(L13) Pretérito Imperfecto (1997)

Carlos Castilla del Pino, Pretérito Imperfecto (1997)

“Ser demòcrata és ser d’esquerres. Ser demòcrata exigeix la consciència de la dinàmica i l’evolució socials. S’ha d’aconseguir permanentment. La democràcia i el conservadurisme són irreconciliables”.

Transcric una de les tantes respostes que he llegit en el llibre del doctor Carlos Castilla del Pino (Cinc converses sobre la psiquiatria, la felicitat, la memòria, els llibres...) d’Edicions Península; en el qual, l’autora l’Anna Caballé, manté des de l’inici fins al final de la lectura una àmplia conversa sobre tots aquests temes de forma planera i no exempta de reflexió amb el prestigiós psiquiatra. La seva amena lectura va aconseguir augmentar-me l’interés per aprofundir envers la personalitat del Dr. Castilla del Pino. Així vaig apropar-me a la seva autobiografia publicada en dos volums per Tusquets Editors (ambdós realitzats dins l’espai de 7 anys).

El primer volum de la biografia “Pretérito Imperfecto”, IX Premio Comillas de biografia de l’any 1996, relata des de l’any del seu naixement, en un poblet de Cadis, el 1922, fins el 1949. A l’inici narra com va viure la seva infantesa al poble de San Roque a Càdis, on va nèixer. La minuciosa descripció de tots aquells anys, la relació emocional que va mantenir amb cadascun dels membres de la família, els amics, els veïns, tantes anècdotes... fins l’arribada a l’internat de Ronda. És esfereïdor el relat de seva adolescència durant la guerra incivil (1936-1939), episodis sagnants i tràgics que observa i pateix de forma propera a l’edat de catorze anys. Des de petit va destacar per ser un nen extremadament dotat, i les circumstàncies van anidar en ell un pensament crític que el fan posicionar-se i el convertirà en un home d’esquerres fins el moll de l’os, mantenint al llarg de la seva vida personal i professional fins als nostres dies una absoluta lleialtat als seus principis (aquesta part més adulta s’explica en el següent volum autobiogràfic). Detall important a afegir és la gran influència que va exercir en ell el pensament d’Ortega y Gasset.

Són moltíssims els relats de vivència pròpia que conté el llibre on es mostra la seva evolució professional, d’especial d’interés per persones que pertanyin al món de la medicina i particularment en l’especialitat de psiquiatria. Conèixer com s’hi va iniciar i el que va suposar l’autèntica raó de la seva vida, el seu treball, l’autèntica vocació, per la qual va haver d’esmerçar renúncies personals per avançar en el seu aprenentatge i investigació. Sóc neòfita en qüestions de medicina; per tant, deixaré pels entesos els coneixements que s’hi recullen. He de fer, però, especial menció pel molt que em va arribar a copsar la quantitat d’informació que va aportar-me la seva lectura pel que fa als fets succeïts en el curs de la guerra i particularment les temibles venjaces que es van executar en la postguerra en aquelles terres d’Andalusia, que desconeixia de forma tan concreta i que, per tant, recomano als lectors interessants en el tema.

ODILE LAGUARDA I PANADÈS (Sant Pere de Ribes)

Video 2001. Carlos Castilla del Pino es entrevistado por Juan María Rodríguez en su consulta de Córdoba. El neurólogo reflexiona sobre su pensamiento político y sus escritos, y nos presenta el libro Teoría de los sentimientos (Programa Pretextos 137 27/05/2001 Canal Sur 2).