El surco del tiempo

Vicent Andrés Estellés, Llibre de meravelles (1971) Aquest poeta valencià en llengua catalana potser és al meu entendre dels més importants i crec que el podríem comparar amb Ausiàs March, Joan Roís de Corella o Salvador Espriu. Avui us porto el seu superventes Llibre de meravelles (1971). Aprofito així per commemorar el 25è aniversari de la seva mort. Vicent Andrés Estellés (1924-1993) va néixer a Burjassot, era periodista i gràcies a un jubilació prematura va poder dedicar-se plenament a la poesia. Les coses que ens passen, sense voler nosaltres, no sempre són dolentes encara que un principi ho puguin semblar. La originalitat de la seva poesia i del seus temes: la mort, la quotidianitat, l’amor, l’erotisme no refinat sinó una mica groller i afermat a la terra, la fam, l’opressió política; fan que hagi agafat un lloc predominant i senyer entre aquells que estimem la poesia i la llengua catalana en totes les seves variants. Estellés és un dels poetes més musicats...

Les vacances algunes vegades em posen melancòlic però també em donen temps lliure per pensar. Se m’ha ocorregut explicar-vos València en tres cançons: una de Raimon, una altra de Juli Balanzà (alies Julio Bustamante) i per últim una del malaurat Ovidi Montllor, que en seran les protagonistes juntament amb els versos del poeta Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) . L’olor a tarongina, les orxates amb fartons, el bullici dels seus carrers, els mercats acolorits i plens de productes de l’horta propera, el barri del Cabanyal, la platja de la Malva-rosa, la llum de la mediterrània a través dels quadres de Sorolla, la casa museu de Blasco Ibáñez, i tantes altres coses que em retornen a la memòria. No puc deixar de lloar la seva excel·lent cuina que mostra la vitalitat creativa dels seus xefs: Ricard Camarena, Quique Dacosta, Jorge de Andrés, Bernd H. Knöller.  Desitjo que aquesta petita incursió musical i sentimental us faci venir ganes de visitar la ca...