(G78) Restaurant Saboc (Barcelona)



Al costat del mercat del born concretament al Carrer Fusina, 3 (cantonada Comerç) es troba el nou i interessant restaurant Saboc. Han ideat un menú basat en quatre tipus de cocció: crua (20º), a baixa temperatura (80º), als fogons (100º) i a la planxa (200º). Els aliments canvien radicalment el seu sabor i textura segons la temperatura i el tipus de cocció.

Els seus plats són propostes directes perquè et diverteixis saltant de tapa en tapa. Trobem sabors mediterranis que miren a la resta del món de cua d’ull. Una cuina moderna, accessible de preu i informal en un ambient que ens farà oblidar el rellotge.

Ens varem decidir per provar un de cada tipus, la successió de plats/tapes va ser la següent de menys a més graus de cocció: Sashimi de tonyina amb tomàquet a la vainilla (foto), de sabor molt fi i delicat. Bacallà confitat amb emulsió d’oliva camamilla (foto), deliciós, en el seu punt.



Continuem a un Risotto d’orzo1 amb espàrrecs i gambes (foto), molt aconseguit. I per acabar Pop al ferro amb pebre vermell de la Vera (foto), bo, semblant al pop amb cachelos gallec, però amb un sabor fumat. Com a coses a millorar, la cadència entre plat i plat, en algun moment es van perdre.



Amb una mica d’espai a l’estómac van decidir demanar dos postres: Textures de xocolata i avellanes (foto) i Esponjós de iogurt amb maduixes, simplement correctes. Acompanyats per una copa de vi dolç italià, Moscato d’Asti. Vignaoli di Stefano, molt subtil i suau.


No varem triar vi i ens varem conformar amb dues cerveses: una Inèdit de 50cl i una AK totes dues de la casa Damm. Sense pa ni tampoc cafès.

Preu per persona 30 euros inclòs l’ IVA i les begudes. Data de la visita 28 de desembre de 2013.

Desprès amb la panxa plena a tafanejar botigues! Els dependents de dues ens van dir a cau d’orella que si compràvem ens aplicàvem el descompte de les rebaixes en aquell mateix moment i no va ser cap innocentada. Jo vaig caure en la temptació.

PUNTUACIÓ: 6/6,5

NOTES:

1. L´orzo és una pasta italiana que simula, en grandària i forma, els grans d’arròs.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)