(M19) Comiat de Raimon 28/05/2017


Ramon Pelegero Sanchis, més conegut com a Raimon, s’ha acomiadat dels escenaris i de la cançó en directe el passat 28 de maig de 2017 quan finalitzà una sèrie de dotze concerts al Palau de la Música Catalana de Barcelona. Vaig poder assistir al concert del dissabte 27 de maig en el que havia, entre els espectadors, una emoció especial difícil de contenir.

Raimon va néixer al Carrer Blanc de Xàtiva el 2 de desembre de l’any 1940. Durant els anys que el Partit Popular va manar (que no governar) al País Valencià, Raimon va estar vetat i no va poder, pràcticament, cantar a la seva terra. Amb un cert sarcasme ell deia que des de que estava el PP havia cantat més a Madrid que al País València.

Amb aquest petit article vull rendir homenatge a un cantant i a una persona que he seguit i que ha format part del meu imaginari sentimental i afectiu dels darrers vint anys. Ha aconseguir commoure'm profundament en varies ocasions. He triat les vint cançons que per a mí són més representatives i amb les quals faig aquesta petita antologia.

Sense tenir en compte l'ordre de preferència les agruparé cronològicament:

Al vent (1959)
Diguem no (1963)
D’un temps d’un país (1964)

Cançó de la mare - He deixat ma mare  (1965)


De vegades la pau (1967)
El País Basc - Tots els colors del verd (1967)
Indesinenter (1967)
18 de maig a la Villa (1968)
Veles e Vents (1969)
Elogi dels diners (1969)
T’he conegut sempre igual (1973)
Com un puny (1973)
Amanda (1974)
Jo vinc d’un silenci (1975)

He mirat aquesta terra (1980)


Al meu país la pluja no sap ploure (1983)
Viure junts (1996)
Parlant-me de tu (1996)
Si miraves l’aigua (2006)
He passejat per València sol (2011)

Comentarios

  1. "El cantant de Xàtiva se'ns acaba d'acomiadar des del Palau amb dotze recitals excel.lents. Amb una veu potent i plena ens ha interpretat les seves cançons de sempre, que amb el pas del temps s'han convertit en himnes; poemes musicats que ens ha donat a conèixer d'antics poetes medievals i també contemporanis, escrits en la llengua que ens uneix de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

    Ens acompanyaràs sempre, Raimon, en qualsevol de les teves creacions que ens pertanyen a tots; però hi ha una cançó, d'un poema del Salvador Espriu estrenada l'any 1980, que m'emociona intensament cada vegada que l'escolto: "He mirat aquesta terra" amb un Raimon tendre i sublim, profundament poètic i humà...

    Llarga vida per a l'Anaïs i per a tu, Raimon,

    Odile

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)