(L754) Els dies bons (2021)

Aina Fullana Rull, Els dies bons (2021)

Avui us porto a una jove escriptora mallorquina l’Aina Fullana Rull (Manacor, 1997) que en aquest llibre tracta el tema de les drogues i de com poden destruir una família. Sembla ser que és autobiogràfic. L’hem llegit al Club de Lectura de Martorell i ha vingut l’autora a comentar-ho amb nosaltres. L’obra va obtenir el Premi València Alfons el Magnànim de Narrativa 2021.

Argument: coneixem la vida d’en Xavi, des de la seva infantesa a Manacor. Era un noi grassonet i poc destre per als esports. Assistim als seus inicis en l’alcohol, els primers porros, els treballs a l’hotel, els pubs i bars, l’inici amb la coca, l’LSD i el cavall.

“Què voleu que us digui? Jo era un al·lot normal, de família mallorquina, que vivia la seva vida d'infant normal a Manacor, a la casa dels seus pares, n'Antònia i en Blai, amb la seva germana, na Bel. Ma mare tenia una botiga de menjua de les típiques que hi havia a Mallorca en els anys seixanta i setanta i record que jo li rapinyava pastissets i replegava totes les llepolies que podia. Sospiros, amargos, cocarrois... No era gaire triat, que diguem. Mon pare tenia una fusteria. Era un al·lot feliç, jo, com la majoria d'infants, supos. Anava a una escola preciosa i plena d'infants feliços i normals.”

“Al Menta, deia, hi anàvem per emborratar-nos que feia por, per fumar porros de xocolata i per esnifar. De tant en tant ens preníem qualque tripi, qualque pastilla... Primer un vàlium, tal vegada, després una dexidrina, i així. Moltes de les pastilles que ens donaven ni tan sols us sabria dir què punyetes eren. No teníem manies. Érem joves i en Franco s'havia mort.”

“Després de la cocaïna, descobrir el cavall va ser descobrir tot un món nou. Hi havia el famós speedball, que era una mescla de coca i cavall i era brutal. Dos en un: primer tenies la pujada de la coca i després venia el relaxament del cavall. Et quedaves que quasi et queia la bava. Era el colocón perfecte per anar a la platja, per exemple.

Aquesta gent anava a Palma a pillar l'heroïna, perquè només n'hi havia allà encara, i un dia que varen venir pel bar els vaig demanar que me’n duguessin una papela, «no l'he provat mai» i tal. Clar, el cavall és molt fort i en aquell temps un gram valia vuitanta mil pessetes. Això sí, era potent i bo”.

Comentari: la novel·la està dividida en tres parts amb tres veus narradores. Primer la d’en Xavi, coneixem la seva infància, el seu acostament al món de les drogues, el seu matrimoni amb la Martina i el naixement dels seus dos fills l’Ariadna i en Ferran. El Xavi és una persona emprenedora, xerraire i amb una capacitat de seducció cap als altres notable. La segona part l’explica la Martina, la seva dona, una persona amb poca iniciativa que suporta els enganys del marit amb un estoïcisme i una ingenuïtat admirables. La tercera part l’explica la seva filla l’Ariadna que al principi no sap el perquè de la seva vida desajustada ni troba el seu lloc fins que no indaga amb més profunditat en allò que ha viscut el seu pare. “Com es pot estimar qualcú que fa sofrir tant als qui l’estimen?”.

Un dels aspectes més colpidors de la novel·la és la manera com es mostra l’impacte de les addiccions no només en la persona que les pateix, sinó també en tot el seu entorn familiar. L’autora construeix un relat dur però alhora molt humà, en què es veu com les relacions es van deteriorant progressivament, sovint des de la incomprensió i el silenci. Aquesta mirada polièdrica, gràcies a les diferents veus narratives, permet entendre millor les contradiccions dels personatges i evita caure en judicis simplistes, aportant una gran profunditat emocional a l’obra.

La seva prosa és excel·lent i el bon nivell no es perd en tot l’escrit. M’agraden les paraules mallorquines que utilitza. Exemples: al·lot/a (noi/noia), na (la), vera (veritat), ca nostra (casa nostra), devers (cap a), bescollada (cop pegat amb la mà al bescoll; cast. pescozón.), qualcun/es (algú), doblers (diners), xots (cabrit; cast. choto), qualque (qualsevol), vatuadell (voto a...), desset (disset), devuit (divuit), xereca (mentida), boixar (follar), beníssim (molt bé), escarrufava (esgarrifar), idò (dons), tomàtigues (tomàquets), lletugues (enciams), nin/s (nens), duit (verb dur), vengut (venut), tenc (tinc), pegellida (aferrar-se com una pegellida), xalestos (alegre, vivaç), cussa (femella del ca), almanco (almenys), magarrufa (ganyota), panades (menjar abundant), cossiol (recipient de terra), flastomar (blasfemar), bolla (bola), nito (malhumorat), sillotera (natural de S’Illot), coses esparses (separades), pamboli (pa amb oli), cusset (gos petit), anar gat (anar tromba, begut), etc.

El llibre, al meu parer, és un exercici de catarsi personal amb la finalitat de passar pagina (si això és possible) a una vida marcada per la drogoaddicció del seu pare i els problemes que això va portar a casa seva.

BIBLIOGRAFIA

AA.VV., Diccionari català-valencià-balear, Institut d’Estudis Catalans, 2024.

Marc Barberà Heras, “Quan ets l’acompanyant d’una persona addicta necessites sobreviure de qualsevol manera”, Social.Cat, 05/09/2023.

Aina Fullana Llull, Els dies bons, Editorial Bromera, Alzira, 2021.

Tomeu Martí, Aina Fullana Llull: «'Els dies bons' parla de drogues, d’amor, de records, de perdó, de família, d’engany i autoengany...», Diari Balears, 30/01/2022.