Debat: Empatia Radical. Han Kang conversa amb Mar García-Puig al CCCB. 21/04/2026

Debat: Empatia Radical. Han Kang conversa amb Mar García-Puig al CCCB el dia 21 d’abril de 2026. Vaig estar acompanyat per la meva amiga Maite Fàbregas qui va saber triar sinó el millor lloc, sí el més còmode.

Presentació a càrrec de la Mar García-Puig: Han Kang és una escriptora d’una obra que no vull adjectivar. Com deia el poeta Vicente Huidobro, “El adjetivo cuando no da vida, mata”. Diu que primer és escriptora i que el premi Nobel li ve després. Dóna les gràcies a les editorials i als traductors al castellà i al català. També li dóna les gràcies a Han Kang per venir per Sant Jordi. Li explica la història del llibre i les roses, que són les nostres espases. Et van descobrir com a poeta en el llibre Guardé el anochecer en el cajón (2025). En la teva acceptació del premi Nobel citaves un poema que vas escriure el 1979.

Pregunta: Per començar la conversa et volia preguntar si per a tu la literatura és el fil d’or que uneix els cors? (Fragment del poema citat). Amor, lluita, resistència?

Resposta: Diu “bona tarda” en català. Parlaré en coreà. He tornat a Barcelona i estic encantada de ser-hi amb vosaltres al CCCB (és la tercera vegada que ve a Barcelona). Com a persona que escriu, m’emociona veure tant lectors pels carrers. Vaig meditar sobre el motiu pel qual escric. Què em mou a escriure? Per les característiques de la llengua potser l’amor no es pot expressar totalment. Sento els silencis de quan escolteu la traducció.

Pregunta: Hem vist juntes una part de l’exposició de Mercè Rodoreda. Què t’ha semblat? Has vist alguna connexió amb la teva obra?

Resposta: Per a mi ha estat molt interessant. He pogut conèixer la vida d’aquesta autora. He pogut aprendre una mica sobre la vida i la cultura de Catalunya. El vídeo de l’autora envellint m’ha agradat.

Pregunta: El conte Gelat de rosa de la Mercè Rodoreda. El paper dels somnis a la teva literatura. En l’últim llibre, Tinta i sang (2026), expliques el somni d’un ocell blau que es torna transparent. Explica’ns què són els somnis a la teva literatura?

Resposta: És cert que somnio molt però no són molt profunds, alguns d’ells en que em parlen anoto el que em diuen. En Tinta i sang parlo dels somnis i de com jo podria continuar el relat. Són somnis meus i també d’altres inventats. Tots aquests temes beuen d’una època fosca de la meva vida. En aquests somnis jo apareixia morta. Ho sentia com si fos real. Vaig somniar amb una pedra blava en un riu cristal·lí. Desprès vaig pensar en escriure un llibre i una poesia sobre això.

Pregunta: Dius que per escriure necessites del teu cos. Que necessites sentir-ho. A mi també em passa al llegir la teva obra.

Resposta: Quan escric un text considero que totes les emocions són importants. Quan sento calor, fred, la brusquedat, una cosa dura, una cosa tova. Intento incorporar tot això a la meva obra. Els lectors ho poden sentir, com una corrent elèctrica, llavors sento que estem connectats.

Pregunta: Em pregunto si l’ús del simbolisme a la teva obra té relació amb aquesta capacitat de sentir aquesta corrent elèctrica. M’agrada seguir els ocells, la neu, l’aigua i els boscos a la teva obra. Penses en aquest simbolisme o sorgeix d’una forma espontània?

Resposta: Quan escric prenc moltes notes que m’acompanyen a l’hora d’escriure un llibre. En realitat és com un somni. És difícil fer-ne un paral·lelisme. Tot el que he volgut introduir no ho puc resumir en unes poques frases. Aquests elements són la força que m’empeny a seguir escrivint. La neu és el lloc on hauria de ser Déu: està a la terra però després pot tornar al cell, és lleuger però imprescindible a la vida. És un cicle.

