt;Agua de Mondariz&lt;/b&gt; proveniente de unmanantial de Pontevedra, es un agua de mineralización débil que constituye unaexcelente fuente de hierro para el organismo. Destacar una hogaza de pan demaíz que te sirven hecha en el momento. Para pasar a los postres nos dieron unacrema de pistacho con jugo de café, simplemente pasable.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Llegamos a lospostres Chocolate puro, arena picante de mazapán, muy bueno. Ruibarbo asado,crema de manzana, cítricos y albahaca helada &lt;i&gt;(foto)&lt;/i&gt;, excelente. Como infusión pedimos una de jengibre, regaliz ycardamomo, muy fina y digestiva, sin entretenimientos de acompañamiento. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-1IPkt1IqHho/TuI6Kv5nnsI/AAAAAAAABy0/gmS1cFUKHKA/s1600/Restaurante+Nerua-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-1IPkt1IqHho/TuI6Kv5nnsI/AAAAAAAABy0/gmS1cFUKHKA/s320/Restaurante+Nerua-6.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Comentar quehacía muchos años que no encontraba un lavabo tan bien surtido y acondicionado,con cepillo y pasta de dientes de un solo uso, para tener un final feliz.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Precio porpersona 70 euros + bebidas + IVA. Fecha de la visita 4 de diciembre de 2011. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Puntuación: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"&gt;7,5/8&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Nerua_1.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &amp;nbsp;&amp;nbsp;Resulta curioso que el turismo que se estárealizando hoy día en Euskadi es un turismo gastronómico de calidad, así quecomo podéis ver no hemos descubierto nada nuevo.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn2"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Nerua_1.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;i&gt;Boletus edulis&lt;/i&gt;, nuestro amado Cep&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn3"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Nerua_1.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;En euskera, en castellano regaliz.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1371505935501089406?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1371505935501089406/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/g43-restaurante-nerua-bilbao.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1371505935501089406'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1371505935501089406'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/g43-restaurante-nerua-bilbao.html' title='(G43) Restaurante Nerua (Bilbao)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-nLnFvPURF7I/TuI6dB3e8II/AAAAAAAABzE/eei_11hcQrY/s72-c/Restaurante+Nerua-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-7057666538877253901</id><published>2012-01-22T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-22T16:28:54.223+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Húngara'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sándor Márai'/><title type='text'>(L120) Confesiones de un burgués (1934)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-TBpHiy6KBHo/TniY52hFtXI/AAAAAAAABpg/5OVhsHOfX6c/s1600/S%25C3%25A1ndor+M%25C3%25A1rai+-+3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-TBpHiy6KBHo/TniY52hFtXI/AAAAAAAABpg/5OVhsHOfX6c/s320/S%25C3%25A1ndor+M%25C3%25A1rai+-+3.jpg" width="233" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Sándor Márai, &lt;i&gt;Confesiones de un burgués&lt;/i&gt; (1934)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Este librocorresponde a la primera parte de las memorias de &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/S%C3%A1ndor_M%C3%A1rai"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;SándorMárai (1900-1989)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;.Nos relata su vida y recuerdos, la de sus antepasados, su infancia yadolescencia en Kassa y en Budapest, y sus largas estancias juveniles enBerlín, París, Londres y Florencia. Se trata de un interesante retrato de lasociedad burguesa del primer cuarto del siglo XX. Porque Márai no sólo habla desí mismo, sino que nos muestra una galería de personajes y una descripción deambientes. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Confesiones de un burgués&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; (1934) estápublicada a los treinta y cuatro años, y aún tiene muy cerca los últimos hechosque nos cuenta. Márai nos habla de su familia, abuelos, padres, los parientesempresarios (como ellos llamaban a un tío que era carnicero) y los liberales(profesores, abogados, funcionarios, etc.), sus costumbres, sus relaciones, endefinitiva su mundo, el mundo de la burguesía centroeuropea. Y luego nos habladel microcosmos infantil, y de sus traumas y tristezas, sus agobios y ¿por quéno? sus alegrías, aunque el balance que hace se inclina más hacia lo negativoque hacia lo positivo en sus recuerdos infantiles. Tras escaparse de casa en unataque de pánico (más adelante se nos declarará neurótico, interesándose por laobra de S. Freud), es internado en un colegio de Budapest, donde realiza susestudios secundarios, en medio de un sentimiento de profunda soledad eincomprensión. Esta etapa finaliza en la tarde de merienda campestre en la queles comunican el asesinato del heredero a la corona en Sarajevo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;De sureclutamiento a filas y participación en la I Gran Guerra, con diecisiete años,poco sabemos, al parecer cayó enfermo y se pasó el tiempo en el hospital. Peroa los diecinueve, su padre lo manda a Alemania a estudiar periodismo. Alemaniaes una segunda patria para él, ya que domina bastante el alemán, su familiatiene ancestros sajones. Pasa algunos años allí. Primero en Leipzig, luego enWeimar, Munich, Frankfurt y finalmente, en Berlín, ciudad que le subyuga y atraeextraordinariamente. Asiste al levantamiento espartaquista&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/S%C3%A1ndor%20M%C3%A1rai%20-%20Confesiones%20de%20un%20burgu%C3%A9s.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;,la república de Weimar, y entra en contacto con jóvenes de distintas tendenciasrevolucionarias o simplemente bohemios, vividores y otros personajes propios deuna época de transición y de rápidos y fuertes cambios en Europa. En Berlíntiene un breve encuentro, bajo la lluvia, con otro gran escritor centroeuropeo,Stefan Zweig (p. 287). Márai se convirtió en un alcohólico hecho y derecho, nosconfiesa que “es muy difícil soportar la vida sin narcóticos”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En undeterminado momento llega a Berlín una amiga de la infancia, de su pueblo nataly se casa con ella, a los veintiún años, en un arranque de mala conciencia y unintento de vivir una vida honorable. Afortunadamente, Lola, su mujer, es lahorma de su zapato. Soporta las dificultades, le acompaña, tiene los piesfirmemente asentados en la tierra, y se ocupa de que su convivencia sea elpilar donde Márai se pueda apoyar para llevar adelante su tarea vital: lapoesía, la literatura. Callada, tranquila, ahorradora, una hormiguita que leacompaña fielmente durante toda la vida. Expresado con sus propias palabras,“Ella se mantenía a mi lado por su extraordinaria fuerza interior, y estoyconvencido de que fue Lola la que me ayudó a superar la etapa más difícil de mivida. Poquísimos hombres y muy pocas mujeres son capaces de un sacrificioasí.”(p. 333).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Cuando ya no pueden continuar en Alemania, por la situación económica y política, losMárai se desplazan a París donde viven durante seis años con un breve lapsoen el que él se instala en Florencia mientras ella se recupera de una graveenfermedad en su Kassa natal. Los primeros años parisinos son años desufrimiento y estrecheces, de incomprensión y de nostalgia. No consiguenintegrarse en la vida francesa, no entienden bien el idioma, ni a losfranceses, se les mira como inmigrantes extranjeros, se encuentran ante unmuro, incapaces de superarlo. Tras los meses pasados en Florencia, las cosasempiezan a salir mejor en París, sus colaboraciones literarias son más asiduasy su pluma está verdaderamente inspirada, encuentra motivos por todas partes,su curiosidad no conoce límites, y parece que comienza a entender a losfranceses. Hasta consigue un desvencijado coche con el que recorre el país,conociendo más a fondo sus costumbres y sus gentes, aunque tiene que deshacersede él porque consume casi todo su presupuesto. Entra en todos los cafés, pasainterminables tardes en los salones del Ritz, codeándose con personajesmundialmente importantes, políticos, reyes, aristócratas, ricos americanos,etc. Mira, escucha, reflexiona y escribe. Lo que también es interesante paranosotros es que en los bares de Montparnasse conoce a los exiliados españoles:Unamuno, Francesc Macià, Blasco Ibáñez, Picasso, etc. y de cómo un día todos semarchan y el exiliado que ve entrar es el Rey de España. (p. 386)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Desde Parísinicia una serie de viajes por Oriente Medio, y también va muy a menudo aLondres. Las descripciones de sus estancias londinenses son impagables. Llegaun momento en que siente la llamada de su tierra, “Y de repente sentí que mitiempo había tocado a su fin, que no tenía nada más que hacer allí, que debíaregresar a casa”, también la llamada de su propio idioma “la patria de unescritor es su lengua materna” (p. 421) y retorna a Budapest, alquila un piso ycomienza a trabajar en serio: comienza con sus libros. Nos dice que “laescritura no es tarea para una persona sana” (p.461) &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Acaba el librocon la muerte del padre, que cierra un capítulo de su vida. Muere el padre y elhijo comienza a enfrentarse a las cosas ya como un adulto, responsable de supropia vida. Es conmovedora su despedida en el lecho de muerte (p.468),concluye diciéndonos “Cierto es que he visto y he oído a Europa, que he vividosu cultura… ¿Acaso se puede pedir más de la vida? Ha llegado el momento deponer punto final.”&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;De Sándor Máraitambién os recomendamos: &lt;i&gt;La herencia deEszter&lt;/i&gt; (1939), &lt;i&gt;La mujer justa&lt;/i&gt;(1941) y &lt;i&gt;El último encuentro&lt;/i&gt; (1943).&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/S%C3%A1ndor%20M%C3%A1rai%20-%20Confesiones%20de%20un%20burgu%C3%A9s.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; Seconoce como levantamiento espartaquista a la huelga general y a las luchasarmadas en Berlín del 5 al 12 de enero de 1919, que al ser sofocadas dieronprácticamente por finalizada la Revolución de Noviembre. El nombre se hageneralizado en el uso, aunque la Liga Espartaquista, que se convirtió en elPartido Comunista de Alemania (KPD), ni inició el levantamiento ni lo dirigió,pero cooperó con el levantamiento una vez comenzado.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-7057666538877253901?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/7057666538877253901/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l120-sandor-marai-confesiones-de-un.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7057666538877253901'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7057666538877253901'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l120-sandor-marai-confesiones-de-un.html' title='(L120) Confesiones de un burgués (1934)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-TBpHiy6KBHo/TniY52hFtXI/AAAAAAAABpg/5OVhsHOfX6c/s72-c/S%25C3%25A1ndor+M%25C3%25A1rai+-+3.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-2788778755751002410</id><published>2012-01-18T20:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-22T16:30:22.371+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jane Bowles'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Norteamericana'/><title type='text'>(L119) Dos damas muy serias (1943)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-SgdlL5cbh_g/TxcaowN7PPI/AAAAAAAAB5M/4Ue8ciGapEk/s1600/jane-bowles-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-SgdlL5cbh_g/TxcaowN7PPI/AAAAAAAAB5M/4Ue8ciGapEk/s400/jane-bowles-2.jpg" width="264" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Jane Bowles, &lt;i&gt;Dos damas muy serias&lt;/i&gt; (1943)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jane_Bowles"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Jane Bowles (1917-1973)&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; nació en NuevaYork y empezó a escribir a la edad de 15 años. En 1938 se casó con elcompositor, y luego célebre escritor, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Paul_Bowles"&gt;Paul Bowles (1910-1999)&lt;/a&gt;. El matrimonio llevó una vidanómada viviendo esporádicamente en Europa, Centroamérica, México y Ceilán,antes de instalarse en Tánger en 1947, ciudad a la que atrajeron numerososescritores y amigos. Tánger se convertiría en rincón consuetudinario de escritorescomo Tennessee Williams, Truman Capote, Gertrude Stein, Christopher Isherwood yWilliam Burroughs, de quienes Jane y Paul serían anfitriones. En 1957 sufrióuna hemorragia cerebral que le impidió prácticamente volver a leer y escribir.Falleció en Málaga en 1973.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En &lt;i&gt;Dos damas muy serias&lt;/i&gt; (1943) lasprotagonistas femeninas son mujeres que parecen carecer de raíces, de afectosprofundos, y mudan continuamente de país, de casa y de compañeros. Es una delas primeras novelas lésbicas, lo cual resulta irrelevante en vista de que lasrelaciones entre féminas son por completo asexuadas, que no inocentes. Loverdaderamente destacable es la libertad, casi metafísica, de las heroínas,impersonalmente nombradas como señora Copperfield y señorita Goering, tandependientes y ansiosas de agradar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Como nos diceFrancine du Plessing Gray en la &lt;i&gt;Introduccióna Dos damas muy serias: “&lt;/i&gt;El derecho de las mujeres a la autodeterminación atoda costa (aún a costa de hundirse) ha sido tema dominante de la literaturafeminista desde que los críticos varones atacaron a la pulcra &lt;i&gt;Jane Eyre&lt;/i&gt; de Charlotte Brontë por“fomentar el cartismo&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Jane%20Bowles%20-%20Dos%20damas%20muy%20serias.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;y la rebelión del hogar”, y yo advierto que la mayoría de los lectores varonesse siguen oponiendo a la visión de las mujeres verdaderamente independiente delos hombres: mujeres espirituales, nómadas, asexuales”. ¿Qué es la vida sino unsoplo de humo, una hoja de árbol mecida al viento o una vela mal consumida?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Si existe undenominador común en la obra de Jane Bowles, sin duda es la persecuciónimplacable de la autonomía, del propio conocimiento por parte de las mujeres,el afán de liberarse de todas las estructuras convencionales. Aunque el temaque trata no deja de ser moderno el modo en que lo cuenta, su escritura, no meconvence demasiado, creo que le falta bastante para llegar a ser una buenaescritora. Esta vez la recomendación que hago de la novela no es demasiado favorable.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Jane%20Bowles%20-%20Dos%20damas%20muy%20serias.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; Movimientopolítico social que en los comienzos del siglo XIX expresaba las aspiracionesde los trabajadores ingleses a reformas democráticas y al sufragio universal.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-2788778755751002410?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/2788778755751002410/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l119-jane-bowles-dos-damas-muy-serias.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/2788778755751002410'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/2788778755751002410'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l119-jane-bowles-dos-damas-muy-serias.html' title='(L119) Dos damas muy serias (1943)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-SgdlL5cbh_g/TxcaowN7PPI/AAAAAAAAB5M/4Ue8ciGapEk/s72-c/jane-bowles-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-5269168021776582961</id><published>2012-01-15T10:00:00.001+01:00</published><updated>2012-01-22T16:30:38.892+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Wislawa Szymborska'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Poesía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Polaca'/><title type='text'>(L118) Paisaje con grano de arena (1997)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-gcI87pUFSJI/TniVZTFb3HI/AAAAAAAABpc/cNzYiBsIH9g/s1600/Wislawa+Szymborska2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="307" src="http://1.bp.blogspot.com/-gcI87pUFSJI/TniVZTFb3HI/AAAAAAAABpc/cNzYiBsIH9g/s400/Wislawa+Szymborska2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;WislawaSzymborska, &lt;i&gt;Paisaje con grano de arena&lt;/i&gt;(1997)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hace meses quetenía ganas de leer algo de &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Wis%C5%82awa_Szymborska"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;WislawaSzymborska (Kórnik, 1923)&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Con cierta envidia, deseaba poseer(sí, esta es la palabra) ese bello volumen cuya edición de 2005 se había yaagotado. Así que decidí comprarlo en una librería de viejo. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Si un poema esla expresión estética de un asombro, los de Szymborska lo son en su sentido másliteral. Szymborska es de aquellas poetisas que salen a la calle parasorprenderse con el concierto de minucias que dan cuerpo a nuestra existencia opara arrobarse frente a la perfección y belleza del vientre de una cebolla.Según lo ha confesado, tiene en muy alta estima dos palabras que la ponen endiálogo con Sócrates y Montaigne: “no sé”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No podemosdescribir la poesía de la Szymborska, la amable Premio Nobel octogenaria,partiendo de lo más básico y elemental: la medida y el sonido de sus versos, yaque muy pocas personas dominan el polaco entre nosotros. Por lo tanto, el poemaque nos agrada, nos hace sonreír, o nos conmueve, hemos de recibirlo como unciego al que le leen, es decir, con fe. Confiamos en que Szymborska se haya abiertocamino a través de la traducción. En el caso en que la versión española nosresulta torpe, cacofónica, no podemos criticarla, pues no sabemos si estadesmaña es suya o del traductor. Partiendo de esta limitación podemos decir queen una primera lectura vemos que su poesía es directa, clara y en cierto modo doméstica.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La poesía es unestado de ánimo, no una sustancia. Una visión, no una esencia. Dos personaspueden estar frente al mismo objeto, y uno tiene un estremecimiento poético (elsíndrome de Stendhal) y otra, no. Lo poético es la mirada, no la cosa en sí. Meremito a la definición de belleza que dio Safo de Lesbos: “Bello es lo que seama”. Yo diría: Poética es la visión, no la cosa. “Extraño planeta y extrañaslas gentes que aquí viven” nos dice Szymborska donde lo pornográfico es el pensar:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No hay peorlujuria que pensar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Es pura lasciviaque se propaga cual hierbajo anemófilo&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;por losparterres reservados a las margaritas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Nada hay tansagrado para quienes piensan.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Con descasollaman a las cosas por su nombre,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;elaborananálisis disipados y síntesis concupiscentes,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;se entregan a lasalvaje y libertina persecución de la verdad desnuda,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;al toqueteolibidinosos de temas delicados,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;al roce deopiniones. Y se quedan tan anchos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En Szymborskahay, como en todo gran poeta, realismo poético. Es decir, la realidad estransmutada en alma, viaja al corazón del autor, y de ahí regresa convertida eneso que vemos, en esos signos en la página. Si muestra rasgos"realistas" -coloquialismos, preguntas directas, tiernasingenuidades, sonrientes planteamientos, amables invocaciones a personajesimaginarios o mitológicos- es por la pericia de su autora, y esta pericia, porser una gran poeta, es un rasgo de su espíritu, o así lo siente el lector. Poreso es buena poesía. Pero no es un modo de acercamiento a un saber. Encontramosen los poemas un aroma, un sabor, que anima a vivir de cierto modo, a mirar decierto modo. Más que una ética, es un estilo: una forma de &lt;i&gt;savoir-vivre&lt;/i&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La presenteantología, la primera en lengua castellana, es una selección de cien poemas dediferentes años que ofrecen al lector una muestra representativa de la obra deSzymborska. Su título, Paisaje con grano de arena, hace pensar en la famosafrase de William Blake: “el universo cabe en un grano de arena”. Dejemos quenos guíe por un paisaje donde los granos de arena esconden mundos en suinterior.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Ahí van dos magníficos poemas de Wislawa Szymborska:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;NADA DOS VECES&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Nada sucede dosveces&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;y es lo quedetermina&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;que nazcamos sindestreza&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;y muramos sinrutina.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No por ser elmás obtuso&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;en la escuela delo humano&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;puedes repetirel curso&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;de invierno o deverano.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Ningún día serepite,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;ni dos nochesson iguales&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;ni dos besosparecidos,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;ni dos citassimilares.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hace poco por tunombre&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;alguien te llamóde cerca,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;pensé que caíauna rosa&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;desde tu ventanaabierta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Por qué elinstante presente&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;vértigo y penaprocura?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hoy siempre serámañana:&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;es y será suhermosura.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Entre sonrisas yabrazos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;verás que la pazse fragua,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;aunque seamosdistintos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;cual son dosgotas de agua.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;LA CEBOLLA&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La cebolla es diferente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;De vísceras escarencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Es cebolla hastala médula,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;a la cebollilpotencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Cebolluda hastael meollo,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;acebollada porfuera,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;puede calar susadentros&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;con miradacertera.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Nosotros,salvajez y barbarie&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;envueltas enfina piel,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;el infierno delo interno,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;y anatomíaardiente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pero en lacebolla hay sólo cebolla,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;ni intestino hayni hiel.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Múltiples vecesdesnuda,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;nunca jamásdiferente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Es un entecoherente,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;es una obramaestra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Una y luego otradentro,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;grande a pequeñaabarca,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;y pequeña es lagrande de otra,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;que será tercerao cuarta,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Una fuga haciael centro.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Eco de batutadiestra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La cebolla tieneesencia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Su vientre esuna beldad,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;que sólo nimbosreviste,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;y es su mayorcualidad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Nosotros: grasa,nervios, venas,&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;más mucosa ysecreción.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Y nos ha sidovedada&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;su muy idiotaperfección.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-5269168021776582961?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/5269168021776582961/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l118-wislawa-szymborska-paisaje-con.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/5269168021776582961'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/5269168021776582961'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l118-wislawa-szymborska-paisaje-con.html' title='(L118) Paisaje con grano de arena (1997)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-gcI87pUFSJI/TniVZTFb3HI/AAAAAAAABpc/cNzYiBsIH9g/s72-c/Wislawa+Szymborska2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-8208781833786870830</id><published>2012-01-11T20:00:00.000+01:00</published><updated>2012-01-22T16:30:08.060+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Sureña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Davis Grubb'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Norteamericana'/><title type='text'>(L117) La noche del cazador (1953)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-fe9UgzP_KsM/TniN2R2PbHI/AAAAAAAABpU/itXzQ80ovPY/s1600/Davis+Grubb+-+La+noche+del+cazador-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-fe9UgzP_KsM/TniN2R2PbHI/AAAAAAAABpU/itXzQ80ovPY/s400/Davis+Grubb+-+La+noche+del+cazador-1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Davis Grubb, &lt;i&gt;La noche del cazador&lt;/i&gt; (1953)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Davis_Grubb"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;DavisGrubb (1919-1980)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;nació en el estado de Virginia Occidental, junto al río Ohio, donde su familiaestuvo aposentada durante doscientos años, por lo que en su infancia seimpregnó de las peripecias de sus pintorescos moradores, que estimularon sinduda su imaginación literaria. De sus ocho novelas destaca en especial &lt;i&gt;La noche del cazador&lt;/i&gt; (1953) un cuento deterror para niños.