El surco del tiempo

Helena Janeczek, La noia de la Leica (2017) La escriptora que us porto avui té una biografia especial. Helena Janeczec (Munich, 1964) prové d’una família de jueus polonesos, va néixer a Munich i als dinou anys la seva família es traslladà a Itàlia on ha desenvolupat la seva obra literària en italià. Argument: en el pròleg surten fotografiats a la Rambla de Barcelona una parella de milicians. És Agost de 1936 i els fotògrafs són Robert Capa (André Friedmann) y Gerda Taro (Gerda Pohorylle) que venen de París. El 27 de juliol de 1937 la Gerda Taro cau morta al front de Brunete. Primera part. Will Chardack és un metge d’origen alemany que viu i treballa a la ciutat de Buffalo a prop de les muntanyes Rocalloses. A primera hora del matí rep una trucada telefònica des d’Itàlia. És el seu vell amic Georg Kunitzkes, també metge, per parlar de la recent mort de Robert Capra, amic de tots dos, també li demana que el visiti a Roma. Aquesta conversa i un passeig posterior posa en marxa la...

Paolo Giordano, La solitud dels nombres primers (2008) Primera novel·la que va ser tot un èxit comercial del joveníssim escriptor italià Paolo Giordano (Torí, 1982) . És jove, guapo i científic especialitzat en Física de partícules. Què més es pot demanar a la vida! L’obra va obtenir el prestigiós Premi italià Strega a la millor novel·la italiana de l’any. Argument: L’Alice Della Rocca odiava l’escola d’esquí. Puja amb els companys a la a la pista un dia de boira. No es troba bé i es caga a sobre. Decideix baixar tota sola sense dir-ne res al monitor, però en la baixada cau i es trenca una cama. La Michela i en Mattia són dos bessons molt diferents des de ben petits. La Michela és deficient. Un dia que tots dos van a una festa d’aniversari en Mattia abandona a la seva germana en un parc i el seu cos no es va trobar mai. L’Alice té ara quinze anys i ha quedat coixa de l’accident d’esquí. Alhora de dinar llença el menjar d’amagat. Es vol fer un tatuatge a la panxa d...

Natalia Ginzburg, Léxico familiar (1963) En esta novela trata de la literatura que envuelve a lo cotidiano, los sucesos de la familia, sus pequeños y grandes avatares contados con la sencillez, naturalidad y elegancia que sólo una mente y un alma alegre, sencilla, sin grandilocuencias sabe trasmitirnos. Sin apenas darnos cuenta parece que somos un miembro más de la familia Levi y que en cualquier momento nos va a regañar su padre diciéndonos “mira que borrico que eres”. Natalia Ginzburg (1916-1991) nos introduce de golpe, sin ninguna presentación previa, dentro de su universo familiar. No la conduce la retórica, sino el esmero de querer narrar acariciando los detalles y haciendo de su entorno cotidiano y de su universo emocional un lugar que el lector, sin saber muy bien cómo, hace suyo. Pertrechada con infinitas lecturas de Proust, heredadas de su mamá, que le dieron el tono intimista y los mecanismos de la memoria afectiva, Ginzburg relata aquí su infancia envuelta en la vida c...