(L274) Elizabeth Costello (2003)

J.M. Coetzee, Elizabeth Costello (2003)

Segona novel·la que comento del escriptor sud-africà J.M. Coetzee (Ciutat del Cab, 1940) premi Nobel de literatura l’any 2003. He de dir que no m’acaba d’arribar la seva escriptura, la trobo carregosa, pretensiosa, pesada i bastant intel·lectualoide en el sentit pejoratiu de la paraula; i a més pontifica ja que es creu que té les claus de l’ètica i del comportament humà.

Elizabeth Costello (2003) està dividida en varis capítols:

1. Realisme. Aquí ens parlà de l’escriptora australiana Elizabeth Costello, que viatja a Pennsilvanià a recollir un premi literari. Està una mica delicada de salut i l’acompanya el seu fill John. Té 67 anys, es troba vella i cansada. Som al 1995. Assisteix a un sopar, li fan una entrevista de premsa i ràdio. El seu llibre més famós es La casa d’Eccles Street. Pronuncia el discurs i assisteix a l’acte oficial de recollir el Premi.

2. La novel·la a l’Àfrica. A l’Elizabeth li ofereixen embarcar-se en un creuer, el Northem Lights, que va des del nord d’Europa fins a Ciutat del Cap. Donarà unes conferències als passatgers sobre el futur de la novel·la. Es troba amb l’escriptor Emmanuel Egudu, a qui havia conegut en el passat, qui donarà una xerrada sobre la novel·la a l’Àfrica. Llegir és una activitat solitària. El mite de la oralitat en l’escriptura africana.

3. Les vides dels animals. Elizabeth visita al seu fill John a l’Appleton College, on ell es professor de Física. No s’entén amb la Norma, la dona del seu fill. L’han convidada a fer una conferència, el tema que ha triat és sobre “els drets dels animals”, es pregunta si tenen ànima i està en contra dels escorxadors i les granges de producció. El vegetarianisme. Com que els animals no tenen consciència els podem matar?

4. Les vides des animals (continuació). Poetes que parlen sobre els animals: Ted Hughes, Rilke. Ens parla de Els viatges d’en Gulliver de Swift. Acceptar l’estatus d’home ha implicat assassinar i esclavitzar una raça d’essers divins o creats per un Déu i, amb això, haver de suportar el pes d’una maledicció. Manté un debat sobre el tema amb el professor Thomas O’Hearne.

5. Les humanitats a l’Àfrica. L’Elisabeth té una germana a la que no veu des de fa dotze anys. És metgessa missionera i una Universitat del seu país d’adopció li concedeix un títol honoris causa. El discurs de la germana Bridget versa sobre l’estat de les humanitats, atacant als humanistes per ser “crist relativistes”. L’estudi dels clàssics portaria a l’hel·lenisme com a religió alternativa. L’Elisabeth visita l’hospital on treballa la seva germana, assisteix a una missa i manté una conversa amb ella: grecs contra cristianisme.

6. El problema del mal. L’han convidada a un Congrés a Amsterdam. La ponència de la que pensa parlar es titula: “Testimoni, silenci i censura”. Ha llegit un llibre d’un llibre d’un escriptor anglès, Paul West, sobre Stanffenberg i el destí dels conspiradors contra Hitler. L’Elizabeth pensa que es obscè fer parlar al botxí d’aquest homes i fer-ho públic. Ho pensa dir en la seva conferència però resulta que West també hi assisteix al Congrés.

7. Eros. La seva coincidència amb el poeta Robert Duncan el 1963. Les relaciones entre els déus i els humans.

8. A la porta. Se la jutja com a Kafka en El procés. Un tribuna li pregunta per les seves creences. Ella es declara secretària de l’invisible.

A més d’aquest llibre he llegit altres dos del Coetzee, es tracta de L’edat de ferro (1990) i Diari d’un mal any (2007) i caps d’ells m’ha agradat. Segurament serà problema meu que no l’acabo de copsar. Però de moment ja en tinc prou d’en Coetzee.