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Argumento&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;: Son los duros años de la Depresión yBen Harper, un padre de familia que un día se harta de tanta miseria asalta unbanco. Está esperando en la cárcel a que lo ejecuten. Habría obtenido una penamenor si hubiera dicho dónde escondió el dinero, pero se ha negadoobstinadamente a confesarlo. Comparte celda con Harry Powell, conocido como elPredicador, un enigmático personaje que lleva tatuadas las palabras “amor” enlos dedos de una mano y “odio” en la otra, y está detenido por un delito menor.Ben está casado con Willa y tiene dos hijos, John y Pearl. Los niños estabancon él cuando lo detuvieron y saben dónde está el dinero del robo, pero hanjurado no decirlo a nadie. Ben morirá en la horca y el Predicador, una vezcumplida su condena, llegará un día al pueblo donde malviven Willa y lospequeños John y Pearl en busca del codiciado dinero.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En 1955, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Laughton"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Charles Laughton (1899-1962)&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;, un actorbritánico de inmenso talento, realizó la que sería su única película comodirector, &lt;i&gt;La noche del cazador&lt;/i&gt;. Lapelícula es el resultado del afortunado encuentro de un grupo de talentos quecoincidieron en una obra de arte mítica que ha fascinado desde entonces ageneraciones de aficionados al cine. Robert Mitchum, en el cenit de sus dotesinterpretativas, encarnaba al Predicador, y las magníficas Shelley Winter yLilian Gish le daban la réplica. Notable combinación de realismo casiexpresionista y fábula gótica, debe su encanto aterrador tanto a su atmósferaenrarecida y onírica como a su perverso suspense, propio de la mejor novelanegra americana de la época.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;CLUB DE LECTURA (20/11/2009)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La obra de DavisGrubb ha sugerido muchas aportaciones de los asistentes al debate del Club.Pese a ser una buena novela, la película la eclipso en su momento. Es un cuentoinfantil de terror. La película es más poética que el libro (Rafa Recio). Elautor hace una buena creación de los personajes infantiles. El mundo de losadultos es peligroso. Los malos son: El predicador (la Iglesia) y los hombresde azul (la Policía).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Davis Grubb creaun personaje, el del malvado absoluto que no tiene ningún tipo de piedad, querecoge más tarde Cormac McCarthy en &lt;i&gt;No espaís para viejos&lt;/i&gt; (2005) (T. Ruiz). Destacamos la empatía que el lectorsiente hacia los niños desprotegidos. Es curioso el fenómeno de los predicadoresamericanos, gente salida de no se sabe dónde y sin ninguna preparación nicredencial. Durante la gran depresión la gente se moría de hambre y los niñosvagaban solos sin rumbo por los campos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Tantaimportancia que tiene el dinero al principio, Ben Harper, el padre, da la vidapor él; el predicador los persigue a causa del dinero; Willa quiere saber dondeestá; los vecinos también se lo preguntan y al final desaparece, no se vuelve ahablar de él, esto es lo que en cine se conoce como un &lt;i&gt;Macguffin;&lt;/i&gt;&amp;nbsp;es un elemento de suspense que hace que los personajesavancen en la trama, pero que no tiene mayor relevancia en la trama en sí, esuna excusa para hablar de otros temas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La novela estámuy bien trabajada psicológicamente. Tiene aspectos de novela negra, también denovela social, es una crítica al valor que se le da al dinero, a lo material.La niña, Pearl, recorta los billetes para jugar. El niño, John, lleva sobre sushombros una carga excesiva para su corta edad. Lo terrible que puede ser elmundo de los niños si los adultos no dan las respuestas adecuadas. John cuentalo que le pasa con el Predicador, pero nadie le hace caso, la poca credibilidadque tiene la palabra de un niño frente a la del adulto.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Cuando elmatrimonio Spoon consulta a la guija les aparece la palabra Levita(Predicador), pero no la entienden bien, también podría haber querido decirLeviatán (Demonio) (Rafa Recio). El Predicador habla en tonos apocalípticos, Diosle ha dado las órdenes o indicaciones de lo que ha de hacer. Cuando no consiguelo que quiere grita como un animal. En cambio la anciana Rachel está más atentaa lo que pasa, atenta a lo que le dice su instinto, a las reacciones del niño.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El río Ohio, unode los principales afluentes del Mississippi, aparece como un ser con vidapropia, aleja a los niños del peligro. La historia de Moisés que es salvado porel río Nilo. Hay en la novela elementos de la literatura universal. El ogro (ElPredicador) y el hada buena (Rachel). El hogar como refugio. La lucha entre elbien (amor) y el mal (odio) con el triunfo final del bien. El discurso delPredicador está hecho de castigo, en cambio el de Rachel es flexible ycurativo. Las palabras también se pueden emplear para hacer el bien o parahacer el mal.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La metáfora dela manzana: siempre ha sido un símbolo del mal, ponemos varios ejemplos: lamanzana de Adán y Eva; la manzana que muerde la Bella Durmiente; la manzana deoro que Paris da a Afrodita para que le conceda a la mujer más bella de latierra, en este caso Elena de Troya, y que motivó la discordia entre dioses,griegos y troyanos. En este caso la manzana es símbolo de vida, de complicidad,por fin alguien sintoniza con John, es un adulto, John escoge la mejor manzanapara Rachel.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-8208781833786870830?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/8208781833786870830/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l117-davis-grubb-la-noche-del-cazador.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/8208781833786870830'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/8208781833786870830'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/l117-davis-grubb-la-noche-del-cazador.html' title='(L117) La noche del cazador (1953)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-fe9UgzP_KsM/TniN2R2PbHI/AAAAAAAABpU/itXzQ80ovPY/s72-c/Davis+Grubb+-+La+noche+del+cazador-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-7062011148637460635</id><published>2012-01-08T10:00:00.002+01:00</published><updated>2012-01-18T16:55:12.419+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Constantin Brancusi'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Escultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Richard Serra'/><title type='text'>(BA12) Exposición de Constantin Brancusi en el Museo Guggenheim de Bilbao (2011/2012)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-cDeJtHDgLhY/TxbrKc5vj4I/AAAAAAAAB5E/PtlK4-rBMIc/s1600/Constantin+Brancusi+-+El+beso-c.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-cDeJtHDgLhY/TxbrKc5vj4I/AAAAAAAAB5E/PtlK4-rBMIc/s400/Constantin+Brancusi+-+El+beso-c.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.guggenheim-bilbao.es/microsites/brancusi_serra/secciones/exhibicion_bilbao/exhibicion_bilbao.php?idioma=es"&gt;Exposiciónde Constantin Brancusi en el Museo Guggenheim de Bilbao (2011/2012)&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Constantin_Br%C3%A2ncu%C5%9Fi"&gt;ConstantinBrancusi (1876-1857)&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; nació en Hobita (Rumanía) y está considerado comouno de los escultores más importantes del siglo XX. Los estudiantes de Historiadel Arte saben perfectamente quién es y los opositores al cuerpo de profesoresde secundaria lo hemos padecido en casi todas las convocatorias.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En su juventud,Brancusi trabajó como camarero y aprendiz de carpintero antes de matricularseen la Escuela de Artes y Oficios de Craiova (Rumanía), donde se gradúa conhonores en 1898.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En 1904 setraslada a París gracias a una beca y, en 1906, se diploma en la ÉcoleNationale des Beaux-Arts. En París conoce a Auguste Rodin, que había ejercidogran influencia sobre sus primeras obras, y comienza a trabajar en su estudio,pero pronto lo abandona para establecerse de manera independiente. “Nada puedecrecer bajo la sombra de un gran árbol” dijo al separarse.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-UeFaoIvFXgU/TvmsFV5LdNI/AAAAAAAAB1w/VbeTULHAhh0/s1600/Brancusi+-+sleeping-muse.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-UeFaoIvFXgU/TvmsFV5LdNI/AAAAAAAAB1w/VbeTULHAhh0/s320/Brancusi+-+sleeping-muse.jpg" width="264" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Sus primerasobras muestran la influencia de Rodin y de los impresionistas, pero, a partirde 1907, Brancusi se interesa por el arte primitivo africano. A medida que suobra evoluciona hacia un estilo más personal, sus figuras se simplifican ytienden hacia la forma abstracta y pura buscando la esencia primigenia de laescultura.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Son magnificassus obras sobre el beso (&lt;i&gt;foto principal&lt;/i&gt;); las musas,tanto en mármol como en metal (&lt;i&gt;foto&lt;/i&gt;),y la serie de los pájaros (foto).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-U0wDfn8UPSk/Tvmr9q0bDtI/AAAAAAAAB1g/qdDQxO_I9Fs/s1600/Brancusi+-+bird.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-U0wDfn8UPSk/Tvmr9q0bDtI/AAAAAAAAB1g/qdDQxO_I9Fs/s320/Brancusi+-+bird.jpg" width="264" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los comisariosde esta exposición del Museo Guggenheim de Bilbao han querido hacer unparalelismo entre la obra de Brancusi y la del escultor americano &lt;/span&gt;&lt;b style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Richard Serra (San Francisco, 1938)&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Comentarque de Serra solamente podemos destacar sus grandes laberintos de acero (&lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;foto&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;), lo demás es una tomadura de peloen toda regla, sobretodo la serie de cuadros negros.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-NPYZ9p5MuhI/TxbrJtrnvmI/AAAAAAAAB48/8VxINpbPOJ0/s1600/Richard+Serra+-+composiciones+acero-c.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-NPYZ9p5MuhI/TxbrJtrnvmI/AAAAAAAAB48/8VxINpbPOJ0/s320/Richard+Serra+-+composiciones+acero-c.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No dejéis, apoco que podáis, de ir a ver a Brancusi, es una oportunidad única. La exposiciónpermanecerá en el Museo Guggenheim de Bilbao hasta el próximo 15 de abril de2012.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-7062011148637460635?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/7062011148637460635/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/ba12-exposicion-de-constantin-brancusi.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7062011148637460635'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7062011148637460635'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/ba12-exposicion-de-constantin-brancusi.html' title='(BA12) Exposición de Constantin Brancusi en el Museo Guggenheim de Bilbao (2011/2012)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-cDeJtHDgLhY/TxbrKc5vj4I/AAAAAAAAB5E/PtlK4-rBMIc/s72-c/Constantin+Brancusi+-+El+beso-c.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-4770753642764773025</id><published>2012-01-04T10:00:00.000+01:00</published><updated>2012-02-19T18:44:56.232+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rest. Cataluña'/><title type='text'>(G42) Estany Clar (Cercs, Barcelona)</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-g-lqIHA5bU0/T0Erdua9_LI/AAAAAAAAB9w/-UEMPSSoM8Y/s1600/Restaurante+Estany+Clar-1.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-g-lqIHA5bU0/T0Erdua9_LI/AAAAAAAAB9w/-UEMPSSoM8Y/s400/Restaurante+Estany+Clar-1.jpg.jpg" width="300" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.estanyclar.com/"&gt;Restaurante Estany Clar (Cercs, Barcelona)&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;L’Estany Clar esun acogedor restaurante ubicado en una masía del s. XIV. Tras su bar-hallencontramos un agradable comedor, con los techos abovedados en piedra, doscoquetos privados y un amplio salón de banquetes. Proponen una carta de autor.A los fogones Josep Xandri después que Jordi Cruz pasase a l’&lt;b&gt;Angle&lt;/b&gt; de Sant Fruitós de Bagès y ademásse haya hecho cargo del nuevo proyecto del restaurante &lt;b&gt;Àbac &lt;/b&gt;de Barcelona.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-uyhD5X4VI3Y/T0EryHYxdqI/AAAAAAAAB-A/U_sh7ilT47I/s1600/Restaurante+Estany+Clar-3.jpg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-uyhD5X4VI3Y/T0EryHYxdqI/AAAAAAAAB-A/U_sh7ilT47I/s320/Restaurante+Estany+Clar-3.jpg.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Como no disponíande un menú degustación nos enfrascamos en una carta, corta pero interesante.Lejos de los entrantes anodinos y previsibles de otros restaurantes, l’EstanyClar nos sorprendió, los suyos son magníficos. Para empezar una degustación dequesos de la que me privé voluntariamente, seguidos de un derroche deimaginación en miniraciones: Consomé, negrillas&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Estany%20Clar.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;en salsa, buñuelo de jamón, patatas en diversas texturas (chips, puré, etc.) yun rollito de bacon con piña &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;.Lo dicho espléndidos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-8VMLHAd82hM/T0EsXxjEqjI/AAAAAAAAB-I/opoLLmRtxq0/s1600/Restaurante+Estany+Clar-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-8VMLHAd82hM/T0EsXxjEqjI/AAAAAAAAB-I/opoLLmRtxq0/s320/Restaurante+Estany+Clar-4.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Decidimos compartirlos dos primeros para probar una excelente bullabesa compuesta por rape,lenguado, cabracho&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Estany%20Clar.docx#_ftn2" name="_ftnref2" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;,rodaballo salvaje, almejas gallegas, cigala del norte, langostinos delmediterráneo y cítricos &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;,excelente, es difícil encontrar restaurantes donde todavía se haga esta maravillosasopa de pescado. Continuamos con sardinas con salteado de bogavante y trigo,maceradas en aceite de tomillo y salsa de nabo, bueno. En los segundos pedimoscarne: pies de cerdo crujientes con langostinos salteados, ajos tiernos, porrojoven y crema de nabos, muy bueno. Rabo de buey con cilindros de patatas con sumermelada, tomate verde, frambuesas y endrina &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;, muy bueno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-WTwwTY49JQE/T0Esh26YvpI/AAAAAAAAB-Q/IC0zURHf5UU/s1600/Restaurante+Estany+Clar-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-WTwwTY49JQE/T0Esh26YvpI/AAAAAAAAB-Q/IC0zURHf5UU/s320/Restaurante+Estany+Clar-5.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-mNO49SvMa90/T0EsrYc3SYI/AAAAAAAAB-Y/8a4w9FoLJZc/s1600/Restaurante+Estany+Clar-6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-mNO49SvMa90/T0EsrYc3SYI/AAAAAAAAB-Y/8a4w9FoLJZc/s320/Restaurante+Estany+Clar-6.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"&gt;Como postre unatarta Tatín de manzana con helado de vainilla &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"&gt;, buena. Tres tipos de pan: chapata, de nueces y de cebolla.Todos ellos de hornos de los pueblos próximos.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-YKUseJ8JMl8/T0EszAn68qI/AAAAAAAAB-g/6ucmaiWciM0/s1600/Restaurante+Estany+Clar-7.jpg" imageanchor="1"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-YKUseJ8JMl8/T0EszAn68qI/AAAAAAAAB-g/6ucmaiWciM0/s320/Restaurante+Estany+Clar-7.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Para desengrasartodo esto dos infusiones, yerba luisa y té de roca. Mencionar que losentretenimientos eran especialmente buenos.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En el apartadodel vino acordamos tomar una copa de vino blanco para el pescado y una de tintopara la carne. Fuimos asesorados muy amablemente por la Jefa de Sala, y dentrode las opciones ofrecidas escogimos un verdejo DO. Rueda &lt;b&gt;Belondrace y Burton&lt;/b&gt;, de La Seca (Valladolid). Procede de uvas de lavariedad verdejo (100%). Fermentado y criado durante 10 meses sobre sus lías enbarrica de roble francés y 4 meses en botella. Fresco en boca, amplio, conbuena acidez y notas cítricas, aromas de albaricoque y melocotón. Fueembotellado en agosto de 2009 con una producción de 84.000 botellas, un buenvino. Como tinto un vino de proximidad DO. Pla de Bagès &lt;b&gt;Arnau Oller 2006&lt;/b&gt;, elaborado con la selección de los mejores granosde uva merlot de la finca Oller del Mas, Ctra. d'Igualada, km. 3,4 Manresa. Hasido criado en la bodega del castillo en barricas de roble francés durante unaño. Es un vino sorprendente, tan suave y elegante que casi se puede acariciar,muy bueno. Destacar la alta calidad de los vinos ofrecidos a copas, cosa quepor desgracia no es frecuente en los buenos restaurantes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Precioaproximado 50/60 euros por persona + bebidas + IVA. Fecha de la visita 20 de noviembrede 2011.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;PUNTUACIÓN: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"&gt;7,5&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Estany%20Clar.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA"&gt; En català fredolics&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn2"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Estany%20Clar.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA"&gt; En català escorpora.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-4770753642764773025?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/4770753642764773025/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/g42-estany-clar-cercs-barcelona.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4770753642764773025'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4770753642764773025'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/g42-estany-clar-cercs-barcelona.html' title='(G42) Estany Clar (Cercs, Barcelona)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-g-lqIHA5bU0/T0Erdua9_LI/AAAAAAAAB9w/-UEMPSSoM8Y/s72-c/Restaurante+Estany+Clar-1.jpg.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-823458827718988202</id><published>2012-01-01T10:00:00.002+01:00</published><updated>2012-01-01T10:00:00.172+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Javier Marías'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Sobre literatura'/><title type='text'>Los mejores libros del año 2011</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-GovGVIJjoms/TvRgKJbznDI/AAAAAAAAB08/KnVEw-070fc/s1600/Babelia+libros+2011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="258" src="http://1.bp.blogspot.com/-GovGVIJjoms/TvRgKJbznDI/AAAAAAAAB08/KnVEw-070fc/s400/Babelia+libros+2011.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;Los mejores libros del año 2011 según el suplemento Babelia de &lt;i&gt;El País&lt;/i&gt; &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;1-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Javier_Marias/ausencia/azar/elpepuculbab/20110402elpbabpor_1/Tes" target="_self" title="Entrevista en Babelia"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Los enamoramientos&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Javier_Marias/ausencia/azar/elpepuculbab/20110402elpbabpor_1/Tes" target="_self" title="Entrevista en Babelia"&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;(Alfaguara),de &lt;/span&gt;&lt;a href="http://javiermariasblog.wordpress.com/" target="_self" title="Blog de Javier Marías"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Javier Marías&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt; hasido elegida, por&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Babelia&lt;/em&gt;, como el mejorlibro de 2011. La elección es el resultado de una encuesta con 57 críticos ycolaboradores de la revista cultural de EL PAÍS. La edición anual y especial de&lt;em&gt;Babelia&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;con los mejores libros del año y loscinco más destacados en ocho géneros y categorías salió el viernes día 23 dediciembre, debido a las fiestas navideñas. Tras&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Javier_Marias/pasion/pensar/elpepuculbab/20110402elpbabpor_3/Tes" target="_self" title="Crítica de Los enamoramientos"&gt;&lt;em&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Los enamoramientos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;, lasobras más votadas son&lt;em&gt;&lt;span style="font-style: normal;"&gt;:&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;em&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;2-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/libertad/Jonathan/Franzen/elpepusoceps/20110918elpepspor_10/Tes" target="_self" title="Entrevista a Franzen"&gt;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Libertad&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;em&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;deJonathan Franzen (Salamandra)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;3-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Philip_Roth/culpa/destino/elpepuculbab/20110312elpbabpor_13/Tes" target="_self" title="Crítica en Babelia"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Némesis,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Philip_Roth/culpa/destino/elpepuculbab/20110312elpbabpor_13/Tes" target="_self" title="Crítica en Babelia"&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;dePhilip Roth (Mondadori)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;4-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/mundo/maquillaje/elpepuculbab/20110827elpbabpor_7/Tes" target="_self" title="Crítica en Babelia"&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;El mapa y el territorio&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/em&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;de Michel Houellebecq (Anagrama)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;5-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/esquirlas/miedo/elpepuculbab/20110514elpbabpor_3/Tes" target="_self" title="Entrevista en Babelia"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;El ruido de las cosas al caer&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;deJuan Gabriel Vásquez (Alfaguara)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;6-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Marse/caligrafo/elpepuculbab/20110205elpbabpor_5/Tes" target="_self" title="Crítica de mainer"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Caligrafía de los sueños&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/Marse/caligrafo/elpepuculbab/20110205elpbabpor_5/Tes" target="_self" title="Crítica de mainer"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;deJuan&amp;nbsp;Marsé (Lumen)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;7-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/hay/hombres/repuesto/elpepuculbab/20110219elpbabpor_8/Tes" target="_self" title="Crítica"&gt;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;La obsolescencia del hombre&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;de Günther Anders (Pre-Textos)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;8-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/portada/posguerra/generacion/X/elpepuculbab/20110326elpbabpor_3/Tes" target="_self" title="Reportaje"&gt;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Historia de la literatura española 7. Derrota yrestitución de la modernidad (1939-2010)&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;, deJordi Gracia y José Domingo Ródenas (Crítica). Coordinación de José-CarlosMainer&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;9-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Vuelve/angel/negro/Praga/elpepicul/20110203elpepicul_3/Tes" target="_self" title="reportaje"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Lagruta de las palabras,&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;deVladimir Holan (Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;strong&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;10-&lt;/span&gt;&lt;/strong&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/poesia/algo/parecido/sueno/vigilia/elpepicul/20111007elpepicul_1/Tes" target="_self" title="Entrevista a Tranströmer"&gt;&lt;strong&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Deshielo a mediodía&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;, deTomas Tranströmer (Nórdica Libros)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Seis novelas, dos ensayos ydos poemarios. La edición impresa de&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Babelia&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;tendrá un artículo sobre cada uno delos diez libros más votados (por ejemplo, de&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;i&gt;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Los enamoramientos&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;i&gt;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;escribe Eduardo Mendoza), lalista de los 25 títulos con más puntuación y un análisis del resultado.