(L315) El sentit d'un final (2011)


Julian Barnes, El sentit d’un final (2011)

Primera novel·la que llegeixo del Julian Barnes (Leicester, 1946) Qui forma part d’aquesta generació d’escriptors anglesos que eren joves als anys seixanta i que avui ronden els setanta anys: Martin Amis, Salman Rushdie, Ken Follett, Ian McEwan, etc.

Argument: El narrador es diu Tony Webster i ens parla de la seva època escolar i com al seu grupet de tres s’hi afegeix l’Adrian Finn. Tots ells odien els pares i la institució familiar, tret de l’Adrien que prové d’una família trencada, el pare va ser abandonat per la mare. El grup té idees transgressores pròpies de la joventut. Els pares pensen que és solament una etapa que ja superaran, perquè ells també han sigut joves però no de la mateixa manera!?

Un company d’escola dels nois es suïcida perquè ha deixat una noia embarassada, es deia Robinson. Acaben l’ institut i van a la Universitat. Tony té novia, una tal Verònica. Ens explica en que consisteix el galanteig a la seva època, un quants petons i algun magreix, de puta pena. I això que estan als anys seixanta, “si però solament per algunes persones i certes parts del país”.

El Tony es convidat per la Verònica a visitar la casa del seus pares un cap de setmana. La rebuda és formal i bastant freda. Unes setmanes després ell la presenta als seus amics que la troben molt bonica. Com ell pensa que la relació s’ha estancat ho deixen estar. Ella es fica al llit amb ell potser per recuperar-lo. Tony es pensava que ella era verge. Ell continua els seus estudis, una ciutat com a Bristol és prou gran com per no coincidir sovint.

Un dia en Tony rep una carta en que l’Adrien li comunica que surt amb la Verònica. Els hi contesta desitjant-los molta sort i decideix oblidar-se de la parella. Quan finalitza els estudis viatja sis mesos pels Estats Units on coneix a l’Annie amb qui comparteix viatge i llit, separant-se sense recriminacions ni culpes. A la tornada rep la notícia del suïcidi del seu amic Adrian.

Ha passat el temps i el Tony treballa en la gestió administrativa de l’àmbit cultural. Va conèixer a la Margaret, es van casa i van tenir a la Susie. Als dotze anys d’avorriment la Margaret el va deixar per l’encarregat d’un restaurant. La filla creix, es casa, té dos nens. Ell té alguna que altra aventura. Es jubila i a la fi es considera un supervivent que pot explicar-ho, res més.

Un dia rep una carta d’un bufet d’advocats en la que li diuen que la Sra. Sarah Ford, la mare de la seva antiga xicota, la Verònica, li deixa cinc-centes lliures i dos documents: una carta i el diari de l’Adrien que se l’ha quedat la Verònica. Consulta a un advocat per veure com el pot recuperar...

Comentari: És aclaparador com Julian Barnes condensa tota una vida del seu personatge Anthony Webster en cent pàgines i la conclusió de tota una vida és que “es considera un supervivent que pot explicar-ho, res més”. És a dir que se'ns passa tota la vida sencera i ben poques coses ens han succeït i podem explicar. Un treball avorrit i monòton, unes relacions trivials, uns quants enamoriscaments amb alguna que altre dona i ja ens troben als seixanta-cinc anys, jubilats, sols i esperant morint-nos. I això l’afortunat que hagi pogut arribar i no s’hagi quedat pel camí abans! Ben bé la vida és una gran estafa.

CLUB DE LECTURA 23/01/2015

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L321) Un largo sábado (2015)

(G131) Restaurante Céleri (Barcelona)

(G46) La Llagosta (Llafranc, Girona)

(G48) La Dolceta (Lleida)

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.