Pregunta: Sens el fred, el gel a la punta dels dits. La relació de la literatura amb les arts visuals. Sembla com si l’art fos, a més de bellesa, també control, apropiació.

Resposta: És cert que les meves novel·les es desenvolupen en les arts visuals. Les presento en les meves obres de forma natural. A Tinta i sang vaig conèixer tres artistes coreanes de forma natural, no buscada. Jo vaig veure les seves obres. Em vaig posar en contacte amb una d’elles per parlar al seu estudi. En aquella època estava interessada en l’astrologia. Estava en un període de la meva vida delicat. No volia que la protagonista morís. Per això vaig decidir escriure sobre una protagonista que sobrevisqués i pogués portar la seva vida endavant. També la tipografia xoca (cursiva i rodona), com una baralla entre la vida i la mort. M’interessa un tema que en medicina es diu “la sincronia respiratòria del pacient i del ventilador”. Volia parlar d’aquest tema.

Pregunta: La distinció entre la cursiva i la rodona ja està en altres obres teves. El joc de les veus narradores, l’ús de la segona persona. Com ho fas perquè flueixi i aconsegueixi aquesta empatia radical?

Resposta: No va ser fàcil de fer. L’ús de la segona persona em va servir per imaginar que la tenim davant nostre, encara que no estigui present podem parlar amb ella, sigui viva o morta.

Pregunta: Parlem de Fantasmes?*, M’apassiona el tema, al llibre Blanc (2020) un home viu amb l’ànima del seu germà. Té relació amb la teva germana que va morir molt petita? Explica’ns la relació entre vius i morts a la teva literatura.

*El significat en coreà i japonès de la paraula “fantasmes” es podria traduir, per a una millor compressió en la nostra llengua, com a “esperits”.

Resposta: No sento que facin por els esperits, sinó calidesa, són persones que han estat vives. Pensant en això vaig escriure Actes humans (2018). Volia que els lectors es poguessin fer una idea del que jo tinc pels fantasmes. Al Llibre blanc la meva germana va morir tant petita que no va tenir temps d’aprendre coreà. La meva mare li deia: “No et moris, no et moris”.

Pregunta: El llenguatge ens allibera però també ens empresona. Els teus personatges lluiten per dir una paraula, a La classe de grec (2023). ¿Els teus personatges senten aquesta pulsió de mort?

Resposta: Quan parlem del llenguatge, per exemple diem: “t’estimo” però també sento que és una eina impossible. Ho vaig intentar explicar a La classe de grec. Com el llenguatge ens pot apropar però també pot generar-nos rebuig.

Pregunta: El trauma, el dolor, la incomunicació, la violència estan presents a la teva obra, però també l’amor i l’amistat. Volia saber si penses que la teva literatura és esperança?

Resposta: Aquesta novel.la (Tinta i sang) la vaig acabar quan tenia 39 anys. La vaig rellegir deu anys després, abans de publicar-la en castellà i català. La novel.la parla de l’amor de una forma molt apassionada. Em vaig sorprendre de com el meu jo més jove parlava d’aquest tema tant important.

Finalitza la sessió amb la lectura d’un text en coreà per Han Kang i la seva traducció al català per Mar García-Puig. Suposem que per veure com sona la seva literatura en la llengua original. No ens va dir res! No ens podia dir res.

No van deixar preguntar al públic i la signatura de llibres era d’un sol exemplar per persona, sense dedicatòries personals ni fotografies amb l’autora. La Maite i jo vam sortir bastant decebuts de l’entrevista, molt fluixeta. Els anys dels llibres són els de la seva traducció i publicació al català.

BIBLIOGRAFIA

Han Kang, La vegetariana, La Magrana, Barcelona, 2017.

Han Kang i Jorge Carrión: La ficció com a bisturí, CCCB, Kosmopolis, 2019.

Carmen López, Han Kang, en Barcelona por Sant Jordi: “El arte y la literatura nos permiten estar del lado de la vida y no de la muerte”, elDiario.es, 22/04/2026.