(G125) Ferreruela (Lleida)


A la ciutat de Lleida a prop de l’estació de l’AVE està situat el Restaurant Ferreruela, Carrer Bobalà, 8. Es tracta d’una cuina interessant, de proximitat, que intenta fidelitzar uns quants proveïdors de la comarca. D’aquesta forma, donen suport a les activitats econòmiques tradicionals de la regió, permetent que es fixin al territori i no es perdin productes i treballs agrícoles cada vegada més amenaçats per la globalització.

Com a primers una Crema de nyàmeres amb sardina marinada, foie, poma gran smith i caviar de truita de Tavascán (foto), molt bo i original. Carxofes amb cansalada ibèrica i ou poché (escalfat) (foto), bo i contundent.




De segons. Bacallà skrei a la brasa acompanyat de verdureta i salsa romesco (foto), bo i abundant. Tàrtar de corbina acompanyat de brots d’amanida (foto), molt bo i especiat.




De postres varem compartir una Taronja sanguina amb safrà (foto), molt bo i original, ja que venia servit en quatre textures: sòlida, escumosa, gelada i caramel·litzada.



Como a begudes dues cerveses artesanes y una copa de vi blanc, Petit Saó. Garnatxa blanca i Macabeu del Celler Mas Blanch i Jové Subzona Garrigues. Es tracta d’un vi blanc sense criança, de color groc verdós, intens, amb aromes de fruites tropicals, notes florals i cítriques.

El pa de pagès fet amb massa mare i Oli l’Estornell de Sarroca de Lleida, bons. Per acabar dues infusions digestives a base de camamil·la i herba Lluïsa. El local és acollidor i era ben ple. Ja feia un parell de setmanes que volíem venir, però s’ha de reservar amb una mica d’antelació.

El dinar va ser a la carta 35/40 euros per persona IVA inclòs, begudes a part. No tenen menú degustació. Data de la visita 18 de febrer de 2017.

PUNTUACIÓ: 6,5-7

Comentarios

  1. ¡Hola, Tomás! Poco a poco todo se soluciona. Pero...los de la estepa leridana estamos disfrutando mucho de tus visitas (en especial una dama), de tus comentarios y de tus consejos. ¡Pero que puntuaciones más bajas das! Todo perfecto, buenísimo etc, etc... pero un 6,5. Llegas al final y ¡sorpresa! Jajaja

    Un abrazo
    Adelaida

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

(L56) Las afinidades electivas (1809)

(L111) El mundo de ayer. Memorias de un europeo (1942)

Manuel Vilas, El autor y su obra: La literatura y la vida (2019)