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;En&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.alfaguara.com/es/video/video-presentacion-de-los-enamoramientos-de-javier-marias/" target="_self" title="Vídeo de presentación de la editorial"&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Los enamoramientos&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/em&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Marías utiliza por primera vez una vozfemenina para narrar una novela, que al final resulta ser una especie de primade sus anteriores narradores masculinos, según sus propias palabras. En cuantoal proceso de creación general, el autor de obras como&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Siento/especie/desden/he/logrado/elpepucul/20091119elpepicul_2/Tes" target="_self" title="Entrevista sobre Tu rostro mañana"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="color: #cc9900; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 9pt; text-decoration: none;"&gt;Tu rostro mañana&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;,Corazón tan blanco&lt;/span&gt;&lt;/em&gt;&lt;span style="color: #666666; font-family: Tahoma, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;,&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;i&gt;&amp;nbsp;&lt;/i&gt;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Cuando fui mortal&lt;/em&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;y&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;Mañana en la batalla piensa en mí&lt;/em&gt;,dice que hay dos tipos de escritores: los que escriben con mapa, es decir contodo planificado, y los que lo hacen con brújula, como él, con apenas una ideasobre la cual van cambiando e improvisando cosas porque de lo contrario sería“un mero ejercicio de redacción y hay que darle una sorpresa a la novela”. Si supieratoda la historia de antemano probablemente no la escribiría, quiero que sea unacosa viva.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-823458827718988202?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/823458827718988202/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/los-mejores-libros-del-ano-2011.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/823458827718988202'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/823458827718988202'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2012/01/los-mejores-libros-del-ano-2011.html' title='Los mejores libros del año 2011'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-GovGVIJjoms/TvRgKJbznDI/AAAAAAAAB08/KnVEw-070fc/s72-c/Babelia+libros+2011.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-7591029342886790606</id><published>2011-12-25T10:00:00.001+01:00</published><updated>2011-12-25T10:00:00.793+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Inglesa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Barbara Pym'/><title type='text'>Barbara Pym y la novela realista - 2 y última</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-8VpABiIj5-Q/Tnhx5O3ULPI/AAAAAAAABpQ/QTaV9aLseBs/s1600/La+campi%25C3%25B1a+inglesa-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="237" src="http://1.bp.blogspot.com/-8VpABiIj5-Q/Tnhx5O3ULPI/AAAAAAAABpQ/QTaV9aLseBs/s400/La+campi%25C3%25B1a+inglesa-2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Barbara Pym y la novela realista - 2&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Si bien lasinécdoque y la metonimia son características del texto realista, ello noquiere decir que el autor de este género se limite únicamente a ellas, Mientrasque una obra eminentemente metafórica tenderá a establecer analogías que rompancon el contexto, el escritor metonímico intentará adaptarlas al mismo ypreferirá el símil a la metáfora. La imagen que introduce la metáfora, al seruna imagen asociada, desligada del pensamiento lógico, posee una mayor fuerzapoética y de persuasión: «Podemos señalar la diferencia de los efectosproducidos diciendo que la similitud se dirige a la imaginación por medio delintelecto, mientras que la metáfora afecta a la sensibilidad por medio de laimaginación».&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El símil&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; desempeña múltiples funciones en lasnovelas de Barbara Pym, una de ellas es la de describir la relación amorosaentre un hombre y una mujer. Lo curioso en todos estos casos es cómo la autora,fiel a sus costumbres, huye del falso sentimentalismo y hace que la imagenintroducida por el símil se caracterice por su trivialidad y banalidad. En &lt;i&gt;Jane and Prudence&lt;/i&gt;, Fabián encaja dentrode la vida de Prudence como “un pie tallado que sostiene una lámpara”. En &lt;i&gt;Excellent women&lt;/i&gt; la relación amorosa sedescribe, desde el punto de vista del hombre como “tener un conejo grande ensus manos y no saber qué hacer con él”. En &lt;i&gt;TheSweet Dove Died&lt;/i&gt; para James hacer el amor con Phoebe es «como un divertido eirreal juego».&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Por otro lado,el símil es una herramienta perfecta para describir la personalidad o elaspecto de una persona. En &lt;i&gt;ExcellentWomen&lt;/i&gt; Sister Blade, montada en su bicicleta, está espléndida «como una navecon la vela henchida”, y cuando un día se encuentra con Mildred y le ve malacara, le dice «pareces como una semana mojada en Blackpool».&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pero quizás loscasos más interesantes en el empleo del símil para reflejar el modo de ser deun personaje se dan cuando la autora parte de una misma imagen para describir adistintos sujetos. En &lt;i&gt;The Sweet Dove Died&lt;/i&gt;,James establece una analogía entre Phoebe y un pequeño castillo de porcelanaque está resquebrajado, y entre Leonora y una pieza de Meissen sin falloalguno; y añade: «Sería divertido comparar a las amistades con las antiguallas»(p. 46). &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Asimismo, conmucha frecuencia Barbara Pym acude a personajes literarios, musicales, delmundo de la pintura o la escultura, para reflejar el aspecto físico, lossentimientos, el carácter, etc. de los personajes. En &lt;i&gt;Excellent Women&lt;/i&gt;, se compara a Mrs. Gray por su estilo y caraovalada y pálida con una heroína de una novela eduardiana. Cuando Jane espía aMr. Mortlake, Mr. Oliver y el carnicero, se siente «como un cierto personaje enuna novela de Mrs. Henry Wood». El mundo de la literatura no sólo es la basepara describir a un personaje, sino también una situación. Cuando, en &lt;i&gt;Jane and Prudence&lt;/i&gt;, al marido de Jane lotrasladan a una nueva parroquia en el campo y cerca de una “población conCatedral”, Jane piensa que todo va a ser “como una novela de Hugh Walpone” y alencontrarse a Mr. Oliver, Mr. Mortlake y el carnicero discutiendo en lasacristía: “Realmente, pensó Jane, era como una de esas aburridas escenascómicas en Shakespeare –Dogberry y Verges-, quizás y por lo tanto más allá desu comprensión.” &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Unos de losaspectos más interesantes al estudiar el empleo que Barbara Pym hace delsimbolismo, es constatar como la autora utiliza la repetición. La repetición deuna serie de detalles hace posible que se cree un símbolo, sin que en muchasocasiones el lector sea consciente de ello. Un caso similar lo tenemos en &lt;i&gt;Excellent Women&lt;/i&gt;, donde se reiteran unaserie de sinónimos como «indistinguishable» (indistinguible), «nothingoutstanding» (nada excepcional), «unpretentious» (modesto), «dull» (torpe) o«uninteresting» (sin interés), que constituyen un símbolo de lo que es paraMildred su propia existencia. En &lt;i&gt;TheSweet Dove Died&lt;/i&gt; leemos hasta la saciedad los términos «elegant» (elegante)y «cool» (fría, indiferente) como atributos de Leonora, de manera que seconvierten en un símbolo de la superficialidad y vacuidad de este personaje. En&lt;i&gt;Jane and Prudence&lt;/i&gt;, Jane observa a sumarido cuando éste la mira por encima de las gafas y piensa: « Las miradassuaves, bondadosas y las gafas… esto era todo lo que quedó al final». Estos doselementos son el símbolo de lo que ha quedado de aquella pasión del principioy, por lo tanto, de lo que ahora es su matrimonio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hay un elementoque Barbara Pym emplea asiduamente como símbolo y modo de ser y de lossentimientos de los personajes: &lt;b&gt;lasflores y las plantas&lt;/b&gt;. A Mildred en &lt;i&gt;ExcellentWomen&lt;/i&gt; la definen mejor los “catkins and twigs” (amento, candelilla yramitas) más resistentes y duraderos que las mimosas, generalmente producto deun capricho y de muy corta vida, apenas unas horas. En &lt;i&gt;Jane y Prudence&lt;/i&gt;, Jane considera que su marido y Mrs. Glaze, lamujer de la limpieza, tienen derecho a ver los laureles desde el estudio y lacocina respectivamente, pero ella no. El simbolismo es claro: los dos primeroscumplen con las tareas que se les ha encomendado y, por lo tanto, han de tenersu recompensa, pero ella es un fracaso como ama de casa y mujer de clérigo y nose merece nada. Por otro lado a Leonora, en &lt;i&gt;TheSweet Dove Died&lt;/i&gt;, las flores le florecen más tarde que a los demás,simbolizando así, una vez más, la elegancia que define su vida. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El empleo de &lt;b&gt;la metáfora&lt;/b&gt; en Barbara Pym secaracteriza fundamentalmente por la contigüidad con el contexto que se da enlas analogías que se establecen. En &lt;i&gt;TheSweet Dove Died&lt;/i&gt;, Leonora y James van a una exposición de gatos y ésteobserva el comportamiento de uno de ellos en una jaula y lo aplica paradescribir el de los humanos. La contigüidad con el contexto es evidente y ellector no tiene problemas en captar la metáfora.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Tras estaaparente fachada de simplicidad que encontramos en las novelas de Barbara Pym,está la labor creativa y el arte de una mujer que sabe perfectamente cómomanejar su medio, el lenguaje, para escribir el tipo de novela que ella quiereescribir y así lograr el efecto deseado en el lector.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-7591029342886790606?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/7591029342886790606/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/barbara-pym-y-la-novela-realista-2-y.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7591029342886790606'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7591029342886790606'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/barbara-pym-y-la-novela-realista-2-y.html' title='Barbara Pym y la novela realista - 2 y última'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-8VpABiIj5-Q/Tnhx5O3ULPI/AAAAAAAABpQ/QTaV9aLseBs/s72-c/La+campi%25C3%25B1a+inglesa-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1598912046274725166</id><published>2011-12-21T20:00:00.001+01:00</published><updated>2011-12-21T22:32:10.510+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Inglesa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Barbara Pym'/><title type='text'>Barbara Pym y la novela realista - 1</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-FWbUqTZABh0/TnhwfxKGnAI/AAAAAAAABpM/67iCJzwgWbc/s1600/Barbara+Pym.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-FWbUqTZABh0/TnhwfxKGnAI/AAAAAAAABpM/67iCJzwgWbc/s320/Barbara+Pym.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Barbara Pym y la novela realista-1&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Os voy aresumir, con algunas aportaciones personales, el excelente trabajo de MaríaAída Díaz Bild de la Universidad de la Laguna sobre &lt;i&gt;La tradición realista en Barbara Pym &lt;/i&gt;del año 1993.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En toda obra realista,aparece el efecto de reconocimiento, cuando se lee se siente uno como siestuviera allí. Por otro, el carácter lineal y la estructura continua de lanovela tradicional, en la que la realidad se concibe como una sucesión demomentos ligeramente diferentes unos de otros, pero al mismo tiempo en relaciónde continuidad y contigüidad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Si hay unaspecto de la obra de Barbara Pym que haya sido destacado, e inclusofrecuentemente criticado, es su amor por el detalle. En sus novelas el detallecobra una importancia suprema al trascender su propio significado y revelaraspectos fundamentales del mundo que se describe en la novela y, lo que es másimportante, de los personajes que lo pueblan. La relevancia del empleo de &lt;b&gt;la sinécdoque&lt;/b&gt; (restringir o alterar dealgún modo la significación de las palabras, para designar un todo con elnombre de una de sus partes, o viceversa; un género con el de una especie, o alcontrario; una cosa con el de la materia de que está formada, etc.) y &lt;b&gt;la metonimia&lt;/b&gt; (designar algo con elnombre de otra cosa tomando el efecto por la causa o viceversa, el autor porsus obras, el signo por la cosa significada, etc.; p. ej., &lt;i&gt;las canas&lt;/i&gt; por &lt;i&gt;la vejez&lt;/i&gt;; &lt;i&gt;leer a Virgilio&lt;/i&gt;, por &lt;i&gt;leer las obras de Virgilio&lt;/i&gt;; &lt;i&gt;el laurel&lt;/i&gt; por &lt;i&gt;la gloria&lt;/i&gt;, etc.) en la novela realista viene dada por el hecho deque son figuras basadas en la contigüidad, por lo que contribuyen a crear esa «&lt;i&gt;illusion of life&lt;/i&gt;» a la que todo escritorrealista aspira, ocultando así la artificiosidad del vehículo literario.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-xyp4GOn4Hdg/TnhweX2kz0I/AAAAAAAABpI/RANJrn_QgoE/s1600/La+campi%25C3%25B1a+inglesa-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="224" src="http://1.bp.blogspot.com/-xyp4GOn4Hdg/TnhweX2kz0I/AAAAAAAABpI/RANJrn_QgoE/s320/La+campi%25C3%25B1a+inglesa-1.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Uno de losfactores que mejor definen a una persona en la vida real son los detalles quepueden encontrarse en su casa o habitación y ello es evidente en las novelas dePym. En &lt;i&gt;The Sweet Dove Died&lt;/i&gt; (1978)(Murió la dulce paloma) La decoración de la casa de Leonora, sus mueblesvictorianos, sus porcelanas, es un magnífico ejemplo del modo en que elcontenido de una habitación delata a su propietario: indican su procedenciasocial y medios económicos. Su casa es un reflejo de su obsesión por loelegante con sus «muebles victorianos y hermosos objetos» (p. 18) y los detallesque hay encima de la mesa de noche son un indicativo más de cómo Leonoraextiende la noción de elegancia a todos los ámbitos de la vida: «Su ampliolecho, con su cabecera neovictoriana de cobre, invitaba a agradablespensamientos… junto a su frasco de colonia Guerlain, otro de sales aromáticas,pañuelos de papel de color aguamarina, un tubo de píldoras de brillantescolores para aliviar el estrés y la tensión…» (p. 18). Y la fotografía de suspadres ha sido sustituida por la de sus abuelos, porque éstos dan una imagenmás distinguida.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Un último yclarificador ejemplo del modo en que el interior de una casa define a susdueños lo tenemos en &lt;i&gt;Excellent Women&lt;/i&gt;(1952) (Mujeres excelentes), cuando Mildred es capaz de adivinar cómo son susnuevas vecinas a través de sus pertenencias: Al aproximarme pude tomar nota departe del cargamento, abandonado sobre la calzada. Había varias sillas deroble, y una mesa de alas abatibles, una pantalla de chimenea bordada y unaconsola tallada, el género de mobiliario “bueno” y sin interés que cabe suponerque pertenece a personas de nuestro estamento. Deduje que sus propietariosserían probablemente un par de mujeres como Dora y yo, quizá, aunque no teníamedio de saber si eran mayores o más jóvenes. (p. 241)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La importanciaque los personajes conceden a determinadas cosas es otra señal de supersonalidad. Así, Mildred refleja su condición de «Excellent woman»(solterona) cuando le comenta a Helena que en la mudanza se pueden perderobjetos tan importantes como una tetera o una sartén. Otro ejemplo sería elcontenido del «string bag» (bolso) de Mildred, que contiene simplemente unabarra de pan y una biografía del Cardenal Newman, ambos elementos propios delbolso de una «mujer excelente». Mildred, refleja claramente el carácter anodinoy monótono de su vida cuando Rockingham le dice que es un placer estar sentadoal sol en Italia y beber una botella de cualquier cosa y ella le contesta queen su caso tomaría té.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Dentro delestudio de los detalles que definen la personalidad, condición social, etc.,hemos querido dejar un apartado especial para &lt;b&gt;la ropa&lt;/b&gt;, por el lugar esencial que ésta ocupa en la caracterizaciónde los personajes. Como dice Mildred en &lt;i&gt;ExcellentWomen&lt;/i&gt;: «Tuve que convenir que era un material encantador, pero el vestidoera tan totalmente estilo señora Farmer que debo haber odiado usarlo y hundirla individualidad que poseo» Y es que, en cierto modo, la ropa que llevamos escomo un uniforme que nos identifica.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pero quizás seaen las oposiciones binarias que encontramos en las novelas donde mejor seejemplifique la caracterización que de una persona lleva a cabo un detalleaparentemente irrelevante como la ropa. En &lt;i&gt;Jane&amp;amp; Prudence&lt;/i&gt; (1953) (Jane y Prudence),&amp;nbsp;Jane no se preocupa en absoluto de su aspecto físico y de hecho confrecuencia la vemos con «el tipo de capa que uno podía haber utilizado paraalimentar pollos dentro», mientras que Prudence siempre está elegante, inclusocuando se acuesta para dormir, haciendo que el gorro de noche haga juego con elcamisón. El preocuparse del aspecto físico significa que la vida continúa y hayque seguir luchando, mientras que si un personaje se abandona, refleja suprogresivo deterioro físico y mental.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La ropa tambiénpuede revelar si es posible la afinidad entre dos personas, aún incluso antesde que intercambien las primeras palabras. Asimismo, cuando Mildred en &lt;i&gt;Excellent Women&lt;/i&gt; conoce a Helena esconsciente de la diferencia existente entre ambas: “Formábamos, al menos aprimera vista, una pareja que muy probablemente no haría buenas migas. Ella erarubia y bonita, alegremente vestida con pantalones de pana y un jersey vistoso,mientras que yo, apocada y más bien feúcha, resaltaba tales cualidades con mibata informe y mi vieja falda de gamuza.” (p. 9)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Esta última citanos lleva a un aspecto que es determinante al hablar de la ropa y es el color.El negro es un color que a lo largo de las novelas de Barbara Pym es el elegidopor sus mujeres más elegantes, como son Leonora o Wilmet. Sus «excellent women»(las solteronas), sin embargo, optan preferentemente por tonos apagados,también los azules y verdes. Un cambio en los hábitos del vestir de una personapuede significar un giro en su vida. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En &lt;i&gt;Less than Angels&lt;/i&gt; (1955) (Menos queángeles) el profesor Mainwanng invita a cuatro aspirantes a una beca deinvestigación a pasar un fin de semana en su casa y a través de toda una seriede pequeños detalles, como son el equipaje que trae cada uno, lo que beben, susmodales en la mesa, sus ideas sobre la antropología y la religión o el modo enque entre los cuatro se reparten el trabajo de un puzle, el catedrático escapaz de dibujar un perfil exacto y preciso de cada uno de ellos (capítulos 18y 19).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1598912046274725166?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1598912046274725166/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/barbara-pym-y-la-novela-realista-1.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1598912046274725166'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1598912046274725166'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/barbara-pym-y-la-novela-realista-1.html' title='Barbara Pym y la novela realista - 1'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-FWbUqTZABh0/TnhwfxKGnAI/AAAAAAAABpM/67iCJzwgWbc/s72-c/Barbara+Pym.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-3353233643751518208</id><published>2011-12-18T11:00:00.000+01:00</published><updated>2011-12-23T11:21:33.541+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tomás Ruiz'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Crisis económica'/><title type='text'>Los 300 de la UPC</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-u1w4hZKlXS4/Tu21_J6YDeI/AAAAAAAAB0k/u49icD1H2Mo/s1600/Los+300+de+la+UPC.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="340" src="http://4.bp.blogspot.com/-u1w4hZKlXS4/Tu21_J6YDeI/AAAAAAAAB0k/u49icD1H2Mo/s400/Los+300+de+la+UPC.jpg" width="540" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Según la prensadel viernes “El Consejo de Gobierno de la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC) ha suspendido la reunión prevista en el rectorado de la universidad paradiscutir el plan de viabilidad ante la protesta de unos 300 trabajadores delcentro que han impedido el acceso al encuentro. Fuentes de la UPC han explicadoque la reunión se ha tenido que suspender por la protesta. Según una notacolgada en la web del centro, "la reunión extraordinaria del claustrouniversitario se retomará el próximo día 21 de diciembre". En el orden deldía figura de nuevo el plan de viabilidad.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El Consejo deGobierno está inmerso en el debate sobre el modo en que se hace frente aldéficit de 100 millones de euros que arrastra la universidad, y queprevisiblemente supondrá nuevos recortes más allá de los 38 millones de eurosmenos aportados este año por la Generalitat. El plan de viabilidad, que serealiza con la vista puesta en el horizonte de 2014, pasará por el ConsejoSocial y el claustro, y la UPC ha subrayado su compromiso de presentarlo a laGeneralitat antes de que acabe el año”. &lt;i&gt;&lt;a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2011/12/16/catalunya/1324031363_909856.html"&gt;ElPaís&lt;span style="font-style: normal;"&gt; 16/12/2011&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/i&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Trescientos sonlos interinos y personal laboral temporal de la UPC que se irán a la calle enlos próximos meses. Lo más gracioso es que hay 14 cargos que cobran unos cienmil euros brutos anuales, que no han sabido llevar la gestión de la Universidady que como premio continuarán en sus puestos. Como podéis ver los recortessiempre se hacen por abajo. Y para más inri todas estas medidas no aseguran laviabilidad de la Universidad, es posible que el próximo año quedemosintervenidos. La quiebra técnica de la UPC es total y lo peor es que tambiénhay una quiebra moral de sus dirigentes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="http://www.youtube.com/embed/RTCq7JSPoxY" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Trescientos eranlos espartanos que lucharon junto a los griegos contra los persas en el paso delas &lt;/span&gt;&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Batalla_de_les_Term%C3%B2piles_(480_aC)"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; text-decoration: none;"&gt;Termópilas el año 480 a.c&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Como podéisver en el video nosotros éramos muchos más. Sin embargo soy algo pesimista ycreo que el capital, que ahora lo dirige y controla todo, acabará vapuleándonos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-3353233643751518208?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/3353233643751518208/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/los-300-de-la-upc.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/3353233643751518208'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/3353233643751518208'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/los-300-de-la-upc.html' title='Los 300 de la UPC'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-u1w4hZKlXS4/Tu21_J6YDeI/AAAAAAAAB0k/u49icD1H2Mo/s72-c/Los+300+de+la+UPC.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-4253209701715678156</id><published>2011-12-14T20:00:00.001+01:00</published><updated>2011-12-14T20:00:01.842+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Emilio Lledó'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Crisis económica'/><title type='text'>Emilio Lledó - ¿Quién nos devolverá lo público? (2011)</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: 10px;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="cabecera_noticia" style="background-color: white; color: #464646; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0.5cm; width: auto;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Bgb_p0cV8EQ/TqFZWko888I/AAAAAAAABrk/EIECDD-ADH4/s1600/Emilio+Lled%25C3%25B3_Fundaci%25C3%25B3n+March.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-Bgb_p0cV8EQ/TqFZWko888I/AAAAAAAABrk/EIECDD-ADH4/s400/Emilio+Lled%25C3%25B3_Fundaci%25C3%25B3n+March.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;h1 style="color: black; font: normal normal normal 23pt/25pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; letter-spacing: -1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0.2cm; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;&lt;/h1&gt;&lt;h1 style="color: black; font: normal normal normal 23pt/25pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; letter-spacing: -1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0.2cm; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;¿Quién privatiza a los políticos?&lt;/h1&gt;&lt;h3 style="font: normal normal normal 13pt/normal Arial, Helvetica, sans-serif; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;Hay que buscar las razones de la degeneración intelectual de parte de la clase política. Es un deber de la sociedad descubrir las razones ocultas de las privatizaciones. ¿Cómo recuperaremos lo que hemos perdido?&lt;/h3&gt;&lt;div class="firma" style="border-bottom-color: rgb(209, 209, 209); border-bottom-style: solid; border-bottom-width: 1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0.3cm; padding-bottom: 0.05cm; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;&lt;div style="color: #414141; font: normal normal normal 8pt/normal Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;&lt;strong style="font-size: 8pt; font-weight: bold; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;EMILIO LLEDÓ&lt;/strong&gt;&amp;nbsp;&lt;em style="font-size: 8pt; font-style: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;&lt;/em&gt;04/10/2011 &lt;i&gt;El País&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="contenido_noticia" style="float: none; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0.2cm; width: auto;"&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;La defensa de lo público hace vivir la democracia. Hay, por supuesto, opiniones en contra que parecen apoyarse en ese latiguillo de la libertad individual para fomentar la riqueza; de la libertad de emprender, de crear, que se oculta bajo la oscurecida palabra de liberalismo. No se puede negar la importancia de los llamados bienes de consumo que, al parecer, la economía y los economistas administran. Pero el verdadero sustento de la sociedad, de la vida colectiva tan importante como la vida de la naturaleza, es la educación, la cultura, la ética. Ellas son las verdaderas generadoras de riqueza ideal, moral y material.