(L12) Casa de Misericòrdia (2007)

Joan Margarit, Casa de Misericòrdia (2007). El comentari del primer llibre de poesia, el dediquem a un autor català viu. Ja fa uns anys que vaig sovint a Lleida i aquestes estades m’han fet descobrir a dos poetes lleidatans, el Joan Margarit (Sanahüja-La Segarra, 1938) i el Pere Rovira (Vila-Seca de Solcina, Tarragona, 1947). Els poemes d’en Joan Margarit estan escrits des de la perspectiva d’una persona que es troba a la vellesa i és conscient que està vivint els últims anys de la vida: “Pensant i parlant sobre la vida que un voldria dur, se’n va la vida. Per aixó és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer”; També ens parla dels avantatges de ser vell: “És una de les coses més gratificants de la senectut: ja no cal planificar, gaire a curt termini, gens a llarg termini. Un altre aspecte gratificant d’aquesta etapa és que un disposa d’una visió panoràmica sobre la pròpia vida que permet explicar-se per què les decisions van ser les que un va prendre en ca...