(L614) Clarissa (1981)

Stefan Zweig, Clarissa (1981)

Un altra novel·la de l’estimat escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942). Avui us porto una obra menor ‒a més de publicada pòstumament i segurament inconclusa‒ que hem llegit al Club de Lectura de Martorell. Segurament jo no l’hagués triat però llegir aquest autor quasi sempre es un plaer.

Argument: assistim a la presentació de la infantessa de la Clarissa. “A causa de circumstàncies especials, mai no havia conegut una veritable llar ni un autèntic ambient familiar. El seu naixement, en una petita ciutat de guarnició de Galítzia on havia estat destinat el seu pare, aleshores només capità de l’Estat Major, per un encadenament de circumstàncies costà la vida a la seva mare; (...) Després del bateig a la guarnició, va ser portada, juntament amb el seu germà, dos anys més gran, a casa de l’avia, una dona ja decrèpita que havia de menester més atencions que no pas en podia donar; (...) el 1902, aleshores tenia vuit anys, el seu pare va ser nomenat agregat militar i destinat a Sant Petersburg; llavors el consell de família, mirant de donar més estabilitat als dos petits, decidí enviar el noi a l’escola de cadets i fer ingressar la Clarissa a l’internat d’una escola conventual de prop de Viena”.

Passa vuit anys interna on coneix la Marion una noia estranya que necessita que tothom l’estimi. Fins que un dia va ocórrer un incident no gens fortuït, si no preparat en secret i pèrfidament per una altra companya de l’internat.

Al sortir del col·legi la Clarissa i el seu germà són cridats pel pare, el tinent coronel Schuhmeister que ja té cinquanta-vuit anys i els hi explica que l’han obligat, els seus superiors, a dimitir i presentar la seva renúncia. Ens trobem a l’estiu de 1912 i el coronel tem que es prepari una guerra i agafi a Àustria desprevinguda.

La noia no té clar el seu futur, si dedicar-se a la puericultura, la pedagogia o a cuidar malats, però res d’això l’atreu. Durant un temps treballa de secretària d’un metge, el doctor Silberstein. Passats uns mesos el professor l’envia a un Congrés a Lucerna sobre L’education nouvelle. Estem al juny de 1914. Allà coneix a un francès que es diu Léonard i que n’és l’organitzador del Congrés de qui s’enamora. Al mateix temps esclata la guerra.

Comentari: l’obra de Zweig, i aquesta no és diferent, gira al voltant dels seus personatges, de les seves fragilitats i aspiracions a una rectitud i delicadesa dels cors que busquen sentir-se aixoplugats per animes semblants. “Sap molt bé entrar en el mon interior dels personatges” ens diu la Josefina Canals moderadora del Club de Lectura de Martorell.

També són un exemple dels seus ideals humanístics, mostrant-nos que estranyes poden arribar a semblar les paraules estat, poble, nació, pàtria quan l’ambició i el poder fan que tot se’n vagi a norris. De sobte els diaris comencen a marcar la felicitat o desgràcia al titllar a aquest o a l’altre com a enemic. Poc a poc, l’odi es va instal·lant a les mirades i totes les teories seran desmantellades dons es basen en la lògica i tota guerra es il·lògica, per tant fracassaran.

Zweig ens demostra la seva predilecció per Montaigne: “Els vespres li contava històries o li llegia textos de Montaigne. «Tothom té un autor preferit. Montaigne és el meu educador, el mestre que m’ha ajudat. És l’home amb qui coincideixo. Pascal era més profund; Balzac, més genial; però cap no era més humà, cap no comprenia l’home, l’home quotidià, millor que ell»”.

Sens dubte Clarissa no és de les millors obres d’aquest escriptor austríac però la seva prosa sempre es deixa llegir amb satisfacció  i la traducció del lingüista Joan Fontcuberta es d’allò més encertada. Finalitzo el petit comentari elogiant les magnífiques edicions de l’obra d’Zweig fetes per Quaders Crema en català y Acantilado en castellà. Tot un luxe.

BIBLIOGRAFÍA

Luis Fernando Moreno Claros, Stefan Zweig más cercano que nunca, El País, 21/07/2021.

Antonio Martínez Asensio, 'Clarissa', una novela póstuma e inacabada de Stefan Zweig, Cadena Ser, Un libro una hora, 14/01/2024 (Añadido con posterioridad).

María Rodríguez Velasco, Los temores de Zweig: Clarissa, Amanecemetropolis.net, 29/07/2019.

Stefen Zweig, Clarissa, Quaderns Crema, Barcelona, 2017.