(L300) El vell i la mar (1952)

Ernest Hemingway, El vell i la mar (1952)

Primera novel·la que us presentem de l’escriptor nord-americà Ernest Hemingway (1899-1961). Es tracta de El vell i la mar (1952) que va cimentar la seva fama mundial com a gran escriptor.

Argument: Santiago és un vell pescador que porta vuitanta-quatre dies sense agafar cap peix. Inclús el vailet que l’acompanya sovint en les seves sortides de pesca s’embarca per ordre dels seus pares en un altre gussi que té més xamba.

Tots dos prenen una Cerveza i recorden quan el vailet va navegar amb el Santiago la primera vegada. El noi li porta sardines per fer de carnades. Parlen de beisbol i també li du quelcom per sopar: fesols negres i arròs, bananes fregides y una mica d’estofat. Parlen dels Ianquis, del gran Di Maggio, del Duksisler i de com els hagués agradat convidar-los a pescar.

La barraca de’n Santiago és pobre i deixada. Al dia següent s’aixequen molt d’hora i preparen l’arpó i la fitora, també l’arbre amb la vela; després prenen cafè. Es tragina ell mateix els ormeigs. Ell vell empenyé les pales contra l’aigua i començà de vogar port enfora en mig de la foscor; li acompanyen els peixos voladors i les orenetes de mar. Veu un ocell que intenta caçar peixos i llampugues sota l’aigua, també si troba amb les grosses tortugues de mar.

És possible que hagués començat a parlar tot sol quan el vailet se n’anirà. Pesca una tonyina de deu lliures que li servirà d’alimentació i de carnassa. Un peix enorme ha picat l’ham i arrossega el gussi mar enfora. Després de moltes hores d’arrossegar el bot, el peix surt a la superfície i és un exemplar imponent de peix espasa més llarg que el bot. En aquell moment recorda el pols que va guanyar a un negre enorme de Cienfuegos...

Comentari: El llibre és una mica feixut de llegir, doncs la traducció és molt arcaica i utilitza una terminologia de pesca que no s’utilitza a l’actualitat. Malgrat fer la pesca sol Santiago s’adona que ningú mai està sol a la mar. No considera la mar com a un enemic sinó com un company de joc i font de possibilitats.

El pescador passa per diferents fases durant l’aventura que van modelant i transformant la seva escala de valors on l’amistat ocupa un lloc molt important. La lluita amb entre el peix i el pescador és un joc dramàtic en que a tots dos els hi va la vida. El vell admira la força i la bellesa del peix i en algun moment l’anomena el seu amic.

Destaca sobretot la voluntat de vèncer que té el vell pescador, com una forma d’amor propi i dignitat pel seu ofici i el sentit mateix de la pesca. Quan el seu peix és menjat pels taurons se sent cansat espiritualment però sap perdre.

Li queda l’amistat amb el noiet (el Manolín) com a font d’esperança. Després de la gran solitud de la mar al pescador li queda el noiet que vela el somni del vell desvalgut.

La novel·la és una metàfora de la lluita per la vida. Cada vegada anem perden un tros fins a no quedar-nos-en res. Solament ens queda el recorregut que hem fet, allò que hem viscut i el record de les persones que hem estimat.

CLUB DE LECTURA (27/09/2014)

En un Club sense moderador oficial, però molt concorregut, hi ha hagut dues opinions ben oposades: a qui li ha agradat molt i qui ha trobat la novel·la, i per extensió a l’escriptor, molt pesada.

BIBLIOGRAFIA

Antonio Martínez Asensio, Un libro una hora: El viejo y el mar, Cadena Ser, 10/01/2021. (Afegit el 06/11/2022).