(V1) Argentina

Mary Gumà, Viatge a l’Argentina

Un viatge molt desitjat per a mi era el de l’Argentina i el passat 19 de març ho vaig aconseguir. Bé, diguem que el meu somni, o al menys un d’ells ja que pels viatgers sempre ens queden llocs per anar. Una de les coses de Buenos Aires que més em va agradar, va ser la seva frondositat i els arbres, altíssims, i florits, de les seves moltes places i avingudes, tot va ser dissenyat, per enginyers, inclús els jardins, un arbre que no coneixia es l´anomenat Palo borracho, perquè quan es vell el tronc te forma d’ampolla.

Puerto Madero amb les seves drassanes convertides en restaurants, com a Barcelona, i l’espai, guanyat al mar, (perdó al riu de la Plata) que ara es una reserva ecològica on hi fan vida plantes i ocell, tot es immens, kilòmetres i kilòmetres. Un dels oficis nous que hi ha des de la crisi del corralito, és el de passejador de gossos, nois joves que al menys portaven 10 o més gossos de totes les mides, i en els parcs de gespa es veien piles de gossos sota els arbres.

El Delta del Tigre amb les seves mil illetes, plenes de cases d’estiu on els carrers són d’aigua i quan fa vent s’inunda tot, i com no, el Rio de la Plata que és el riu mes gran del món amb més de 200 km. d’amplada, anomenat així pels buscadors de plata que anaven riu amunt, per trobar el valuós mineral.

Bé només començo, i encara no he parlat dels teatres i de les llibreries de Buenos Aires, que resten obertes com una distracció més de la gent quan surten dels espectacles, la seva vida nocturna és espectacular, i el seu amor a la psicoanàlisi també. Vaig anar a veure una obra que ja l’havien feta a Barcelona, a la sala Pablo Picasso, quin lloc tan bonic, un edifici rodó, modern, però ple de restaurants, teatres, sales d’exposicions, l’obra es deia Gorda i la primera actriu era catalana. Ara entenc perquè totes les companyies van a fer les Amèriques, quin públic, mes càlid, i quin ple... Per no fer-me pesada ja continuaré un altre dia, ja que tinc tantes coses per explicar...

MARY GUMÀ