(L425) La solitud dels nombres primers (2008)

Paolo Giordano, La solitud dels nombres primers (2008)

Primera novel·la que va ser tot un èxit comercial del joveníssim escriptor italià Paolo Giordano (Torí, 1982). És jove, guapo i científic especialitzat en Física de partícules. Què més es pot demanar a la vida! L’obra va obtenir el prestigiós Premi italià Strega a la millor novel·la italiana de l’any.

Argument: L’Alice Della Rocca odiava l’escola d’esquí. Puja amb els companys a la a la pista un dia de boira. No es troba bé i es caga a sobre. Decideix baixar tota sola sense dir-ne res al monitor, però en la baixada cau i es trenca una cama.

La Michela i en Mattia són dos bessons molt diferents des de ben petits. La Michela és deficient. Un dia que tots dos van a una festa d’aniversari en Mattia abandona a la seva germana en un parc i el seu cos no es va trobar mai.

L’Alice té ara quinze anys i ha quedat coixa de l’accident d’esquí. Alhora de dinar llença el menjar d’amagat. Es vol fer un tatuatge a la panxa desafiant al seu pare al que acusa d’haver sigut el causant de la seva minusvalidesa.

A l’institut on estudia el Mattia els professors saben que té una intel·ligència extraordinària però no es comunica amb ningú i no saben que fer amb ell. Li proposen als pares que canviï d’institut.

L’Alice pateix les bromes d’una companyia de classe. La Viola i el seu grupet d’amigues. Un dia la Viola vol que l’Alice tingui un nuvi i es posa a ajudar-la en la cerca. Es dirigeix a dos nois per invitar-los a la seva festa d’aniversari. Es tracta del Mattia i un amic seu, el Denis. Tots dos ho rebutgen.

El Mattia per agradar els seus pares que creien que no te amics els hi diu que assistirà a una festa el proper dissabte. Durant la festa la Viola i les seves amigues procuren que l’Alice i en Mattia, els dos rars de la classe, puguin estar sols. Però les coses no surten com la Viola havia pensat.

L’època de l’Institut va ser difícil. Ara es troben a la Universitat. L’Alice i en Mattia continuen sent amics. Ella es posa un vestit de núvia de la seva mare i es fa una fotografia amb el Mattia.

Dins els nombres primers hi ha alguns que encara són més especials. Es tracta dels primers bessons separats per un nombre parell. Nombres com l’11 i el 13, com el 17 i el 19, el 41 i el 43. Es veu que aquestes parelles de mica en mica es van espaiant. En Mattia pensava que ell i l’Alice eren així: dos primers bessons, sols i perduts. Propers però no prou propers per tocar-se realment.

Comentari: La intenció és bona però amb això no és suficient. Trobo que és una novel·la d’adolescents, problemàtics i rars, això si, però orientada cap a un públic juvenil. Inclús en els moments en que vol ser dramàtica no deixa de ser freda i superficial. No aconsegueix transmetre’ns el dolor ni el patiment interior dels protagonistes. Això sí, va tenir molt d’èxit, ràpidament es va convertit en un best-seller de vendes. Potser té alguna cosa a veure la bellesa de l'autor?

La nova moderadora del Club de Lectura ens l’ha fet llegir (28/04/2017). Ella sabrà el perquè. Ni literàriament ni sociològicament justifica la seva lectura. Tenim encara llibres molt més interessants pendents de llegir a la nostra motxilla.