(L357) Feliços els feliços (2013)

Yasmina Reza, Feliços els feliços (2013)

Primera novel·la que comento de l’escriptora francesa d’origen jueu, Yasmina Reza (París, 1959). Va adquirir fama i notorietat amb les seves obres de teatre Art (1994) i Un Déu salvatge (2007) adaptada al cinema pel Roman Polanski.

Argument: Una parella està al supermercat i de cop s’enfaden i es fan retrets sobre el que han comprat. Ell li retreu a ella que no ha comprat formatge gruyère i en canvi ha comprat morbier. Ell ha d’escriure un article sobre les reserves d’or del Bundesbank y no en té ni idea. La dona, ofesa, torna a fer cua als formatges, el marit l’agafa del canell i l’arrossega fins a les caixes.

Margaritte recorda al seu pare mort i a aquell company de l’Institut Camille-Saint-Säens, Jean-Gabriel Vigarello, professor de matemàtiques. Jean-Gabriel duia un serrell gris que li amagava uns ulls blau gris canviants. En un viatge organitzat a Madrid, ella era professora d’espanyol, tenen una trobada. A la tornada ell es fa el fonedís. Quan ella feia vacances amb la seva família recorda a la senyora Compain, una dona gran i sola. Té por de convertir-se en una solitària.

L’Odile i el Robert gairebé no es parlen. Al llit ella llegeix i ell intenta dormir però la llum de la tauleta li molesta. S’aixeca empipat i va cap al lavabo. El petit Antoine es desperta i plora perquè ha perdut el seu ninot.

Vincent acompanya la seva mare Paulette de visita a l’oncòleg. Com que no du posat l’audiòfon parla massa alt i diu algunes coses que poden ser impertinents pels altres pacients. La mare és jueva i comença a parlar amb un altre pacient també jueu.

El matrimoni format pel Lionel y la Pascaline són molt amics de l’Odile i el Robert, però tenen un problema greu. El seu fill Jacob, que ara té dinou anys, ha sigut des de molt petit fan de la Céline Dion, inclús la imitava, però arriba un moment en que queda abduït pel personatge. El porten a un psiquiatra i al final acaben internant-lo en una clínica de salut mental.

La Paola va a visitar a l’hospital la seva amiga Caroline, que ha tingut una nena. Desprès marxa a sopar amb el Luc que té els fills i la dona de vacances a la muntanya. La relació entre ells és tensa. Sopen en un restaurant que no li agrada a ella. Tots dos són amics de l’Odile i el Robert. Ell li diu que ha presentat una noia al Robert. Ella li diu que la porti a casa d’ell, vol saber com viu.

L’Ernest vol que l’incinerin i això ho diu a la seva dona Jeannette, ella està en contra. Són els pares de l’Odile. La dona pensa que no està bé que els pares de l’Ernest, tots dos incinerats, no estiguin junts al cementiri.

El Philip ens explica que es metge oncòleg, especialista en radioteràpia. De petit va tenir relacions amb el seu germà gran i ara d’adult busca sexe pagant a altres nois.

La Loula Moreno és una actriu famosa a qui una periodista està fent una entrevista. Se sent atreta per un paio mig mafiós que es diu Darius Ardashir que no li fa massa cas. Ella l’està cercant pel bar que acostuma a freqüentar.

El Raoul i l’Helène són dos jugadors de bridge. Es guanyen la vida amb això. Fa temps que no participen com a parella i decideixen anar a jugar un campionat al sud de França. Quan perden a ell li agafa un atac de nervis i es menja una carta.

Comentari: La novel.la està dividida en divuit històries que en un principi sembla que no tenen relació entre sí però que acaben lligant al final. Una mena d’històries creuades a l’estil Short Cuts (1993) de Robert Altman però en relat escrit.

Es tracta d’un llibre sobre l’engany: entre parelles, amants i amics i el més important, el que s’autoimposen els propis personatges. Entretinguda, es deixa llegir amb facilitat i gust, però crec que la novel.la no va més enllà.

Les relacions afectives, especialment les amoroses, no són un idíl·lic paradís sinó un camp de mines: "Aconseguir que t'entenguin és impossible". No existeix cap mode. Sobre tot en el marc matrimonial, on tot cobra visos de judici penal", certifica Ernest Blot, una de les veus narradores. L’amor ha estat sobrevalorat, per a Reza, com ho indica en una recent entrevista, "amor i felicitat no són nocions adherents, malgrat el que asseguren els contes de fades". La qüestió, però, és que el ésser humà es compromet a buscar tant el amor com la felicitat per trobar-se, generalment, com els personatges de Feliços, els feliços, amb desil·lusions i desgràcies. Però hi continuem perseverant.