(L301) Un nen (1982)


Thomas Bernhard, Un nen (1982)

Us portem una nova novel·la de l’autor austríac Thomas Bernhard (1931-1989). Es tracta de la titulada Un nen (1982). Pertany al grup de cinc novel·les autobiogràfiques amb trets de ficció que relaten la seva joventut. Molt recomanables totes cinc.

Argument: El protagonista a l’edat de vuit anys, amb una vella bicicleta, decideix anar a visita a la seva tieta Fanny que viu prop de Salzburg a uns trenta-sis kilòmetres. El viatge s’espatlla a mig camí, se li trenca la cadena de la bicicleta i ha de tornar sota la pluja, empenyent-la arriba a un hostal. Uns nois l’acompanyen a casa seva. Ens explica la fascinació que exerceix el pont del ferrocarril sobre el riu Tram i la idea que els anarquistes l’enfonsessin.

Es dirigeix a casa del seu avi per explicar-li que li ha succeït. Els seus avis viuen en el primer pis d’una casa de pagès. Els pagesos tenen un net amb el qui hi juga, es diu Schorschi, l’ultima vegada que el va veure tots dos acabaven de fer quaranta-cinc anys i l’amic s’havia tornat boig. A l’arribar a la casa de pagès truca a la finestra del seu amic i mentre es fa de dia li explica la seva aventura. El seu avi el rep amb una mirada severa però li diu: “hagi passat el que hagi passat, està perdonat”. En quan a la seva marea l’odia perquè se sembla al pare que la va deixar plantada. La seva mare està furiosa, en el col·legi el Thomas és un mal estudiant que amb prou feines va passant de curs.

Ens diu que va néixer a Heerlen, als Països Baixos, el naixement d’un fill il·legítim al poblet d’Heundorf hauria estat del tot impossible. “El meu pare no em va reconèixer mai”. A l’any van tornar a Viena amb els seus avis. El seu tiet era comunista i sempre l’anava buscant la policia. La mare treballa de minyona i cuinera. Era una època de falta de treball. El seu avi es escriptor i filòsof; no ha treballat gairebé mai; ha viscut de la dona i la filla. Canvien de casa sovint. S’instal·len en un dels casalots més barats de tota la regió.

Els diumenges s’anava a l’església. Descriu com són els enterraments i la dolcenca i repugnant olor que fan. El seu primer dia d’escola, se seva mestra es molt bonica, cada nen portava un tros de fusta per a l’estufa. Li agradava sobre tot el dibuix i la geografia. Comptar i escriure no li surt tant bé. Un escriptor famós intervé amb un editor i al seu avi li publiquen un llibre que a més obté un premi.

El noi contempla l’exprés de Viena en direcció a Paris. Cada vespre el punt àlgid era el pas de l’Orient Express. La seva mare s’ha mudat a Traunstein amb el seu marit. Ell ha de deixar els seus avis i anar a viure amb ells. Quan anava a l’escola anava al patíbul. Els seus avis també es muden a prop, a Ettendof, i l’avi construeix una gran biblioteca. Thomas no encaixa a la nova població i a l’escola. La seva família són gent pobra i forastera.

L’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi provoca que el facin de les joventuts hitlerianes als nou anys. Odia l’anomenada instrucció militar. La seva mare l’envia a un establiment de perquè ja no pot més amb ell i no el pot dominar. Es pixa al llit i la seva mare estén els llençols amb la taca perquè tothom s’assabenti. El lloc on l’envien era un establiment per a nens difícils. Es pixa cada nit i té la mateixa reprimenda que a casa: estenen el seu llençol. Entra en una profunda desesperació. Troba un company de desgràcies que es diu Quehenberger, qui pateix raquitisme i a més embruta el llit amb excrements.

De gran visita l’escenari del seu horror, la població es diu Saafeld; continua sent un centre educacional, no havia canviat res, al pal hi penjava la bandera de la RDA en lloc de la nazi. Quan torna a casa es troba un germanet a qui tothom estima. La guerra fa una gran mortalitat a Traunstein i a tota alemanya. El noi ajuda al capellà del poble a tocar la campana de difunts, a canvi obté diners. Per al Thomas mai no morien masses. L’esport el converteix en un heroi, sense adonar-se’n deixa de mullar el llit. Ens explica com es guanya uns diners de butxaca fent petits treballs. Les formacions de bombarders americans i les defenses antiaèries; el teatre de la guerra no li agrada. El seu avi el porta a fer l’examen d’ingrés a l’acadèmica de comerç. Bernhard té tretze anys.

Comentari: les novel·les del Thomas Bernard traspuen totes un aire de tristor, malaltia, solitud i desesperació, però estan tan ben escrites que la literatura sobrepassa el tema dolorós del qual es parla i llavors surt a la superfície tota la bellesa de la paraula escrita. 

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

(L455) El rostro oculto de la mente (1967)