(L553) Jardí vora el mar (1967)

Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)

Un nou comentari d’una novel.la d’aquesta gran escriptora catalana. Mercè Rodorera (1908-1983) és al meu parer el millor escriptor català (home o dona) del segle XX. El que passa és que no tot el que ha escrit és de primer nivell com li passa a tots els grans escriptors. I la novel.la que us porto avui és una obra de formació.

Argument: un jardiner ja vell ens explica els sis estius que va estar a casa de la família Bohigues, vora el mar. Recorda al Feliu, pintor de marines, que venia cada estiu. Coneixem a les amigues de la senyoreta Rosamaria, l’ Eulàlia i la Maragda, aquesta última feia de modista i havia estat mestressa de la senyoreta que de jove havia treballat amb ella, d’això els venia l’amistat.

El jardiner recorda els senyorets quan van venir a començament de primavera, poc després d’haver-se casat. “Havien fet el viatge de nuvis per l’estranger, van fer una passada curta per aquí”.

La Quima era la cuinera que llogaven per a l’estiu, juntament amb una cambrera que es deia Miranda, originaria del Brasil i de “color de pegadolça”. El jardiner es quedava les claus deixant-lo amo de la casa amb la missió d’airejar-la de tant en tant. “Sempre m’ha agradat passejar pel jardí a la nit, per sentir-lo respirar. I quan em cansava me n’anava xino-xano cap a la meva caseta i sentia el viure tranquil de tot el que és verd i de colors a l’hora de la llum”.

Els amos (la senyoreta Rosamaria i el senyor Francesc) organitzen una festa de disfresses però el temps no els hi acompanya. “De trons i de llamps, com si els regalessin. No podia dormir: tenia la finestra oberta i veia els arbres i l’eucaliptus banzim-banzam, d’una banda a l’altra. I les fulles més pobres queien per terra i al sostre se m’hi van fer un parell de goteres. A la matinada tot es va calmar i la pluja queia compassada i petita. A les deu va sortir el sol com un príncep i tot el mar es va fer blau”.

La festa va començar amb un castell de focs perquè la senyoreta Rosamaria estava embarassada i el senyor Francesc ho havia volgut celebrar. La festa va ser molt boja però, afortunadament, tot va acabar bé.

Un senyor que va fer fortuna a Amèrica i que es deia Bellom va comprar un terreny al costat d’ells on volia construir una torre nova.

El caràcter del jardiner, de qui no sabem el nom, es particular, sec i bastant desenganyat de la vida: “Aquell arbre –li vaig dir- ha vist moltes penes i moltes alegries. I ell sempre igual. M’ha ensenyat a ser com sóc amb cada fulla com una falç i cada poncella com una capsa de plom amb una flor a dintre peludeta i vermella”.

El jardiner li explica la seva vida al senyor Bellom mentre aquest ve a vigilar les obres de la seva torre. El segon estiu el senyoret s’ha embolicat amb la Miranda, la serventa brasilera. El jardiner queda impressionat pel marit de l’Eulàlia, el senyoret Sebastià, un caçador de lleons a l’Africa, molt divertir i rialler, que a més li porta un lleó engabiat.

La parella d’amos no s’avé, més endavant sabrem el perquè...

Comentari: cal remarcar que Jardí vora el mar té importància en l’aprenentatge i formació de l’escriptora. Bona part del que redacta condueix, prepara i prefigura Mirall trencat. Per exemple en la formació de l’espai (el jardí i la fastuosa torre on resideixen els senyors), en l’ambient de les classes benestants, la importància del món vegetal i el gran nombre de personatges que hi apareixen.

Destacar el punt de vista triat per l’autora. El jardiner que ens explica la història no ho veu tot, en moltes ocasions li expliquen terceres persones. Per tant és una història parcial, plena de buits i en alguns casos de misteri.

Els personatges estan envoltats de flors i de bellesa, però en el fons són materialistes i actuen sovint moguts per l’ambició dels diners i per l’impuls sexual. La visió de Rodoreda del món sembla en una primera ullada poètica, però en el fons és crua i bastant escèptica.

Encara que es deixa llegir amb fluïdesa no la trobo gaire interesant. La considero una obra menor o de preparació que fixarà les bases d’altres obres seves de més qualitat i complexitat.

BIBLIOGRAFÍA

Carme Arnau, Memòria i ficció en l'obra de Mercè Rodoreda, Editorial: Biblioteca Mercè Rodoreda, Barcelona, 2000.

Enric Martín, Guia de lectura: Jardí vora el mar de Mercè Rodoreda, Educació Digital.cat, Cruïlla. 2000?

Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar, Club Editor Jove, Barcelona, 2008.