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;La democracia, que nació como lucha hacia la igualdad por medio de la reflexión sobre las palabras y por el establecimiento de unos ideales de justicia y verdad, no puede rendirse a las&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;privatizaciones&lt;/i&gt;&amp;nbsp;mentales de paradójicos libertadores. Sin embargo, apenas se insiste en el hecho de que la crisis que padecemos es una crisis que tantos&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;competentes&amp;nbsp;&lt;/i&gt;expertos, siguiendo el principio de la libertad y la competitividad, no han sabido evitar, ni tampoco las diversas burbujas -sobre todo las propias burbujas mentales- que inflaban y aireaban. Burbujas que, parece ser, les han permitido construir sin que nadie les pida responsabilidades por sus&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;liberadas&lt;/i&gt;&amp;nbsp;y productivas ganancias.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;No es, sin embargo, una discusión sobre problemas económicos, cuyos entresijos y burbujeos desconocemos, a lo que voy a referirme, aunque haya siempre un principio de honradez y verdad en el que, seguro, todos nos entenderíamos. Aludiré únicamente a una de esas frases vacías que hincha las palabras de ciertas oligarquías. Desde hace años, de nuevo en estos días, como manifestación del menosprecio por la enseñanza pública y por sus profesores, se habla de la libertad de los padres para elegir el centro en el que educar a sus hijos. Esa defensa&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;libertaria&lt;/i&gt;&amp;nbsp;no tiene que ver con el deseo de que se practique en la educación una verdadera libertad: la libertad de entender, de pensar, de interpretar, de desfanatizar, de sentir. Libertad que, por encima de todas las sectas, debería fomentar la combatida Educación para la Ciudadanía y la&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;identidad democrática&lt;/i&gt;. Una libertad que enseñase algo más que la obsesión por el dinero y por el solapado cultivo de la avaricia. A lo mejor, esa educación les obligaba a dimitir a algunos personajes de la vida pública, por vergüenza del engaño que arrastran y contaminan. Mejor dicho: haría imposible que se dieran semejantes individuos.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;Ese sermoneo se funda sobre todo en el fomento de la privatización de la enseñanza que alimenta el dinero y la desigualdad. ¿Pueden gozar de esa libertad todos los padres? ¿También los de los barrios más modestos de las grandes ciudades? ¿Pueden ser libres para mandar a sus hijos a esos colegios privados? Centros que proliferan por nuestro país y que apenas pueden compararse, a pesar de sus supuestas y publicitadas excelencias, con cualquier colegio o instituto público de Francia o Alemania. Por lo visto los padres franceses o alemanes ni siquiera se han planteado esa posible libertad que, lógicamente, no necesitan. En ese mismo derrotero andan algunas universidades, que anuncian sus excelencias pregonando que "los alumnos encontrarán las profesiones que les permitirán colocarse rápidamente en la empresa". ¡Magnífico ideario para fomentar la vida universitaria, la pasión por el saber, el crear, el innovar! En el fondo, toda esa propaganda&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;libertaria&lt;/i&gt;&amp;nbsp;es fruto de planteamientos políticos, de dominio ideológico, de sustanciosos prejuicios clasistas, que con doble o triple moral predican libertad, cuando lo que realmente les importa, aunque quieran engañarse y engañarnos, es el dinero. Solo por medio de una ideología de la decencia, de la justicia, de la lucha por la igualdad, tan problemática siempre, puede alzarse el sistema educativo de nuestro país, de todos los países. No puedo por menos de citar un texto de Giner de los Ríos, entre muchos de los que podrían citarse del olvidado precursor: "El dogmatismo, el dominio sectario sobre los espíritus, el afán de proselitismo doctrinal, tantas otras formas de opresión y de coacción muestran cómo esa tutela se corrompe, y en vez de disponer gradualmente al hombre para su emancipación procura disponerlo para perpetuar su servidumbre".&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;En este punto tendríamos que preguntarnos: ¿Quién privatiza a los políticos? ¿Qué palabras huecas, convertidas en grumos pegajosos aplastan los cerebros de los que van a administrar lo público, o sea lo de todos, si la corrupción mental ha comenzado por deteriorar esas neuronas que fluyen siempre hacia la ganancia privada? No se entiende bien cómo a esos destructores de la idea de lo público les votan aquellos que perderían lo poco que tienen en manos de tales personajes. A no ser que la mente de esos súbditos haya sido manipulada y, en la miserable sordidez de la propia ignorancia, esperen alguna migaja, algún botón del traje que viste el supuesto partido político que les arrastra.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;Habrá, como digo, que ir estudiando las razones que mueven el comportamiento de esos padres de la patria que tienen el deber de organizar, no para su provecho y el de sus&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;amigoides&lt;/i&gt;&amp;nbsp;o&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;amigantes&lt;/i&gt;, eso que se suele llamar, más o menos acertadamente, el bien común. Un pueblo "maravillosamente dotado para la sabiduría", como decía Machado, y al que hay que dar ejemplo para que no pierda el sentido de la justicia, de la honradez. Es importante conocer en los defensores de la libre empresa, en los apóstoles de la privatización, qué empresa, ideología, fanatismo, les ha privatizado a ellos. Porque se trata de evitar que la patología individual de esos sujetos se convierta en patología, donde se hunde la vida colectiva.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;Es un deber de la sociedad investigar y descubrir las razones ocultas de las privatizaciones. Parece que la raíz de todas ellas, con independencia de determinadas claves genéticas, brota también de la educación, de los ideales que, al abrirnos al mundo del saber y la cultura, hayan acertado a enseñarnos aquellos en cuyas manos está alumbrar la inteligencia y la sensibilidad. Las opiniones que se clavan en las neuronas y que determinan la forma de actuar sobre las palabras y sobre aquello a que esas palabras nos empujan, proviene de esos reflejos condicionados que, desde la infancia, han aprisionado nuestra manera de ver e interpretar el mundo.&lt;/div&gt;&lt;div style="color: #333333; font: normal normal normal 10.5pt/13pt Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; margin-bottom: 13px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify; width: auto;"&gt;Podemos intuir que la degeneración intelectual de buena parte de la clase política, y de los llamados emprendedores -los que, por ejemplo,&amp;nbsp;&lt;i style="margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; width: auto;"&gt;emprendieron&lt;/i&gt;&amp;nbsp;la destrucción de nuestras costas-, procede de esos conglomerados ideológicos en los que se mezclan, con la indecencia, alguno de los males a que se ha aludido. ¿Quién privatiza a los políticos? &lt;b&gt;¿Quién nos devolverá, en el futuro, la vida pública, los bienes públicos, que nos están robando?&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-4253209701715678156?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/4253209701715678156/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/emilio-lledo-quien-nos-devolvera-lo.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4253209701715678156'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4253209701715678156'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/emilio-lledo-quien-nos-devolvera-lo.html' title='Emilio Lledó - ¿Quién nos devolverá lo público? (2011)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-Bgb_p0cV8EQ/TqFZWko888I/AAAAAAAABrk/EIECDD-ADH4/s72-c/Emilio+Lled%25C3%25B3_Fundaci%25C3%25B3n+March.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-2272839665327279418</id><published>2011-12-11T10:00:00.000+01:00</published><updated>2011-12-11T10:00:01.164+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pintura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Escultura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Antonio López'/><title type='text'>(BA11) Exposición de Antonio López en Bilbao (2011)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-0e03lZROKPY/TuHxtgznobI/AAAAAAAABxg/DJENPHb94xM/s1600/Antonio_L%25C3%25B3pez_vallecas1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="340" src="http://2.bp.blogspot.com/-0e03lZROKPY/TuHxtgznobI/AAAAAAAABxg/DJENPHb94xM/s400/Antonio_L%25C3%25B3pez_vallecas1.jpg" width="540" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;A quienes se nosescapó la primera exposición en el Museo Thyssen de Madrid, nos ha quedado todavíala oportunidad de verlo en el &lt;/span&gt;&lt;b style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Museo deBellas Artes de Bilbao&lt;/b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt; (10/10/11 al 22/01/2012). No están todas las obrasexpuestas en Madrid, que eran unas doscientas; en Bilbao se pueden ver unasciento treinta pero vale la pena el viaje.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Adscrito alrealismo objetivo, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Antonio_L%C3%B3pez_Garc%C3%ADa"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Antonio López (Tomelloso, 1936)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; es uno de losartistas más personales e importantes del panorama español posterior a laGuerra Civil. Desde la década de los años cincuenta, ha trabajado el dibujo, elgrabado, la pintura y la escultura, creando una obra de aire intemporal y de granvirtuosismo técnico, centrada en la representación realista de seres y objetos.Su repertorio iconográfico parte siempre de la realidad de lo visual y oscilaentre los espacios de la intimidad y la inmensidad exterior: retratos,naturalezas muertas, interiores y objetos domésticos, y grandes panoramas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-OVwj_3BzDwc/TuHxuwZd0hI/AAAAAAAABxs/lMaK9V7EdcY/s1600/Antonio+L%25C3%25B3pez_Bilbao_2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="231" src="http://3.bp.blogspot.com/-OVwj_3BzDwc/TuHxuwZd0hI/AAAAAAAABxs/lMaK9V7EdcY/s400/Antonio+L%25C3%25B3pez_Bilbao_2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;En 1992 eldirector Víctor Erice (Vizcaya, 1940) filmó el largometraje &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;El sol del membrillo &lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(1992), en dondepuso de relieve el proceso creativo de Antonio López, cuya mirada intensa yconcentrada sobre los objetos otorga a la obra un halo de silencio y ausenciade tiempo que mueve al espectador a una contemplación ensimismada y reflexiva.A este aire de ensoñación metafísica, de sugerencia de lo invisible a través delo visible, contribuye enormemente el personal uso que el pintor hace de laluz.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-klE3d_udNmE/TuHxtHHAJLI/AAAAAAAABxc/Wk_3VhDVGek/s1600/Antonio+L%25C3%25B3pez_Bilbao_3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-klE3d_udNmE/TuHxtHHAJLI/AAAAAAAABxc/Wk_3VhDVGek/s400/Antonio+L%25C3%25B3pez_Bilbao_3.jpg" width="346" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;A pesar de suestilo realista, Antonio López ha desarrollado una obra independiente de lastendencias realistas europeas más recientes o del hiperrealismo americano.Busca en la realidad que le rodea aquellos aspectos cotidianos de su interés,con una elaboración lenta y meditada, hasta lograr captar la esencia delretratado o de los objetos o paisajes representados.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Esta exposición,cuyo comisario es el historiador Guillermo Solana, director artístico del MuseoThyssen-Bornemisza de Madrid, y por María López, hija del pintor, reúne unaamplia selección de dibujos, óleos y esculturas, que representan sus temas máshabituales: los interiores, en los que lo fantástico y lo afectivo irrumpen enla vida cotidiana, la figura humana, los paisajes y las célebres vistas urbanasde Madrid y Tomelloso, y las composiciones frutales.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-0BC3H-putzY/TuHxuOfxtdI/AAAAAAAABxo/RGYJb0Xm5W0/s1600/Antonio+L%25C3%25B3pez_Bilbao_1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="311" src="http://3.bp.blogspot.com/-0BC3H-putzY/TuHxuOfxtdI/AAAAAAAABxo/RGYJb0Xm5W0/s400/Antonio+L%25C3%25B3pez_Bilbao_1.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Aunque se exponenobras fechadas entre 1949 y 2010, el proyecto está centrado, por una parte, enel trabajo de las dos últimas décadas, por lo que reúne obras tan emblemáticascomo sus primeros retratos familiares de carácter surrealista (con algunainfluencia de Giorgio de Chirico), las míticas vistas de la Gran Vía madrileñao los dibujos de su estudio. Junto a ello, presta atención a sus obrasrecientes, incluso algunas todavía inacabadas y, por lo tanto, inéditas. Todoello pone de relieve el lento y meditado proceso de creación artística deAntonio López, uno de los artistas con mayor prestigio, y que despierta mayoradmiración, del panorama artístico español actual.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Son, dentro demi limitada comprensión, impresionantes las esculturas el hombre y la mujer; elpaisaje de Madrid visto desde el parque de bomberos de Vallecas (obra de cuatrometros de altura); los campos manchegos, el retrato de sus padres, etc. Detodas ellas podéis ver las fotografías que no son más que un pálido reflejo de loque representan al natural.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-2272839665327279418?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/2272839665327279418/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/ba11-exposicion-de-antonio-lopez-en.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/2272839665327279418'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/2272839665327279418'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/ba11-exposicion-de-antonio-lopez-en.html' title='(BA11) Exposición de Antonio López en Bilbao (2011)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-0e03lZROKPY/TuHxtgznobI/AAAAAAAABxg/DJENPHb94xM/s72-c/Antonio_L%25C3%25B3pez_vallecas1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-8507090564042872797</id><published>2011-12-07T20:00:00.000+01:00</published><updated>2011-12-08T11:41:53.579+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tomás Ruiz'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Crisis económica'/><title type='text'>Los gobiernos tecnócratas</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-dhOaRFhxUrs/TsJ9C2NU0tI/AAAAAAAABv0/biB_qbNDUm8/s1600/Los+gobiernos+tecn%25C3%25B3cratas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-dhOaRFhxUrs/TsJ9C2NU0tI/AAAAAAAABv0/biB_qbNDUm8/s320/Los+gobiernos+tecn%25C3%25B3cratas.jpg" width="420" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los gobiernos tecnócratas (una reflexión sobre lacrisis actual)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Si hay una cosabuena que tiene “el mercado” es que si alguien tiene una idea brillante y searriesga a ponerla en práctica el mercado le recompensa, tenemos el ejemplo deApple. Por el contrario si te equivocas y tus productos no tienen demanda orealizas inversiones equivocadas, el mercado te elimina. Esto, que era lo queocurría hasta ahora y que se consideraba además como una ley de hierro de laortodoxia económica, se ha pervertido.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Durante el Cracdel 29 en los Estados Unidos, los banqueros arruinados saltaban por lasventanas, en la crisis actual los gobiernos los salvan inyectándoles dinero a sus bancos. Sepremia a los que fracasan, a los que especulan y hacen trampas. Tal vez hubierasido más interesante haber seguido el ejemplo de Islandia, dejar caer a losbancos salvando únicamente los depósitos de los ahorradores.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los EstadosUnidos dieron una respuesta progresista y generosa a los afectados de la crisisdel 29. El presidente Roosevelt puso en marcha el &lt;i&gt;New Deal&lt;/i&gt; (el nuevo trato). Fue una política intervencionista paraluchar contra los efectos de la Gran Depresión en Estados Unidos. Este programase desarrolló entre 1933 y 1938 con el objetivo de sostener a las capas máspobres de la población, reformar los mercados financieros y volver a dinamizaruna economía estadounidense herida desde el Crac del 29 por el desempleo y lasquiebras en cadena.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La respuestaeuropea a la crisis de los años treinta ya la sabemos todos, fueron losfascismos. La democracia salió perdedora y esto nos llevó a un enfrentamientoentre liberalismo y fascismo, es decir a la Segunda Guerra Mundial.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Hacia dóndevamos ahora? Sin que nadie haya puesto el grito en el cielo se han producidodos hechos transcendentales para la democracia europea. Dos gobiernosdemocráticos, la Grecia de Papandreu y la Italia de Berlusconi (aunque nosdisguste el personaje) han sido derrocados por los mercados y substituidos porgobiernos de tecnócratas que no han sido elegidos en las urnas. Todo ello conla finalidad de satisfacer a los insaciables mercados. ¿Y si el referéndumpedido por Papandreu llevaba a Grecia a salir del euro? Nadie sabe a cienciacierta si hubiera sido mejor para ellos. Devaluando su moneda la economíapodría haber sido más competitiva o negándose a pagar una deuda desorbitada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-K9fxsxiOHWI/TsJ9CVT1qDI/AAAAAAAABvw/oN34b-Wys2w/s1600/Los+gobiernos+tecn%25C3%25B3cratas-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="206" src="http://1.bp.blogspot.com/-K9fxsxiOHWI/TsJ9CVT1qDI/AAAAAAAABvw/oN34b-Wys2w/s320/Los+gobiernos+tecn%25C3%25B3cratas-1.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Las agencias deRating deciden la credibilidad financiera de un país, si su economía puede hacerfrente a la deuda y por tanto que tipo de intereses pagarán por ella. Pero¿quién califica a las agencias de rating? Esas mismas agencias que dieron latriple A a Goldman Sachs&lt;/span&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Los%20gobiernos%20tecn%C3%B3cratas.docx#_ftn1" name="_ftnref1" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Para vencer estacrisis los Estados Unidos de Obama intentan luchar aumentando la inversiónpública, mientras que en Europa se opta por la rigidez de los presupuestos reduciendoel gasto y por tanto también la inversión. Como colofón "los mercados" están derrocando a gobiernoslegítimos que se han vuelto díscolos y que no siguen las directrices que les marcan. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Volvamos lavista atrás y aprendamos algo de la Gran Depresión: el autoritarismo y la faltade democracia no llevan a buen puerto. Se necesitan políticassociales y de consenso, más democracia y menos imposición de los mercados. Laspersonas y las familias deberían ser más importantes que el dinero. Pero paraque esto ocurra, los países de Europa tienen que hacer valer la legitimidad desus gobiernos, plantarse y hacer frente a estos poderes económicos. Hacer algo parecido a lo que los Atenienses hicieron con el gobierno de los treinta tiranos en el año 403 ac., expulsarlo y reinstaurar una democracia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Tomás Ruiz Granados 14/11/2011&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Los%20gobiernos%20tecn%C3%B3cratas.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; &lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;En el año 2008, Goldman Sachsrecibió US$10.000 millones del programa de ayudas del gobierno americano y laautorización para dejar de ser banco de inversión y pasar a ser bancocomercial. El 16 de abril de 2010 la Comisión del Mercado de Valores de EstadosUnidos (U.S. Securities and Exchange Commission-SEC) acusó a Goldman Sachs defraude por las hipotecas &lt;i&gt;subprime&lt;/i&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Ver también este interesante post sobre como Goldman Sachs está colocando a sus hombres fuertes en Europa: (&lt;/span&gt;&lt;a href="http://blogs.elpais.com/wall-street-report/2011/11/full-monti-de-goldman-sachs-.html"&gt;http://blogs.elpais.com/wall-street-report/2011/11/full-monti-de-goldman-sachs-.html&lt;/a&gt;). Mario Draghi en el BCE, Mario Monti en Italia y Lukas Papadimos en Grecia.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-8507090564042872797?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/8507090564042872797/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/los-gobiernos-tecnocratas.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/8507090564042872797'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/8507090564042872797'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/los-gobiernos-tecnocratas.html' title='Los gobiernos tecnócratas'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-dhOaRFhxUrs/TsJ9C2NU0tI/AAAAAAAABv0/biB_qbNDUm8/s72-c/Los+gobiernos+tecn%25C3%25B3cratas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1319930966847159360</id><published>2011-12-04T10:00:00.000+01:00</published><updated>2011-12-20T17:35:24.636+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Vinicius de Moraes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Música'/><title type='text'>(M14) Vinicius de Moraes en recuerdo del 40 + 1 aniversario de la Fusa.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-a9Jef5_bUOE/TfZHP-1SdAI/AAAAAAAABlQ/v--GYSfxfEQ/s1600/Vinicius_De_Moraes_Maria_Bethania_Y_Toquinho-En_La_Fusa_%2528Mar_Del_Plata%2529-Frontal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-a9Jef5_bUOE/TfZHP-1SdAI/AAAAAAAABlQ/v--GYSfxfEQ/s400/Vinicius_De_Moraes_Maria_Bethania_Y_Toquinho-En_La_Fusa_%2528Mar_Del_Plata%2529-Frontal.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Fue el año 1970 cuando el poeta, músico y diplomático &lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;a href="http://www.viniciusdemoraes.com.br/site/"&gt;Vinicius de Moraes (1913-1980)&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;, grabó el disco proveniente de las sesiones del café-concert La Fusa (en la ciudad de Mar del Plata), provincia de Buenos Aires, Argentina, donde en el verano del año 1970 tocaron varias canciones famosas, con la dulce voz de &lt;b&gt;María Creuza (1944)&lt;/b&gt; y la guitarra de &lt;b&gt;Antonio Pecci (Toquinho) (1946)&lt;/b&gt;. Vinicius sugirió para lograr un mejor resultado del disco, que las canciones fuesen grabadas en el estudio y que después, colocaran encima las voces del público rioplatense, entusiasta, alegre y emotivo. Hoy en día, si se escucha con atención el disco se puede apreciar como Toquinho improvisa mientras Vinicius dirige unas palabras a su público; luego se escucha el corte de la grabación, y se nota el cambio de tono de la guitarra de Toquinho. Vinicius cuenta que aquellos fueron de los mejores años de su vida, donde no faltaron mujeres y whisky. Con su voz de cava, teñida por los cigarros y el alcohol, Vinicius canta como nunca. Doy las gracias a mi amiga Xus por habérmelo descubierto hace ya tantos años.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-CPG74De5gbo/TfZHWI1fc7I/AAAAAAAABlY/VyxH_BYBD_c/s1600/Maria+Creuza.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="216" src="http://4.bp.blogspot.com/-CPG74De5gbo/TfZHWI1fc7I/AAAAAAAABlY/VyxH_BYBD_c/s400/Maria+Creuza.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Eu sei que vou te amar&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="420" src="http://www.youtube.com/embed/ly-Gzbd1eI0" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal;"&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Eu sei que vou te amar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Por toda a minha vida, eu vou te amar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Em cada despedida, eu vou te amar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Desesperadamente&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Eu sei que vou te amar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;E cada verso meu será&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Pra te dizer&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Que eu sei que vou te amar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Por toda a minha vida&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Eu sei que vou chorar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;A cada ausência tua, eu vou chorar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Mas cada volta tua há de apagar&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;O que esta tua ausência me causou&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Eu sei que vou sofrer&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;A eterna desventura de viver&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;À espera de viver ao lado teu&lt;/span&gt;&lt;span class="apple-converted-space"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="apple-style-span"&gt;Por toda a minha vida&lt;/span&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-9K1o4U-QjZY/TfZHQvqy8VI/AAAAAAAABlU/FYVKSDwY-5o/s1600/Vincius%252Bde%252BMoraes%252BVinicius%252Bde%252BMoraes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-9K1o4U-QjZY/TfZHQvqy8VI/AAAAAAAABlU/FYVKSDwY-5o/s320/Vincius%252Bde%252BMoraes%252BVinicius%252Bde%252BMoraes.jpg" width="313" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;b&gt;&lt;br /&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Você abousou&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="420" src="http://www.youtube.com/embed/D0O3RDQ8RoI" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #555555; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Você abusou, tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Você abusou&lt;br /&gt;Tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Tirou partido de mim, abusou&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-color: initial; border-style: initial; line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #555555; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Mas não faz mal, é tão normal ter desamor&lt;br /&gt;É tão cafona, sofredor&lt;br /&gt;Que eu já nem sei se é meninice ou cafonice o meu amor&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-color: initial; border-style: initial; line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #555555; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Se o quadradismo dos meus versos&lt;br /&gt;Vai de encontro aos intelectos que não usam o coração como expressão&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-color: initial; border-style: initial; line-height: 14.25pt; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span style="color: #555555; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Você abusou, tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Você abusou&lt;br /&gt;Tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Tirou partido de mim, abusou&lt;br /&gt;Que me perdoem se eu insisto neste tema&lt;br /&gt;Mas não sei fazer poema ou canção&lt;br /&gt;Que fale de outra coisa que não seja o amor&lt;br /&gt;Se o quadradismo dos meus versos&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal;"&gt;&lt;span style="color: #333333; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&lt;br style="mso-special-character: line-break;" /&gt; &lt;br style="mso-special-character: line-break;" /&gt; &lt;/span&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;A Felicidade&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="420" src="http://www.youtube.com/embed/Ka44wBAypuA" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Tristeza nãotem fim&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Felicidade sim&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;A felicidade écomo a gota &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;De orvalhonuma pétala de flor &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Brilhatranqüila &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Depois de leveoscila &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;E cai como umalágrima de amor &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;A felicidadedo pobre parece &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;A grandeilusão do carnaval &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;A gentetrabalha o ano inteiro &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Por um momentode sonho &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Pra fazer afantasia &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="FR"&gt;De rei ou de pirata ou jardineira &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Pra tudo seacabar na quarta-feira &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Tristeza nãotem fim &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Felicidade sim&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;A felicidade écomo a pluma &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Que o ventovai levando pelo ar &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Voa tão leve &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Mas tem a vidabreve &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Precisa quehaja vento sem parar &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;A minhafelicidade está sonhando &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Nos olhos daminha namorada &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;É como estanoite, passando, passando &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Em busca damadrugada &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Falem baixo,por favor &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Pra que elaacorde alegre com o dia &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;Oferecendobeijos de amor&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; line-height: normal; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Zh3YAqDF1hk/TfZHO021TjI/AAAAAAAABlM/l_Gr9rDf_As/s1600/Vinicius+%252B+Toquinho.