(L748) LLuna plena (2021)

Aki Shimazaki, Lluna plena (2021)

Avui us porto una autora nascuda al Japó però que viu al Canadà, concretament al Quebec (Montreal), i que escriu en francès. Aki Shimazaki (Gifu, Japó, 1954). És coneguda pel seu llibre Hozuki, la libreria de Mitsuko (2017) publicat en castellà per l’editorial Nòrdica.

Argument: fa sis anys que el senyor Niré, narrador de la història, i la seva dona, la Fujiko, viuen en una residència. Ella pateix de la malaltia d’Alzheimer. El matrimoni ha tingut tres fills. La Kyôko, que va morir de càncer fa cinc anys, i que va deixar una nena petita que va adoptar la seva germana mitjana, l’Anzu. Aquesta està casada en segones núpcies, i amb el seu marit van comprar l’antiga casa dels seus pares. Finalment hi ha el fill petit, Nobuki, que és qui els va trobar la residència.

Un dia la Fujiko es desperta i va a parlar amb la infermera. Hi ha un home estrany a la seva habitació. No reconeix al seu marit. Ha demanat una habitació per a ella sola. La infermera explica al senyor Niré la petició. Aquest quedà tot confós. Afortunadament la Fujiko es pensa que el senyor Niré és el seu promès i no veu amb bons ulls que dormin junts sense estar casats. La infermera proposa posar biombos (paravents) entre els llits per separar-los.

“Passejo pels carrers. En aquests moments, l'Y. i les seves ajudants estan instal·lant els biombos entre els nostres llits. Se suposa que la Fujiko les ha de dirigir.

Encara no hi he parlat. Abans, la infermera m'ha dit, per apaivagar l'angoixa que sento: «Senyor Niré, té sort. Per a la seva dona, no és un desconegut. Al contrari, és el seu promès. És romàntic». Quin optimisme! Fins i tot m'ha burxat, una mica burleta: «Algun dia celebrarem les seves noces!». No he tingut ganes de riure”.

A la televisió la Fujiko veu al director d’orquestra octogenari Rei Miwa. Llavors sobtadament diu que li ha de tornar tres-cents mil iens que ell li va regalar. El que fins al moment havia semblat un matrimoni harmoniós i modèlic, fa aflorar a la superfície antics secrets amagats.

Comentari: bonica novel·la curta (cent quaranta pàgines) en què es mostra la paciència i les dificultats que ha d’afrontar el senyor Niré davant la malaltia de la seva dona. La història retrata amb sensibilitat el desgast emocional que provoca la convivència amb la Malaltia d'Alzheimer: la confusió, els oblits i també les situacions inesperades que poden aparèixer en qualsevol moment.

A mesura que la malaltia avança, van emergint secrets del passat que la Fujiko no havia confessat quan estava sana. Records difusos, fragments de vida que tornen de manera sobtada i que posen en qüestió la imatge d’un matrimoni que fins aleshores semblava harmoniós. Tot plegat es converteix en una prova de comprensió, generositat i saviesa per part del senyor Niré, que haurà d’aprendre a reconduir la situació amb serenitat i dignitat.

La música juga un paper molt important en la novel·la. He procurat escoltar les peces que s’hi esmenten mentre llegia el llibre, i l’experiència ha estat especialment enriquidora, perquè crea una atmosfera molt particular i ajuda a entrar en l’estat d’ànim dels personatges. Entre les obres que apareixen hi trobem:

1.- Chopin. Nocturn núm. 20 en do sostingut menor.

2.- Dvorák. Humoresque núm. 7 en sol major.

3.- Chopin. Tristesa.

4.- Bach. Suite núm. 1.

5.- Chopin. Concert núm. 1 per a piano.

5.- Rodrigo. Concert d’Aranjuez. Adagio segon moviment. Es parla de Rodrigo el músic espanyol cec i d’un concert per a guitarra que interpretà posteriorment el Nobuki.

Ja he comentat que l’autora, Aki Shimazaki, viu al Canadà i escriu en francès. Això planteja una pregunta interessant: es pot considerar aquesta obra una novel·la japonesa? D’una banda, els temes i l’ambient cultural remeten clarament al Japó. De l’altra, la distància geogràfica i lingüística potser permet a l’autora abordar qüestions que sovint es consideren tabú dins la societat japonesa. Entre aquests temes hi trobem la infidelitat, la manca d’amor dins la parella, l’avortament o la malaltia mental, qüestions que rarament es tracten de manera oberta.

La novel·la també convida a reflexionar sobre la darrera etapa de la vida i sobre la fragilitat de la memòria. Ningú sap què ens pot esperar en aquesta fase final, i l’autora la descriu amb una gran delicadesa i comprensió. Tot i que els temes que tracta són universals, l’ambientació i la sensibilitat del relat continuen lligades al seu Japó natal.

És un llibre que es llegeix amb facilitat i interès. Potser el seu impacte literari no és especialment intens, però ofereix una lectura agradable i reflexiva. L’obra sembla voler assolir una certa profunditat emocional; potser no sempre ho aconsegueix del tot, però deixa una impressió de sensibilitat i humanitat que la fa valuosa.

BIBLIOGRAFIA

Javier Lahoz, Crítica de 'Luna llena', de Aki Shimazaki: Recuerdo de una noche, El Periódico de Aragón, 30/03/2022.

Aki Zhimazaki, Lluna plena, Empúries, Barcelona, 2022.