(L199) El perquè de tot plegat (1993)

Quim Monzó, El perquè de tot plegat (1993)

Primer llibre que llegeixo del Quim Monzó (Barcelona, 1952). El perquè de tot plegat (1993) agrupa una sèrie de contes molt curts on els temes que predominen són: la impossibilitat de l’amor; la insatisfacció que produeix la vida; la incomunicació de les parelles; l’absurd de certes situacions, etc. També reelabora les rondalles clàssiques agafades amb un personal sentit de l’ humor i afegint-les uns finals sorprenents.

Com diu Manel Ollé crític valencià, en aquests contes Monzó “connecta amb emocions primàries (el desig, la gelosia, la frustració) i les projecta en alguns dels racons menys visitats per la ficció contemporània dels escenaris canviants de l'aparellament. L'escriptura de Quim Monzó és alhora compulsiva i analítica, construïda i impactant.

Després d'aquest recorregut pels ravals del nou i del vell desordre amorós, trobem una sèrie de rondalles capgirades, reescrites amb una habilitat magistral, que continuen parlant del desig i de l'amor. Canvia aquí la primera matèria, però no el processament a què la sotmet. Opera amb la Ventafocs, amb la Bella Dorment del bosc o bé amb el gat i el ratolí —rivals eterns dels dibuixos animats.

El recull es clou amb una sèrie de contes que, tot i que ja no parlen d'amor sinó del llenguatge i l'escriptura, enllacen sense estridències amb els anteriors i els donen sentit: també aquí s'imposa la insatisfacció i el miratge”.

Entretingut però no li busqueu molta més substància al llibre.

RESUM:

1.- L’honestedat: una infermera a la que si li mort un pacient. Dins d’una hora té una cita amb un home i no vol cancel·lar-la. No sap com sortir-se’n.

2.-  l’amor: la història de l’arxivera i el futbolista.

3.- Vida matrimonial: un matrimoni, casat fa vuit anys, està en un hotel i senten cardar a l’habitació del costat. Tots dos s’exciten però cadascú d’ells pensa que l’altra no tindrà ganes.

4.- La submissió: la història de la dona que vol un home que la domini.

5.- El cicle menstrual: un noi i una noia estan enamorats però no s’atreveixen a confessar-s’ho i es casen amb persones equivocades.

6.- La inòpia: la professora universitària que solament sap parlar sobre si la gent està bona.

7.- La fe: la dona que no deixa de preguntar-li al marit si l’estima. Sempre n’està dubtant.

8.- Pigmalió: una adolescent molt bella a qui Pigmalió vol ensenyar i convertir-la en l’amant perfecta.

9.- La immolació: un matrimoni davant la torre de Pisa.

10.- L’enteniment: les dones diuen que es van al llit per amor i diuen que els homes ho fan per lubricitat.

11.- El determini: la relació entre la dona fatal i l’home irresistible.

12.- L’admiració: que sent una noia per un novel·lista críptic.

13.- ¿Per què les busques del rellotges giren...: l’amant de la seva dona li explica al marit que no pot desempallegar-se i li demana consell de com ho ha de fer.

14.- La gelosia: la dona li diu sempre a l’home la mateixa frase: “M’agrada molt la teva cigala”.

15.- Amb el cor a la ma: els perills de proposar-se dir sempre la veritat.

16.- La inestabilitat: Tip sempre porta la radio del cotxe a sobre per por que li robin. Això li fa tancar-se a casa, guanyar un premi televisiu i que li comencin a succeir coses.

17.- Sant Valentí: la història d’un home que no s’enamora mai.

18.- L’eufòria dels Troians: l’home que durant la seva infantesa havia tingut una certa fe religiosa i a qui comencen a succeir petites desgràcies.

19.- Quart d’una: l’home que té una amant i fa veure que està casat. Història amb sorpresa final.

20.- L’afany de superació: la dona que es fa la cirurgia per recuperar l’amor del seu marit.

21.- El jurament hipocràtic: l’home sense entranyes, sense fetge.

22.- La micologia: l’home que troba un gnom amb poders i no sap quin desig demanar-li.

23.- El gripau: el Príncep de pantalons blaus que busca la seva princesa ideal.

24.- La bella dorment: una interpretació diferent del conte.

25.- La monarquia: el conte de la ventafocs quan porta ja uns anys casada i el marit li fa el salt.

26.- La fama: la història del gat que persegueix el ratolí i mai el pot atrapar.

27.- La força de la voluntat: l’home que volia ensenyar a parlar una pedra.

28.- La fisonomia: l’home que no pot recordar cap rostre.

29.- La divina providència: l’erudit que es dedica a escriure la “Gran Obra” de la qual porta fins ara setanta-dos volums quan s’adona que la lletra dels primer s’està esborrant.

30.- El conte: un home escriu un conte perfecte però li falta el títol.