(L159) Noves cartes a un jove poeta (2009)

Joan Margarit, Noves cartes a un jove poeta (2009) Recreant i seguint el fabulós llibre de Rilke, Cartes a un jove poeta (1929) [1] , en Joan Margarit (Sanahüja, La Segarra 1938) ens presenta unes Noves cartes a un jove poeta on ens fa participar de la seva reflexió sobre la poesia. Margarit ens diu en el pròleg el que ell entén per poesia: “el límit de la poesia a què em refereixo és el de l’emoció. Vull dir que no m’interessa el poema que no contribueixi a fer-me una persona millor, a procurar-me un major equilibri interior, a consolar-me, a deixar-me una mica més a prop de la felicitat, sigui el que sigui el que vulgui dir la felicitat. (...) Com en tots els aspectes importants de la vida, en poesia tampoc no es regala res”. (p. 13) El poeta té una necessitat de donar-ho tot , una necessitat imperiosa. “Si a la poesia un no pot donar-li tot –i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida- no s’ha de continuar” (p. 29) Per a ell “escriure poesia no és ...