El surco del tiempo

Claudio Magris, Vostè ja ho entendrà (2006) Aquest breu relat que té just seixanta pàgines i que us porto avui posseeix una bellesa i una profunditat que fan que valgui la pena dedicar-li un breu comentari. De Claudio Magris (Triestre, 1939) no us hem parlat encara, però si de la seva difunta dona, l’escriptora nascuda al Fiume, Marisa Madieri (1938-1996) . Vostè ja ho entendrà es tracta d’un monòleg ideat per representar-se a l’escenari sobre una versió contemporània del mite d’Orfeu i Eurídice. El protagonista es lamenta que té la dona a la casa de Repòs, que es troba sol. És un poeta a qui li falta la seva inspiració. La narradora és la seva dona qui l’esporga els poemes aconseguint que el que quedi sigui prou bo. Ella a més el portava, segons ens diu, net i polit, ara amb l’excusa del dol deu portar les ungles negres, sense afaitar, i el llit sense fer. El considera un neuròtic: “És bonic que t’estimi un neuròtic, dóna seguretat”. 1 Ella diu que li va ensenyar...