(G127) Amoca (Linyola, Lleida)



Malgrat que les referències que teníem no eren les millors i davant la primera i errònia impressió de que era un local que es bolca amb la clientela local i deixa de banda al foraster, he de dir que el restaurant Amoca, del carrer Llibertat, 32, de Linyola, va suposar una agradable sorpresa. Ofereixen una cuina de proximitat amb un bon producte i una magnífica elaboració. Es tracta d'un negoci familiar que porta obert des de l’any 1961.

De la seva variada carta vàrem escollir uns quants plats per picar i compartir. Començarem amb un plat que molts de vosaltres trobàveu a faltar tractant-se d’un recorregut per la cuina lleidatana. Cargols a la llauna (foto), sal, pebre i oli, boníssims. De la varietat bover, carnosos i de bon grossor. En el seu punt de cocció i acompanyats per tres salses: romesco, vinagreta i all i oli, totes elles delicioses.


Seguim amb una Coca de verdures amb foie Poêle (foto), molt suculenta i fina. Unes delicioses croquetes de pernil (foto), van finalitzar la primera tongada de l’àpat.



Com a plat fort una Graellada de peix (foto), fresc i poc manipulat. Lluç, rap, calamars, escamarlans i llagostins acompanyats de una sua maionesa.


Es d’agrair que les postres mantinguessin el nivell alt del dinar, cosa que malauradament no acostuma a succeir amb massa freqüència. Un Volcà (coulant) de xocolata amb gelat de coco (foto), molt bo, ens va endolcir el final. Aquest postra va ser patentada pel cuiner francès Michel Brass del restaurant Laguiole a l’Aubrac l’any 1981 i des de llavors s’ha estès per tot el món.


Per beure aigua i cervesa Moritz, més una copeta de vi blanc de la casa, un Rioja justet.

El pa sense interès, les infusions les vàrem prendre a Ivars d’Urgell. Preu mitja per persona 35/45 euros IVA inclòs + begudes. Data de la visita el 26 de març de 2017.

PUNTUACIÓ: 6,5-7

Comentarios

  1. Hola, Tomás:

    Este restaurante debe estar muy bien por la nota que le has puesto. (Jajaja) Ya sabes que siempre te digo que eres muy exigente y puntúas, después de unos excelentes comentarios, con una nota baja. Qué bien que te hayamos tenido por estas tierras este invierno.

    Un abrazo,
    Adelaida

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)