(C6) La teta asustada (2009)


Claudia Llosa, La teta asustada (2009)

Us vull proposar una pel·lícula: “La teta asustada”, guanyadora del premi de la Crítica Internacional i de l’Ós d’Or del festival de cinema de Berlín de l’any 2009. Es tracta d’una coproducció entre el Perú i Espanya, escrita i dirigida per la jove Claudia Llosa (Lima, 1976), qui resideix actualment a la ciutat de Barcelona.

Ella mateixa, en una entrevista, explicava l’argument: “La teta asustada no es una creencia, es una enfermedad, una antigua enfermedad. Se contagia a través de la leche materna de las mujeres que fueron violadas durante la gestación y la lactancia. Sus hijos se infectarán de manera irremediable de ese silencioso terror. Fausta (Magaly Solier) lo tiene. Ella sufre de un miedo atávico que la invade por completo. Y más, guarda un secreto que no quiere ni puede revelar. Pero debe cumplir una promesa: llevar a su madre a su pueblo natal. Y para hacerlo debe encontrar la salida del laberinto que está dentro y fuera de ella”.

Molts comentaris sobre la pel·lícula fan referència a les violacions i a la seva relació amb aquesta malaltia anomenada “la teta asustada” i que dóna títol a la pel·lícula. No és aquest l’argument principal, tot i estar constantment present, també hi ha d’altres aspectes que han originat comentaris, alguns de molt crítics al Perú, com són l’origen indi dels protagonistes, la llengua quítxua en què parlen, el contrast entre l’extraradi de Lima, on viu la protagonista, i la casa rica on treballa. Tot forma part de la pel·lícula, però allò que veritablement la determina és la por de la protagonista, profondament arrelada dins seu (com crec que ho fan totes les pors).

La pel·lícula és en part original perquè s’ha rodat al Perú (concretament a Lima). D’aquest país ens arriba poquíssima filmografia, i encara menys guanyadora de premis internacionals. El gran dolor i tristesa que en alguns moments ens transmet la història i els personatges, i la cura i sensibilitat amb la qual sembla que s’ha rodat i produït, crec que són les seves millors referències i la fan mereixedora dels guardons que ha rebut.

Si voleu una mica més d’informació, la podeu trobar a http://www.latetaasustada.com/. A Barcelona, només la projecten als Cinemes Alexandra.

MAITE QUILES

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L305) Bella del Señor (1968)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)