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="258" src="http://4.bp.blogspot.com/-Zh3YAqDF1hk/TfZHO021TjI/AAAAAAAABlM/l_Gr9rDf_As/s320/Vinicius+%252B+Toquinho.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Para acabar vemos cómo reciben sus compañeros a Vinicius cuando entra en escena al son de “poeta”. Canta sentado rodeado de botellas de whisky. Es una actuación grabada en Italia el año 1978 junto a Joao Carlos Jobim, Toquinho y Miúcha.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="420" src="http://www.youtube.com/embed/qVCL00o-a2I" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="line-height: normal;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;Poeta, meu poeta,&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Camarada&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Poeta da pesada, do pagode,&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Do perdao&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Perdoa esta cançao improvisada&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;E tua inspiraçao&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;De todo coraçao&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Da moça&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Do violao&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Do fundo&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;Poeta, poetinha&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span lang="EN-US"&gt;vagabundo&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Quem dera todo mundo&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;fosse assim com você&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;E a vida nao gosta&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;De esperar&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;A vida é pra valer&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;A vida é pra levar&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;Vinicius velho, saravá&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;­­­­_________&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;Poeta,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;mi poeta&lt;/span&gt;,&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;compañero&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Poeta dela&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;pesada&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;de la pagoda&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;del perdón&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Perdona&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;esta canción&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;improvisada&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Y suinspiración&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Con todomi corazón&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;de lamuchacha&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;de laguitarra&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;desde elfondo&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Poeta,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;poetinha&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;vagabundo&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Les deseoa todos&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;os vayabien&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Y a lavida&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;no le gusta&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;esperar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;La vida&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;es una realidad&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;La vida es&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;para llevar&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;br style="text-align: -webkit-auto;" /&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;Vinicius&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="background: whitesmoke;"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;viejo,&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;span class="hps"&gt;&lt;span style="text-align: -webkit-auto;"&gt;salve&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1319930966847159360?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1319930966847159360/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/m14-vinicius-de-moraes-en-recuerdo-del.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1319930966847159360'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1319930966847159360'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/12/m14-vinicius-de-moraes-en-recuerdo-del.html' title='(M14) Vinicius de Moraes en recuerdo del 40 + 1 aniversario de la Fusa.'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-a9Jef5_bUOE/TfZHP-1SdAI/AAAAAAAABlQ/v--GYSfxfEQ/s72-c/Vinicius_De_Moraes_Maria_Bethania_Y_Toquinho-En_La_Fusa_%2528Mar_Del_Plata%2529-Frontal.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-2080510884189937384</id><published>2011-11-30T20:00:00.000+01:00</published><updated>2011-11-30T20:00:04.223+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Club de lectura de Olesa'/><title type='text'>IX Sopar del Club de Lectura de la Biblioteca d'Olesa</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-FavdsTVPWmQ/TsopkyOXevI/AAAAAAAABwI/EIRC0T-_3jY/s1600/Cercs+2011+010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-FavdsTVPWmQ/TsopkyOXevI/AAAAAAAABwI/EIRC0T-_3jY/s400/Cercs+2011+010.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Els membres del Club ens em tornat a trobar per acomiadar l'any i fer el sopar de tardor. En aquesta ocasió la reunió ha sigut al &lt;b&gt;Restaurant Cal Seral&lt;/b&gt; del carrer Salvador Casas, 33. L'assistència ha sigut nombrosa, dotze sense Judes. La conversa ha sigut d'allò més variada, a alguns ens han descobert l'existència de la "Batamanta".&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-2080510884189937384?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/2080510884189937384/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/ix-sopar-del-club-de-lectura-de-la.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/2080510884189937384'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/2080510884189937384'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/ix-sopar-del-club-de-lectura-de-la.html' title='IX Sopar del Club de Lectura de la Biblioteca d&apos;Olesa'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-FavdsTVPWmQ/TsopkyOXevI/AAAAAAAABwI/EIRC0T-_3jY/s72-c/Cercs+2011+010.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-4224363715518538417</id><published>2011-11-27T10:00:00.000+01:00</published><updated>2011-11-27T10:59:03.502+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rest. Cataluña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='3 hombres a la mesa'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rest. Barcelona'/><title type='text'>(G41) Restaurante Saüc (Barcelona)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-isIXOgqR9A4/TrvlTszv5jI/AAAAAAAABvE/fcIYWW3xxE0/s1600/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-isIXOgqR9A4/TrvlTszv5jI/AAAAAAAABvE/fcIYWW3xxE0/s400/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.ohlahotel.com/#/es/hotel/noticias-hotel/restaurante-sauc-xavier-franco"&gt;RestauranteSaüc (Barcelona)&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Después demuchos meses de inactividad, por varias causas que ahora no vienen al caso, elgrupo de los “tres hombres a la mesa” ha vuelto a dar señales de vida (¿Cuándo habremos de vernos, con el trueno, otra vez, con el rayo o la lluvia, reunidos los tres? &lt;i&gt;Macbeth&lt;/i&gt;, Act I Esc I). Decidimos visitar el Restaurante &lt;b&gt;Saüc,&lt;/b&gt;que ha cambiado de ubicación, trasladándose del carrer Pellicer al reformadoHotel Ohla de Via Laietana, 49.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;A nivelarquitectónico se accede al restaurante por medio de un puente con barandillade vidrio que cruza en voladizo el vestíbulo del hotel&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Sa%C3%BCc.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;,una vez en el interior la sensación es de recogimiento para el comensal, esto selogra con el control de la iluminación y mediante una tela arrugada en colororo en todas las paredes perimetrales de vidrio, que dejan vislumbrar elentorno urbano de Vía Layetana con su frenética actividad, pero al mismo tiempote aísla lo suficiente para poder centrarte en la buena compañía y en el placerde la comida. La decoración del local es limpia y sencilla, lo que más destacaes la perspectiva que se acentúa por la rebajada altura del techo, donde sedisponen unos rectángulos de iluminación más elevados y&amp;nbsp; forrados de papel color plata, acabando asíel juego particular de colores de metales nobles. Cabe destacar el mostrador deatención a la entrada realizado con restos de madera aprovechada de diferentespuertas y muebles pintados y la coronación de la visión del fondo con unestupendo lienzo de medidas considerables y derroche de color.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pasamos almeollo de la cuestión, la comida. Además de carta disponen de tres menúsdegustación a 64 euros (3 platos + 2 postres), 84 euros (5 platos + 2 postres)y 114 euros (7 platos + 3 postres) por persona. Después de pensarlo un buenrato nos decidimos por el primero ya que nos aseguraron, con buen criterio, quequedaríamos satisfechos. También dejamos libertad al chef para que elaborara elmenú más adecuado a su inspiración.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Como aperitivosnos dieron: oliva verde italiana acompañada de una gelatina dulce, Chips depatata azul y de calabacín y para terminar una mini tostada de pan con tomategratinada, simplemente correctos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Como entrantes: Flande cangrejo con huevas de salmón y crema de almendras, correcto y Royal decoliflor con percebes y aceite de mar, muy bueno.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-aKUebTmLY5E/TrvlUtq7csI/AAAAAAAABvM/DU67W91a--0/s1600/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-aKUebTmLY5E/TrvlUtq7csI/AAAAAAAABvM/DU67W91a--0/s320/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-2.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Los platosprincipales se componían de un primero, un pescado y una carne. Empezamos porla Ensalada de tomate “cor de bou” con almendras, dados de fresa, albahaca yjengibre &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;, muy bueno yrefrescante a la vez. Como plato de pescado unas Mongetes de Santa Pau en sujugo, con Ceps y gambas de Palamós &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;,excelente. El plato de carne fue una Pierna de cochinillo lechal con patatas,escalonia y salsa de su asado &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;,buena y consistente.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-qzLZZpORIJ8/TrvlVpBlyQI/AAAAAAAABvU/6QnVMoKafPI/s1600/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-qzLZZpORIJ8/TrvlVpBlyQI/AAAAAAAABvU/6QnVMoKafPI/s320/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-3.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-Ho0n7za5NGg/TrvlW0OW8-I/AAAAAAAABvc/VMk6vyeq7MA/s1600/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-Ho0n7za5NGg/TrvlW0OW8-I/AAAAAAAABvc/VMk6vyeq7MA/s320/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-4.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Antes de lospostres una degustación de quesos catalanes muy interesante y para el alérgicoun muy adecuado sorbete. El pan integral bueno, destacar el pan con nueces paraacompañar los quesos, muy bueno.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-UFUTthtLvhY/TrvlSfZGCSI/AAAAAAAABu8/FuNqin6c-9Q/s1600/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-UFUTthtLvhY/TrvlSfZGCSI/AAAAAAAABu8/FuNqin6c-9Q/s320/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-5.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Como prepostre Frutosrojos con nata y como postre Helado de coco con mango y frutos del bosque &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;(foto)&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;, muy bueno. Los &lt;/span&gt;&lt;i style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;petits fours&lt;/i&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt; buenos, aunque decidimostomar los cafés en una terraza, contemplando la Catedral de Barcelona donde losfumadores pudieran desahogar su vicio compulsivo.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En el apartadodel vino acordamos tomar un DO Ribeiro blanco &lt;b&gt;Quinta do Avelino 2009&lt;/b&gt;, un mono varietal de uva &lt;i&gt;treixadura&lt;/i&gt; que no dejaba de tener unainteresante complejidad aromática a pesar de haber fermentado solamente sobrelías. Este fue el vino principal de la comida. Para acompañar el plato de carneoptamos por una copa de vino &lt;b&gt;Sarroges2009&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Sa%C3%BCc.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;,DO Montsant, del Celler Serra Major, criado doce meses en bota de roble francésy con variedades garnacha, cabernet sauvignon y syrah, muy recomendable. Paralos postres un excelente &lt;b&gt;Tokaji OremusAszú&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Sa%C3%BCc.docx#_ftn3" name="_ftnref3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;de 6 puttonyos que desequilibró un poco los nervios de uno de los comensales por su precio.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Menú degustacióna 64 euros (IVA incluidos) por persona + bebidas. Fecha de la visita un díasoleado del mes de noviembre de 2011.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;PUNTUACIÓN: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"&gt;7,5&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Sa%C3%BCc.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;Es divertido puesto que estamos a 0,5 pisos de altura. El ascensor marca en subotonera este piso.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn2"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Sa%C3%BCc.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; Su producciónestá limitada a 4.500 botellas. Todas numeradas. Tiene un carácter especial quele da su geografía, marcada por la particularidad de tener un cultivo a 751metros de altitud sobre el nivel del mar y a la latitud más al norte de toda lacomarca.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn3"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///J:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Restaurante%20Sa%C3%BCc.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt; El &lt;b&gt;Tokaji Aszú&lt;/b&gt; se encuentra entre los másafamados y valorados vinos dulces del mundo. La gran calidad de las uvas conlas que se elabora, afectadas por botritis (un hongo también conocido comopodredumbre noble), así como su compleja elaboración y los largos envejecimientosen madera y botella en profundas grutas subterráneas, nos llevan hacia un vinode una gran complejidad.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;La baya de uva enpodredumbre noble pierde su contenido en agua y el azúcar se concentra mejorque los ácidos de la baya. Al mismo tiempo, la botritis crea un fantásticopotencial aromático, propio de la miel, de frutas exóticas, que recuerdan altilo, la acacia, el albaricoque y el membrillo. Cabe también destacar sulongevidad, ya que un Tokaji de añada excepcional puede resistir más de cienaños en botella sin perder sus propiedades.&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText" style="text-align: justify;"&gt;El tipo de vino Aszú vienedeterminado por el número de puttonyos (cestas de 25 Kg de uva con botritis oAszú que se utilizan para su elaboración para cada barrica de mosto. Añadiendode 3 a 6 puttonyos se obtiene un vino más o menos dulce. Cuantos más puttonyos,más dulce es el Aszú. Creemos que es un vino que hay que tomar, al menos, unavez en la vida.&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-4224363715518538417?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/4224363715518538417/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/g41-restaurante-sauc-barcelona.html#comment-form' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4224363715518538417'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4224363715518538417'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/g41-restaurante-sauc-barcelona.html' title='(G41) Restaurante Saüc (Barcelona)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-isIXOgqR9A4/TrvlTszv5jI/AAAAAAAABvE/fcIYWW3xxE0/s72-c/Restaurante+Sa%25C3%25BCc-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-7637544053697738630</id><published>2011-11-23T20:00:00.001+01:00</published><updated>2011-11-23T21:18:51.843+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Leopoldo Alas Clarín'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Española'/><title type='text'>(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-MaabZx3gGq0/TmHnZUr_XFI/AAAAAAAABpA/1OBsn3LbRms/s1600/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="330" src="http://3.bp.blogspot.com/-MaabZx3gGq0/TmHnZUr_XFI/AAAAAAAABpA/1OBsn3LbRms/s400/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Leopoldo Alas“Clarín”, &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; (1884) – 4.-Estructura, personajes y modo narrativo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Estructura de la novela.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; Las dos partesde La Regenta, la diferencia entre ambas. La primera es de 1884 y la segunda de 1885, de igualextensión aproximadamente y de quince capítulos cada una, basándose en elcarácter presentativo la primera y en el carácter activo la segunda. Enefecto, los quince primeros capítulos se desarrollan en tres días (2, 3 y 4 deoctubre), mientras que los quince finales abarcan tres años (de noviembre delprimero a octubre del tercero). En la primera parte apenas sucede nada, pero seacumula gran información de años anteriores. Es una parte morosa, estática,espacial, descriptiva y retrospectiva donde se nos presentan los personajes. Sedistinguen dentro de la primera parte tres bloques de capítulos: los tresprimeros giran sobre el día 2 de octubre y tienen por centro temático laconfesión de Ana. Viene a continuación la inmersión en el pasado de Ana, en loscapítulos IV y V, provocada también por las exigencias de la confesión generalque va a tener lugar. Un segundo grupo lo constituyen los capítulos VI al X quesuceden el día 3 de octubre, y su centro temático es la situación de Ana enVetusta, por una parte, y el estudio tanto de la Vetusta burguesa del casinocomo de la aristocrática de los Vegallana. El tercer grupo abarca los capítulosXI al XV, ocurridos el día 4 de octubre y centrados por la figura de Fermín dePas. Esta primera parte realiza un triple objetivo: 1) plantear la situaciónproblemática de Ana, 2) analizar el ambiente social de Vetusta y su principalrepresentante, Álvaro Mesía, 3) definir el poder y la personalidad delMagistral. Clarín reúne las tres grandes fuerzas, establece su relaciónconflictiva, y la coloca a punto de ser disparada.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La segunda partees muy diferente, presentados los personajes, el autor se concentra en el hilonarrativo y sus datos esenciales, el ritmo se acelera, la actualidad lo dominatodo. Se distinguen tres subgrupos de capítulos, uno por año: del XVI al XXII,con las fluctuaciones de Ana y la hegemonía resultante de Fermín sobre donÁlvaro; del XXIII al XXVIII, se testimonia la caída de Fermín y el triunfocompleto de don Álvaro; el tercer año, en los dos capítulos finales, el XXIX yXXX, concluye con la tragedia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los rasgosestructurales no pueden ser más obvios: los dos volúmenes contienen quincecapítulos, ambos se organizan en una composición temporal tripartita. Laprimera escena de la novela ocurre en octubre, una tarde de viento sur ycaliente, en la catedral, y la protagoniza Celedonio, el acólito afeminado; laúltima escena de la novela ocurre también en octubre, otra tarde de viento sury caliente, tres años después, y también en la catedral; y también con elprotagonismo de Celedonio. Todo ha pasado y nada ha cambiado. Vetusta,impertérrita, ha dejado que se consumase en su interior la tragedia.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Los personajes&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Todos los personajes quepodemos encontrar en una pequeña capital de provincias tienen su representaciónen la novela, desde el obispo y el cabeza de la aristocracia hasta el criado,el pícaro y el obrero. Dado que la novela centra su mirada en las clasesdirigentes, el mayor esfuerzo de individualización corresponde a éstas: el altoclero, la aristocracia, la alta burguesía, y también el coro de pequeñosburgueses, criados, curas de aldea, etc., que les rodean y que aspiran arecoger las migajas del poder. El esfuerzo de individualización de cadapersonaje es uno de los rasgos más decisivos de &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt;, la presencia de lo físico, es algo que no se le olvidanunca a Clarín. En los casos de Ana, Mesía y De Pas, la presencia de lo físicoes constante y enormemente expresiva. La individualización de los personajesalcanza también a su vestido, cada personaje tiene también su modo especial dehablar. Tampoco olvida Clarín constatar las reacciones de cada uno de suspersonajes por nimias que parezcan. Fermín y Ana son los dos únicos personajes,tal vez junto con Mesía, con capacidad autocrítica en toda la novela. Ambossaben ver lo que hay de contradictorio en ellos, saben ver incluso que no sonlo que desearían. Ana no habla nunca de otra cosa que de sí misma, de sustristezas. Sea quien sea el interlocutor, el Magistral, Benítez o Mesía, ellalo supone interesado y cree que la comprende, que siente sin duda lo mismo queella. No piensa tampoco en otra cosas que en sí misma. Claro que, por otraparte, es lo suficientemente inteligente y sensible para ridiculizarse y darsecuenta de su actitud, aun sin poderse librarse de ella. Mesía es el héroeprosaico, el hombre que sabe sacar el máximo partido de todo lo que tiene entrelas manos sin comprometerse nunca. Es bello y lo aprovecha al máximo parahacerse indispensable en el mundillo de la aristocracia vetustense. Es el jefedel partido liberal, pero dirige a los conservadores a través del marqués. Nocree en nada por ello está a disposición de cualquier idea siempre que sea conveniente,esté de moda y sirva a sus plantes. Sabe que todo fruto acaba por madurar, ypor ello no es nada impaciente, aguarda años dando paso a paso pero avanzando. Nosiente conflictos internos, él está para provocarlos en los demás, y cuando lohace huye porque es cobarde, tiene miedo a la fuerza del Magistral. Su únicoconflicto es la vejez próxima, y aun así lo resuelve con sensatez y sabiduría:administra sus fuerzas y se hace avaro en sus efusiones eróticas. Solo se ama así mismo, si busca a las mujeres es para encontrarse, no por sensualidad. Mesíaes junto a Fermín y Ana de una superior estatura, no es tonto, no se engañacomo los demás. Tienen un conocimiento exacto de la realidad en que vive. No lafalsea ni la deforma, la acepta tal como es, se adapta a ella y saca el mayorprovecho posible. Por muy prosaica que sea su sabiduría, es sabiduría al fin yal cabo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Frigilis yCamoirán, son los dos únicos individuos puros de toda la novela: los dosrepresentan un vitalismo sano, en contacto con la naturaleza, indiferente alsucio y mezquino mundo vetustense. Sin embargo no son dos personajesabsolutamente positivos, Frigilis no sabe ayudar a Ana, pese a que veía venirsu caída, ni tampoco a su amigo Víctor. Camoirán tiene una naturaleza débil, enexceso ingenua, que le hace carecer por completo del sentido de realidad.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El modo narrativo.