(L23) Les benignes (2006)


Jonathan Littell (Nova York, 1967) ens relata a Les Benignes a través d’un personatge fruit de la seva imaginació, narrat en primera persona, tota la cruesa i paranoia d’un sistema causant d’un dels majors desastres de la història succeït en ple segle XX. La novel·la originàriament està escrita en francès i ha obtingut el premi Goncourt de l’any 2006.

El protagonista és un oficial pertanyent a les SS, nazi convençut de la pròpia ideologia, amb una personalitat introvertida i amb marcades tendències homosexuals. La seva infància i adolescència transcorre a França en el sí d’una família benestant. Des de ben petit se sent atret per la seva germana amb la qual manté relacions sexuals fins ben avançada l’adolescència. Aquest capteniment porta al personatge a haver d’ocultar les seves tendències dins l’àmbit del partit, incloses les seves relacions personals i professionals, ja que l’homosexualitat era motiu suficient de persecució i internament en els camps de concentració.

Aquests factors el converteixen en un home turmentat que executa la seva feina amb tota fredor i professionalitat, essent responsable directe d’un gran nombre de morts civils, fent gala d’eficàcia, la qual és encomiada i reconeguda pel propi Himmler. De fet la missió del protagonista no és cap altra que la de rendabilitzar industrialment la mà d’obra jueva, és a dir, la d’aquells que es trobaven en disposició de treballar (òbviament en condicions infrahumanes), mentre que els vells, dones i nens eren enviats directament a les cambres de gas.

Resulta trist i alhora curiós, com a les acaballes de la guerra i ben a prop de la victòria aliada, tot l’aparell de les SS, a més de les figures rellevants del partit, no se n’estaven de celebrar grans festes i orgies on no hi mancaven tot tipus de luxe, mentre que Alemanya era destruïda de forma inexorable pels bombardejos aliats.

Amb el rerafons de la personalitat del protagonista, Jonathan Littell elabora un llibre versemblant i ben documentat on fa una descripció minuciosa i precisa d’una sèrie de situacions abominables succeïdes en el decurs de l’ocupació nazi a la zona de l’Est d’Europa.

S’han escrit molts llibres que descriuen i analitzen les causes per les quals el nacionalsocialisme va esdevenir amb els anys, des que va arribar Hitler al poder l’any 1933, un govern feixista que va cometre les pitjors atrocitats en els anys que varen ocupar la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Considero d’especial rellevància la utilització que fa l’autor d’un personatge fictici pertanyent a les SS per abocar, des de la pròpia maldat, els horrors comesos pels nazis i així convertir la lectura d’aquest llibre en testimoni de gran interès per a futures generacions amb la finalitat de que no arribi mai l’oblit i es conegui fins on pot arribar la perversitat d’un règim embogit per la maldat i la tirania.

La pitjor cara de la naturalesa humana resta perfectament reflectida a “Les Benignes”, relatant amb tot rigor els horrors comesos pels nazis a Rússia, poc coneguts comparativament amb els fets succeïts als camps d’extermini, sobradament denunciats. Aquest llibre explica el preludi de l’eliminació sistemàtica dels jueus, gitanos i diferents ètnies emprant diferents mitjans (afusellaments, penjaments) fins a la utilització de camions gasejats, sistema que van aconseguir millorar aplicant-lo més endavant als malaurats camps d’extermini amb una eficàcia letal.

L’autor no exclou detalls, per escabrosos que aquests siguin, convidant a reflexionar sobre el comportament del gènere humà en una societat considerada moderna a meitat del segle XX. Tanmateix, transcorreguts seixanta anys, i quan encara resten supervivents que poden donar fe d’aquesta pàgina de la història, encara hi ha qui nega l’holocaust (shoah) i en contrapartida ho ignora. I així anem mentre ja som als inicis del segle XXI.

Ramon Redondo i Solsona

Sant Pere de Ribes, 27 de maig de 2008

Article sobre Jonathan Littell en El País

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.

Entrevista a Emmanuel Carrère en La Pedrera de Barcelona (13/11/2017)

(L199) El perquè de tot plegat (1993)

(L331) Julian Barnes - Niveles de vida (2013)

(G131) Restaurante Céleri (Barcelona)