(L262) Aloma (1938/1966)

Mercè Rodoreda, Aloma (1938/1966)

D’aquesta novel·la la Mercè Rodoreda (1908-1983) va fer dues versions. La primera es va publicar a l’any 1938 durant la guerra civil i la segona va ser una revisió que va fer l’autora per a la publicació de les seves obres completes l’any 1966.

Argument: Aloma recorda al seu germà Daniel que es va suïcidar, la noia és orfe de pares i viu amb un germà gran que es diu Joan i la seva cunyada Anna. Una gata malalta que viu al jardí li fa angunia i fàstic a la noia. L’Aloma surt a comprar unes cortines i es troba amb una manifestació. Amb els diners que li sobren es compra un llibre titulat Una mena d’amor. De tornada cap a casa s’adona que ha perdut el paquet amb la roba, se l’ha deixat al quiosc i ha de tornar. De pujada a casa comença a ploure i arriba tota xopa.

L’Aloma banya al seu nebot que es diu Dani. Les cortines seran per l'habitació del cunyat que vindrà d’Amèrica. El Joan té intenció de vendre’s la casa. Els dos germans van al port a rebre el cunyat que es diu Robert. Ve a passar una llarga temporada amb la família, potser a casar-se? Li pregunta la seva germana. Reben les visites del barri que volen conèixer al Robert: el primer és el vell Cabanes, la senyora Concepció, la Coral (una guapa soltera), Maria Baixeres, la Mercè. Aloma li ensenya al Robert la ciutat. El petit Dani es posa malalt, té febre, l’han de vetllar vàries nits. Com que el nen no es recupera bé, el metge recomana un canvi d’aires. Aloma es una noia fantasiosa i escriu una carta dirigida a un promès imaginari. El Robert la invita a anar al cinema, al tornar a casa ell li demana un cafè, xerren, i per acomiadar-se ell li fa un petó...

Comentari: Rodoreda aconsegueix escriure una obra moderna que faci una determinada contribució a la cultura catalana. Aquesta modernitat i aquesta contribució, com s’ha vist, volen dir unes coses ben concretes en els anys trenta. El text de 1938 hi queda indefectiblement lligat. Aquí rauen bona part dels seus mèrits i de la seva gràcia i, també, les raons fonamentals de la seva transformació en els anys seixanta. Tres dècades de franquisme i d’exili, dues guerres i tantes altres coses han marcat, per sempre més, la diferència.¹

Segueix interessant el públic en la seva qualitat de novel·la sobre un dels temes més universals que hi ha: l’amor i els falsos somnis que l’embolcallen. La qüestió remet, en darrer terme, al desencaix entre com ens agradaria que fossin les coses –com les imaginem idealment- i la manera en què la vida s’imposa tal com és, sense concessions.

Aquest tema pren cos en la història d’una adolescent, un símbol per excel·lència de l’entrada a la vida, a la consciència i a l’assumpció de responsabilitats en la presa individual del lloc al món. Els anhels íntims d’Aloma (un futur feliç canalitzat per l’amor d’un home) reverteix en una maternitat traumàtica, en solitari i socialment rebutjada, que l’anul·la com a persona. Al voltant seu, tot apuntava aquesta mena de mort en vida. Ella, distreta i fantasiosa com és –com la caracteritza la narració–, no ho veu (i si ho veu, procura mirar cap a una altra banda). Però qui llegeix, si no fa atentament, sí, perquè cadascun dels elements del relat té una clara funcionalitat a favor de la fi dramàtica i vulgar, corrent i alhora impactant, emotiva, de la seva relació amb Robert.²

Els mesos de la vida d’Aloma que constitueixen el temps de la història es corresponen a la primavera, l’estiu i la tardor. Com es sabut, les estacions hi tenen un sentit simbòlic amb referència a les edats humanes, l’experiència vital i el cicle de la natura: la primavera és la metàfora del naixement i el temps de l’amor; l’estiu representa el punt àlgid de l’existència, la plenitud i la maduresa; la tardor correspon a la davallada i la vellesa, i l’hivern, a la decadència i la mort. Aloma es pot llegir, sens dubte, a la llum d’aquestes correlacions.³

Al llarg de la seva obra Mercè Rodorera presentà un gran ventall de dones pertanyents a diferents estaments socials, edats o nivells culturals, a qui en alguns casos donarà veu pròpia a través de l'ús del monòleg interior el qual és molt característic de l'autora. La soledat i la incomunicació, característiques de les dones rodoredianes, ajuden a la introspecció i al desenvolupament del món interior.

Els personatges protagonistes femenins, apart d'estar condicionats per la problemàtica de la maternitat, també es troben sotmesos a la problemàtica de l'home que en molts casos provoca un desig de trobar un espai propi. Com per exemple, el personatge masculí del Quimet a La plaça del Diamant (1962) impedeix la realització personal de la Natàlia que es troba sotmesa a la dominació masculina del seu marit i que fins i tot, li arriba a anular la seva pròpia identitat imposant-li una altra (La Colometa).

Gran part de les dones rodoredianes, per herència de Virginia Woolf, presenten la seva llar com el refugi que els permet aïllar-se de la realitat exterior, que arriba fins a tal punt que sortir a l'exterior de la seva llar familiar els produeix malestar i se senten abandonades. Tant la casa com el jardí en algunes casos, com a l'obra Aloma (1938/1966), es converteixen en un símbol obsessiu que representa la mare que les protegeix en excés del món exterior.

Cal destacar aquest sensació sempre trista i desgraciada que senten els protagonistes de la Mercè Rodorera en vers l’amor, malgrat que estigui al seu inici presenten que acabarà malament, sobretot si és dona. Escrita amb narrador omniscient i monòleg interior, ens transporta al complicat món de l'Aloma que es veurà evocada a acarar el seu futur i el del seu fill que ve en camí sola sense cap ajuda.

D’aquesta gran escriptora catalana i universal hem comentat ja al blog tres novel·les: La plaça del Diamant (1962); Mirall trencat (1974) i La mort i la primavera (1986).

CLUB DE LECTURA (26/04/2013)

Els personatges de la novel·la tenen comportaments molt egoistes; potser en una època difícil sigui una estratègia de supervivència.

També tenen una visió de l’amor molt trista, amb molt poca alegria inclosa l’adolescència.

Les relacions entre els personatges són dolentes i tenen un cert interès econòmic.

Els animals són tractats amb crueltat. Sempre surt un jardí o un espai exterior com un colomar.

L’absència de la mare està molt present a les seves novel·les.

NOTES:

1, Mercè Rodoreda, Aloma, Edicions 62, Barcelona, 2007, p. 22. (Estudi preliminar de Neus Real).

2. Ibídem, p. 28

3. Ibídem, p. 30.