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; Uno de los rasgos másdefinidores de la narrativa de &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt;radica en un variadísimo recurso a la ironía. El narrador no oculta su propiavoz, antes la exhibe, de ahí no sólo la ironía, sino la abundancia de todaclase de comentarios y explicaciones que acompaña a los hechos, como si unadesconfianza implícita hacia el lector le condujera a recortar su libertad deinterpretación. Hay pasajes enteros en los que sólo se escucha al narrador, yen que la visión de éste no se refracta a través de las de sus personajes. Esel caso de la descripción del Casino en el capítulo IV. Clarín emplea elsarcasmo con los habitantes de Vetusta, no es una calificación &lt;i&gt;a priori&lt;/i&gt; de buenos y malos. Nadie esmalo absolutamente: se es tonto (Guimarán, don Víctor), se es envidioso omezquino (Gloucester), se carece de ideales (Mesía), etc.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La presentaciónindirecta de los personajes más importantes, o a través de indicios sugeridoreses uno de estos mecanismos en los que el narrador renuncia a poderes absolutos,como la descripción y el juicio directos. Importante es también el mecanismo deauto-revelación de los propios personajes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El tema de la insatisfacción femenina&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; y elreplanteamiento de su papel en el matrimonio y en la sociedad, había estalladocon &lt;i&gt;Madame Bovary&lt;/i&gt; (1857) y creadotoda una serie de repercusiones en novelas como &lt;i&gt;O primo Basilio&lt;/i&gt; (1878) de Eça de Queiroz, &lt;i&gt;La conqueête de Plassans&lt;/i&gt; (1874) de Zola, &lt;i&gt;The Mill on the Floss&lt;/i&gt; (1860) de George Eliot, &lt;i&gt;Anna Karénina&lt;/i&gt; (1875) de Tolstoi, etc.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Nadie se salvaen &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt;, al menos comociudadano, como ente social. Pero la dureza del diagnóstico no admitepaliativos si la contemplamos en conjunto. Las costumbres de Vetusta sonanalizadas en términos de mezquindad y convencionalismo, de idiotez, defalseamiento, de cursilería, de pretensiones ridículas, deerotismo brutal y corrupto, de incultura autosatisfecha, de imitación ciega yprovincianismo, de hipocresía y de envidia, de espionaje colectivo, deautomatismo y de rutina vital. Y si pasamos de las costumbres al análisis delas clases sociales, nos encontramos con la denuncia feroz de todo un sistemaque vive sobre el falseamiento del turno de partidos, sobre la pervivencia delAntiguo Régimen bajo las nuevas formas constitucionales, sobre el caciquismo yla manipulación electoral, sobre la confesionalidad católica del Estado y delconjunto social, sobre el poder intocado y la hegemonía social de unaaristocracia y de un clero reaccionarios, que han pactado con una burguesíavergonzante la continuidad del viejo bloque en el poder. En &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; no hay alternativas. Sólo ungran gesto de rechazo a todo un sistema. La constatación de algunas rebelionesy automarginaciones inútiles.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Para terminar osrecomiendo de Clarín &lt;i&gt;¡Adiós, Cordera! yotros cuentos&lt;/i&gt; y &lt;i&gt;El gallo de Sócratesy otros cuentos&lt;/i&gt; que tuvieron un influjo especial en mi infancia.&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-7637544053697738630?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/7637544053697738630/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l116-la-regenta-1884-4-estructura.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7637544053697738630'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7637544053697738630'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l116-la-regenta-1884-4-estructura.html' title='(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-MaabZx3gGq0/TmHnZUr_XFI/AAAAAAAABpA/1OBsn3LbRms/s72-c/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-8438630056288509525</id><published>2011-11-20T10:00:00.003+01:00</published><updated>2011-11-20T11:01:50.481+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Leopoldo Alas Clarín'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Española'/><title type='text'>(L115) La Regenta (1884) – 3.- El espacio de La Regenta</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-SIe5kYzwt2I/TsjPTCSLSAI/AAAAAAAABwA/k3mJCLAQ_TY/s1600/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-SIe5kYzwt2I/TsjPTCSLSAI/AAAAAAAABwA/k3mJCLAQ_TY/s400/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-5.jpg" width="280" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Leopoldo Alas“Clarín”, &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; (1884) – 3.- Elespacio de &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El espacio de La Regenta&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;: lo quecaracteriza el espacio humano y natural de La Regenta es su enorme capacidadenglobadora, la desmenuzada impresión de totalidad que ofrece. Con una solanovela Clarín capta la totalidad en esencia de la España de la Restauración. LaRegenta es la crónica de una ciudad y sus habitantes, de sus costumbres y susexcepciones. Junto al espacio (calles, plazas, casas, barrios, iglesias) y eltiempo (Navidad, Todos los Santos, Difuntos, Semana Santa, primavera, verano,otoño, invierno, las épocas de los sermones y ejercicios espirituales y la delos bailes, los baños de mar, las excursiones) físico perfectamenteespecificados, el espacio y el tiempo psicológicos dilatados e inmensos. Vetustaes la ciudad observada desde todas las alturas y rincones. A todas las horasdel día y en todas las estaciones del año, es también el hábitat de unaspersonas observadas en todos los recovecos del laberintico cerebro humano. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Esta Vetustaclariniana, de cuya organización político-social ya hemos hablado, está dominadapor un clima general de mezquindad y convencionalismo. Clarín registra una auna las cursilerías, estupideces, ridiculeces y tonterías de cada uno de losprotagonistas. Nada perdona ni nada se le escapa. El distanciamiento grotescoimpregna la novela. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En gran parte &lt;b&gt;este mundo vetustense está atiborrado delujuria:&lt;/b&gt; la procesión en que desfila la Regenta de nazarena es motivo deuna tremenda erotización pública; la escena en que el Magistral asiste alCatecismo de los niños, donde adolescentes e impúberes recitan las lecciones defanatismo inculcadas a presión en sus mentes, es de una sofisticación morbosa.Las fiestas religiosas, con la consiguiente acumulación de gente en lasiglesias, son el punto elegido por toda Vetusta para rozarse, empujarse, entrechocar,mezclarse con una promiscuidad de rebaño enloquecido. Si se organiza toda unaconspiración para hacer caer a Ana, es porque nadie soporta la idea de una“decencia” auténtica. Cuando Ana cae, Obdulia dirá que está probado, que ellaera como todas, ni más ni menos. Mesía es el héroe, el modelo, el estereotipoperfecto de todos los vetustenses, porque es precisamente la quintaesencia desu erotismo. Esta atmósfera se refleja hasta en las mínimas acciones: cuandoTeresina hace la cama del Magistral, o cuando Ana muerde una cereza del cestoque le llevan desde el Vivero a Álvaro Mesía, o cuando Fermín de Pas succionahasta arrugar una flor entre sus labios. También los objetos, los muebles, losambientes, están impregnados de un erotismo ambiental y decorativo: la piel de tigrede Ana, sus sábanas, las ropas de Obdulia, los muebles del salón amarillo de lamarquesa, etcétera. Junto a este erotismo refinado, que se envuelve en unaatmósfera exquisita, sensual y decadente, hay otra clase de erotismo, en estadobruto: el del bosque, la casa del leñador, el pozo de paja en el Vivero, lospisotones y los pellizcos, los juegos promiscuos y falsamente infantiles, etc.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Un rasgo muycurioso en el mundo de Vetusta es aquél por el que &lt;b&gt;muchos personajes pretenden ser únicos en algo&lt;/b&gt;, destacarse de lamasa. Así aparecen el único ateo de Vetusta (don Pompeyo Guimarán), la únicaviuda alegre (Obdulia Fandiño), el único nazareno (Vinagre), etc. Asimismo,para la opinión pública, Ana es la única mujer honrada de la Vetusta elegante.La pretensión de presentarse como cultos, por ejemplo, es castigada ferozmentepor Clarín, al hacer que los personajes disparen toda clase de majaderías (PepeRonzal dice “manolito” por “monolito” y llama a la Venus de Milo, Venus del“Nilo”). Otra locura vetustense es la manía imitadora. Se quiere imitarciegamente la moda de Madrid o de París, consiguiéndose efectosespectacularmente provincianos.&lt;u&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/u&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El espacio y eltiempo, como ya hemos indicado antes, no se agotan en su concreción geográficao cronológica, sino que son desbordados una y otra vez por el espacio interiory el tiempo psicológico. Los quince primeros capítulos transcurren en justotres días, y en ellos, sin embargo, no sólo conocemos todo el espacio físico deVetusta, sino casi todos los personajes, con su pasado, su conocimiento deotras tierras y su recuerdo de otros tiempos, con sus característicaspeculiares y el mundo dilatado de su psiquismo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Para dar lasensación de un espacio global unitario y complejo, Clarín se vale de una seriede recursos muy ricos y perfilados. El más elemental de ellos es el de,planteada una situación, dar cuenta de las reacciones, una por una, de todoslos personajes envueltos en ella. Más sutil es la que podríamos llamar “técnicade carrusel”. Consiste en reunir a una serie de personajes, bien en un mediomuy concreto, o bien ante un problema determinado, e ir dando cuenta de suactitud y de su reacción ante el estímulo exterior, pero cuidando de que en elestudio de la reacción de cada uno se inmiscuyan por asociación otrospersonajes, de modo que se vayan estableciendo una serie de puentes asociativosque van dando un sentido de entramado rotatorio a la visión de los personajes.Este entramado puede acelerarse o retardarse; se acelera cuando el problemainicial planteado se pasa, por asociaciones entre los personajes, cuyaspersonalidades peculiares dan pie al cambio de tema, a otra serie de problemasque van entrecruzando rápidamente a los personajes; se retrasa cuando elmovimiento del carrusel desemboca en la introspección psicológica de uno de lospersonajes. Todo el capítulo XVIII es un ejemplo perfecto de este mecanismo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-8438630056288509525?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/8438630056288509525/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l115-la-regenta-1884-3-el-espacio-de-la_20.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/8438630056288509525'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/8438630056288509525'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l115-la-regenta-1884-3-el-espacio-de-la_20.html' title='(L115) La Regenta (1884) – 3.- El espacio de La Regenta'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-SIe5kYzwt2I/TsjPTCSLSAI/AAAAAAAABwA/k3mJCLAQ_TY/s72-c/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-5.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-723443384293771824</id><published>2011-11-16T20:00:00.003+01:00</published><updated>2011-11-16T22:28:24.642+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Leopoldo Alas Clarín'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Española'/><title type='text'>(L114) La Regenta (1884) – 2.- Los conflictos de la novela.</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-gWFv_G5l_xY/TmHloVHVwOI/AAAAAAAABo4/mOJ6ygsZztI/s1600/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Reganta-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="340" src="http://3.bp.blogspot.com/-gWFv_G5l_xY/TmHloVHVwOI/AAAAAAAABo4/mOJ6ygsZztI/s400/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Reganta-2.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Leopoldo Alas“Clarín”, &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; (1884) – 2.- Losconflictos de la novela.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La Regenta&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; es la historia de cómo unos personajes,inconformes con su mundo, anhelan trascenderlo y son vencidos en el intento. Loverdaderamente singular de la novela es la inmensa complejidad y riqueza dematices con que el conflicto se produce. Podría decirse que la novela articulatres planos de conflictividad: el de los conflictos sociales, el de losconflictos del yo y el de las fuerzas trascedentes. En cada uno de ellos seproduce, además, una gran variedad de subconflictos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;1.- Los conflictos sociales.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; a) &lt;b&gt;La Iglesia&lt;/b&gt;, muy jerarquizada y revueltapor intrigas internas, pero aliada, como institución, de la aristocracia,intenta prolongar el Antiguo Régimen. b) &lt;b&gt;Laaristocracia&lt;/b&gt;, la podemos dividir en dos: la vieja casta anterior al XIX,muy cerrada en sí misma y militantemente católica (los Carraspique, los Ozores)junto a una aristocracia más reciente, fortalecida por la restauración, quepacta con la burguesía y se aviene a los nuevos modos de vida, asume el papeldirigente a través del partido conservador y mantiene tibias relaciones con laIglesia (los Vegallana). c) &lt;b&gt;Las clasesmedias,&lt;/b&gt; divididas en una alta burguesía (indiana) que pretende integrarseen la aristocracia y una pequeña burguesía (tenderos, pequeños comerciantes,oficinistas) que actúa pasivamente y es mantenida a raya por la Iglesia y laaristocracia. d) &lt;b&gt;El proletariado&lt;/b&gt;,que suele vivir al margen de los problemas de arriba consciente de sudiferencia. Un subgrupo constituido por los servidores y los criadas, noproducen y tratan de ascender individualmente aprovechando los vicios de los dearriba. Otro subgrupo es el de los mineros, seres brutales, desorganizados,borrachos y pendencieros. El proletariado urbano que señala el avance delmovimiento obrero. Finalmente está el mundo de los pícaros, representado porlos monaguillos y pilluelos callejeros.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Entre las clasessociales predomina una rígida separación marcada por &lt;b&gt;la distribución en aéreas urbanas de la ciudad&lt;/b&gt;: La Encimada(Iglesia, aristocracia, servidores, picaresca), la Colonia (burguesía), elcampo del Sol (el proletariado). Hay, sin embargo, toda una serie derelaciones, la aristocracia y la Iglesia dirigen la vida social en íntimaconnivencia. La alta burguesía (indianos ricos) trata de penetrar en estetándem dirigente. Vetusta es una ciudad geográficamente bien diferenciada:ambiente gris, lluvia continua, callejas estrechas y sucias en el barrio viejo,trazada a tiralíneas y con casas pomposas en el barrio nuevo. Los alrededorescontrastan con la ciudad. La naturaleza en derredor es la vida: los mejoresmomentos de Ana, de Víctor, de Frigilis, de Mesía, etc., transcurren en elcampo: en la finca de “el Vivero” o en las tierras de caza o excursión.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;2.- Los conflictos del Yo. &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;a) &lt;b&gt;Ana Ozores, la Regenta&lt;/b&gt;, tiene toda unaserie de conflictos: de un lado es una desclasada, como hija de un aristócrataque traicionó a su clase al definirse como librepensador y revolucionario y alcasarse con una modistilla, por si fuera poco extranjera. Su boda, en ciertomodo obligada, con un burgués acomodado. Ana presenta, desde niña, una pasiónfamiliar que tratará de sublimar toda su vida. Ana vive una perpetuaexperiencia de soledad moral, de enfrentamiento siempre presente y siempreirresuelto con el medio. Pero todo ello no agota su conflictividad. Ésta semultiplica por una creatividad que no encuentra vías de realización adecuadasen la rutinaria vida de una ociosa dama vetustense sin hijos: el tedio será unode los elementos más decisivos en el drama de Ana, tanto más cuanto se vearrojada una y otra vez a él tras el fracaso de todos sus intentos (místicos,literarios, etc.) de superarlo. O por una naturaleza sensual y rica, exaltada ypletórica que choca con la insatisfacción sexual producida por una maridoimpotente, pero que no puede ser reconocida como tal insatisfacción por laideología puritana de Ana y por su tendencia al misticismo. La crisis de laniñez la sublima por medio de la poesía y el misticismo. Una vez adulta,intenta compensar sus tremendas insatisfacciones bien por el misticismo(llevada de la mano del Magistral), bien por el erotismo (incitada por Mesía).Ana se enfrenta a Vetusta, pues ambas vías, la erótica y la mística, coincidenen última instancia en ser dos formas de rechazo de la realidad, dos intentosde escapar al mundo cotidiano de Vetusta.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;b) &lt;b&gt;El Magistral, Fermín de Pas.&lt;/b&gt; Sudesmesurada ambición nace de las carencias de la infancia, pero es una ambiciónen gran medida injertada, proyectada artificialmente desde la voluntad férrea yresentida de la madre. Es obligado a vivir en nombre de las exigencias ajenas,a utilizar el poder del yo en beneficio del otro (la madre), a reprimir lasprotestas de la propia conciencia ante los abusos que la madre ejecuta a travéssuyo (al dominar al obispo y convertir la diócesis en un coto privado de caza ysaqueo). Y todo ello para compensar el gran sacrificio del pasado, ese granagujero negro de la mala conciencia, en el que Fermín se siente redimido de la miseriaa costa de la condenación de su madre. Como compensación a Fermín le queda elpoder, juguete con el que la madre lo entretiene mientras ella resuelve elúnico juego verdaderamente serio que es la acumulación de capital. Fermín sesiente encerrado en Vetusta, su carrera no progresa, y la tiranía que ejercesobre la ciudad le resulta insatisfactoria porque desprecia a Vetusta y sushabitantes: son demasiado pequeños y mezquinos para él. Justo entonces apareceAna, la mujer más bella de Vetusta, la más inasequible y difícil. Representa enprincipio un escalón más en su ascenso hacia el poder. Pero, poco a poco, elmisticismo de Ana le empuja a él, no al misticismo, sino a sentirseprogresivamente insatisfecho. Lo que sucede en la mente del Magistral es que depronto comprende que hay otra cosa que la lucha por el poder, las intrigas, lasmezquindades de la materia. El Magistral descubre en Ana el espíritu, peropronto comprende que Ana no puede ser suya sólo por el espíritu: otras fuerzasla combaten. Fermín comprende perfectamente la complejidad psicológica de Ana.Y al comprenderlo, se siente impulsado a desafiarlo todo, a poseer a Anaíntegramente, lo que le lleva a desearla sexualmente. La misma Ana, con suscaricias, sus mimos, le empuja a ello. Ana tiene sueños eróticos y Fermín losabe. Ana sufre una profunda insatisfacción sexual y Fermín lo sabe, Ananecesita amor humano, necesita seres de carne y hueso, y todo esto Fermín losabe, a Ana no se le puede poseer solamente por el espíritu. Y a pesar desaberlo se niega a reconocerlo y se empeña en mostrarse a sí mismo y a Ana ellado puramente espiritual de su anhelo. El lado bonito y cómodo. De reconocerlas cosas como son, de darles su nombre, Fermín hubiera podido reaccionar enconsecuencia: romper con toda su vida anterior y luchar por Ana como luchaMesía, o renunciar a ella. Pero elige el camino más fácil. Ahí está, creemos,su error. Seguir siendo el Magistral, seguir siendo el tirano mezquino de unmundo mezquino, para no tener que rebelarse contra su madre y contra toda subiografía.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;c) &lt;b&gt;El resto de los personajes&lt;/b&gt; se agrupanpor bloques en torno a estos dos. En torno al Magistral, y en relaciones deoposición o paralelismo, se sitúan: doña Paula y Teresina (núcleo familiar);Camoirán, Glocester, don Custodio, Ripamilán, Celedonio (núcleo clerical);Carraspique, Páez, Olvido, el gran Constantino, Santos Barinaga (núcleosocial). En torno a Ana: don Víctor, Frigilis, Petra (núcleo familiar); Mesía(del cual dependen a su vez: Foja, Frutos Redondo, don Pompeyo, Ronzal, TrifónCármenes), el Marqués y la Marquesa (de los que dependen: Obdulia, Visita,Pedro, Paco Vegallana, J. Orgaz, Saturnino Bermúdez, Edelmira) y Somoza (todosellos formando el núcleo social). Entre los dos núcleos hay relaciones, claroestá, constantes y muy complejas.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Que Ana y Fermínson, sin embargo, los ejes sobre los que gira la acción viene demostrado por elhecho de que ambos están individualizados por su pasado. No es que los demás nolo tengan, todos lo tienen. Pero en Ana y Fermín este pasado adquiere unaimportancia decisiva: está minuciosamente descrito (dos capítulos enterosdedicados al de Ana) y pesa sobre el presente, condicionándolo.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;3.- Los conflictos de las fuerzas transcendentes.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; Lainterpretación de &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; como unconflicto simbolizador del choque de grandes fuerzas trascendentes ya habíasido insinuada por Benito Pérez Galdós, en su prólogo, cuando escribía: “elproblema de doña Ana Ozores, el cual no es otro que discernir si debe perdersepor lo clerical o por lo laico. El modo y estilo de esta perdición constituyenla obra, de un sutil parentesco simbólico con la historia de nuestra raza”. Muyen la línea de los &lt;i&gt;Episodios Nacionales&lt;/i&gt;,Galdós tendía a ver en la novela el enfrentamiento de dos Españas, la del Antiguoy la del nuevo Régimen, la clerical y la laica, la reaccionaria y la liberal.Enfrentamiento que como podéis ver perdura todavía en nuestros días.&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-723443384293771824?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/723443384293771824/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l114-la-regenta-1884-2-los-conflictos.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/723443384293771824'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/723443384293771824'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l114-la-regenta-1884-2-los-conflictos.html' title='(L114) La Regenta (1884) – 2.- Los conflictos de la novela.'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-gWFv_G5l_xY/TmHloVHVwOI/AAAAAAAABo4/mOJ6ygsZztI/s72-c/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Reganta-2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1658894712023850584</id><published>2011-11-13T10:00:00.002+01:00</published><updated>2011-11-16T22:40:51.327+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Leopoldo Alas Clarín'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Española'/><title type='text'>(L113) La Regenta (1884) – 1.- ¿Novela naturalista?</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-R7QOewEZ1uI/TmHki0crHwI/AAAAAAAABo0/5bFTbrCUyrU/s1600/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-R7QOewEZ1uI/TmHki0crHwI/AAAAAAAABo0/5bFTbrCUyrU/s400/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-4.jpg" width="317" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Leopoldo Alas“Clarín”, &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; (1884) – 1.- ¿Novelanaturalista?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Os quierocomentar la que es, a mi modo de ver, la mejor novela española del siglo XIX. Se trata de &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; (1884) de &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Leopoldo_Alas_%C2%ABClar%C3%ADn%C2%BB"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Leopoldo Alas “Clarín” (1852-1901)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; Para ello la dividiremos en cuatroapartados dada la cantidad de cosas que se pueden decir sobre ella. Me he basado, apartede mis modestas aportaciones, en la excelente introducción que hace &lt;a href="http://www.uv.es/entresiglos/oleza/"&gt;Juan Oleza Simó (Palma, 1946)&lt;/a&gt; para la edición de Cátedra.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La primerapregunta que nos hacemos y que tal vez solo podamos contestar en parte es si &lt;i&gt;La Regenta&lt;/i&gt; es una novela naturalista. Losconservadores de la época (Pedro Antonio de Alarcón) identifican al naturalismocon la etiqueta de maloliente; lo identifican con obscenidad y grosería. Sucrítica está en la técnica y temática descriptivas (fealdad) y en la supuestainmoralidad argumentos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Qué es lo que cambia del realismo al naturalismo?&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; La novela secaracteriza por ser la historia de una búsqueda de valores auténticos de mododegradado, en una sociedad degradada, degradación que se manifiesta por lameditación con que la realidad interviene interponiéndose entre el deseo delindividuo y el logro de sus objetivos y desviando o deformando su búsqueda delos valores auténticos. Hay tres elementos: un héroe (problemático) orientadohacia valores auténticos, pero condicionado por la realidad degradada en quevive; su búsqueda de los valores que es degradada por la mediatización de larealidad, &amp;nbsp;y por último la realidad misma de su degradación. La búsqueda delhéroe desencadena un conflicto con la realidad, que opone toda su resistenciaal logro de los objetivos de ese héroe problemático y que acaba derrotándolo. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El realismo comométodo novelesco produce la fe que todo lo real es calculable y está determinadopor la ley de la causalidad. En los escritores realistas se encuentra laconfianza en la perfectividad del sistema, de ahí que denuncien y condenen todasolución que implique una ruptura con la sociedad. &lt;/span&gt;&lt;span lang="FR" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Por ejemplo: Balzac en &lt;i&gt;Chef d’ouvreinconnu &lt;/i&gt;(1831), Stendhal con su &lt;i&gt;Lerouge et le noir &lt;/i&gt;(1830). &lt;/span&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Tolstoi en &lt;i&gt;AnaKarenina &lt;/i&gt;(1875), Dostoyevski en &lt;i&gt;Crimeny castigo &lt;/i&gt;(1866)… todos ellos coinciden en afirmar que más allá de lasnormas sociales, transgredidas éstas, no existe más que la anarquía, el crimen,la locura o la autodestrucción. