(G86) Restaurant L’Ó (Sant Fruitós de Bages)



Per continuar celebrant el meu aniversari em vaig dirigir al Restaurant L’Ó situat dins l’hotel Mont Benet a prop del Monestir de Sant Benet de Bages, joia del romànic català. El xef català Jordi Llovet provinent del restaurant El Cingle de Vacarisses ha tornat ha posar aquest restaurant en el firmament culinari apostant per una cuina creativa amb productes de proximitat.

El local estava ocupat anteriorment pel restaurant l’Angle del polifacètic, multipremiat i televisiu Jordi Cruz que el va traslladar a la ciutat de Barcelona.

Malgrat que hi havien dos menús degustació ens vàrem decidir per triar de la carta ja que el meu acompanyant en aquesta ocasió no era massa experimentador.

Com a entrants Reinterpretació de la tisana d’Ignasi Domènech (foto), còctel a base de taronja, plàtan i granissat de llimona, bo i refrescant. I unes Anxoves amb albergínies i brases aromàtiques (foto), molt bones.



De primers un estofat de mongetes de Castellfogit amb gambes de Palamós a la sal i verduretes a la llosa (foto), presentat en dos serveis, bo encara que considero que les gambes són prou saboroses i no necessiten tant de foc. Pasta Casareccia cuinada amb aigua de bolets, papada ibèrica, avellanes i tòfona d’estiu (foto), molt bona i contundent.




De segons un Bacallà a la brasa, carbó vegetal, salsa gelatinosa de pinyons i clorofil·la d’espinacs (foto) plat molt fi. Mar i muntanya de peuets de porc, amb espardenyes i ceps (foto), molt bo. Destacar la contundència dels plats que van omplir les nostres expectatives i la nostra panxa.



Com a postres un Gelat de violeta amb fruits vermells, escuma de iogurt i cruixent de llimona (foto), bo i original.


El pa, fet per ells, sense gaire interès el van acompanyar amb un oli Vera, varietat que s’està recuperant al Bages, intens amb un lleuger punt picant. Com a beguda un vi monovarietal Abadal Picapoll 2012, afruitat, fresc, amb aromes potents gràcies a que s’ha criat durant 3 mesos en dipòsits sobre les seves lies.

Con a cafès dos Colòmbia, molt aromàtics i amb flaires de fruits del bosc. Dels petits fours destaquen un pintallavis de gerds gelat (foto) i unes roques de xocolata.


Preu per persona 60/70 euros inclòs l’IVA + begudes. També disposen de dos menús degustació: un de mercat a 55 euros i un altre degustació a 79 euros + begudes. Data de la visita 12 de juliol de 2014.

PUNTUACIÓ: 7-7,5


Comentarios

  1. Un restaurant molt recomonable aprop de Manresa, Molt bona experiencia.

    Joan

    ResponderEliminar
  2. Varias cosas me han llamado la atención en reciente visita al L’Ó. La primera de ellas, el empleo de efectismos gratuitos que no aportan nada al sabor de los platos: esferificaciones de aceite, huevos a baja a temperatura, infusiones gasificadas… Pero lo sorprendente es que de la decena de platos del menú degustación, al menos en la mitad predominaba el dulce. En el lado positivo de la balanza, merecen especial mención la ostra y la merluza, cuyo sabor y autenticidad quedan como excepciones dentro de un menú poco integrado con claras reminiscencias de un doctorado en masterchef fallido. Evidentemente, hubo destellos aislados de alta cocina pero el remate final con una albóndiga abutifarrada a las dos cocciones y empalagada con un sabor dulzón imposible, motivó que la mitad de los comensales obviaran su consumo.
    Tampoco ayudó mucho la falta de ritmo, con pausas de un cuarto de hora entre plato y plato. En total, la comida de prolongó casi cuatro horas desde el primer aperitivo hasta el último postre. Cierto es que tenían la excusa de que éramos un grupo numeroso, pero más notorio es el hecho de que medio restaurante estaba vacío y de que un menú encargado de antemano no debería suponer una dilación tan exagerada. Como detalle ilustrativo, uno de nosotros pidió sustituir la caza por otra cosa y el chef decidió suprimirla en todos los demás comensales. Quizá algún detalle como una simple invitación a una copa de cava o permitir que los niños se bañaran en la piscina hubiera mermado la sensación agridulce que quedó de nuestra visita al l’Ó, pero la falta de reacción del staff ante las disfunciones evidenciadas, me hace augurar una caída en barrena hasta el fondo del abismo.

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.

(L332) La familia de Pascual Duarte (1942)

Desè Aniversari de "Elsurcodeltiempo".

(L199) El perquè de tot plegat (1993)

(L35) Los ensayos (1595) - (2) Contexto histórico