El surco del tiempo

Rainer Maria Rilke, Los cuadernos de Malte Laurids Brigge (1910) El narrador, Malte Lauridis, es el alter ego de Rainer Maria Rilke (1875-1926) , quien en primera persona nos habla de París; de los rostros que hay; del deseo de tener una muerte propia; de su aspecto exterior; de su consulta a los médicos sobre su estado, de los miedos olvidados (“Estoy acostado en mi cama, en mi quinto piso, y mi día que nadie interrumpe es como un reloj sin manillas. Igual que una cosa mucho tiempo perdida, se vuelve a encontrar una mañana en su sitio, cuidada y buena, casi más nueva que el día de la pérdida, como si hubiese estado confiada al cuidado de alguien, igualmente se encuentran dispersas sobre la colcha de mi cama cosas perdidas de mi infancia y que son como nuevas. Todos los miedos olvidados están aquí de nuevo. (…) He rezado para volver a encontrar mi infancia, y ha vuelto, y siento que aún está dura como antes, y que no me ha servido de nada envejecer”.); también del loco que da salti

Fray Luis de León, Oda a la vida retirada (1631) Durante el renacimiento, época de guerras y peligros, los escritores basándose en la antigüedad clásica y sobre todo en el modelo de las Odas de Horacio desarrollan cuatro temas predilectos: el Beatus Ille (la alabanza de la vida en el campo frente a la más agitada de la ciudad), el Carpe diem (Vive el momento, no lo malgastes pues pronto morirás, Memento mori ), el Locus amoenus (un lugar donde la realidad se idealiza) y el Tempus fugit (el tiempo huye de tus manos, se te escapa). Aquí os transcribo la magnífica Oda a la vida retirada de Fray Luis de León (1527-1591) que forma parte del primer grupo. Qué descansada vida la del que huye del mundanal ruïdo, y sigue la escondida senda por donde han ido los pocos sabios que en el mundo han sido. Que no le enturbia el pecho de los soberbios grandes del estado, ni del dorado techo se admira, fabricado del sabio moro, en jaspes sustentado. No cura si la

Restaurant Les Cols (Olot) El passat dia 31 d'octubre de 2009 vam anar a sopar al restaurant Les Cols , situat en una antiga masia restaurada amb elements moderns. La seva arquitectura ha obtingut tot una sèrie de premis, entre ells, el premi FAD 03 de l'opinió i el premi arquitectura Girona 03. En la masia hi conviuen la modernitat i la tradició dons tenen un hort i un galliner. L'edifici també compta amb una sèrie d'habitacions amb una decoració molt original. El restaurant disposa de varis menjadors, un amb vuit taules per a 4 persones cadascuna, uns quatre menjadors privats i una sala amb una taula molt llarga que be a simbolitzar les antigues taules de les masies catalanes, per a unes 30 persones, aquesta taula realitzada en ferro de color ocre fent joc amb la decoració de les parets, es la "joia de la corona" de la decoració del restaurant. Al arribar abans de començar a sopar ens van ensenyar el restaurant, els jardins i la bodega, visible des de l

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931) La novel·la de Miquel Llor (1894-1966) narra la història de la Laura, un noia de Barcelona que coneix en una festa a Tomàs Muntanyola, important propietari rural de Comarquinal (nom que amaga la ciutat de Vic). Al cap de tres mesos ja estan casats i instal·lats a la casa pairal dels Muntanyola, on la Laura comença a experimentar una forta opressió a causa de l'eterna boira de la zona, i també del menyspreu de la Teresa, la germana del Tomàs. Laura sembla estar condemnada a viure en un ambient provincià on el temps sembla que s’ha aturat, fins que coneix Pere Gifreda -un advocat de 27 anys, de qui la seva cunyada Teresa havia estat sempre secretament enamorada- . Laura és l'esposa insatisfeta d'un pagès ric, inculte i groller, contraposat a un Pere culte, afable, llegit i viatjat, elegant i respectuós. L’obra entronca amb tota la novel·lística europea del segle XIX, de dones insatisfetes que busquen el seu lloc al mon en