(L741) Les mil i una nit. Antologia (s. XIII)

Anònim, Les mil i una nit. Antologia (s. XIII)

A aquest llibre la fama li ve, en gran part, de la traducció al francès d’Antoine Galland (1646–1715): Les mille et une nuits. Contes arabes (1707–1717). Galland va ampliar el recull amb les aportacions de Hanna Dyab, un sirià nascut a Alep que es trobava a París l’any 1709. Galland va incloure aquestes històries en la seva versió, entre d’altres la molt coneguda d’Aladí i la llàntia meravellosa. El conjunt es basa en un manuscrit sirià del segle XV i en altres fonts escrites i orals.

La primera compilació en àrab modern és l’edició de Bulaq (El Caire, 1835), que, malgrat les errades, és considerada canònica. En aquesta edició apareix la història de Simbad el Marí, que alguns especialistes remunten al segle IX. Existeixen finals alternatius de Les mil i una nits. La història d’Alí Babà, els quaranta lladres i l’esclava Marjana tampoc no formava part de la compilació original i manca en l’original àrab.

Luis Alberto de Cuenca ens parla de les traduccions al castellà:

«En espanyol, a més de la versió de Cansinos Assens, que ha perdut força en els últims anys pel casticisme una mica demodé del seu llenguatge, comptem amb la de l’acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Juan Vernet, publicada en tres volums a la col·lecció “Clásicos Planeta” i reimpresa diverses vegades. Però no hi havia fins ara una traducció que situés Les mil i una nits en el lloc que li correspon dins el món hispanoparlant del segle XXI. Aquesta tasca ha recaigut en l’arabista Salvador Peña, professor de la Universitat de Màlaga, que ha dut a terme una feina titànica per desentranyar totes les claus del text original, ara disposat en perfecte estat de revista i lectura per a les noves generacions.

La de Salvador Peña serà, n’estic segur, la traducció definitiva de Les nits al castellà fins avui: la més precisa, la més fidel i, alhora, la més elegant i llegible que s’hagi publicat mai en la llengua de Cervantes. L’he conegut des del començament de la gestació i em consta la seva probitat insuperada en tots els aspectes que envolten una versió. Fins i tot els nombrosos versos que jalonen l’original àrab han estat objecte d’una versió mètrica en espanyol per part del professor Peña, que no ha vacil·lat a lliurar-se completament a una feina que suposa una baula importantíssima en la cadena de traduccions de Les nits a la nostra llengua.»

Selecció

Secció I

El rei Xahriyar i el seu germà Xahzaman (p. 25–41). Amb aquesta història comença la història de Xahrazad o història marc. (*)

El camàlic, les noies i els rodamons (p. 61–88). Una casa misteriosa on habiten tres dones bellíssimes que guarden un secret terrorífic.

Les tres pomes (p. 161–172). Un home rep tres pomes del seu marit; la pèrdua d’una d’elles portarà grans desgràcies a la parella. (*)

El sisè germà del barber de Bagdad (p. 173–180). S’hi narra un àpat imaginari que un home ric ofereix a un pobre mort de gana. (*)

Secció II

Simbad el Marí (viatges quart i setè).

Secció III (contes molt curts)

El castell de Labta (p. 297). Un castell la porta del qual no es podia obrir sense portar desgràcies a qui ho fes.

Cosroes Anuxrwan i la jove aldeana (p. 305). Un home principal demana un got d’aigua a una jove aldeana.

La israelita i els vells (p. 313). Primer miracle del profeta Daniel.

Hàtim Attai (p. 327). El més generós dels humans, viu o mort. (*)

Un bon amic (p. 333). Com va actuar en un cas de necessitat. (*)

Hind, filla d’Annuman i Hajaig (p. 337). Malcasada i repudiada pel marit, Hind es torna a casar amb un califa.

Harun ar-Raixid, Zubaida i Abu Yússuf (p. 349). La història d’una sospitosa taca d’esperma.

El ministre del Iemen i el seu germà (p. 363). On s’explica una relació homosexual.

El mestre analfabet (p. 379). Qui va muntar una escola de pàrvuls.

L’ardit d’una dona (p. 383). Per enganyar el seu marit.

El botiguer i el lladre (p. 389). Humor i enginy per ambdues bandes.

La fortuna d’un bagdadí (p. 395). Un home es fa ric gràcies a un somni. (*)

Secció IV

Dalila la Garneua (p. 465–521). L’astúcia d’una vella per millorar la seva situació econòmica, enganyant mitja ciutat per obtenir un càrrec. (*)

Secció V

Un final per a Les mil i una nits (p. 523–525). Xahrazad ja té tres fills. Han passat mil i una nits explicant contes al rei Xahriyar, que, totalment entregat, li perdona la vida.

