El surco del tiempo

Ramon Pelegero Sanchis, més conegut com a Raimon, s’ha acomiadat dels escenaris i de la cançó en directe el passat 28 de maig de 2017 quan finalitzà una sèrie de dotze concerts al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Vaig poder assistir al concert del dissabte 27 de maig en el que havia, entre els espectadors, una emoció especial difícil de contenir. Raimon va néixer al Carrer Blanc de Xàtiva el 2 de desembre de l’any 1940. Durant els anys que el Partit Popular va manar (que no governar) al País Valencià, Raimon va estar vetat i no va poder, pràcticament, cantar a la seva terra. Amb un cert sarcasme ell deia que des de que estava el PP havia cantat més a Madrid que al País València. Amb aquest petit article vull rendir homenatge a un cantant i a una persona que he seguit i que ha format part del meu imaginari sentimental i afectiu dels darrers vint anys. Ha aconseguir commoure'm profundament en varies ocasions. He triat les vint cançons que per a mí són més repres...

Les vacances algunes vegades em posen melancòlic però també em donen temps lliure per pensar. Se m’ha ocorregut explicar-vos València en tres cançons: una de Raimon, una altra de Juli Balanzà (alies Julio Bustamante) i per últim una del malaurat Ovidi Montllor, que en seran les protagonistes juntament amb els versos del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) . L’olor a tarongina, les orxates amb fartons, el bullici dels seus carrers, els mercats acolorits i plens de productes de l’horta propera, el barri del Cabanyal, la platja de la Malva-rosa, la llum de la mediterrània a través dels quadres de Sorolla, la casa museu de Blasco Ibáñez, i tantes altres coses que em retornen a la memòria. No puc deixar de lloar la seva excel·lent cuina que mostra la vitalitat creativa dels seus xefs: Ricard Camarena, Quique Dacosta, Jorge de Andrés, Bernd H. Knöller.  Desitjo que aquesta petita incursió musical i sentimental us faci venir ganes de visitar la ca...