(L550) La noia de la Leica (2017)

Helena Janeczek, La noia de la Leica (2017)

La escriptora que us porto avui té una biografia especial. Helena Janeczec (Munich, 1964) prové d’una família de jueus polonesos, va néixer a Munich i als dinou anys la seva família es traslladà a Itàlia on ha desenvolupat la seva obra literària en italià.

Argument: en el pròleg surten fotografiats a la Rambla de Barcelona una parella de milicians. És Agost de 1936 i els fotògrafs són Robert Capa (André Friedmann) y Gerda Taro (Gerda Pohorylle) que venen de París. El 27 de juliol de 1937 la Gerda Taro cau morta al front de Brunete.

Primera part. Will Chardack és un metge d’origen alemany que viu i treballa a la ciutat de Buffalo a prop de les muntanyes Rocalloses. A primera hora del matí rep una trucada telefònica des d’Itàlia. És el seu vell amic Georg Kunitzkes, també metge, per parlar de la recent mort de Robert Capra, amic de tots dos, també li demana que el visiti a Roma.

Aquesta conversa i un passeig posterior posa en marxa la roda dels records que el trasllada a la ciutat de Leipzig i a les llargues passejades. El metro era barat però era la primera despesa que s’estalviaven Ruth i Gerda. Gerda havia estat a la presó d’on havia sortir de miracle. La seva fugida d’Alemanya també havia estat marcada per la bona sort.

A París Willy donava a Gerda classes de ciències perquè havia decidit obtenir el baccalauréat per lliure. Willy estudia a la Sorbona. Els estudiants francesos es queixen de qui hi ha massa jueus a les aules, a més solen ser els alumnes més brillants. Els primers treballs de la Gerta a Paris eren de mecanògrafa gràcies al seu domini del francès. Viu reallotjada en un apartament a Montmartre propietat del matrimoni Stein. Allà comença la seva afició per la fotografia. Troba a un noi hongarès que es diu André Friedmann.

El 6 de maig de 1941 Willy s’embarca en un baixell que el portarà de Marsella als Estats Units. Durant la travessia reconeix al matrimoni Stein, ‒Fred i Lilo‒, que havien sigut els llogaters de la Gerta a París. Ara ja està morta i enterrada però els Stein volen saber més coses sobre ella.

La Gerta era especial, causava sensació, tenia una colla de rondadors. Un promès a Stuttgart s’havia retirat amb classe. Georg Kuritzkes havia estat l’escollit oficialment. El Willy sofria, estava gelós. Ella era “sincera fins a fer mal i, a la seva manera, afectuosa a llar termini”. Alguns li retreuen el seu oportunisme ja que estava tan enamorada de Georg com del seu món. Sens dubte Willy Chardack havia estat enamorat de Gerda, mentre ella jugava a polir a l’André Friedmann, “el gitano balcànic”...

Comentari: solament he fet una breu pinzellada de la primera part. La segona està explicada en la veu de la seva amiga Ruth Cerf i la tercera en la del seu amor Georg Kuritzkes.

Gerda i la seva amiga Ruth Cerf van patir problemes de subsistència els primers temps a París. Al Café Mephisto del bulevard Saint-Germain es trobaven els immigrants alemanys d’esquerres. D’aquest llibre se n’aprenen moltes coses curioses de la vida d’aquesta magnífica fotògrafa que va morir amb tan sols vint-i-set anys. Avui en dia ja se sap que tots dos fotografiaven sota el nom de Robert Capa per la qual cosa és difícil saber de qui és cada fotografia.

La narració és complexa i molt ben construïda, va ser premiada amb el prestigiós Premi Strega, però malauradament pateix d’una traducció fragosa i poc encertada. No sé si recomanar la seva lectura. Potser la novel·la hagi tingut més sort amb la seva traducció al castellà.

BIBLIOGRAFÍA

Javier Flores, Gerda Taro, la primera fotoperiodista de guerra, National Geographic, 26/07/2019.

Helena Janeczek, La noia amb la Leica, Edicions 62, Barcelona, 2019.

Ivana Romero, Entrevista: La cronista que reveló a la fotógrafa detrás del mítico Robert Capa, Diario Clarín, 25/09/2019.