El surco del tiempo

Stefan Zweig, Momentos estelares de la humanidad (1927) Un estupendo ensayo del gran Stefan Zweig (1881-1942) . Sus obras, publicadas en su mayoría por la editorial barcelonesa Acantilado, son todo un placer para el lector. A su capacidad para fabular podemos añadir su inmensa cultura. SINOPSIS 1.- Cicerón. 15 de marzo de 44 a.c. El triunfo de Julio César retira de la vida pública a Marco Tulio Cicerón que ya tiene sesenta años. En este exilio de tres años escribirá sus mejores obras: De Oratore , De Senectute y Consolationes . Con la muerte de César intenta salvar la República y evitar la guerra civil pero fracasa, y en su segundo retiro publica De Officiis , tal vez su obra más grande donde se convierte en un defensor de la humanidad. Antonio, Octavio y Lépido forman el triunvirato que se reparte el Imperio mandando asesinar a la voz más importante que todavía defiende la República y al pueblo de Roma: Cicerón. 2.- La conquista de Bizancio. 29 de mayo de 1453. Mehmet suc...

Stefan Zweig, Clarissa (1981) Un altra novel·la de l’estimat escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942) . Avui us porto una obra menor ‒a més de publicada pòstumament i segurament inconclusa‒ que hem llegit al Club de Lectura de Martorell. Segurament jo no l’hagués triat però llegir aquest autor quasi sempre es un plaer. Argument: assistim a la presentació de la infantessa de la Clarissa. “A causa de circumstàncies especials, mai no havia conegut una veritable llar ni un autèntic ambient familiar. El seu naixement, en una petita ciutat de guarnició de Galítzia on havia estat destinat el seu pare, aleshores només capità de l’Estat Major, per un encadenament de circumstàncies costà la vida a la seva mare; (...) Després del bateig a la guarnició, va ser portada, juntament amb el seu germà, dos anys més gran, a casa de l’avia, una dona ja decrèpita que havia de menester més atencions que no pas en podia donar; (...) el 1902, aleshores tenia vuit anys, el seu pare va ser nomenat agreg...

Peter Handke, La por del porter davant del penal (1970) Segona novel.la que us porto d’aquest controvertit escriptor austríac. A Peter Handke (Griffen, Austria, 1942) li van atorgar el premi Nobel de Literatura l’any 2019 no sense certa polèmica pels seus comentaris de suposat recolzament al govern Serbi de Milosevic. Argument: “Quan aquell matí el muntador Josef Bloch, famós exporter de futbol, anà a treballar, li van fer saber que l’havien despatxat”. Desorientat decideix ficar-se en un cinema, després lloga una habitació d’hotel. El dia següent tornà al cinema i com el bitllet va quedar enganxat al plat giratori de la taquillera té un motiu per parlar amb ella. “A hora baixa va anar a l’estadi amb tramvia. Agafà una entrada de peu, però després s’assegué sobre els diaris. Va sortir de l’estadi abans de la xiulada final, per tal de no trobar-se en mig d’empentes. El sobtà el gran nombre d’autobusos que esperaven davant l’estadi –era un partir que havia fet soroll”. Torna a ...

Robert Musil, El hombre sin atributos (1932) Una gran obra a la que casi nadie se atreve a hincarle el diente. ¿Por qué será? Más de mil quinientas páginas de una obra calificada como inacabada en un principio no son como para animar a los lectores. Robert Musil (1880-1942) fue un escritor austríaco a quien se recuerda precisamente por esta novela.  Argumento: un hermoso día de agosto de 1913. Una ciudad residencial, capital del Imperio: Viena. Un camión atropella a un transeúnte. Dos personas de elevada clase social, Arnheim y Ermelinda Tuzzi ( Diotima ), contemplan con estupor la escena del herido y la multitud que se agolpa hasta que llega una ambulancia. El hombre sin atributos vive en una mansión con un palacete y un jardín del s. XVII. Había sido una residencia de verano enclavada fuera del recinto de la ciudad. Con el tiempo fue perdiendo esta prerrogativa al ensancharse la población. Los gastos de mantenimiento y las mejoras de la mansión habían hecho necesario que...

Peter Handke, La gran caiguda (2011) Primera novel.la que us porto de l’escriptor austríac Peter Handke (Carintia, 1942) . Es tracta d’una mena de monòleg d’un actor que transcórrer durant tot un dia. Són els pensaments i els seus records. És de difícil lectura i requereix bastant concentració. A més, per agreujar les coses, li han donat el Premi Nobel de Literatura 2018 amb efectes retroactius, un altre barbaritat de l'Acadèmia sueca. Argument: Després d’un tro el protagonista es desperta i es conscient que no era a casa seva, jeia en un llit estrany. “El lloc era estrany i el país també fins que en va ser conscient: estic de viatge. Acotxat per la torrentada forta i regular es va tornar a adormir”. L’home de qui parlem, en realitat és actor. ¿La història d’un actor que no es dedica a la seva activitat, sinó que ganduleja? ¿La historia d’un actor, en un sol dia, des del matí fins ben entrada la nit? Els seus primers anys com a actor van transcórrer al teatre. Fen des...