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Laidentificación burguesía-realismo se quiebra y el realismo, convertido ahora ennaturalismo, aún continuando dentro de la esfera de una filosofía burguesa, seha transformado en una manifestación discrepante. La primera fase de esteproceso se opera con &lt;i&gt;Madame Bovary &lt;/i&gt;(1857),que pone en evidencia la imposibilidad del pacto. La realidad destruye siempreal individuo que no se adapta a sus reglas del juego. El naturalismo tal y comose plasma en las novelas de Zola, supone la segunda fase del proceso: ya no hayindividuos problemáticos, hay, tan sólo, individuos miembros de una especie,determinados por ella, y a los que todo lo que les ocurre no es en virtud de suproblematica interior, de sus anhelos de valores auténticos, sino que esproducto de las determinaciones que sobre ellos ejercen fuerzasextrapersonales: la herencia o el medio. El individuo y la realidad ya no sonconjuntos equivalentes, el individuo ha perdido su capacidad de transformar larealidad: ésta avanza, se extingue o se modifica por sí misma. Quien se adaptaa las exigencias de su movimiento sobrevive y se modifica con ella, quien no loconsigue es destruido.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El naturalismoes la primera gran puesta en cuestión de la posibilidad de un pacto entrelibertad individual y disciplina colectiva, entre deseo personal y realidadsocial. Es ésta última quien impone siempre sus condiciones. Los movimientosque sucederán al naturalismo, desde el impresionismo al surrealismo,profundizarán la expresión de esta crisis. Es preciso no perder de vista que lacuestión eterna de si (en el arte) debe imitarse la realidad tal como es, o sedeben tomar de ella los rasgos esenciales para reducirlos a los tipos debelleza que corresponden a cada género. En el siglo realista el arte se veabocado a reproducir la realidad en la obra bella. Leopoldo Alas Clarín&lt;b&gt; &lt;/b&gt;se opuso ferozmente a la ambición de Zolay los naturalistas franceses de titular a la novela “estudio” o de relacionarlamás con la sociología o la fisiología que con la literatura. El naturalismoespañol no es más que una fase de nuestro realismo que se manifiesta como unahistoria coherente de progresiva intensificación.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Se encuentrandemasiadas cosas no naturalistas en &lt;i&gt;LaRegenta&lt;/i&gt;, como el profundo sentimiento religioso de la vida y lainterrogación sobre la relación entre Dios y el mundo; una preocupaciónfilosófica por el sentido de la existencia y la razón del dolor; una dimensiónde interioridad anímica; un contraste todavía cervantino entre poesía y prosa,engaño y desengaño; y un significado moral hondamente cristiano.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1658894712023850584?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1658894712023850584/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l113-la-regenta-1884-1-novela.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1658894712023850584'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1658894712023850584'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/l113-la-regenta-1884-1-novela.html' title='(L113) La Regenta (1884) – 1.- ¿Novela naturalista?'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-R7QOewEZ1uI/TmHki0crHwI/AAAAAAAABo0/5bFTbrCUyrU/s72-c/Leopoldo+Alas+Clar%25C3%25ADn+-+La+Regenta-4.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-7884276582684714913</id><published>2011-11-09T22:00:00.000+01:00</published><updated>2011-11-09T23:09:31.825+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Víctor Ruiz Laserna'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cloe Romero'/><title type='text'>¡El futuro es de los P3!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-Q_OYVt_VaIY/Trro3Ow1C1I/AAAAAAAABu0/m0Tn7qOfm14/s1600/09112011251.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-Q_OYVt_VaIY/Trro3Ow1C1I/AAAAAAAABu0/m0Tn7qOfm14/s400/09112011251.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;¡Víctor y Cloe ya están en P3! Sus actividades extraescolares son inglés y natación. Aquí los tenemos duchados y cambiados, todavía con el pelo mojado, dándose un arrumaco después de una dura jornada de piscina.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-7884276582684714913?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/7884276582684714913/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/el-futuro-es-de-los-p3.html#comment-form' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7884276582684714913'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/7884276582684714913'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/el-futuro-es-de-los-p3.html' title='¡El futuro es de los P3!'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-Q_OYVt_VaIY/Trro3Ow1C1I/AAAAAAAABu0/m0Tn7qOfm14/s72-c/09112011251.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-4160869093603673623</id><published>2011-11-06T10:00:00.001+01:00</published><updated>2011-11-14T10:21:22.442+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Arcadi Oliveres'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Conferencias'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Crisis económica'/><title type='text'>Conferència d'Arcadi Oliveres sobre la crisi econòmica.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-RwxGq9LcAq0/TrQVFESJ3fI/AAAAAAAABsg/aLxhdPqwGek/s1600/Novembre+2011+047.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-RwxGq9LcAq0/TrQVFESJ3fI/AAAAAAAABsg/aLxhdPqwGek/s400/Novembre+2011+047.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Conferència d’Arcadi Oliveres a la Casa de Cultura d'Olesa. &lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;b style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;(31/10/2011)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;L’Assemblea per ala Justícia Social a Olesa&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; diu que lasocietat civil ha d’impulsar els canvis necessaris, un canvi de sistema polítici econòmic. El moviment assembleari d’Olesa s’ha manifestat contra eldesmantellament del sistema sanitari i educatiu i la seva desviació cap ainteressos privats amb diners públics. Arrel de la decisió de tancament del Capd’Olesa a les urgències nocturnes, han organitzat &lt;i&gt;perfomances&lt;/i&gt; i manifestacions contra les retallades dels serveispúblics.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Per parlar de la crisi i la situació actual han convidat al professor d’EconomiaAplicada de la UAB i membre destacat de l’ONG Justícia i Pau, &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.justiciaipau.org/nou/comunicats.es.shtml?x=6326"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Arcadi Oliveres (Barcelona,1945)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; que mitjançant la seva intervenció i contestant a lespreguntes dels assistents elaborà el següent discurs: &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Ens troben en una crisi perquè s’ha produït una especulació inmobiliaria imobiliària, molts de nosaltres ens em volgut fer rics comprant pisos. Per cadapersona que hi ha al carrer buscant refugi trobem cent pisos desocupats.L’especulació de la borsa s’ha estès per Internet, és molt fàcil especular. L’inflaciódels preus dels pisos ha caigut, els bancs tenen dificultats i demanen diners al’estat que els hi dona en gran quantitats. Els diners donats a la banca a totel mon superen els quatre bilions de dòlars; això suposa noranta-dues vegadesmés del que és necessari per acabar amb la fam al mon. Estem en mans dedelinqüents. Lehman Brothers va caure i els governs el van ajudar. L’empresa Enronal 2002 va caure i es va emportar vuitanta mil milions de dòlars que vanestafar als seus inversors. El seu cap Jeffrey Skilling&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Confer%C3%A8ncia%20d'Arcadi%20Oliveras.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;està a la presó complint una condemna de vint-i-cinc anys. Durant la festad’aniversari, en que va fer cinquanta anys, estava acompanyat per Bush pare iBush fill. &lt;b&gt;Els que donen els diners iels que els reben són els mateixos&lt;/b&gt;. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Amb motiu del setantè aniversari de la reina Sofía li van oferir un concertd’homenatge. A la fotografia surt el rei Joan Carles de qui tots sabem que noli agrada la música i la resta de la família real, també surt Paloma O’Shea, ladona del famós banquer Emilio Botin, cap del Banc de Santander. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Els diners per salvar als bancs surten d’altres partides, normalmentsocials. &lt;b&gt;Els impostos no els paguen quiels haurien de pagar&lt;/b&gt;. Espanya dedica cent deu mil milions d’euros a lespensions. La Universitat Pompeu Fabra ha fet un estudi del frau fiscal aEspanya i el calcula en vuitanta mil milions, però el govern no vol fer afloraraquest frau. Estem en mans de delinqüents i els nostres polítics no han fet resper superar aquesta situació.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Les grans fortunes a França són assessorades per la seva Hisenda com pagarmenys impostos. A Espanya les SICAV (Societat d’Inversió de Capital Variable)serveixen per amagar les grans fortunes, del seu rendiment solament tributenl’1 %. Els membres més destacats d’aquestes organitzacions són Emilio Botín iAmancio Ortega.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La jutgessa de l’Audiència Nacional, Teresa Palacios, va cridar a EmilioBotin perquè declarés per una suposada estafa del Banc de Santander. Lidemanava cent vint-i-quatre milions de fiança. Com que el senyor Botin no voliaanar a la presó du els diners en un furgó blindat del seu banc cap al’Audiència. Certs periodistes van dir que en aquell moment que hi havia dosBotins, un a dins i un altre fora de l’Audiència. La jutgessa, per no tenir-losescampats pel despatx, els ingressa al Banesto que com sabeu és filial del Bancde Santander. Els diners retornen al lloc on han sortit. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El llavors ministre d’Economia Mariano Solbes no el va perseguir encara quehavia comés frau fiscal; han de mantenir bones relacions amb els bancs perpoder finançar-se, quan arriben les campanyes electorals dels partits. Aquícomença el &lt;i&gt;via crucis&lt;/i&gt; del partits, hande visitar primer el Santander, després el BBVA i en tercer lloc La Caixa. Comdiu la vella dita castellana: “Nunca muerdas la mano que te da de comer”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Els paradisosfiscals&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; on amaguen els diners els esportistes i també els bancsque disposen de sucursals. El Consell d’Administració del BBVA va haver dedimitir en bloc perquè tenien els seus plans de pensions a paradisos fiscalscom les Illes Seychelles&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Confer%C3%A8ncia%20d'Arcadi%20Oliveras.docx#_ftn2" name="_ftnref2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La despesa absurdadels diners públics.&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; Comencem per ladespesa militar, la guerra a Líbia, solament perquè hi ha petroli. Cinquanta-cincmilions d’euros ens costa al dia l’exèrcit espanyol. Aquest any no s’han pujat lespensions, s’han estalviat mil tres-cents milions d’euros, el mateix que es pagaen la construcció de l’avió europeu. L’antic ministre alemany Schroeder va dirque volia aparcar el tema, més endavant va dir que els industrials, elsmilitars i els empresaris no el van deixar. Espanya participa en un 13 % del projecte,es veu que construeix l’ala esquerra i el timó, a Italià construeixen l’aladreta, no sé si amb aquest dos països la direcció serà l’adequada, a més estavapensat per combatre a la Unió Soviètica que ja no existeix, es veu que el vanintentar muntar i el primer prototip es va estavellar. Un home que es premiNobel de la pau i que ordena assassinar a Bin Laden o envair Líbia i matar Gadafisense cap tipus de judici és un assassí. Ningú ho diu però Obama és un assassí.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Els pressupostos no quadren per dos motius, no paguen els que han de pagari es gasta sense sentit. &lt;b&gt;Què podem ferels ciutadans?&lt;/b&gt; El que deien els romans de “pa i circ” encara continuavigent. El futbol és el circ de l’actualitat, cada dia de la setmana hi ha unpartir de futbol per tenir-nos embajanits, no sigui que se’ns ocorri llegir unllibre o tenir idees pròpies.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Primer, no mirar la TV i &lt;b&gt;implicar-nos en allò que fem dels nostres diners&lt;/b&gt;.Existeix la “banca ètica” que no deixa de ser un oxímoron, que són duesparaules consecutives que tenen significats que s’exclouen mútuament, com“fusteria metàl·lica” “foc amic” “intel·ligència militar” o “duaners sensefronteres”. Per exemple Triodos, Fiaré, etc. La banca ètica no especula,treballa en criteris negatius (no invertir en armes, petroli, etc.), els dinersnomes poden anar a educació i cultura, generació d’ocupació i medi ambient.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La nevada de Girona que va deixar durant tres setmanes a noranta-cinc milpersones sense llum perquè Endesa no va invertir en renovar la xarxa i sí enrepartir dividens i pagar als seus alts càrrecs. L’empresa va ser maleïda pelsusuaris, però vaig comprovar que dels afectats un sis mil del total eren accionistesd’Endesa. Nosaltres també som còmplices.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;S’ha de repartirentre tots el treball existent&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;, mai no es podràdonar ocupació a cinc milions de persones. S’hauria de reduir la jornadalaboral com va fer a França quan era ministra de treball Martine Aubry&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Confer%C3%A8ncia%20d'Arcadi%20Oliveras.docx#_ftn3" name="_ftnref3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;que va reduir la jornada a trenta-cinc hores setmanals; amb la resta de lescinc hores es van contractar aturats i de l’assegurança d’atur es pagavaaquesta diferència de salari, evidentment a un preu una mica més baix.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hauríem de &lt;b&gt;muntar la nostraestructura amb empreses cooperatives&lt;/b&gt;. Vaig visitar l’empresa Mondragón aGuipúscoa que és la que fabrica els electrodomèstics Fagor. Durant la crisi delnoranta-tres no van acomiadar a ningú. Els gestors van dir que sobraven cincmil del trenta-cinc mil treballadors. Com funciona en cooperativa elstreballadors van decidir que amb una reducció de sou del quinze per cent nos’hauria d’acomiadar a ningú. A dia d’avui han comprat Eroski i han passat a sercent deu mil treballadors.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Mai retornarem alcreixement&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;, evidentment aquesta afirmació és per a nosaltres no pera Nigèria. La meva generació ha sigut la més perjudicial per a la humanitat. Elque es diu “la petjada ecològica”, talem boscos, contaminem l’aire, etc. Finsal 1996 el planeta recuperava en un any el que s’havia consumit l’any anterior.Avui en dia ja no es recupera, ens estem menjant els recursos de lesgeneracions futures, som uns impresentables.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La crisi es supera amb la moderació, no consumint tant. Què és això d’anaren avió per 20 euros amb Ryanair, companyia finançada amb diners públics, o canviar de cotxe cada poc temps, od’ordinador o de telèfon mòbil.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Els bancs s’han de deixar de salvar com ha ocorregut a Islàndia; s’ha deprocessar i empresonar als banquers fraudulents. No s’ha de patir pelsestalvis, l’estat garanteix fins a cent mil euros en dipòsits, i qui tingui mésja té molt.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Hi ha empreses que privatitzen l’aigua al món, aquestes empreses es diuenNestlé i Coca-Cola, no compreu productes de les mateixes.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Què diria vostè a les persones que pensen que la immigració és un problemai que tornant els immigrants al seu país d’origen es solucionaria el problemade l’atur? Primer diria que el planeta es de tothom i que no tenim dret a posarfronteres a les persones. Els necessitem, inclús parlant egoistament, perquètenim una població envellida. El forat en la piràmide poblacional el tenimentre la gent que treballa, l’única solució és que vinguin persones de fora. Ésfals que els immigrants es porten les ajudes. El balanç de l’emigració sempreés favorable a nosaltres, es calcula en un sis mil milions d’euros anuals. Ensaporten diners i una riquesa cultural. Les nostre cultures són una barreja denacionalitats; el català té una mica de fenici, de grec, de romà, d’andalús, demagrebí, d’equatorià, de gallec.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Creu vostè que vivim en una democràcia tutelada i que n’opina de la llei d’Ohmque no permet créixer als partits petits? Opino que és així, tot ve de quan enaquest país es va triar entre continuisme o ruptura, ens van endossar unaconstitució que s’ha de canviar. No voteu a CIU, ni al PSOE, ni al PP, voteuals partits petits, el vot en blanc no té sentit.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Confer%C3%A8ncia%20d'Arcadi%20Oliveras.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Skilling"&gt;http://es.wikipedia.org/wiki/Jeffrey_Skilling&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn2"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Confer%C3%A8ncia%20d'Arcadi%20Oliveras.docx#_ftnref2" name="_ftn2" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[2]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.losgenoveses.net/Los%20Asuntillos/varios/BBVA/cronologiahechos.html"&gt;http://www.losgenoveses.net/Los%20Asuntillos/varios/BBVA/cronologiahechos.html&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div id="ftn3"&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Confer%C3%A8ncia%20d'Arcadi%20Oliveras.docx#_ftnref3" name="_ftn3" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 10pt; line-height: 115%;"&gt;[3]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA"&gt; Martine Aubry ha perdut recentment davantFrançois Hollande les primàries socialistes a França.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-4160869093603673623?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/4160869093603673623/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/conferencia-darcadi-oliveres-sobre-la.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4160869093603673623'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4160869093603673623'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/11/conferencia-darcadi-oliveres-sobre-la.html' title='Conferència d&apos;Arcadi Oliveres sobre la crisi econòmica.'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-RwxGq9LcAq0/TrQVFESJ3fI/AAAAAAAABsg/aLxhdPqwGek/s72-c/Novembre+2011+047.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-6981437713904497695</id><published>2011-11-02T20:00:00.002+01:00</published><updated>2011-11-02T21:31:20.839+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Matarranya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lugares con encanto'/><title type='text'>Hotel  Masdelrei (Calaceit, Terol)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-Irmdm3adzwE/Tps7uIv_YtI/AAAAAAAABrE/2xJJcnNYAEI/s1600/Hotel+Masdelrei-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-Irmdm3adzwE/Tps7uIv_YtI/AAAAAAAABrE/2xJJcnNYAEI/s400/Hotel+Masdelrei-1.jpg" width="540" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.hotelmasdelrei.com/"&gt;Hotel &amp;nbsp;Masdelrei (Calaceit, Terol)&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En ple cor de la comarca natural del Matarranya trobem l’Hotel &lt;b&gt;Mas del Rei &lt;/b&gt;regentat pel Jordi il’Helena i que van deixar el Masnou per acomplir el seu somni i creiem que hohan aconseguit plenament. Ubicat a la comarca del Matarranya (Calaceit), el Masdel Rei, antiga alqueria que data del segle XI, s'enlaira al bell mig d'unpreciós espai natural de 25 ha de boscos, camps, oliveres i ametllers, perperdre's lluny del ritme estressant de la ciutat.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Rehabilitat recentment pels seus quatre propietaris, que han respectat almàxim la seva arquitectura original, el Mas, de 800 m2, disposa de 7habitacions, úniques i originals, amb sortida independent (1 suite i 6habitacions dobles); una biblioteca a l'antiga cuina; una bodega; dues salesd'estar per gaudir d'instants de pau; un restaurant per assaborir els gustos dela cuina casolana, feta amb productes naturals; un pati per refrescar-se;racons exteriors per contemplar l'entorn natural i fer caminades per omplir elsnostres pulmons necessitats d’oxigen.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-lBYBoPsaxB8/Tps8rMlaXyI/AAAAAAAABrc/nyhBe9MEjJo/s1600/Matarranya+2011+100.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://3.bp.blogspot.com/-lBYBoPsaxB8/Tps8rMlaXyI/AAAAAAAABrc/nyhBe9MEjJo/s400/Matarranya+2011+100.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Des d’aquí podem fer excursions per conèixer els bonics pobles de lacomarca del Matarranya (Calaceit, Queretes, Arnes, Beseit, Vallderoures, Torredel Compte, La Fresneda, etc.); així com visitar els magnífics llocs naturalsque solca el riu Matarranya i els seus afluents, per la dreta els rius Algars iUlldemó i per l’esquerra els rius Pena i Tastavins. També ens podem aproximar alsPorts de Tortosa-Beseit.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-oLdWs-S5jP8/Tps73k4MSAI/AAAAAAAABrM/KxUqvVSLK4k/s1600/Hotel+Masdelrei-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-oLdWs-S5jP8/Tps73k4MSAI/AAAAAAAABrM/KxUqvVSLK4k/s400/Hotel+Masdelrei-3.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;A la comarca trobem rutes d’arbres singulars (destaquen les oliveres, elsxiprers i les carrasques), de pobles amb un conjunt monumental gòtic notable,rutes de senderisme, basses d’aigua on banyar-se, etc. El paisatge es pled’oliveres, ametllers i un xic de vinya, tots són conreus de secà que enaquestes dates necessiten la pluja amb urgència. Comentar el magnífic cel pled’estels, sense cap rastre de contaminació lumínica que gaudeix la zona&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Hotel%20rural%20Masdelrei.docx#_ftn1" name="_ftnref1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-POurLYldhXs/Tps8SYYpXjI/AAAAAAAABrU/WkRDTegLrZw/s1600/Matarranya+2011+040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-POurLYldhXs/Tps8SYYpXjI/AAAAAAAABrU/WkRDTegLrZw/s400/Matarranya+2011+040.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Durant tota la nostra estada ens han acompanyat per tot arreu de la casa el&lt;i&gt;pito&lt;/i&gt; i el &lt;i&gt;menut&lt;/i&gt; que estan descobrint el mon i comencen a entrenar-se per seruns bons caçadors.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Nosaltres hem triat aquest indret meravellós com a base per a les nostresexcursions pel Matarranya. Us animem a fer-ho també.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;HOTEL MAS DEL REI Ctra. A-1413, Km 7,1 (500 m, pista forestal). 978 76 9250 i l’e-mail: info@hotelmasdelrei.com&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;hr align="left" size="1" width="33%" /&gt;&lt;div id="ftn1"&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;a href="file:///K:/DISC%20USB%20TOM%C3%80S/elsurcodeltiempo-5/Hotel%20rural%20Masdelrei.docx#_ftnref1" name="_ftn1" title=""&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span class="MsoFootnoteReference"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 11pt; line-height: 115%;"&gt;[1]&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt; Elsque no som experts, ni tan sols afeccionats, vàrem identificar sense capproblema &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;l’estel polar, el carro i Venus.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoFootnoteText"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-6981437713904497695?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/6981437713904497695/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/hotel-masdelrei-calaceit-terol.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/6981437713904497695'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/6981437713904497695'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/hotel-masdelrei-calaceit-terol.html' title='Hotel  Masdelrei (Calaceit, Terol)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-Irmdm3adzwE/Tps7uIv_YtI/AAAAAAAABrE/2xJJcnNYAEI/s72-c/Hotel+Masdelrei-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-9115207702683775574</id><published>2011-10-30T10:00:00.001+01:00</published><updated>2011-10-30T10:00:01.707+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pierre Michon'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Lit. Francesa'/><title type='text'>(L112) Vidas minúsculas (1984)</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-9OxeaZP9jug/Tja7tAdLuCI/AAAAAAAABm0/mlKS6_3Zgg0/s1600/Pierre_Michon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-9OxeaZP9jug/Tja7tAdLuCI/AAAAAAAABm0/mlKS6_3Zgg0/s400/Pierre_Michon.jpg" width="293" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pierre Michon, &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Vidas minúsculas&lt;/i&gt; (1984)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Un nuevo autor francés para minorías, un autor casi secreto. Se trata de &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pierre_Michon"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pierre Michon (Cards, 1945)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;. Su primera novela, que es la que comentamos hoy, la escribió con casi cuarenta años, después de haber intentado convertirse en escritor durante mucho tiempo, pero la apatía y las drogas le mantuvieron en un casi permanente estado de postración. En estas &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Vidas Minúsculas&lt;/i&gt; (1984) nos rescata del anonimato y del olvido a una serie de personajes que conoció durante su juventud: son familiares, amigos, novias, enfermos, locos del manicomio, etc. Este esfuerzo por salvarlos de la nada le sirvió al propio Michon para salvarse a sí mismo de la destrucción.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Argumento: &lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida de André Dufoneau. Los abuelos de Michon solicitan a la asistencia pública que les confíe un huérfano para que les ayude en los trabajos de la granja, se llama André Dufoneau: “El niño escucha, repite temeroso primero, luego complacido. Todavía no sabe que a los de su clase o especie, nacidos más cerca de la tierra y más prontos a volver a caer en ella, la Bella Lengua no les da grandeza, sino nostalgia y deseo de grandeza. Deja de pertenecer al instante, la sal de las horas se diluye, y en la agonía del pasado que siempre comienza, el porvenir se alza y de inmediato echa a correr. El viento golpea la ventana con una rama descarnada de glicina; la mirada azorada del niño se pierde en un mapa de geografía” (p.13). La escritura: “no sabía que la escritura era un continente más tenebroso, más incitante y engañoso que África; el escritor, una especie más ávida de perderse que el explorador; y, aunque explorase la memoria y las bibliotecas memoriosas en lugar de dunas y selvas, que volver de allí repleto de palabras como otros lo están de oro o morir allí más pobre que antes –morir de eso- era la alternativa que también se ofrecía al escribano”. (p.18). André se va a África en busca de fortuna. