(L12) Casa de Misericòrdia (2007)


Joan Margarit, Casa de Misericòrdia (2007).

El comentari del primer llibre de poesia, el dediquem a un autor català viu. Ja fa uns anys que vaig sovint a Lleida i aquestes estades m’han fet descobrir a dos poetes lleidatans, el Joan Margarit (Sanahüja-La Segarra, 1938) i el Pere Rovira (Vila-Seca de Solcina, Tarragona, 1947).

Els poemes d’en Joan Margarit estan escrits des de la perspectiva d’una persona que es troba a la vellesa i és conscient que està vivint els últims anys de la vida: “Pensant i parlant sobre la vida que un voldria dur, se’n va la vida. Per aixó és més important el que fem que no pas el que pensem que volem fer”; També ens parla dels avantatges de ser vell: “És una de les coses més gratificants de la senectut: ja no cal planificar, gaire a curt termini, gens a llarg termini. Un altre aspecte gratificant d’aquesta etapa és que un disposa d’una visió panoràmica sobre la pròpia vida que permet explicar-se per què les decisions van ser les que un va prendre en cada moment, és a dir, alliberar-se dels propis fracassos”.

A l’epíleg ens dóna la definició del que per a ell és la poesia: passar d’un grau de desordre a un altre menor. Quan acabem de llegir un poema ja no som les mateixes persones que el van iniciar, som diferents, potser ens sentim una mica més ordenats per dins.

Conclou amb tota una declaració de principis: “Res per crear. Tot per descobrir. Perquè, com més vell em faig, no reconec altra aventura que valgui la pena que la pròpia vida. Ni cap més possibilitat de consol que la d’administrar el propi desig i –per què no? El propi fracàs.”

Aquests versos pertanyen a Casa de la misericòrdia (2007):

Els orfenats i hospicis eren durs,
però més dura era la intempèrie.
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l’última casa de misericòrdia.

Joan Margarit va ser professor de Càlcul d’Estructures a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) abans de jubilar-se. Destacaria també de la seva obra: Joana (2002) i Càlcul d’estructures (2005).

Comentarios

  1. Des del blog volem donar-li l'enhorabona a Joan Margarit pel Premi Nacional de Poesia 2008 aconseguit per aquest llibre de poemas Casa de misericòrdia.

    ResponderEliminar
  2. M'agrada la poesia senzilla, neta i clara de Joan Margarit perquè sempre busca lo essencial.

    Beatriu Flinch

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L324) En la orilla (2013)

(BA14) Edward Hopper en el Thyssen-Bornemisza (2012)

(G133) Diferent Restaurant (Begur, Girona)

Arcadi Espada entrevista a Castilla del Pino (2002)

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.