(L301) Un nen (1982)
Thomas Bernhard, Un nen (1982)
Us portem una nova novel·la de l’autor austríac Thomas Bernhard (1931-1989). Es tracta de la titulada Un nen
(1982). Pertany al grup de cinc novel·les autobiogràfiques amb trets de ficció
que relaten la seva joventut. Molt recomanables totes cinc.
Argument: El protagonista a l’edat de vuit anys, amb una vella bicicleta,
decideix anar a visita a la seva tieta Fanny que viu prop de Salzburg a uns
trenta-sis kilòmetres. El viatge s’espatlla a mig camí, se li trenca la cadena
de la bicicleta i ha de tornar sota la pluja, empenyent-la arriba a un hostal.
Uns nois l’acompanyen a casa seva. Ens explica la fascinació que exerceix el
pont del ferrocarril sobre el riu Tram i la idea que els anarquistes
l’enfonsessin.
Es dirigeix a casa del seu avi per explicar-li que li ha succeït. Els seus
avis viuen en el primer pis d’una casa de pagès. Els pagesos tenen un net amb
el qui hi juga, es diu Schorschi, l’ultima vegada que el va veure tots dos
acabaven de fer quaranta-cinc anys i l’amic s’havia tornat boig. A l’arribar a
la casa de pagès truca a la finestra del seu amic i mentre es fa de dia li
explica la seva aventura. El seu avi el rep amb una mirada severa però li diu:
“hagi passat el que hagi passat, està perdonat”. En quan a la seva marea l’odia
perquè se sembla al pare que la va deixar plantada. La seva mare està furiosa,
en el col·legi el Thomas és un mal estudiant que amb prou feines va passant de
curs.
Ens diu que va néixer a Heerlen, als Països Baixos, el naixement d’un fill
il·legítim al poblet d’Heundorf hauria estat del tot impossible. “El meu pare
no em va reconèixer mai”. A l’any van tornar a Viena amb els seus avis. El seu
tiet era comunista i sempre l’anava buscant la policia. La mare treballa de
minyona i cuinera. Era una època de falta de treball. El seu avi es escriptor i
filòsof; no ha treballat gairebé mai; ha viscut de la dona i la filla. Canvien
de casa sovint. S’instal·len en un dels casalots més barats de tota la regió.
Els diumenges s’anava a l’església. Descriu com són els enterraments i la
dolcenca i repugnant olor que fan. El seu primer dia d’escola, se seva mestra
es molt bonica, cada nen portava un tros de fusta per a l’estufa. Li agradava
sobre tot el dibuix i la geografia. Comptar i escriure no li surt tant bé. Un
escriptor famós intervé amb un editor i al seu avi li publiquen un llibre que a
més obté un premi.
El noi contempla l’exprés de Viena en direcció a Paris. Cada vespre el punt
àlgid era el pas de l’Orient Express. La seva mare s’ha mudat a Traunstein amb
el seu marit. Ell ha de deixar els seus avis i anar a viure amb ells. Quan
anava a l’escola anava al patíbul. Els seus avis també es muden a prop, a
Ettendof, i l’avi construeix una gran biblioteca. Thomas no encaixa a la nova
població i a l’escola. La seva família són gent pobra i forastera.
L’annexió d’Àustria a l’Alemanya nazi provoca que el facin de les joventuts
hitlerianes als nou anys. Odia l’anomenada instrucció militar. La seva mare
l’envia a un establiment de perquè ja no pot més amb ell i no el pot dominar.
Es pixa al llit i la seva mare estén els llençols amb la taca perquè tothom
s’assabenti. El lloc on l’envien era un establiment per a nens difícils. Es
pixa cada nit i té la mateixa reprimenda que a casa: estenen el seu llençol.
Entra en una profunda desesperació. Troba un company de desgràcies que es diu
Quehenberger, qui pateix raquitisme i a més embruta el llit amb excrements.
De gran visita l’escenari del seu horror, la població es diu Saafeld;
continua sent un centre educacional, no havia canviat res, al pal hi penjava la
bandera de la RDA en lloc de la nazi. Quan torna a casa es troba un germanet a
qui tothom estima. La guerra fa una gran mortalitat a Traunstein i a tota
alemanya. El noi ajuda al capellà del poble a tocar la campana de difunts, a
canvi obté diners. Per al Thomas mai no morien masses. L’esport el converteix
en un heroi, sense adonar-se’n deixa de mullar el llit. Ens explica com es
guanya uns diners de butxaca fent petits treballs. Les formacions de bombarders
americans i les defenses antiaèries; el teatre de la guerra no li agrada. El
seu avi el porta a fer l’examen d’ingrés a l’acadèmica de comerç. Bernhard té
tretze anys.
Comentari: les novel·les del Thomas Bernard traspuen totes un aire de
tristor, malaltia, solitud i desesperació, però estan tan ben escrites que la
literatura sobrepassa el tema dolorós del qual es parla i llavors surt a la
superfície tota la bellesa de la paraula escrita.
Comentarios
Publicar un comentario