(G124) Aimia (Lleida)



A la ciutat de Lleida, molt a prop de l’antic escorxador, està situat el Restaurant Aimia, Carrer Doctor Combelles, 67. El nom significa “dona estimada” en l’antiga llengua dels trobadors. Aquest interessant i amagat restaurant ens ofereix una cuina moderna, saborosa i sadolladora. Es tracta d’una cuina viva, fresca, actual i de temporada. Llàstima que el local no és massa acollidor.

Com a primers un Tartar de salmó amb xocomole i tomàquets secs (foto), correcte. Continuant amb unes Carxofes amb gambes i tòfona d’hivern (foto), molt bo.



De segons els plats més contundents un Filet de vaca amb moniato a la vainilla (foto), molt contundent i també bo. Bacallà amb les seves tripetes i parmentier ibèric (foto), molt bo i melós.



De postres donada la contundència d’algun dels plats vàrem triar un de desengreixant. Crema de maracujà amb coco y menta (foto), refrescant i bo.


Como a begudes dues cerveses Socarrada de Xàtiva, València. Es tracta d’una cervesa gastronòmica elaborada amb romaní i mel de romaní. Triple malta, doble fermentació, sense gas afegit ni pasteuritzat. La cervesa continua madurant dins de l’ampolla i amb el llevat residual del fons necessari per a la seva evolució. Graduació alcohòlica 6º. Temperatura de consum 7-8º.

El pa sense massa interès. Sense cafès ni infusions.

El servei va ser amable i correcte. Amb el cuiner vàrem parlant de l’actualitat de la cuina, i em va dir que als autònoms solament els deixaven subsistir. Quina llàstima! Érem una vintena de comensals al restaurant. Li desitjo molta sort.

El dinar va ser a la carta 35/40 euros per persona. També tenen dos menús de 28 i 40 euros por persona IVA inclòs. Data de la visita 29 de gener de 2017.

PUNTUACIÓ: 6,5-7

Comentarios

  1. Tomás, menudo descubrimiento!!! Vienes de fuera, pasas aquí unos fines de semana y nos abres los ojos de un buen restaurante de aquí. No lo conocía, ni idea. Este sí que podré ir a conocerlo. Gracias, una vez más.
    Que tengas un buen fin de semana.
    Un abrazo,

    Adelaida

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)