El surco del tiempo

Thomas Bernhard, Un nen (1982) Us portem una nova novel·la de l’autor austríac Thomas Bernhard (1931-1989) . Es tracta de la titulada Un nen (1982). Pertany al grup de cinc novel·les autobiogràfiques amb trets de ficció que relaten la seva joventut. Molt recomanables totes cinc. Argument: El protagonista a l’edat de vuit anys, amb una vella bicicleta, decideix anar a visita a la seva tieta Fanny que viu prop de Salzburg a uns trenta-sis kilòmetres. El viatge s’espatlla a mig camí, se li trenca la cadena de la bicicleta i ha de tornar sota la pluja, empenyent-la arriba a un hostal. Uns nois l’acompanyen a casa seva. Ens explica la fascinació que exerceix el pont del ferrocarril sobre el riu Tram i la idea que els anarquistes l’enfonsessin. Es dirigeix a casa del seu avi per explicar-li que li ha succeït. Els seus avis viuen en el primer pis d’una casa de pagès. Els pagesos tenen un net amb el qui hi juga, es diu Schorschi, l’ultima vegada que el va veure tots dos acaba...

Thomas Bernhard, El fred (1981) Segona novel·la que comento d’aquest extraordinari i sensible escriptor austríac Thomas Bernhard (1931-1989) . Aquesta setmana us porto El fred (1981). Argument: El protagonista/narrador està ingressat al sanatori per a tuberculosos de Grafenhof. Les esqueles dels morts de les darreres setmanes es succeeixen penjades a la paret. Cada malat porta la seva ampolla d’escopir de vidre marró. Els malats es provoques esputs i omplen les ampolles. El narrador no ho aconsegueix. Quan per fi, gràcies a l’entrenament, treu els esputs l’anàlisi no dóna positiu. Al cap de cinc setmanes ja va donar, l’alegria s’estén entre els companys pacients. Començarà el tractament amb estreptomicina. El protagonista és un jove de divuit anys, un aprenen de comerç demacrat, sense recomanació, ingressat mitjançant l’assegurança de malaltia regional. Les lluites entre els pacients per entrar a les cambres de bany. No aconsegueix parlar amb el metge en cap. Rep una...

Thomas Bernhard, Trastorno (1967) Comentó hoy la mejor y tal vez más profunda obra de Thomas Bernhard (1931-1989) . Llena de buena literatura y maravillosas reflexiones sobre la vida y el devenir del ser humano. Argumento: “Mi padre era ahora el único médico de una comarca extensa y difícil”. El narrador nos relata las visitas que hace con su padre a los habitantes del valle. Un posadero de Gradenberg va a buscarlo porque su mujer ha sido golpeada en la cabeza por unos mineros, está malherida y la trasladan al hospital donde muere de un derrame cerebral. Le practican la autopsia. Se busca a un tal Grössl como presunto culpable. El padre cree que la visión de gentes y personas enfermas puede trastornar al hijo e inducirle a reflexiones perjudiciales. Las gentes del campo degeneran en la brutalidad. “Lo esencial de una persona, dijo mi padre, sólo se nos mostraba cuando teníamos que considerarla perdida, cuando esa persona se estaba despidiendo aún de nosotros. De pronto...