Stefan Zweig, Secret candent (1911) Avui us porto una breu però intensa novel.la del magnífic escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942) . En el blog ja em comentat dues obres seves. Un assaig Castellio contra Calvino. Conciencia contra violència (1936), i un llibre de memòries Memorias de ayer. Memorias de un europeo (1942). Argument: Un jove baró s’allotja en un hotel per passar-hi una setmana de vacances. Està decebut perquè no veu cap dona interessant. Sempre està alerta a veure que pot trobar. De sobte una faldilla de seda va fer fru-fru arran de la seva taula. La dona anava molt arreglada i vestia amb una elegància remarcable. El baró ha trobat la seva peça. La dona va amb un fill petit d’uns dotze anys, nerviós i esquifit. El baró s’interessa pel noi com a ràpid mitjaner per a una aproximació, i al dia següent li dóna conversa. Ben aviat el baró va saber-ho tot de la família. En mitja hora ja se l’ha ficat a la butxaca. Donava per fet que el noi no pararia t...

Thomas Bernhard, Un nen (1982) Us portem una nova novel·la de l’autor austríac Thomas Bernhard (1931-1989) . Es tracta de la titulada Un nen (1982). Pertany al grup de cinc novel·les autobiogràfiques amb trets de ficció que relaten la seva joventut. Molt recomanables totes cinc. Argument: El protagonista a l’edat de vuit anys, amb una vella bicicleta, decideix anar a visita a la seva tieta Fanny que viu prop de Salzburg a uns trenta-sis kilòmetres. El viatge s’espatlla a mig camí, se li trenca la cadena de la bicicleta i ha de tornar sota la pluja, empenyent-la arriba a un hostal. Uns nois l’acompanyen a casa seva. Ens explica la fascinació que exerceix el pont del ferrocarril sobre el riu Tram i la idea que els anarquistes l’enfonsessin. Es dirigeix a casa del seu avi per explicar-li que li ha succeït. Els seus avis viuen en el primer pis d’una casa de pagès. Els pagesos tenen un net amb el qui hi juga, es diu Schorschi, l’ultima vegada que el va veure tots dos acaba...

Thomas Bernhard, El fred (1981) Segona novel·la que comento d’aquest extraordinari i sensible escriptor austríac Thomas Bernhard (1931-1989) . Aquesta setmana us porto El fred (1981). Argument: El protagonista/narrador està ingressat al sanatori per a tuberculosos de Grafenhof. Les esqueles dels morts de les darreres setmanes es succeeixen penjades a la paret. Cada malat porta la seva ampolla d’escopir de vidre marró. Els malats es provoques esputs i omplen les ampolles. El narrador no ho aconsegueix. Quan per fi, gràcies a l’entrenament, treu els esputs l’anàlisi no dóna positiu. Al cap de cinc setmanes ja va donar, l’alegria s’estén entre els companys pacients. Començarà el tractament amb estreptomicina. El protagonista és un jove de divuit anys, un aprenen de comerç demacrat, sense recomanació, ingressat mitjançant l’assegurança de malaltia regional. Les lluites entre els pacients per entrar a les cambres de bany. No aconsegueix parlar amb el metge en cap. Rep una...

Thomas Bernhard, Trastorno (1967) Comentó hoy la mejor y tal vez más profunda obra de Thomas Bernhard (1931-1989) . Llena de buena literatura y maravillosas reflexiones sobre la vida y el devenir del ser humano. Argumento: “Mi padre era ahora el único médico de una comarca extensa y difícil”. El narrador nos relata las visitas que hace con su padre a los habitantes del valle. Un posadero de Gradenberg va a buscarlo porque su mujer ha sido golpeada en la cabeza por unos mineros, está malherida y la trasladan al hospital donde muere de un derrame cerebral. Le practican la autopsia. Se busca a un tal Grössl como presunto culpable. El padre cree que la visión de gentes y personas enfermas puede trastornar al hijo e inducirle a reflexiones perjudiciales. Las gentes del campo degeneran en la brutalidad. “Lo esencial de una persona, dijo mi padre, sólo se nos mostraba cuando teníamos que considerarla perdida, cuando esa persona se estaba despidiendo aún de nosotros. De pronto...