(L568) La por del porter davant del penal (1970)

Peter Handke, La por del porter davant del penal (1970)

Segona novel.la que us porto d’aquest controvertit escriptor austríac. A Peter Handke (Griffen, Austria, 1942) li van atorgar el premi Nobel de Literatura l’any 2019 no sense certa polèmica pels seus comentaris de suposat recolzament al govern Serbi de Milosevic.

Argument: “Quan aquell matí el muntador Josef Bloch, famós exporter de futbol, anà a treballar, li van fer saber que l’havien despatxat”. Desorientat decideix ficar-se en un cinema, després lloga una habitació d’hotel. El dia següent tornà al cinema i com el bitllet va quedar enganxat al plat giratori de la taquillera té un motiu per parlar amb ella.

“A hora baixa va anar a l’estadi amb tramvia. Agafà una entrada de peu, però després s’assegué sobre els diaris. Va sortir de l’estadi abans de la xiulada final, per tal de no trobar-se en mig d’empentes. El sobtà el gran nombre d’autobusos que esperaven davant l’estadi –era un partir que havia fet soroll”.

Torna a l’hotel i es queda una altra nit. Tot l’insatisfà i li resulta aliè. Al vestíbul de l’estació ensopegà amb un conegut que anava a agafar un tren de rodalies per anar a fer d’àrbitre en un partit de categoria inferior. Bloch decideix acompanyar-lo. De tornada al Prater s’embolicà en una batussa. Un parell de minyons l’estomaquen i el tombaren a cops. En un lavabo Bloch es rentà la cara i es netejà el vestit.

El diumenge espera a la taquillera a la sortida del cinema. Quan ella pujà a l’autobús ell se li afegí i pujà darrera seu. En baixà Bloch descobrí que havien anat bastant lluny, a la vora de l’aeroport. Durant una estona caminaren l’un al costat de l’altre, a certa distància, sense tocar-se. La noia s’aturà, es gira vers ell i el toca. En arriba a l’escala es tornen a tocar. Ella començà a corre i ell la segueix escales amunt. L’endemà, quan Bloch es desperta per un soroll, mirà per la finestra de l’apartament, veié un avió que en aquell moment aterrava.

La noia es diu Gerda. Parlen de tot amb naturalitat i desimboltura. Tornen al llit, és dilluns, i ella li pregunta si anava a treballar avui. De sobte ell l’escanyà. Agafà un autobús que es dirigeix fugint a un poble a prop de la frontera...

Comentari: amb aquesta novel.la Handke es va donar a conèixer en el món literari europeu i en el seu moment va tenir un èxit considerable. Mitjançant frases embastades amb punts i seguits aconsegueix transmetre’ns les turbulències dels pensaments del seu protagonista, Bloch, qui al principi sembla que solament fuig de la ciutat on treballa i de l’assassinat que ha comès, però en veritat del que està fugint és de sí mateix i d’un ressò que li martelleja el cap de forma demolidora.

La por del porter davant del penal simbolitza molt bé el desarrelament existencial de l’individu davant el món que li ha tocat viure. Handke, a través del seu protagonista, ho expressa tal i com ho van patir molts éssers humans al final de la Segona Guerra Mundial. En la novel.la se’ns parla d’uns gitanos que varen estar a un camp de concentració.

El llibre té un llenguatge rupturista on els elements narratius convencionals són difícils d'esbrinar i on les components oníriques desplacen a les de la vigília.

Com ja vaig comentar en la seva anterior novel.la no és un escriptor que m’entusiasmi. La sort és que el llibre té cent-quaranta pàgines i la traducció al català és d’allò més encertada.

BIBLIOGRAFIA

Alejandro Gándara, Peter Handke, el monólogo del mundo, El Cultural, 10/10/2019.

Peter Handke, La por del porter davant del penal, Edicions 62, Barcelona, 2019.

Ángel Silvelo Gabriel, Peter Handke, el miedo del portero al penalti: la pérdida de la identidad, Escritores.org, 25/11/2019.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)