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida de Antoine Peluchet. La abuela Élise tiene una reliquia de una pequeña virgen con niño de porcelana. En un cajón ha tres libros que pertenecieron a Peluchet. Ante la indiferencia del hijo por las labores del campo el padre lo echa de casa: “Hay que imaginar entonces que un buen día Toussaint percibió en el hijo –y desde entonces ya nunca dejó de percibir- algo, gesto, palabra, o más probablemente silenció, que le desagradó: un toque demasiado ligero en las manceras del arado, una pereza de vivir, una mirada que seguía siendo obstinadamente la misma, ya se detuviera en unos centenos perfectos o en unos campos de trigo en los que se ha revolcado la tormenta, una mirada igual a la tierra innumerable y siempre igual. Pero el padre amaba su parcela: es decir que su parcela era su peor enemigo y que, nacido en esta lucha mortal que lo mantenía de pie, le hacía las veces de vida y lentamente lo mataba, en la complicidad de un duelo interminable y que había empezado mucho antes que él, tomaba por amor su odio implacable, esencial. Y sin duda el hijo entregaba las armas, porque la tierra no era su enemiga mortal: su enemigo era quizás la alondra que va demasiado alto y con demasiada belleza, o la vasta noche estéril, o las palabras que flotan alrededor de las cosas como ropa vieja comprada en una feria; y entonces ¿contra qué podía uno medirse? (p. 35). Pasa el tiempo sin tener noticias de Antoine, se supone que está en América. Fiéfié un campesino aficionado al vino ayuda al padre en las tareas del campo. Llega la noticia de que Antoine iba al presidio de la isla de Ré. La madre, Juliette, muere. Al final Fiéfié también muere quedando solo el padre.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vidas de Eugène y de Clara, son sus abuelos. Clara es comadrona. La superioridad de las mujeres de su familia sobre los hombres. Eugène había sido albañil, de carácter débil. El matrimonio se había separado y vuelto a juntar ya mayores. Cuando el narrador tiene veinte años va a verlos en su casa de Mazirat, sus recuerdos, no los vuelve a ver nunca más.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida de los hermanos Bakroot. La época del internado, las peleas, las vejaciones del grupo. El profesor de Latín, Achile, la maldad del pequeño Remi Bakroot. El mayor, Roland, lee continuamente, cuando se encuentran los hermanos se dan de tortazos. El profesor de latín siente predilección por Roland, le regala libros y le aconseja lecturas. Mientras Remi salé con chicas de falda plisada. La muerte del profesor Achile, &lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;el destino de los libros&lt;/b&gt;: “En la casita del camino de Courtille donde tantas veces Roland había comido los pasteles de la señora de Achille, la locuela, bajo la mirada buena y sentenciosa del viejo maestro, me pregunto qué pasó con la única posesión que le importaba a Achille, todos esos libracos sin heredero; me pregunto en qué salón de ventas, en qué buhardilla se pulverizan o en qué sótano se pudren, descansando como muertos pero a los que cualquier mano amiga puede resucitar, los libros ingenuos que todavía tenía para Roland y no alcanzó a regalarle, y los demás libros, pomposos, ingenuamente humanistas y tautológicos, con los que se prometía alegrar sus últimos años” (p. 102). Remi se hace cadete de Saint-Cyr.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida del tío Foucault. Años setenta del siglo pasado, el narrador sale con Marianne, se emborracha, se mete verbalmente con un tipo en un bar, éste le da una paliza, lo tienen que hospitalizar y operar. Allí conoce al viejo Foucault que tiene un cáncer de garganta del cual no se quiere operar. Los médicos vienen a convencerlo, pero él se declarara analfabeto. No quiere ir a París a que lo operen para no sufrir más humillaciones.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida de Georges Bandy. Se retira a Annency para poder escribir. Mourioux de donde procede. No escribe nada, son continuos las borracheras y los barbitúricos. Narra los pocos encuentros con Marianne hasta que ésta lo abandona. Permanece dos meses en un sanatorio de locos. Se reencuentra con el padre Bandy, antiguo sacerdote de Mourioux. Lo recuerda joven, atractivo, de verbo fácil, con una motocicleta BMW, fumando cigarrillos rubios. Su afición por las mujeres y las Escrituras. Actualmente es un viejo borrachín. Michon acompaña a los locos a misa, en una iglesia medio derruida, oficia la misma el padre Bandy quien ha perdido su antigua oratoria. Celebra misa como un disco rayado. El caluroso verano de 1976 encuentran al padre Bandy muerto en el bosque.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida de Claudette. Se traslada a París buscando una última oportunidad. Conoce a Claudette quién lo lleva a Normandía para que pueda escribir, él continua con los barbitúricos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Vida de la pequeña muerta. Los recuerdos de su hermana muerta. El conocimiento de Rimbaud. La muerte de los niños, su prima Bernadette muere de leucemia. Su hermana nació en 1941, le llaman Madeleine, muere en junio de 1942, la vuelve a ver el año 1963 en una niña campesina de diez años.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;La vida de Michon es ascética, la escritura en cambio no lo es, es rica en imágenes poéticas, bellísima para describir escenas que casi siempre es complicado elaborar sin parecer ridículo o de mal gusto. Los textos de Michon caminan al borde de un abismo existencial, en el contenido y en la forma, que es tortuosa. Busca en todo momento la expresividad del lenguaje, la reflexión y la memoria.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-9115207702683775574?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/9115207702683775574/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/l112-vidas-minusculas-1984.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/9115207702683775574'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/9115207702683775574'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/l112-vidas-minusculas-1984.html' title='(L112) Vidas minúsculas (1984)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-9OxeaZP9jug/Tja7tAdLuCI/AAAAAAAABm0/mlKS6_3Zgg0/s72-c/Pierre_Michon.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-5805504547845399314</id><published>2011-10-27T08:00:00.001+02:00</published><updated>2011-10-27T08:00:00.463+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Aniversario blog'/><title type='text'>¡Cuarto aniversario del blog!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-MWXBYu4uoJg/Tja918fh0OI/AAAAAAAABm4/k7hGzqUipk0/s1600/globo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="265" src="http://2.bp.blogspot.com/-MWXBYu4uoJg/Tja918fh0OI/AAAAAAAABm4/k7hGzqUipk0/s320/globo.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Parece increíble como pasa el tiempo. Ya llevamos cuatro años juntos. Deseo que durante este tiempo os lo halláis pasado bien con mis artículos, o que como mínimo os hayan entretenido. Que cada lunes al encender vuestro ordenador, antes de empezar la dura semana laboral, os entre por esta ventana una pequeña brisa de libertad.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-5805504547845399314?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/5805504547845399314/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/cuarto-aniversario-del-blog.html#comment-form' title='10 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/5805504547845399314'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/5805504547845399314'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/cuarto-aniversario-del-blog.html' title='¡Cuarto aniversario del blog!'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-MWXBYu4uoJg/Tja918fh0OI/AAAAAAAABm4/k7hGzqUipk0/s72-c/globo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>10</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-1729369762113010478</id><published>2011-10-23T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-10-23T11:05:14.053+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Filosofía'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Tomás Ruiz'/><title type='text'>Civilización o barbarie</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-bFMRDIu-aMY/TqHfjYaNFWI/AAAAAAAABrs/RNCNSe4rKtc/s1600/Janus-Vatican.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="350" src="http://2.bp.blogspot.com/-bFMRDIu-aMY/TqHfjYaNFWI/AAAAAAAABrs/RNCNSe4rKtc/s400/Janus-Vatican.JPG" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Civili&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;zación o barbarie&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;No he podidoresistir el horror que me ha producido el linchamiento del tirano Gadafi y ladureza de las imágenes que han pasado por televisión, por este motivo hedecidido escribir este artículo.&amp;nbsp;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Gadafi era untirano y también un ser humano que en el momento de su captura pedíaclemencia y piedad. ¿Es que las palabras clemencia y piedad ya no conmueven a nadie?&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;No seha respetado la Declaración Universal de los Derechos Humanos del año 1948 nilas Convenciones de Ginebra sobre prisioneros de guerra. ¿Para qué está elTribunal Penal Internacional de la Haya? ¿No era suficiente con capturarlo y entregarloa la justicia? ¿No vivimos en Estados de derecho que respetan la vida de laspersonas de cualquier calaña y les ofrecen un juicio justo? Entre la víctima yel verdugo siempre me decantaré por la víctima.&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Dónde están ahorasus amigos? ¿Dónde están aquellos que le palmoteaban la espalda y le abrieron las puertas dela mal llamada Comunidad Internacional y de la ONU (sabiendo quién era) porque se lucraban con su petróleo? Lo han abandonado como a un perro. ¡Cuántahipocresía y cuánta maldad hay en la política, el arte de lo posible, el artede la mentira!&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Luego está laobscenidad del ensañamiento sobre el cuerpo muerto y su exposición pública amodo de trofeo. No he podido soportar ver las imágenes otra vez. Pido“derechos humanos para los ojos” como dice el profesor Emilio Lledó. Y mepregunto ¿para qué sirve entonces la cultura? Freud nos dice, en &lt;i&gt;El malestar de la cultura, &lt;/i&gt;que debería servir para dominar o reprimir la parte animal e irracional que hay en el hombre. Los antiguos griegos adoraban al dios Jano que tenía dos caras, que simbolizaban estadualidad del hombre: una parte presentable y amable y otra parte oculta quesería la de la guerra y la barbarie. La cultura debería hacer prevalecer la primera.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;¿Para qué sirveentonces la cultura y la lectura? Deberían servir, aparte de entretenernos, para indignarnos ante la contemplación de estas imágenes. Porque si dejamos que resuene la maldad y la venganza, será la barbarie quien habrá ganado la batalla. Los libros nos muestran cómo se ha vivido en otras épocas y culturas, nos permiten dialogar con lasmejores mentes de todos los tiempos y sacar de su experiencia alguna lección para elpresente.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Mis maestros nome han enseñado a vivir en la violencia ni a quedarme indiferente al contemplarla.Frente a Platón y Heidegger que postulaban que el hombre era un “ser parala muerte” están Spinoza y Lledó quienes opinan todo lo contrario: el hombre es un “serpara la vida”. Escojamos pues la Civilización frente a la Barbarie; no podemos comportarnos igual que el tirano, nuestro ejemplo ha de ser otro, hemos de sermejores, más justos, en definitiva, más humanos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Tomás RuizGranados, 21 de octubre de 2011&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-1729369762113010478?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/1729369762113010478/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/civilizacion-o-barbarie.html#comment-form' title='9 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1729369762113010478'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/1729369762113010478'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/civilizacion-o-barbarie.html' title='Civilización o barbarie'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-bFMRDIu-aMY/TqHfjYaNFWI/AAAAAAAABrs/RNCNSe4rKtc/s72-c/Janus-Vatican.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>9</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-3532760413110404831</id><published>2011-10-19T20:00:00.000+02:00</published><updated>2011-10-19T20:00:00.340+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Matarranya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Rest. España'/><title type='text'>(G40) Restaurante Torre del Visco (Fuentespalda, Teruel)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-0g-NJyRGWR4/TooDcqwnnaI/AAAAAAAABqE/hPUeD1g0HwY/s1600/Restaurante+Torre+del+Visco-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-0g-NJyRGWR4/TooDcqwnnaI/AAAAAAAABqE/hPUeD1g0HwY/s400/Restaurante+Torre+del+Visco-1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;a href="http://www.torredelvisco.com/"&gt;Restaurante Torre del Visco (Fuentespalda,Teruel)&lt;/a&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;br /&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En pleno corazónde la comarca del Matarraña se encuentra este refugio privilegiado y de difícilacceso (5,5 kilómetros de pista forestal). Es un hotel de la cadena Relaix &amp;amp;Chateaux regentado por un matrimonio inglés. ¿A quién se le ocurre tener estemagnífico hotel en una zona tan perdida? Supongo que el encanto está en el aislamientode un lugar donde nadie te puede molestar.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Cuando llegaseptiembre, muchos dan por finalizada la temporada estival pero el buen tiempoaún nos permite disfrutar un poco más del ocio al aire libre, incluso mejor quecon el calor de verano. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;De excursión porel Matarraña todavía uno se puede bañar en las piscinas naturales, saborearfrutas como las moras y los higos y terminar en la terraza del hotel con el soldorado poniéndose entre las montañas acompañados de una buena copa de vino.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Pero dejémonosde poetizar y vamos con la comida. Tienen un menú de mediodía a cincuenta eurostodo incluido. Los entrantes fueron: Sardinas marinadas en casa y Crema deespárragos blancos, buenos. Deprimero elegimos Terrina de foie con salsa de membrillo &lt;i&gt;(foto)&lt;/i&gt;, buena. De segundoMedallones de rape con salsa de mejillones de roca, brócoli i coliflor &lt;i&gt;(foto)&lt;/i&gt;, muy bueno. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-hAKNoxWgb4E/TooYMzlj-lI/AAAAAAAABqc/nZjJi8i93sM/s1600/Restaurante+Torre+del+Visco-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-hAKNoxWgb4E/TooYMzlj-lI/AAAAAAAABqc/nZjJi8i93sM/s320/Restaurante+Torre+del+Visco-2.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-KQA5tKh_zQ4/TooYQbhBfpI/AAAAAAAABqg/CqHepcUowzM/s1600/Restaurante+Torre+del+Visco-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-KQA5tKh_zQ4/TooYQbhBfpI/AAAAAAAABqg/CqHepcUowzM/s320/Restaurante+Torre+del+Visco-3.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;De postre “Sopa”de frambuesa con helado de yogurt, buena y refrescante y Sorbete de manzana &lt;i&gt;(foto)&lt;/i&gt;, bueno.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-KOoDdTv6fYY/TooYUSzCoQI/AAAAAAAABqk/A6LjHSzB3wc/s1600/Restaurante+Torre+del+Visco-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-KOoDdTv6fYY/TooYUSzCoQI/AAAAAAAABqk/A6LjHSzB3wc/s320/Restaurante+Torre+del+Visco-4.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Para acompañar lacomida tomamos dos copas de verdejo aceptable blanco joven que acompañó lacomida sin turbar el regreso en coche por la pista forestal.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El pan y losaceites (elaboran el suyo propio ya que la finca posee unos dos mil olivos) muybuenos.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-iQAAAfaobGQ/TooYYG_gSVI/AAAAAAAABqo/FbtIn5M6mFo/s1600/Restaurante+Torre+del+Visco-5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-iQAAAfaobGQ/TooYYG_gSVI/AAAAAAAABqo/FbtIn5M6mFo/s320/Restaurante+Torre+del+Visco-5.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;Como infusiónuna hierba luisa mezclada con digestivo, sin entretenimientos, que tomamos enuno de sus magníficos salones &lt;i&gt;(foto)&lt;/i&gt;. En el comentario solamente valoro la comida, ellugar en sí merece un sobresaliente. Destacar también las flores naturales colocadas en todos los ambientes.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Precio porpersona 50 euros, bebidas e IVAincluidos. Fecha de la visita 1 de octubre de 2011.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;PUNTUACIÓN: &lt;/span&gt;&lt;b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 14pt;"&gt;6,5&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-3532760413110404831?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/3532760413110404831/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/g40-restaurante-torre-del-visco.html#comment-form' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/3532760413110404831'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/3532760413110404831'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/g40-restaurante-torre-del-visco.html' title='(G40) Restaurante Torre del Visco (Fuentespalda, Teruel)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-0g-NJyRGWR4/TooDcqwnnaI/AAAAAAAABqE/hPUeD1g0HwY/s72-c/Restaurante+Torre+del+Visco-1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-4664310726187668460</id><published>2011-10-16T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-10-16T11:10:47.804+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Cine'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Jason Reitman'/><title type='text'>(C15) Up in the air (2009)</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-P7auI6-DM4Q/Tin7osNIRtI/AAAAAAAABmU/DfVyro_nrCo/s1600/Jatson+Reitman+-+up-in-the-air-afiche.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="400" src="http://4.bp.blogspot.com/-P7auI6-DM4Q/Tin7osNIRtI/AAAAAAAABmU/DfVyro_nrCo/s400/Jatson+Reitman+-+up-in-the-air-afiche.jpg" width="270" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Jason Reitman, &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Up in the air&lt;/i&gt; (2009)&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;El cineasta &lt;/span&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jason_Reitman"&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Jason Reitman (Montreal, 1977)&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/a&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt; toma como punto de partida la novela &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;En el aire&lt;/i&gt; (Ed. Suma de Letras), de Walter Kirn, el autor que ya inspiró Thumbsucker (Mike Mills, 2005). No he tenido la ocasión de comprobar si Kirn es un gran escritor, pero, a la vista de las dos películas basadas en sus obras, lo que parece fuera de duda es su capacidad para diagnosticar los síntomas de las patologías de la contemporaneidad. La película de Mills retrataba la inmadurez como trinchera defensiva en el campo de batalla de un mundo adulto disfuncional amansado por la cultura de la autoayuda. Podría ser una mezcla de capitalismo salvaje y una historia de desamor.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Up in the Air &lt;/i&gt;(2009), Reitman propone una lectura existencialista de un emblemático peón del capitalismo terminal: el liquidador (de empleos) con rostro amable, un espécimen cuyo hábitat son los no-lugares (ver la interesante conferencia de &lt;/span&gt;&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;&lt;a href="http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/search/label/Gonzal%20Mayos"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Gonzal Mayos&lt;/span&gt;&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;) y que ve amenaza su supervivencia ante un nuevo salto evolutivo en la dinámica aséptica de la crueldad corporativa. Lo más interesante de la película es el modo en que Jason Reitman asume la mirada y la moral de su protagonista: ese Ryan Bingham (&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;George Clooney&lt;/b&gt;) que, por eliminación, se convierte en el personaje positivo de una historia que detalla su tránsito de impecable ejecutor a depredador herido por: a) la joven cachorra Natalie Keener (&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;Anna Kendrick&lt;/b&gt;) cuyas propuestas de futuro convertirán la metodología del antihéroe casi en un modelo de trato humano, y b) la compañera de viaje Alex Goran (&lt;b style="mso-bidi-font-weight: normal;"&gt;Vera Farmiga&lt;/b&gt;) que, al contrario que él, asume sin autoengaños la lógica del entorno.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Estupenda comedia agridulce con un Clooney pletórico, dirigido con pulso y rigor por el estupendo Jason Reitman que confirma su estatus de gran director en esta, su tercera película (tras las magnificas &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Gracias por fumar&lt;/i&gt; y &lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;Juno&lt;/i&gt;). Secundarios de lujo, especialmente notables las secuencias de Zach Galifianakis y J.K. Simmons. Una película dura (a veces) y necesaria, de esas que te pueden dejar hecho polvo según el estado de ánimo con el que la veas. A mí me ha dejado un poco fundido sobretodo porqué se me ha estropeado el aire acondicionado el fin de semana que la he visto y también estaba especialmente sensible.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Aunque me dan miedo los aviones y volar (como dijo Woody Allen hay dos cosas que me dan mucho miedo: son el sexo y la muerte, y pienso probarlas ambas al menos una vez en la vida) no dejo de encontrar fascinantes las imágenes aéreas diurnas y nocturnas de las ciudades que sobrevuelan como por ejemplo Miami, Omaha, Detroit, Chicago, Las Vegas, etc.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Para finalizar os transcribo la bonita frase con la que concluye la película: “Esta noche a casi todos los recibirán en casa, perros saltando y niños chillando. Sus esposas les preguntarán que tal el día y esta noche dormirán. Las estrellas saldrán de sus escondrijos diurnos y una de esas luces algo más brillantes que las demás será la punta del ala de mi avión sobrevolándolos”.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif;"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="420" src="http://www.youtube.com/embed/Z2LFK-8oc80" width="560"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/9110869000328780689-4664310726187668460?l=elsurcodeltiempo.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/feeds/4664310726187668460/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/c15-up-air-2009.html#comment-form' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4664310726187668460'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/9110869000328780689/posts/default/4664310726187668460'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elsurcodeltiempo.blogspot.com/2011/10/c15-up-air-2009.html' title='(C15) Up in the air (2009)'/><author><name>TOMÁS RUIZ</name><uri>http://www.blogger.com/profile/10228703675955666709</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='32' height='23' src='http://1.bp.blogspot.com/_2Syv7WWYErE/S5QxYExWicI/AAAAAAAABCg/y5tWZtuRznw/S220/nostalgia-animados-hormiga.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-P7auI6-DM4Q/Tin7osNIRtI/AAAAAAAABmU/DfVyro_nrCo/s72-c/Jatson+Reitman+-+up-in-the-air-afiche.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-9110869000328780689.post-4702697012903306978</id><published>2011-10-12T10:00:00.000+02:00</published><updated>2011-10-12T10:00:03.733+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Pintura'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Matarranya'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gema Noguera'/><title type='text'>(BA10) Gema Noguera - Collagues II (2011)</title><content type='html'>&lt;br /&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-ApF0AlldZkY/TooB6vfLPRI/AAAAAAAABpw/mY_7p9dLk-0/s1600/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="300" src="http://1.bp.blogspot.com/-ApF0AlldZkY/TooB6vfLPRI/AAAAAAAABpw/mY_7p9dLk-0/s400/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-1.jpg" width="400" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Exposició de Gema Noguera – Collages II&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;b&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;En el petit poble de Beseit, a l'interior d'una antiga fàbrica paperera restaurada amb moltgust, ens trobem l’exposició de l’artista &lt;b&gt;&lt;a href="http://www.antiguafabricanoguera.com/gema/index.htm"&gt;Gema Noguera (1965-2008)&lt;/a&gt;&lt;/b&gt;morta en plena joventut vital i creativa. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;Gema Noguera va néixer a Barcelona el 1965 malgrat que va passar una granpart de la seva infantesa en aquesta localitat del Terol on els seus parescomptaven a un complex industrial paperer que donava treball a unes dues-centespersones abans de tancar portes el 1978. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-iMen975kacc/TooCDZ3i0XI/AAAAAAAABp0/Pua2jY3LCH4/s1600/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-iMen975kacc/TooCDZ3i0XI/AAAAAAAABp0/Pua2jY3LCH4/s320/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-2.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;L’artista fixà de nou la seva residència a Beceit el 1987 moment en que vaprojecta la rehabilitació de l’antiga fàbrica com un nou espai cultural, junt ala ceramista Dominique Goffard.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-pY_jbWjcIbg/TooCLInan2I/AAAAAAAABp4/jHzf7SBXmVU/s1600/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-pY_jbWjcIbg/TooCLInan2I/AAAAAAAABp4/jHzf7SBXmVU/s320/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-3.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 16px;"&gt;La galeria va obrir les seves portes l’any 2001 amb l’exposició Art per atothom, comporta per 26 peces d’artistes nacionals i estrangers en un intent d’acostarl’obra al gran públic amb una intenció pedagògica.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-T9OWksH_XhE/TooCUpI2eQI/AAAAAAAABp8/PNNs3Il2cgI/s1600/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-T9OWksH_XhE/TooCUpI2eQI/AAAAAAAABp8/PNNs3Il2cgI/s320/Exposici%25C3%25B3+Gema+Noguera-4.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; font-size: 12pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal" style="line-height: normal; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman', serif; f
