El surco del tiempo

Víctor Català, Solitud (1905) El món rural que ens descriu la Caterina Albert (1869-1966) no esta idealitzat, no mostra un rostre amable, sinó violent, a vegades la crueltat i la sensualitat són presents a Solitud (1905). La protagonista Mila no n’hi troba de pau, a la muntanya solitària, que esdevé, per a ella, un espai i un temps de catarsi. La muntanya constitueix a la novel·la un espai que assoleix la qualitat de personatge. La Mila puja de la plana a la muntanya, l’espai de l’ermita es converteix en refugi i a la vegada en presó. La natura es presenta com un espai simbòlic, animista, a vegades acollidor i a vegades amenaçador. És també un espai que es mostra sòlid, etern, en contrast amb la fragilitat i caducitat de l’ésser humà. L’element espiritual també esta present, per exemple en la figura de Sant Ponç que provoca veneració però també rebuig. S’ha definit Solitud com un gran poema en prosa, pel tractament del llenguatge. Es destacable la capacitat de la ...