El surco del tiempo

Burhan Sönmez,   Laberint (2018) Primer escriptor turc que llegeixo i comento al blog. Burhan Sönmez (Ankara, 1965) es va haver d’exiliar del seu país per la manca de llibertats. El 1996 un assalt policial durant una manifestació pacífica el va deixar greument ferit i es va haver d'exiliar a Londres, on va rebre tractament gràcies a l'ONG Freedom from Torture . Argument: En Boratin es desperta amb una costella trencada. Ha perdut la memòria i no sap qui és. Es troba en una casa que no reconeix, però que dedueix que deu ser seva. Recorda que va passar uns dies estirat a l’hospital i que després va tornar a casa. Es desperta sempre amb el mateix mal de cap. «Just quan em disposava a baixar per unes escales diferents cap a les profunditats de la meva memòria i encendre el fanal blau del celler del passat, m'astora el soroll d'una campana. És un soroll que prové de dins meu o de fora? És similar a les campanades del rellotge, que han sonat tota la nit. Surto al pass...

Restaurante El Kiosco (Soria) Una ruta de tres días por tierras sorianas con mi hermano nos llevó el primer día a visitar Soria y a comer, con un poco de suerte, en El Kiosco de la Alameda de Cervantes. Todo un clásico de la ciudad que siempre está a tope y que frecuentan los lugareños tanto para el aperitivo como para la comida o el “tardeo”. Un lugar con mucho ambiente y ese punto de bullicio agradable que invita a quedarse. Comimos en la terraza en un día caluroso, pero a la sombra de los árboles se estaba francamente bien y se hizo mucho más llevadero. Compartimos unas Zamburiñas al horno con piparras (foto) . Correctas. Aunque en la carta ponga que son zamburiñas, en realidad son volandeiras: carnosas, pero sin el sabor característico de la zamburiña, más pequeñas y de color grisáceo. También probamos los Canutillos de cecina de wagyu con steak de picaña y caviar de anchoa (foto) . Resultones y entretenidos, un bocado vistoso y sabroso, bien resuelto. Para los segundos nos de...

Jean-Jacques Rousseau, Confesiones (1782-89) Primera obra que comento de Jean-Jacques Rousseau (1712-1778) . Padre de la modernidad y, a mi juicio, también de algunas de las barbaridades e incongruencias que esta nos ha traído. Pero he de decir que el siglo XVIII francés, motor del pensamiento de la modernidad, está muy bien embalsamado en medio de la indiferencia general. Para realizar una parte importante de este comentario me he ayudado de la estupenda introducción que hace Carlos Pujol , escritor, traductor y crítico literario ya fallecido. De Rousseau, ¿quién no sabe que su influencia se deja sentir en buena parte de los movimientos políticos, pedagógicos y culturales nacidos tras su muerte? Porque el pensamiento de Rousseau es uno de los principales fermentos de la historia contemporánea, y su convulsión moral ‒que enemistó con todos los philosophes , hasta el punto de que le declararon la guerra a muerte‒ sigue ejerciendo una enorme influencia. Y, sin embargo, tragarse La n...

Restaurant Es Carxofa (Púbol, Girona) Segona escapada curta de l’any, les obligacions paternes no ens permeten allunyar-nos gaire. En aquesta ocasió ha estat a l’Empordà. Amb la bona excusa de tornar a visitar el magnífic castell de Púbol, vam dinar a Es Carxofa , Plaça Major, s/n, 17120 Púbol, Girona. Vam optar pel seu menú degustació Tot Tast, que ens va semblar complet i alhora variat, ben plantejat per fer-se una idea força precisa de la cuina de la casa. Croqueta de gamba vermella i musclos amb pebre vermell i xip de patata. Excel·lent. Crema de carxofa amb cueta de rap i formatge Roig Escaules de Terrades. Convicent, la cueta de rap i el formatge queden una mica ofegats dins de la crema.  Terròs de tonyina roja amb cremós de pèsol del Maresme i oli gelat de Dijon. Una combinació que fa una aclucada d’ull a la cuina oriental. Foie micuit d’ànec i Ceretani de Ger amb melmelada i pa de pessic de carbassa. Potent amb un formatge original.  Cocotxas de bacallà al pil p...

Ousman Umar, Viatge al país dels blancs (2019) Avui us porto un llibre que és el testimoni del viatge que va emprendre l’ Ousman Umar (Fiaso, 1998) cap a Europa, amb totes les seves vicissituds, moltes d’elles properes a la mort, en aquest desig d’arribar al país dels blancs. Argument: l’Ousman ens explica la seva vida. La seva mare va morir en el part. El seu pare era el xaman dels Waha a la regió de Brong-Ahafo (Ghana) . “El meu poble està en un lloc remot dins Ghana, i Ghana està en un lloc remot respecte al País dels Blancs. Em van explicar que els blancs, que vivien molt lluny, eren déus. Vèiem els avions que solcaven el cel africà i ens deien que estaven tripulats per homes blancs, que tots eren pilots, enginyers, metges... Jo volia ser com ells, jo volia ser blanc. Es deien moltes coses dels blancs, històries estranyes, aterridores o meravelloses”. “Jo pensava que les pel·lícules eren reals, que tot era cert, així que quan vaig saber que aquells homes eren actors, que ...