(G122) La Boscana (Bellvís, Lleida)



La guia Michelin 2017 per a Espanya i Portugal ha atorgat la seva distinció en forma d’etoil a aquest restaurant del pla de Lleida. Convidat per la Beatriu, tot s’ha de dir, després del seu triple salt mortal, ens varen dirigir a La Boscana, negoci familiar que porta el Joel Castanyer i Daniel i els seus germans.

La Boscana és una finca de seixanta mil metres quadrats d’arbres fruiters i boscos, envoltant una casa senyorial, on també es fan banquets de boda i altres celebracions. El restaurant gastronòmic esta situat en un espai vidriat, solejat i diàfan des del qual es pot veure l’estany i la natura que ens envolta. Les taules estan encistellades amb branques com si formessin una palmeta d’arbres o un emparrat sec.

Ens varem decidir pel Gran Menú que no ens va decebre. Començarem pels benvinguts molt treballats i pensats, amb una clara influencia bulliniana: Mini llonganissa; pa amb tomàquet cruixent; festucs en tempura; croquetes de ceps i foie; cacauet mimètic; ovulat amb arròs salvatge; oliva esfèrica, poma amb vodka, remolatxa i llima; embotit Joselito; La Rosa. Tot això acompanyat d’una copa de cava Juve & Camps Reserva de la família 2012. (foto), molt bo i original.


Comença l’àpat pròpiament dit amb Caviar d’esturió Calvisius Imperial 000 a la manera russa, es a dir servit en el puny dret. Continuem amb un té de tomàquet i el seu sofregit (foto), deliciós. Amanida de llamàntol nacional (foto), simplement correcte. Carpaccio de colomí acompanyat d’un copeta d’Aureo sec De Muller, DO Tarragona. És un vi estructurat que sap a fruits secs, avellanes, pel de taronja i amb un final lleugerament amargant. Molt bo el maridatge. Tagiatella de ceps (foto), tallats com si fossin pasta, bons. Lo nostre caneló (foto), suculent. És un homenatge als que fa la mare del cuiner.





Per acabar un peix i una carn. Rap al panadó (foto), que imita al panadó d’espinacs característic de les terres lleidatanes, original però de lligam difícil. Espatlla de cabrit al vi negre, molt delicat i melós i Colomí amb hortalisses de color taronja (foto), una mica massa fet però molt bona la combinació de sabors.



De postres un digestiu Gelat de llimona, citronella i canyella coronat per una poma gran smith (foto). Assortit de formatges: esfèric de Payoyo (una cabra originaria de Cadis, concretament de la serra de Grazalema), mini torta de formatge i codonyat (foto). Per acabar Llet, cacau, avellanes i sucre (foto), la versió de la Nocilla que prenia el cuiner de petit.




Com a begudes aigua i dues copes de vi blanc Via Edetària 2014. DO Terra Alta. Una combinació interessant de Garnatxa i Viogner, criat durant 4 mesos en barriques de roure francès de 300 litres. Pels plats més contundents de carn vaig demanar una copa de Côtes du Rhône 2012. E Guial. Es una barreja de Syrah, Garnatxa negra i Mourvèdre. Envellit divuit mesos en fudres o recipients grans per envellir el vi. Comentar que tots els vins que fan servir en el maridatge del Menú, encara que són interessants, estan un xic per sota del menjar.

El pa de pagès i l’oli del Cogul de Les Garrigues, excel·lents. Cafè i te verd.


Preu del Menú 59 euros por persona més cafès i begudes. Data de la visita 18 de desembre de 2016.

PUNTUACIÓ: 7,5/8

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L321) Un largo sábado (2015)

(G131) Restaurante Céleri (Barcelona)

(G46) La Llagosta (Llafranc, Girona)

(G48) La Dolceta (Lleida)

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.