(BA4) Diari d'una pintora (2008)


Marta Salvador Ramon, Diari d’una pintora (2008)

En aquestes breus línies us vull comentar l’exposició de les obres de la Marta Salvador Ramon a l’Espai Fassina de Guissona (Segarra) del 6 al 14 de setembre de 2008. He de dir que l’exposició va tenir un gran èxit de públic i de vendes (15 quadres venuts més un encàrrec). Tret aquest aspecte, que moltes vegades té un componen de sort, crec que l’evolució pictòrica de la Marta la està portant cap a un camí prometedor. A l’exposició feta en una sala lluminosa i ampla, que afavoria sens dubte la seva obra, cada quadre anava acompanyat d’un escrit d’un teòric o escriptor que ha deixat la seva empremta en l’ànima de la Marta. Citaré solament els que crec són més importants: en primer lloc l’Anita Brokner, Hotel du lac (aquest text ha deixat una petjada molt profunda en la seva sensibilitat); Emil Nolde, Naturaleza y religión; François Sagan, Músique en Scénes; Rainer Maria Rilke, Cartas a un joven poeta alemán; Van Gohg, Cartas a Théo; Virginia Woolf, La senyora Dalloway; Nicolás de Staël i Jakson Pollock entre d’altres.


Aquests autors també estan acompanyats d’escrits de la Marta on plasma la seves vivències, que li suggereix la composició d’alguna obra: “Quan vaig trepitjar aquests boscos per primera vegada m’atreien perquè estaven lluny de casa (...) Tan alts, tan desmesurats... en el silenci de la soledat transmeten un misticisme extraordinari, em recorden als contes de fades, als éssers eteris i volàtils i em condueixen a una transcendència; et conviden a mirar cap amunt inevitablement així com les catedrals gòtiques, les seves precioses columnes plenes de senzillesa t’enlairen la mirada cap a l’infinit”.


Els arbres que abans tancaven el pas comencen poc a poc a obrir-se, l’espectador pot contemplar que hi ha un pas per poder-los travessar. També té quadres amb camps oberts i plens de cereals. S’ha tancat el període de foscor i colors freds i comença un altre amb colors més càlids i clars, espais més transitables que condueixen cap a noves expectatives personals i creatives. Desitgem que aquesta evolució pictòrica no s’aturi en aquest punt i continuï explorant noves vessants i aportant-nos nous matisos d’aquest llenguatge artístic i que ens ajudi a fer més agradable aquest viatge que és la vida. Què li depararà el futur a la Marta?


Per acabar l’agradable jornada i continuar la conversa, varem dinar a la Fonda Santesmasses al carrer Font, 11-13. Menjar casolà i decoració anys setanta, es com si tornéssim enrere trenta anys i la tieta i la padrina ens fessin el dinar.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L116) La Regenta (1884) – 4.- Estructura, personajes y modo narrativo.

Entrevista a Emmanuel Carrère en La Pedrera de Barcelona (13/11/2017)

(L332) La familia de Pascual Duarte (1942)

(L199) El perquè de tot plegat (1993)

(L35) Los ensayos (1595) - (2) Contexto histórico