(G1) Els Casals (Sagàs, Berguedà, Barcelona)
Els Casals (Sagàs, Berguedà)
En les nostres escapades pel cor de la Catalunya gastronòmica, concretament al Berguedà i el Lluçanès, no deixem de trobar restaurants interessants: Fonda Sala (Olost de Lluçanès), Restaurant Sala (Berga), Can Jubany (Calldetenes), Estany Clar (Cercs), Lluçanès (Prats de Lluçanès), aquest últim recentment traslladat a Barcelona, per citar-ne solament alguns dels més significatius.
En aquest breu article m’ocuparé d' Els Casals (Sagàs), dirigit pel cuiner Oriol Rovira. És una casa de camp que lloga habitacions en un paratge perdut al qual s’accedeix per una carretera sinuosa, amb més corbes que la Paz Vega, i si no ets nadiu és recomanable fer-les de dia. La visita la vaig realitzar, animat per un article del J. Carlos Capel publicat al diari El País (28/07/2007) i per les recomanacions d’una amiga de Puig-reig propera al lloc.
Cal destacar entre la seva carta els productes de temporada. Com a primers vam demanar l’“Amanida de tomacons”, el “Caldo de gallina, verdures i macarrons” i, aprofitant la temporada de bolets, de segon, “Llenega blanca guisada amb mongeta tendra del ganxet” i “Llenega negra a la brasa”. Són famoses les pulardes (gallina esterilitzada de petita per engreixar) de producció pròpia i els postres no deceben, sobretot el “Pastís de poma amb gelat” fet al moment. Vàrem tastar una cervesa catalana anomenada “Glops”. El Cap de sala no va deixar en cap moment de criticar la Guia Michelin, aconsellant-me'n una altra, crec que la Gourmet Tour, en la que sortia Els Casals i tots els restaurants importants del país (en definitiva, els mateixos que a la Michelin), es clar que en aquell moment ell no sabia que un mes més tard, el 22 de novembre, li concedirien la seva primera estrella.
La visita es va realitzar el dia 13 d'octubre de 2007. El preu del dinar oscil·la entre 45 i 55 euros per persona, els vins apart, per descomptat. L’àpat va ser agradable, només comentar que al ser també un lloc de turisme rural amb lloguer d’habitacions per a famílies, l’ambient pot ser sorollós per moments. Quan tingueu ganes de gaudir d’una bona cuina i no us faci mandra conduir per la C-16, en tot el seu esplendor d’obres (teniu sort acaben d’inaugurar el pont que passa per Puig-reig), aquí teniu una bona opció, la guia Michelin i jo no hauríem d’estar equivocats alhora.
En les nostres escapades pel cor de la Catalunya gastronòmica, concretament al Berguedà i el Lluçanès, no deixem de trobar restaurants interessants: Fonda Sala (Olost de Lluçanès), Restaurant Sala (Berga), Can Jubany (Calldetenes), Estany Clar (Cercs), Lluçanès (Prats de Lluçanès), aquest últim recentment traslladat a Barcelona, per citar-ne solament alguns dels més significatius.
En aquest breu article m’ocuparé d' Els Casals (Sagàs), dirigit pel cuiner Oriol Rovira. És una casa de camp que lloga habitacions en un paratge perdut al qual s’accedeix per una carretera sinuosa, amb més corbes que la Paz Vega, i si no ets nadiu és recomanable fer-les de dia. La visita la vaig realitzar, animat per un article del J. Carlos Capel publicat al diari El País (28/07/2007) i per les recomanacions d’una amiga de Puig-reig propera al lloc.
Cal destacar entre la seva carta els productes de temporada. Com a primers vam demanar l’“Amanida de tomacons”, el “Caldo de gallina, verdures i macarrons” i, aprofitant la temporada de bolets, de segon, “Llenega blanca guisada amb mongeta tendra del ganxet” i “Llenega negra a la brasa”. Són famoses les pulardes (gallina esterilitzada de petita per engreixar) de producció pròpia i els postres no deceben, sobretot el “Pastís de poma amb gelat” fet al moment. Vàrem tastar una cervesa catalana anomenada “Glops”. El Cap de sala no va deixar en cap moment de criticar la Guia Michelin, aconsellant-me'n una altra, crec que la Gourmet Tour, en la que sortia Els Casals i tots els restaurants importants del país (en definitiva, els mateixos que a la Michelin), es clar que en aquell moment ell no sabia que un mes més tard, el 22 de novembre, li concedirien la seva primera estrella.
La visita es va realitzar el dia 13 d'octubre de 2007. El preu del dinar oscil·la entre 45 i 55 euros per persona, els vins apart, per descomptat. L’àpat va ser agradable, només comentar que al ser també un lloc de turisme rural amb lloguer d’habitacions per a famílies, l’ambient pot ser sorollós per moments. Quan tingueu ganes de gaudir d’una bona cuina i no us faci mandra conduir per la C-16, en tot el seu esplendor d’obres (teniu sort acaben d’inaugurar el pont que passa per Puig-reig), aquí teniu una bona opció, la guia Michelin i jo no hauríem d’estar equivocats alhora.
PUNTUACIÓ: 7,5
HOLA A TOTS!
ResponderEliminarMOLT BON ANY NOU 2008!
CONEC PERSONALMENT DES DE FA UNS ANYS A LA FAMÍLIA ROVIRA I US RECOMANO DE DEBÓ QUE HI ANEU JA SIGUI A DINAR/SOPAR O HA PASSAR-HI UNS DIES. TAMBÉ US HE DE DIR QUE A PART DE SERVEI A LA CARTA, ES POT TAMBÉ MENJAR DE MENÚ. SENZILLAMENT GENIAL!!