(L764) Laberint (2018)
Burhan Sönmez, Laberint (2018) Primer escriptor turc que llegeixo i comento al blog. Burhan Sönmez (Ankara, 1965) es va haver d’exiliar del seu país per la manca de llibertats. El 1996 un assalt policial durant una manifestació pacífica el va deixar greument ferit i es va haver d'exiliar a Londres, on va rebre tractament gràcies a l'ONG Freedom from Torture . Argument: En Boratin es desperta amb una costella trencada. Ha perdut la memòria i no sap qui és. Es troba en una casa que no reconeix, però que dedueix que deu ser seva. Recorda que va passar uns dies estirat a l’hospital i que després va tornar a casa. Es desperta sempre amb el mateix mal de cap. «Just quan em disposava a baixar per unes escales diferents cap a les profunditats de la meva memòria i encendre el fanal blau del celler del passat, m'astora el soroll d'una campana. És un soroll que prové de dins meu o de fora? És similar a les campanades del rellotge, que han sonat tota la nit. Surto al pass...