(L34) Misteriosament feliç (2008)


Joan Margarit, Misteriosament feliç (2008)

Fa molt poc que ha sortir l’últim llibre de poemes de Joan Margarit Consarnau (1938), i us el volia comentar com a primícia. Encara ressonen les veus de Casa de Misericòrdia (2007) flamant Premi Nacional de Poesia[1], quan ja tenim un altre poemari on tornen les seves preocupacions i afeccions de sempre: el record de la seva filla morta, la Joana; el pas del temps; l’amor tranquil i assossegat de l’edat madura, el musics de jazz, l’entrada en la vellesa, la proximitat de la mort, la mar com a metàfora, etc.

Després de la pluja
Hi ha un temps trist i cansat
que s’enterra al record
mentre miro amb nostàlgia
l’alegria dels camps.
Aspiro l’olor verda
que ve des de la terra.
La pena em pesa igual
que el fang a les sabates.

Un cop llegit i comparant-lo amb la seva producció anterior trobem el llibre una miqueta més fluix que els anteriors, per exemple: Joana (2002); Càlcul d’Estructures (2005) i Casa de Misericòrdia (2007). Potser ens havia acostumat malament amb aquests tres extraordinaris llibres. De totes formes us recomano la seva lectura ja que té poemes tan sublims com aquest:

L’amor que no m’espanta
Lluny de l’amor ferotge de l’origen,
lluny de l’amor que inventa la ment com a refugi,
l’amor que ara em consola no té urgències.
Càlid, respectuós: l’amor del sol d’hivern.
Estimar és descobrir alguna promesa
de repetició que tranquil·litza.
Aquest poemes parlen d’esperar.
Perquè, sempre, l’amor és un assumpte
de les últimes pàgines.
No hi ha cap més final que pugui estar
a l’altura de tanta soledat.

Joan Margarit ha escrit un poemari en el qual hi ha aspectes més ombrívols i més eficients que el de donar consol, però és que qualsevol consol per part de la poesia prové de la nostra obligació de conviure amb la vida i la mort. Pendents de la marea baixa. Misteriosament feliços.

Comentarios

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

(L455) El rostro oculto de la mente (1967)