(L62) Laura a la ciutat dels sants (1931)

Miquel Llor, Laura a la ciutat dels sants (1931)

La novel·la de Miquel Llor (1894-1966) narra la història de la Laura, un noia de Barcelona que coneix en una festa a Tomàs Muntanyola, important propietari rural de Comarquinal (nom que amaga la ciutat de Vic). Al cap de tres mesos ja estan casats i instal·lats a la casa pairal dels Muntanyola, on la Laura comença a experimentar una forta opressió a causa de l'eterna boira de la zona, i també del menyspreu de la Teresa, la germana del Tomàs. Laura sembla estar condemnada a viure en un ambient provincià on el temps sembla que s’ha aturat, fins que coneix Pere Gifreda -un advocat de 27 anys, de qui la seva cunyada Teresa havia estat sempre secretament enamorada- .


Laura és l'esposa insatisfeta d'un pagès ric, inculte i groller, contraposat a un Pere culte, afable, llegit i viatjat, elegant i respectuós. L’obra entronca amb tota la novel·lística europea del segle XIX, de dones insatisfetes que busquen el seu lloc al mon en una societat que les ofega sota la tutela del marit: Madame Bovary (1857) de Gustave Flaubert; Anna Karénina (1875) de L. Tolstoi i La Regenta (1884) de Leopoldo Alas Clarín. La novel·la té un començament prometedor però va perdent força cap al final on podem comprovar que no té la excel·lència literària de les seves predecessores.


Sabem que és ella la que dóna el primer pas i s'ofereix a l'home que li ha despertat el desig: "I les mans de Laura passen pel rostre d'en Pere, els braços li lliguen el coll. Els d'ell abracen totalment el cos de la dona palpitant, somniat, l'estrenyen amb l'abraçada màxima, se n'apoderen, l'ajeuen".


Quan la Teresa descobreix l'afer entre Laura i Pere -adulteri que no arriba a ésser consumat, tot i que és apassionadament desitjat per la Laura-, engelosida, esbomba la notícia, que s'escampa com la pólvora per tot Comarquinal. Laura és enviada a descansar a les Aulines (una casa de pagès), per veure si li passa la dèria, al mateix temps, el Pere marxa cap a París.


Passen uns mesos i quan torna a la casa dels Muntanyola es torna a trobar amb el Pere que manté viu el seu desig. El Tomàs i la Teresa la fan fora de casa, quan intenta trobar protecció a casa de l'oncle Libori -un dels que més l'havia criticada -, aquest prova de seduir-la. Intenta trobar protecció a casa d’en Pere, però la Laura ha acabat adonant-se de la veritable naturalesa d'en Pere en el moment en què aquest ha pronunciat la frase "Ja ho sabia: m'havia fet el jurament que series per a mi". L'home que l'estreny és: "el Pere de carn i ossos, no el Pere de les Aulines. I el veu, enardit per la passió, que no és pas aquell que venia cada tarda a la sala i li parlava dels núvols, dels estels i dels marges florits amb veu simple [...] S'ha transformat en un ésser instintiu, enrogit, anhelós, la boca cruel com un conquistador al punt que va a assaborir la venjança, un amo que venç".

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)