Francesc Garriga i Barata (1932-2015)
Francesc Garriga i Barata, Tornar és lluny (2012) Havia preparat aquest comentari del seu llibre per a publicar-lo d’aquí uns mesos, però la seva mort avui m’ha fet avançar-lo i dedicar-li aquest petit homenatge. El reconeixement li ha arribat massa tard, com ell mateix diu, amb la concessió del Premi Carles Riba de poesia 2012. Francesc Garriga i Barata (1932-2015) va néixer a Sabadell. El haver sigut un escriptor de la perifèria de Barcelona és, amb molta probabilitat, el motiu que romangués pràcticament desconegut entre el gran públic. Els temes que tracta són molt variats: la infantesa, la por, les paraules (en tinc la boca plena. La mort rossegarà les últimes 1 ; No m’acabo de creure les paraules 2 ), el temps (mig estripat 3 ; no et queda temps per lamentar-te, revolta’t 4 ; el temps ha treballat a consciència 5 ; Perseguir coses que s’escapen 6 ), la joventut, la bellesa, la natura (ni estels ni lluna en bosc de serps 7 ), la vellesa (guerrer vençut 8 ; el joc ...