(G187) Vivanda (Barcelona)



Al barri de Sarrià ens hem trobat tres amics de la UPC per passar una estona agradable dinant en un bon restaurant. Vivanda, Carrer Major de Sarrià, 134. Es tracta de la cuina de Jordi Vila (Alkimia) a Sarrià. El restaurant té una bonica terrassa interior amb calefactors i unes mantes en el respatller de les cadires, com a les terrasses nòrdiques, que permeten dinar a l’exterior pràcticament en qualsevol època de l’any. La seva carta es basa en una cuina catalana tradicional, mediterrània, amb algú que altre toc italià i francès.





Com a primers varem compartir tres entrants. Un escabetx de verat amb tomàquet i ceba confitada (foto) acompanyat per una salsa de nata i torradetes per untar; molt bo i sense que el vinagre s’apoderi del plat en cap moment. Uns bunyols de bacallà (foto), correctes; i una Truita de patates amb ceba (foto), molt melosa i atenció no acabada del tot de quallar, cosa que pot no agradar a tothom.




De segons cadascú va triar el que més li va agradar. El Miguel Ángel i jo ens varem decidir per una Llebre a la Royal a l’estil del Senador Couteaux (foto), excel·lent plat; és difícil trobar un cuiner que te la faci. La llebre té una untuositat i sabor remarcable. Això sí, el meu amic va trobar un perdigó a la carn. La amiga Maite es va decidir per un Arròs de calamar amb escamarlans sense feina (foto), plat contundent i amb un gust a peix molt natural, sense potenciadors del sabor.




Varem compartir dos postres: una Llesca amb ou (Torrija) (foto) que més que castellana semblava francesa, però que estava bona; i un Pastís Coulant de xocolata amb gelat de avellanes (foto), molt bo.

Como a begudes aigua Mineral i un vi natural francès, evidentment sense sulfits. (Pels interessats llegiu l'article al final del comentari. És al·lucinant els productes que encara està permès ficar-li al vi). Foillard Classique Nat 2017 (foto) de l’AOC Morgon. La bodega de Jean Foillard està molt a prop de Villié-Morgon petita població al nord de Lió. Es un vi de raïm cent per cent Garny de maceració carbònica. Es tracta d’un vi jove, la seva criança es realitza en dipòsits d’acer inoxidable durant quatre o cinc mesos. En boca és fresc, suau, amb un final aspre i molt tel·lúric. Molt diferent als vins que estem acostumats. Té un punt mineral, notes de cireres, prunes negres i pebre.



El pa de vidre bo, la resta de pans sense interès. Per acabar el Miquel va prendre un cafè sol.

El dinar va ser a la carta, 45 euros per persona IVA inclòs, més begudes. No disposen d’un menú de diari ni tampoc d’un Menú Degustació. Data de la visita 17 de desembre de 2019.

PUNTUACIÓ: 6,5-7

ARTICLE

Ferran Centelles, Cómo nos afecta la nueva ley del vino, La Vanguardia, 18/12/2019.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)