Secció VI

Alí Babà, els quaranta lladres i l’esclava Marjana (p. 527–565). Història molt coneguda, però no tant el paper central que hi té l’esclava Marjana. (*)

Comentari: Les mil i una nits és també un dels exemples més antics, complexos i celebrats de l’estructura narrativa d’«història dins d’una història dins d’una història». La narració general és presentada per un narrador anònim, però és Xahrazad qui, nit rere nit, explica les històries al rei Xahriyar. Al seu torn, molts dels personatges d’aquests relats esdevenen narradors d’altres històries, i fins i tot aquestes poden contenir-ne d’altres, creant una arquitectura narrativa de múltiples nivells, extraordinàriament rica i sofisticada.

Aquest joc de relats encadenats no és només un recurs formal, sinó també una poderosa metàfora del valor de la paraula i de la narració com a instrument de supervivència, de coneixement i de transformació moral. Xahrazad no només explica històries per entretenir, sinó per educar, seduir i, finalment, humanitzar un rei cruel. La literatura esdevé, així, una força civilitzadora.

És un llibre fascinant i molt agradable de llegir, malgrat —o precisament gràcies a— la seva exuberància, repetició i exageració constants. La meva primera aproximació durant la infància va ser a través de l’edició francesa de Galland, traduïda al castellà per Pedraza i Páez per a l’editorial Ramón Sopena, una versió que va marcar la recepció occidental de l’obra durant generacions.

Al Club de Lectura hem llegit la traducció catalana de Margarida Castells Criballés (Torelló, 1962), una versió suggeridora, moderna i engrescadora, fàcil de llegir i alhora respectuosa amb les històries i amb l’esperit original del recull. El volum conté unes dues-centes setanta històries, una mostra prou representativa de la riquesa del conjunt.

Com ja s’ha apuntat a la introducció, moltes de les addicions de Galland provenen, segons alguns estudiosos, de relats orals explicats per Hanna Dyab, un cristià maronita originari d’Alep, que el viatger Paul Lucas va presentar a Galland el 25 de març de 1709. Dyab li va narrar catorze contes, dels quals set apareixen a Les mil i una nits en versions escrites per Galland, entre elles les famosíssimes d’Alí Babà i Aladí. Aquesta darrera, però, no forma part de l’antologia catalana.

Al llarg d’aquest dens i apassionant recorregut ens trobem amb genis, prínceps, animals i monstres parlants, palaus fabulosos, viatges impossibles, conflictes entre germans, enganys, disfresses, amors desmesurats i odis irreconciliables. Hi ha dosis generoses d’humor, episodis de borratxera, alguna presència de drogues, però sobretot una profusió gairebé delirant de bellesa, joies, riqueses i luxes inimaginables. Tot plegat amanit amb enginy, venjança i la proverbial hospitalitat àrab, en un to hiperbòlic que sovint frega l’excés i l’absurd.

Dins l’antologia presentada s’ha fet una selecció dels contes més significatius. Segons les forces i el temps de cada lector, es pot optar per l’edició íntegra, amb més de dues mil pàgines, per l’antologia d’unes sis-centes (aquest llibre sencer) o per aquesta selecció reduïda que he triat d’unes dues-centes pàgines. En qualsevol cas, és una lectura altament recomanable per a tots els públics.

No és casual que aquestes històries hagin poblat durant segles la imaginació i les nits dels infants —i dels adults— de mig món. Algunes conclouen amb el bell i inquietant panegíric: «van viure tranquils i feliços fins que els va arribar qui destrueix la felicitat, separa les unions: la inevitable», una fórmula que recorda, amb una lucidesa implacable, la fragilitat última de tota felicitat humana.

BIBLIOGRAFIA

Anònim, Les mil i una nits. Antologia, Karkwán, Barcelona, 2023 (3a. Edició). (traducció de Margarida Castells Criballés).

Anónimo, Las mil y una noches. Antología, Karkwán, Barcelona, 2020. (Traducción de Salvador Peña Martín).

Anónimo, Las mil y una noches, Editorial Verbum, Madrid, 2018 (2ª edición). Edición en 4 volúmenes que obtuvo el Premio de Nacional de traducción del año 2017 para Salvador Peña Martín.

Anónimo, Las mil y una noches, Editorial Atalanta, Girona, 2014 (2ª edición). En 3 tomos con estuche. Traducción de Juan Antonio Gutiérrez-Larraya y Leonor Martínez.